Disc de la Setmana: Agraïments

dsc_0265Avui era un dia de descans per a mi i per vosaltres, quatre dies donàvem per molt, però normalment les intencions no van lligades amb la realitat. He agafat un bon refredat, total un parell de dies al llit,… quin millor moment per llegir aquell llibre que no acabes mai, o simplement descansar, la realitat tornar a ser un altre, no tens ganes de llegir, ni de veure a ningú, i el cap comença a donar voltes, i només em sortien record i molts, molts agraïments, en relació al món de la música, es clar.

Qui m’anava a dir a mi, que d’un dels meus hobbies, la música, em donaria l’ocasió de poder escriure, recomanar i penjar-ho a la xarxa a l’abast de tothom.

[rockyou id=129498904&w=324&h=243]

La culpa la té en Mario, em va arrossegar a un projecte totalment desconegut per a mi, el món dels blogs, amb un munt de paciència, primer animant-me i després posant al meu abast la tecnologia necessària per fer-ho possible. Mil gràcies Mario.

f62139cuku1Això em fa voltar el cap, i torno a fer un repàs de com vaig arribar al món de la música, i només tinc que donar gràcies, gràcies aquells companys d’escola, quan teníem tretze o catorze anys, em van introduir en un món musical totalment alie al meu, em van fer veure que hi havien moltes més coses que les que és feien en aquest país (ja hem parlat alguna vegada), gràcies Antoni Graells i Ricard Daunis, per fer-me escoltar Deep Purple, Credence, Bad Cº, fins i tot Neu o Kraftwerk.

Les hores que vam passar als 70 a Gay & Cº, Castelló…, remenat i buscant 31c3eft8y5l_sl500_aa240_aquella música, que entre moltes altres coses, marcaria la meva adolescència i joventut. No se si us recordeu de una petita botiga que havia a la rambla de St Feliu “Discos Miguel’s“, gràcies també en Miguel, que em va fer donar el primer pas, donant-me a escoltar discs de Spiro Gyra, Rober Washington Jr, Wilbert Longmire pel que més tard seria la meva passió per el jazz.

417753_cd_l_fGràcies en Pere de Jazz-collector del passatge Forastè (com quasi tot, ja va tancar fa uns anys), que és negava a vendrem algú que altre disc, en bé de la meva salud mental, d’ell vaig aprendre que el Jazz, t’ha d’emocionar, ha d’arribar-te al cor, no cal entendre, la intel·lectualitat que de vegades se li pretén donar, és fictícia.

Un munt més de gràcies a tots vosaltres que m’heu permès ensenyar-vos que m’agrada James Taylor, Paolo Fresu, Ben Webster, Ann Hampton Callaway….., i molts altres més que han passat, des de fa més d’un any, setmanalment , per aquest bloc, i per damunt de tot gràcies a la meva família que m’aguanta amb les meves dèries.

Ja està bé, son coses que s’han de fer de tant en quan, i ja està fet, la setmana que ve més música, que a la fí és el que interessa.

jc

vota
wikio
bitacoras
technorati
Advertisements