Taller de fotografia (51)

taller511bBon dilluns amics ! Què et va semblar el partit del dissabte? Ja saps que no m’agrada massa el futbol però va estar entretingut.. Per què m’ho preguntes? Res, per saber de quin humor estàs avui… Bé, anem per feina.. Què et van semblar els consells del darrer capítol? Home, potser son consells massa generalistes i caldria treballar més les situacions habituals que ens podem trobar…

Sí, t’hauré de donar la raó. Son molts els aspectes de la fotografia que hem anat treballant, bé més que treballar-los els hem explicat i això és com l’aprenentatge de l’anglès, on un pot portar anys aprenent vocabulari però després acabes fent servir sempre les mateixes paraules. Doncs en fotografia ens pot passar una mica el mateix i per això ara hauríem de treballar situacions concretes i fer servir tot el que sabem…

Taller de fotografia (51): El paisatge (1) – Tècniques i consells

Aquesta sèrie constarà de quatre entregues, on treballarem pas a pas les tècniques de tractament de la llum i de la composició però exclusivament aplicades al ‘paisatge’. Per alguns de vosaltres, els més avançats, potser us avorrireu una mica en alguns capítols, especialment aquest primer, però per aquells que s’han afegit al nostre taller darrerament pot ser un bon resum de tot el que hem treballat i un bon recopilatori de la tècnica del ‘paisatge’.

Avui però no ens salvem de la introducció i definició a una de les situacions més comuns a les nostres fotografies: el paisatge. A la categoria ‘paisatge’ hi podem incloure moltes situacions i molt sovint hi ha problemes amb els concursos de fotografia per definir què és i què no és ‘paisatge’. Per nosaltres en aquest taller parlarem de paisatge quan estem al davant de fotografies que representen extensions a la natura (terreny, aigua o qualsevol accident natural) vistes des d’un lloc determinat. No inclourem el ‘paisatge urbà’ ni les fotografies de prop de natura i òbviament exclourem la macrofotografia. Ara bé, la majoria de les tècniques que treballarem poden utilitzar-se en el cas que tinguem un subjecte a l’escena si bé aquest simple fet pot canviar radicalment la forma en que composem la fotografia. D’acord, queda clar… comença que avui tinc pressa…

taller512

Son tantes i tan variades les situacions que podríem estar els 50 capítols propers parlant del paisatge… Podem trobar-nos amb aquells paisatges meravellosos (foto de l’esquerra) on totes les fotografies surten bé, situacions excepcionals de llum a les sortides i postes de sol (centre) o situacions amb un color de la llum especial (dreta). En totes aquestes situacions el cel hi juga un paper important i ja veieu com aquest pot influir a la fotografia final. El cel no només queda expressat a la nostra fotografia amb un color i textura determinada sinó que també és el que difon la llum i el color a la resta de l’escena. També podeu intuir que la nitidesa en que queden exposats els diferents objectes és important per poder-los distingir clarament. Estem davant d’una situació contraria a la macrofotografia, aquí les fotos no son de prop i la nitidesa no es concentra en una zona concreta sinó globalment a tota la fotografia…

Les tècniques

taller513En aquesta sèrie treballarem tres tècniques essencials a la fotografia de paisatges: La profunditat de camp, el tractament de la llum i la composició. En el fons son les tècniques bàsiques que hem treballat al taller 20, simplement el motiu ara és el ‘paisatge’ i, per la seva importància, treballarem especialment el concepte de profunditat de camp, bàsic en aquest tipus de fotografia.

Avui parlarem del primer d’aquests conceptes: la profunditat de camp, l’enfoc i la nitidesa a la fotografia de ‘paisatges’:

La profunditat de camp

És obvi que a les fotografies de paisatges el que volem captar és justament l’escena que tenim al davant en tota la seva extensió i per tant la nitidesa amb la que hem d’exposar els seus elements haurà de ser la més alta possible. Dit amb altres paraules, a la fotografia de paisatges el que perseguim és que tota l’extensió que tenim al davant quedi perfectament enfocada. Ja, però tot a la vegada no ho podem enfocar.. Em sembla que et faré rellegir el capítol 22 on parlàvem del concepte de profunditat de camp i de distància hiperfocalNo, la hiperfocal no, si us plau… Doncs sí, si en alguna situació es fa servir la distància hiperfocal és a la fotografia de paisatges.

