Buscant maçons amb nom propi (18)
Lliurepensadores I
He buscat la Pilar. Durant aquestes vacances de Nadal he buscat la Pilar López Zappino i també la seva filla, l’Eleonora Guarro. Ho he fet a hemeroteques, arxius, internet i a través de testimonis orals. He intentat donar veu i posar rostre a aquests noms perduts en el passat. I em direu, però, per què ho has fet? i qui eren aquestes dones?
En el número 17 em vaig comprometre a parlar sobre la presència de santfeliuenques en la maçoneria. Un repte realment difícil per diferents raons, primera, perquè en general les dones del passat, tot i que hagin participat en activitats públiques, no surten prou reflectides en els documents; segon, pel caràcter secret de la maçoneria, que dificulta enormement aconseguir informació sobre la pertinença de persones concretes a l’Orde; i, per últim, perquè la maçoneria era una organització de caràcter urbà i il·lustrat, i Sant Feliu, durant el primer terç del segle XX, encara era una societat rural, amb un important índex d’analfabetisme, especialment entre la població femenina.
El coneixement que tinc de la història de Sant Feliu em portava als cercles lliurepensadors, republicans i il·lustrats de la ciutat que van actuar a les darreries del segle XIX i durant el primer terç del nou-cents. Bàsicament, a les tertúlies, xerrades de cafè, conferències i actes culturals de l’Ateneu, on els homes debatien i les dones eren absents. Per això, calia buscar les lliurepensadores o possibles maçones entre les dones i les filles de lliurepensadors. Aquesta reflexió em va conduir, des del primer moment, a la Pilar. Amb aquesta intuïció, que va prendre forma de convenciment, en conèixer algunes dades sobre l’entorn que l’envoltava, vaig iniciar la recerca.
Al principi coneixia molt poca cosa sobre la Pilar López, gairebé només tenia el seu nom. Per en Llorenç Sans sabia que havia estat la primera dona d’Esteve Guarro, el director i mestre de les escoles de l’Ateneu durant el període de 1910-1939, i que havia compartit formació i professió amb ell. Per això volia aplegar informació que em permetés reconstruir els primers anys de l’activitat professional de la parella. I, això és el que he fet. Desconec si en algun moment de la seva vida va ser maçona. Però, us puc confirmar, que va ser lliurepensadora. I, com a mínim, va restar molt a prop d’unes quantes persones, homes i dones, que van pertànyer a la maçoneria. Veureu el que m’ha portat a aquesta conclusió.
La Pilar neix a Múrcia, el 14 de maig de 1883; d’ascendència italiana per part materna, tot i que la seva mare, Dolors Zappino, va néixer a Vitoria (Àlava); era una mica més gran que el seu home, el mestre Esteve, natural de Sabadell. Desconec quan es va traslladar cap a Catalunya; tampoc tinc dades sobre la seva unió amb el mestre Esteve, amb qui, pel que sembla, es va casar. L’any 1910, la parella va arribar a Sant Feliu de Llobregat, llavors eren molt joves, però ja tenien una certa trajectòria professional.
La Pilar i l’Esteve es van formar a través dels cursos per a mestres de l’Escola Moderna, fundada per Francesc Ferrer i Guàrdia a Barcelona, l’any 1901. Aquesta escola pedagògica seguia un ideari educatiu inspirat en el lliurepensament i en principis llibertaris, racionalistes i laics. Es basava en la coeducació de sexes i de classes socials. Una innovació molt important aleshores. Amb aquesta formació, van començar a exercir de mestres. Llavors també ho van fer, entre altres, alguns sabadellencs de la mateixa generació, com en Pau Vila (1881-1980) i l’Albà Rosell (1881-1964).
El 28 d’octubre de 1904, es va inaugurar l’Escola Lliure de Maó (Menorca), dirigida per l’Esteve Guarro, i, també, amb la docència de la mestra Pilar López. Una escola creada per la Federación de Obreros de la Isla de Menorca, impulsada, d’acord amb els principis de l’Escola Moderna, per destacats àcrates menorquins, especialment per Joan Mir i Mir -pedagog, llibertari i maçó.
“Pedro Pons Sitges, Antonio Mercadal Suans, Pilar López (formada en la Escuela Moderna de Barcelona, discípula de Ferrer Guàrdia) y otros profesores (nótese: no siempre se trata de anarquistas en sentido estricto, aunque sí personas comprometidas con la causa obrera) impartiran un currículo en el que además de la cultura general tiene cabida el solfeo, el piano y el esperanto”
Font: MARTIN JIMÉNEZ, Ignacio; Conflicto social y pensamiento anarquista en Menorca (1897-1936), Palma: El Moixet Demagog, 2007, p. 66 i 67.