Fem un petit recordatori tot i que per la majoria de vosaltres aquests son conceptes que coneixeu bé…

taller514Recordeu que ja al taller 9 amb la profunditat de camp i més endavant al 22 amb els objectius hem treballat els tres factors que influencien la zona enfocada a la nostra fotografia, per ordre de l’esquema que teniu a l’esquerra, de dalt a baix: (el podeu clicar per ampliar)

taller51n1De l’apertura del diafragma: Quant més tancat estigui el diafragma, és a dir, amb número ‘f’ més alt, més gran serà la  profunditat de camp o el que és el mateix, més gran serà la zona pel davant i pel darrere de l’objecte enfocat que també quedarà enfocada.

taller51n2De la distància d’enfoc: A igualtat d’apertura de diafragma quant més lluny estigui l’objecte al que enfoquem més gran serà la profunditat de camp.

taller51n3I en el tercer cas veiem que la profunditat de camp depèn també de la distància focal de l’objectiu utilitzat, quant més alta sigui la distància focal (cas dels zooms) més petita serà la profunditat de camp.

Amb aquest petit resum sembla senzill arribar a les següents conclusions: Davant d’una escena de paisatge la combinació d’una apertura el més petita possible (número f alt) amb l’ús d’un objectiu de curta distància focal (per exemple els grans angulars), la zona nítida o enfocada a la fotografia serà màxima.

taller515Per poder fer les vostres proves teòriques us recomano que jugueu amb la ‘Calculadora de profunditats de camp‘ que podeu trobar al web: http://www.mastintin.com/dfocal.html o pels qui disposeu del iPhone, o similars, de les moltes aplicacions que us permeten aquest càlcul us vam recomanar el Photocalc, en aquest cas l’avantatge és que podeu calcular-ho en temps real, en el moment abans de fer la fotografia.

Fem però unes petites consideracions…

taller51n1La primera: Tot i que apertures molt petites (números f alt) ens permeten tenir una màxima profunditat de camp i per tant una bona part del nostre paisatge ‘nítid’ ja vam veure que les apertures excessivament petites provocaven un dels artefactes més habituals a les lents: la difracció, i que com a resultat podien donar-nos perfils dels objectes poc nítids. D’això en vam parlar al taller 42 i el consell era trobar una apertura de compromís, perdent profunditat de camp però guanyant en nitidesa. Aquesta apertura ‘ideal’ es trobava 2 o 3 ‘passos’ per sobre de l’apertura mínima de la lent, normalment al voltant de f/8, segons la meva experiència, on aconsegueixo la millor nitidesa a les fotografies de paisatges, o com a mínim m’ho sembla…

taller51n2La segona: La hiperfocal. Ja em semblava a mi… El conèixer el valor de la hiperfocal per a cada combinació d’apertura i distància focal de la lent és essencial per obtenir la profunditat de camp més alta possible. Recordem el concepte d’hiperfocal? La hiperfocal és la distància d’enfoc amb la que s’obté la profunditat de camp màxima per una combinació donada d’apertura i distància focal de l’objectiu. Vol dir això que per cada parella de valors, distància focal i número ‘f’ existeix un únic valor d’hiperfocal, amb independència de la distància a l’objecte on enfoquem. Podeu clicar a l’esquema de sota per ampliar l’esquema.

taller516

L’enfoc a una distància a partir de la distància hiperfocal ens assegura dues coses: La primera, que l’infinit quedarà enfocat. La segona, que enfocant justament a una distància igual a la hiperfocal la zona enfocada s’estendrà a partir de la meitat de la distància hiperfocal a  l’infinit (dibuix de dalt). Quant més petit sigui el valor de la distància hiperfocal més profunditat de camp podrem obtenir!

El càlcul de la hiperfocal no és per fer-la de memòria i tal com dèiem al taller 22 podem construir-nos una senzilla taula (aquí en teniu un exemple), imprimir-la i portar-la a la bossa de la càmera o de nou fer ús de les noves tecnologies i tenint un dispositiu PDA o iPhone amb un programa com el Photocalc que ens ho calculi.

Però per què és tan important la distància hiperfocal?

La distància hiperfocal és el punt més proper on podem enfocar amb la certesa de que fins l’infinit tot quedarà enfocat. És difícil saber enfocar on no hi ha res i que el resultat sigui gairebé tota l’escena enfocada… És fantàstic… penses que no pot ser però és òptica pura i no té cap secret (doneu-li una ullada de nou al taller 22). El cert és que aquesta dada, la distància hiperfocal, ens dona idea d’on es pot enfocar, naturalment és convenient passar a enfoc manual girant la rodeta de l’objectiu fixant la distància que voleu, per obtenir no només la certesa de que tot el que hi ha al darrera d’aquesta distància quedarà perfectament enfocat sinó a més la meitat del que hi ha pel davant (aquí recordeu la llegenda falsa del 1/3 pel davant i 2/3 pel darrera).