La parella va restar a la illa fins al tancament de l’escola, poc després de l’atemptat del 31 de maig de 1906, quan en Mateu Morral llançà una bomba al pas de la comitiva real de la boda d’Alfons XIII i Victòria Eugenia. En Mateu Morral era un anarquista partidari de l’acció directa, fill d’una família acomodada de Sabadell, propietària d’una fàbrica tèxtil. Tinc motius fonamentats per pensar que els Guarro-López el coneixien, perquè en Mateu era de Sabadell, només era quatre anys més gran que l’Esteve, i, sobretot, treballava com a bibliotecari amb en Ferrer i Guàrdia. També era amic d’infantesa i joventut de l’ Albà Rosell, pedagog anarquista molt amic de l’Esteve i la Pilar.
“En el día mismo del atentado, de acuerdo con Ferrer y los camaradas de Mahón: Mir i Mir, Coda, Adroher y demás sostenedores de su Escuela Moderna, debíamos de hacernos cargo de ella según contrato, y no fuimos, esperando hallaran ocupación y la dejaran libre los amigos Pilar López y Esteban Guarro; pero, como a raíz del hecho de Morral se cerraron todos los centros escolares tenidos por racionalistas, nos encontramos desocupados y sin recursos, ya que la Moderna de Mongat la habíamos puesto bajo el cuidado de Robles “
Font: Paraules d’Albà Rosell, recollides a l’obra: SOLÀ, Pere, Educació i moviment llibertari a Catalunya (1901-1939). Barcelona: Edicions 62, 1980, p. 272.
Segons podria derivar-se d’aquestes paraules, els promotors de l’Escola Lliure de Maó, que eren anarquistes, buscaven professors per regentar l’Escola que estiguessin més implicats amb l’ideari àcrata que els que tenien, l’Esteve i la Pilar. Tot i així, aquesta dada no la puc confirmar. També podria ser que els Guarro-López volguessin tornar a Catalunya per treballar en una Escola Moderna catalana, com així van fer.
Després, també entorn el 1906 i part del 1907, el matrimoni es va fer càrrec de l’Escola Moderna de Gràcia durant un breu període de temps. Llavors al barri de Gràcia vivien part dels sectors més progressistes del moment, lliurepensadors, anarquistes, esperitistes, naturistes, feministes, maçons, esperantistes, teòsofs. Però, aviat, la parella va haver de tornar a marxar, en tancar-se, també, aquesta escola, per continuar la repressió contra Ferrer Guàrdia i els pedagogs de l’Escola Moderna.
En aquest periple, el matrimoni es va traslladar a Lloret de Mar. Poc després, el 27 de juny de 1907, a Cala Banys (Lloret de Mar), es van reunir més de 100 persones per celebrar la inauguració de l’Escola Horaciana de Lloret. Entre els assistents, l’Esteve Guarro, el director, i la Pilar López Zappino, la seva dona, també mestra de la nova escola. L’acte va comptar amb l’assistència del republicà Francesc Layret, un altre conegut maçó, defensor, com a polític i advocat, del drets del treballadors, i impulsor de la creació de l’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona. L’escola també de coeducació, es va fundar, però, d’acord amb l’ ideari educatiu de Pau Vilà, pedagog format inicialment a l’Escola Moderna de Ferrer Guàrdia, que, posteriorment, es va allunyar de les posicions àcrates i anticlericals d’en Ferrer, per evolucionar cap opcions més neutres en relació a la religió i a l’ideari social llibertari. 
Els impulsors de l’escola van ser en Joan Ros i Gros, en Joan Moner, en Salvador Austrich, en Joan Reyné i Sureda, i altres veterans del moviment republicà i laic, la majoria maçons. Els sectors que var fundar aquesta escola no eren àcrates, com els de l’escola de Maó, sinó que procedien més del republicanisme i del catalanisme. Però, segons Pau Vila, l’escola de Lloret, aviat es va distanciar del projecte educatiu que ell havia fundat. Ho va dir, però, sense especificar-ne els aspectes en què va diferir. Poc temps després, arran dels fets de la Setmana Tràgica, de juliol de 1909, es van tornar a clausurar les escoles racionalistes, entre elles la de Lloret de Mar.
Com veiem, durant aquests anys, la Pilar i l’Esteve eren al rovell de l’ou de l’ambient lliurepensador, àcrata i republicà de Catalunya i compartien projectes amb homes i dones que majoritàriament tenien un denominador comú: la maçoneria.
Continuarà…
|
Fonts d’informació utilitzada: Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Fons Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat (padró municipal de 1910), Fons Llorenç Sans Fàbregas (dossiers sobre l’Ateneu Santfeliuenc)
|
<<< Veure tota la serie
 La sèrie Buscant maçons amb nom propi per M. Luz Retuerta està llicenciada sota Creative Commons Reconocimiento-No comercial-Sin obras derivadas 2.5 España License.  |
Tota reproducció del material inclòs ha d’anar acompanyat de la seva font o autoria.