online-depth-of-field-calculator-1De nou us recomano proveu de jugar amb el ‘Calculador d’hiperfocals‘ que ara podeu trobar també al web: http://www.dofmaster.com/dofjs.html i quedeu-vos amb algunes dades que us puguin donar pistes, per exemple, fixeu l’apertura a f/8 (pot ser una de les apertures més o menys constants als vostres paisatges diürns) i seleccionem una càmera, per exemple una Nikon de la família D70’s o D80’s (fent això la calculadora ja ha tingut en compte el factor de multiplicació del sensor i el cercle de confusió). Bé, escollim la distància focal (ara la distància a l’objecte no hi juga): per un 28 mm la hiperfocal és de 4,93 m i per un de 50 mm de 15,7 m (la regla és: cada vegada que es dobla la distància focal la hiperfocal es multiplica per 4). Amb aquestes dades el primer que veiem és que la distància hiperfocal augmenta amb la distància focal que s’interpreta com: amb els zooms la distància mínima on s’ha d’enfocar per assegurar l’infinit està més lluny que als grans angulars.

Ara mantenim la distància focal a 28mm i fem la prova amb dues apertures, a f/8 i a f/11 per exemple, a f/8 la hiperfocal és de 4.93 m i a f/11 de 3.49 m. La conclusió és també clara: si tanquem més el diafragma la hiperfocal disminueix, és a dir, tancant més el diafragma es pot arribar a enfocar més aprop mantenint l’infinit enfocat. Al final tot és pràctica pura, no us atabaleu….

taller518Fixeu-vos que interessant, a l’exemple de l’esquerra (cliqueu-lo per ampliar) us he posat un cas extrem per què en veieu clarament l’efecte de la hiperfocal. Imagineu que volem fer una fotografia a un paisatge on l’objecte més llunyà es troba a 500 m (gairebé infinit). Disposem l’objectiu a una distància focal de 35 mm i seleccionem l’apertura a f/11. La hiperfocal en aquest cas és de 5,73 m. Doncs bé, si enfoquéssim a partir de 5,73 m (on aparentment no hi ha cap objecte per enfocar) la zona enfocada s’estendria des de 2,93 m a l’infinit ! La conclusió és clara: No enfoqueu a l’infinit !!!, ja que estaríeu perdent profunditat de camp. Enfocant a qualsevol punt a partir de la distància hiperfocal tindreu la seguretat que el fons us sortirà enfocat i a més guanyareu una extensa zona prop vostre també enfocada !

taller5115b

En aquesta recreació de les dues fotografies es pot veure l’efecte de l’apertura a igualtat de distància focal de l’objectiu (28 mm). A l’esquerra la petita apertura (f/11) dona una hiperfocal molt baixa (3,68m). A la de la dreta una apertura molt oberta (f/3,6) dona una distància hiperfocal de 11,8 m. En tots dos casos l’enfoc s’ha fet a una distància d’uns 100 m, mentre que a la de l’esquerra la zona enfocada més propera es troba a 3,52 m, a la de la dreta aquesta mínima distància on es comença a veure nitid és de 10,4 m. El millor resultat s’hagués obtingut amb les dades de la de l’esquerra però enfocant a la hiperfocal, és a dir 3,68 m, aconseguint que la distància de la zona enfocada més propera es situés a 1,84 m, és a dir practicament tot el quadre enfocat !

A la pràctica, ni porto cap full imprès ni el iPhone, simplement intento enfocar automàticament a l’objecte més llunyà (les muntanyes o punt prop de l’horitzó) i passo a manual movent l’interruptor que hi ha a l’objectiu, una vegada a manual giro un pèl la rodeta com si enfoqués a un objecte més proper. I disparo, tot i que el que veig pel visor està totalment desenfocat !!!

(Si us ha excitat el tema de la distància hiperfocal poder trobar més informació aquí i aquí)

Els consells d’avui

Avui us donaré alguns consells consells relacionats amb la profunditat de camp i la nitidesa. Son poc excitants, ho sé, però haurem d’esperar a les properes entregues de la sèrie per realment començar a gaudir de la tècnica del paisatge…

taller519taller51puntPel primer passo de puntetes ja que em direu que soc un pesat. Sí, es tracta de l’ús del trípode. Aquesta es l’altra situació on és important tenir la càmera ben immòbil, la primera era a les situacions de velocitats lentes. En el cas d’avui és un tema ben senzill, les petites vibracions a la càmera es converteixen en moviment dels objectes llunyans al visor que poden quedar desenfocats tot i utilitzar una velocitat relativament alta. Aquest efecte és encara més pronunciat al fer servir zooms o objectius d’altes distàncies focals.

taller518-1Si volem protegir la imatge que arriba al sensor d’absència total de vibracions o petits moviments aleshores de nou us he de recomanar que l’objectiu que feu servir per les vostres fotografies de paisatges tingui ‘estabilitzador d’imatge‘. El mecanisme d’aquests objectius, amb lents flotants, permeten absorbir petits moviments de l’objectiu no traslladant-los a la imatge captada. Ja en vam fer cinc cèntims al taller 48, recordeu que els objectius amb ‘estabilitzador d’imatge‘ tenen els indicadors ‘IS’ a Canon i ‘VR’ a Nikon. Realment els resultats son espectaculars, com ho és també el preu…

taller51puntSembla una contradicció però el segon consell d’avui és que us salteu la tècnica de la màxima profunditat de camp ! Vull dir que a la fotografia les regles son per saltar-se-les i hi ha situacions on el que voleu és justament obtenir un efecte de baixa profunditat de camp, donant força a una petita zona enfocada i nítida i deixant deliberadament desenfocada la resta. No correm massa, d’això i de molt més en parlarem a l’entrega on parlem de composició i creativitat…

Evidentment en aquests casos seguirem just a l’inrevés el que hem explicat més a dalt, en aquests casos ens convé deixar el diafragma molt obert, és a dir utilitzar números ‘f’ molt petits, utilitzant objectius d’altes distàncies focals i intentant enfocar a objectes el més propers possible. Però això és ‘paisatge’? Sí, perquè no? Es tracta d’un exercici creatiu del que en poden sortir bons treballs.

taller51101taller5111Aquí teniu alguns exemples que he trobat remenant per internet, als grups de flickr i foros d’afeccionats (en cada cas clicant es va a la font original). Us he emmarcat la zona d’enfoc en cada cas. A la fotografia de l’esquerra a més s’introdueix un element creatiu que tractarem més endavant en aquesta sèrie que és el punt de vista. Una fotografia força interessant. La de la dreta l’he escollit perquè també considero que ha estat creativa, quan el fàcil era fer simplement la foto dels ametllers. L’enfoc selectiu a una zona concreta de les flors de l’ametller, amb una apertura oberta al màxim, dona un resultat interessant.


taller51puntEnfoquem manualment. Sí, és convenient passar a l’enfoc manual per varies raons. La primera és que no sempre taller51121és fàcil enfocar si centrem el punt d’enfoc a la part més llunyana del paisatge, que podria estar emboirada o simplement massa lluny (massa difuminada) perquè els mecanismes d’enfoc de la càmera funcionin correctament. La segona raó és que si hem de fer servir el concepte d’hiperfocal de ben segur que l’enfoc automàtic ens serveix de poc ja que l’haurem de modificar, enfocant en un punt proper a la distància hiperfocal. I la tercera raó és que amb l’auto-focus ens podem portar una sorpresa si algun dels punts d’enfoc (imatge de la dreta) s’activa enfocant a un objecte proper  deixant el fons desenfocat. A la fotografia de la dreta el punt d’enfoc de l’AF que es va activar va ser el més inferior, per sort la zona de boscos que va enfocar la càmera estava més enllà de la distància hiperfocal pel que les muntanyes del Grand Teton National Parc van quedar perfectament enfocades.

taller51punt Compte amb la velocitat. Està clar, de seguir al peu de la lletra els consells d’avui i disparar amb diafragmes tancats (f/8 i superiors) és evident que la velocitat proposada per la càmera pot arribar a ser baixa (fotografia lenta). No passa res, tranquils… A la majoria de situacions de paisatges diürns la velocitat no acaba se ser prou baixa com per preocupar-se, però amb l’ús del trípode aquest problema desapareix. De cap manera augmenteu la sensibilitat a les fotografies de paisatge, ja sabeu que l’augment de la sensibilitat comporta una disminució del rang tonal, de la sensibilitat del color i en definitiva, amb l’aparició de possible soroll digital, de la nitidesa global de la fotografia, cosa que seria un desastre.(repasseu el taller 48)

taller5117Les velocitats lentes poden no només no ser un problema sinó una tècnica que volguem experimentar per donar més realisme a la fotografia, el desenfoc que es provocaria a l’aigua en moviment o als arbres sacsejats pel vent pot donar un efecte creatiu força interessant, que a més pot explicar molt millor el que volem expressar a la nostra fotografia. Ja en parlarem a l’entrega de ‘creativitat’.