 Toda reproducción del material incluido debe ir acompañado de la fuente o autoría.
|
 |
||
 |
 |
 |
fa temps busco noticies Escola Horaciana de LLoret de Mar, gracies per l’article.Podries passarme mes informacio, o on buscarla sobre l’escola Horaciana de LLoret.
Gracies
07012009.jaume
No cal dir que, suposo, has consultat l’Arxiu Municipal de Lloret. Per cert, una institució que ha posat per internet, a l’abast de tothom, tota l’hemeroteca local, i els inventaris i catàlegs dels fons que custodia, la qual cosa facilita molt la recerca. Entre ells, pel que fa a l’Escola Horaciana, el fons de Germinal Ros i el de , del qual procedeix la fotografia. Quan l’Esteve Guarro i la Pilar López van marxar de Lloret de Mar, per raó del tancament de l’Escola, pels efectes de la Setmana Tràgica, van venir a fer-se càrrec de les escoles de l’Ateneu Santfeliuenc.
Bé, només l’Esteve, perquè les escoles de Sant Feliu no eren mixtes i la Pilar, després, només va fer classes particulars, tal i com explicaré en el capítol de la setmana vinent. Ja veuràs que hi donaré més informació dels mestres però no de l’Horaciana de Lloret.
A Sant Feliu, hi ha l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, i en concret hi ha tres fons que em van servir de fil conductor per buscar dades sobre la trajectòria d’aquests mestres: el fons de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, amb els padrons d’habitants, per documentar les dades personals més bàsiques; el fons de Llorenç Sans, que recull algunes dades del Mestre Esteve, i el fons de l’Ateneu Santfeliuenc.
En quant a bibliografia, hi ha els llibres editats per l’Ateneu, fets per Pere Baleta, Llorenç Sans, i, Jordi Ferrer, aquest últim publicat amb motiu del 125 aniversari de l’Ateneu. Si entres a la web de l’Ateneu Santfeliuenc, en trobaràs les referències. Val a dir, però, que les dades que he publicat en aquest post eren desconegudes, perquè no s’ha treballat, a nivell local, la biografia d’aquest mestre abans d’arribar a Sant Feliu. Al menys nosaltres, no en teníem coneixement.
També he consultat els llibres de Pere Solà i un petit opuscle sobre l’Escola Horaciana publicat per Pau Vila, durant els anys vint, que es pot consultar a l’Arxiu Històric Municipal de Barcelona, tot i que parla molt poc de l’Escola de Lloret.
Tens alguna dada més sobre aquests dos mestres, sobre l’Esteve Guarro i la Pilar López Zappino? De la Pilar, gairebé no sabíem res.
M’he deixat el fons de Josep Vila que, com pots comprovar en el peu de foto, i imagino ja deus saber, és de l’Arxiu Muncipal de Lloret de Mar, al qual pertany la fotografia que es mostra al final del post.
Hi ha algú que pugui facilitar-me dades sobre l’Escola
Moderna muntada per Ferrer i Guàrdia a Montgat el 1904
i de la qual va ser-ne el primer director Albà Rosell.
No he trobat informació de l’adreça on estava instal·lada, ni el nombre d’alumnes – menys encara del
nom d’algun d’ells- i tampoc si va ser reoberta el 1907, després de sortir Ferrer de la presó.
Agrairia tant algun comentari…
Moltes gràcies. Jaume
La veritat és que no tinc altres dades sobre l’Escola Moderna de Montgat, que les que s’esmenten a l’obra de Perè Solà que cito. Realment és difícil trobar informació sobre les escoles modernes que es van establir a diverses poblacions de Catalunya. M’hagués agradat molt poder-te ajudar, especialment perquè Montgat és un municipi amb el que tinc estretes vinculacions -hi visc durant part de la setmana. Tot i així, com tinc l’objectiu d’aprofundir una mica sobre el Mestre Esteve durant la etapa prèvia a la Setmana Tràgica, si trobo altre informació t’ho faré arribar.
Tengo algunos datos si todavia les interesa
Elsa
Sí, claro que nos interesan mucho los datos referidos a Pilar Lopez Zappino o a Esteve Guarro. Son referidos a ellos, verdad? Como el post núm. 18 es referido a estos dos maestros.
Tengo los libros de G Ros Marti donde comenta escuela laica en Lloret de Mar. No recuerdo que esten muchos detailles sobre los maestros. Quizas ya los tengan. Si quieren copias, se las puedo mandar.
María Luz: Soy nieto de Esteve Guarro i Elias y Pilar López, hijo de Eleonora, vivo en Venezuela y si te interesan tengo muchas fotografías de mis abuelos-
Esteve Guart i Guarro
Ratifico mi oferta de enviar material fotográfico de mis abuelos Esteve Guarro y Pilar López. Mi correo es estebanguart35@gmail.com.
Esteve Guart i Guarro