A l’esquerra podeu veure una excel·lent fotografia de ‘El Humilde Fotero del Pánico‘, que publica al seu bloc (cliqueu la fotografia per veure’n la font). La baixa velocitat crea el conegut efecte fantasmagòric sobre l’aigua. Una fotografia que m’ha encantat.

.

Profunditat de camp i nitidesa al revelat digital

No confonem els conceptes, mentre que la nitidesa normalment és una propietat associada a la globalitat de la fotografia, la profunditat de camp és la zona, a partir del nostre punt de vista, on l’escena està enfocada i per tant nítida. El tractament d’aquests dos conceptes als programes de retoc digital no és senzill (és més fàcil desenfocar que enfocar !).

La nitidesa

Ja ho vam veure al taller 42. La nitidesa és una percepció que es pot simular el seu efecte amb els programes de retoc digital Tant al iPhoto com als més sofisticats Photoshop o gimp teniu funcions per augmentar aquesta sensació. Malauradament aquesta transformació digital s’aconsegueix perfilant més les bores dels objectes a cada canvi de lluminositat, el que vol dir que un excés d’aquesta eina pot donar resultats molt artificials.

taller5113

El gimp torna a fer figa en aquest aspecte i ens centrem bàsicament al Photoshop, on a ‘Filtres‘ teniu el menú ‘Enfocar‘ amb les opcions que veieu a la figura de dalt. La més interessant pel control que ens dona sobre l’augment d’enfoc és la ‘Máscara de enfoque‘ on teniu els indicadors de ‘Quantitat’, ‘Soroll’ i ‘Umbral‘, simplement comenceu amb la barra de ‘Quantitat’ i immediatament en veureu els efectes sobre els perfils de les zones de la fotografia. Enfocar no enfoca, cosa que seria impossible, però sí que augmenta la ‘sensació’ de nitidesa a partir de l’augment de les bores de les zones de la fotografia. No n’abuseu…

taller5116

A l’exemple de dalt en podeu veure el tractament que n’he fet de la fotografia de l’esquerra (original) utilitzant la ‘Máscara de enfoque’ del Photoshop. Us n’he ampliat una petita zona per què veieu com s’aconsegueix aquesta percepció de nitidesa, com veieu s’introdueix bores ‘blanques’ que realcen més els perfils dels diferents objectes. Si la fotografia no s’amplia massa realment sí que la de la dreta és més nítida que la de l’esquerra però a l’ampliació podeu comprovar la pèrdua de qualitat.

La profunditat de camp

No amics, no hi ha cap eina de retoc digital que es digui ‘profunditat de camp. El que si es pot fer és simular-la. L’experiment és senzill, es tracta de partir d’una fotografia totalment nítida per desenfocar-ne parts concretes i simular, amb la zona que queda enfocada, la profunditat de camp.

La manera més senzilla de fer-ho és aplicant màscares de degradats a les capes i desenfocar.

taller51141

Ha estat un exemple senzill però l’haguéssim pogut fer tan sofisticat com haguéssim volgut.

1. Obrim la fotografia a Photoshop

2. A la paleta Capes creem una copia de la capa ‘fons’

3. Creem una màscara amb Capa > Máscara de Capa

4. Creem sobre la màscara un degradat (de blanc a negre). Amb aquesta màscara només estarem superposant a la capa ‘fons’ la part ‘blanca’ de la capa que hem copiat, és a dir la zona superior (la que veieu amb una fletxa blanca a la foto)

5. Cliquem a sobre la fotografia de la capa ‘Fondo copia’ i desenfoquem (Desenfoque gausiano)

El resultat és una fotografia amb una profunditat de camp baixa, que s’exten des del peu de la fotografia fins a mig llac, la resta queda desenfocat.

Haguéssim pogut fer un degradat al centre de la fotografia, potser amb un altre motiu, aconseguint la part central enfocada i la resta desenfocada (Molt semblant als exemples que us he posat al segon consell d’avui)

Ja tinc ganes de compartir amb vosaltres les properes entregues. El tractament de la lluminositat, els cels o la composició creativa és realment interessant. Aviat, molt aviat….

Teniu els exercicis del Taller 51 al nostre grup de ‘Taller de fotografia’ a flickr.

Bona setmana i fins el proper dilluns.

flickr


<<< Veure tots els articles de ‘Taller de Fotografia’

Totes les fotografies publicades en aquest taller estan fetes i son propietat de l’autor, excepte en aquells casos que se’n especifica el contrari. Si les utilitzeu citeu la font.
Todas las fotografías que aparecen en este taller están hechas y son propiedad del autor. Si las utilizáis citad la fuente.

Advertisements