Disc de la setmana: Brigada Bravo&Díaz – Musicas populares de la Guerra Civil

Avui us presento una relectura del nostre passat més recent, que va més enllà dels treballs dels historiadors. En uns moments on s’ha muntat tal guirigall amb “la memòria històrica”, que donava cert vertigen sol escoltar parlar d’ella.

canciones-republicanas1

Se’ns han mostrat pel·lícules, publicat novel·les i hem escoltat una mica de música però sempre en revisions molt ortodoxes, llavors és quan apareix La Brigada Bravo&Diaz, amb el seu projecte inspirat en la Guerra Civil.

Aquesta brigada està composta tan sol per dos brigadistes; Antonio Bravo (guitarra i live looping) Germán Díaz (zanfona tenor Weichselbaumer, caixa de música i live looping) i no fa falta molt més perquè ambdós es valen per a sonar com un veritable exèrcit d’idees creatives.

bravo1

Artista

Brigada Bravo&Díaz

Àlbum Musicas populares de la Guerra Civil
Cançó que escoltes Canción del frente unido

En la seva capacitat per a fer Música a partir de breus melodies i de fàcil entonació, radica gran part de les virtuts d’aquest treball. En això i que dos instruments tan (aparentment) distants com una zanfona i una guitarra elèctrica dialoguin com germans bé avinguts.

Musicas populares de la Guerra Civil” reuneix un bon grapat de temes populars “empunyats” durant la contesa espanyola. La majoria eren propis del bàndol republicà, però algun d’ells, com “Si me quieres escribir”, amb canvis en la lletra, van ser cantats pels dos bàndols combatents.

brigada_bravo_diazEl llibre de Luis Díaz Viana “Cancionero Popular de la Guerra Civil Espanyola”, els ha servit de base per a treballar i conèixer els secrets d’aquestes cançons. A les barricades! (himne anarquista per excel·lència), Himno de Riego, o La internacional, són els exemples més famosos i difosos que, al costat de composicions de Dmitri Shostakovich, Au devant de la vie, o de Beltor Brecht i Hanns Eisler, Canción del frente unido, són algunes de les cançons que formen part d’aquesta original aposta.

Gran treball el què han realitzat mostrant-nos aquella música, no es conformen amb fer meres adaptacions, així en la part musical, desenvolupen un llenguatge purament jazzístic, on tenen cabuda els moments donats a la improvisació i als arranjaments més arriscats. Dos instruments -zanfona i guitarra elèctrica- que no acostumaven a conviure es complementen en aquest treball com vells camarades.

Com contrapunt a aquests sons, forts i esquinçats, lliures i improvisats,  escoltem també la caixa de música, de so mecànic però, en aquest cas, dolç i tranquil·litzador, i tot això adornat amb seqüències gravades (loops) llançades a l’aire com complement per si quedava algun espai buit de notes.

Aïllen els tema buscant solucions distintes, en uns altres incorporen part del seu bagatge musical, o modelen els temes fins a donar-los el to que ells creuen adequat. Bravo és un guitarrista de digitació exquisida i Díaz sap treure un to blussy a la zanfona que enamora. Us aviso si no esteu acostumats al so agut de la zanfona, pot ser complicat entrar, deixar-lo sonar, quan es duen uns quants temes ja és part de l’espectre musical i realment es gaudeix amb el seu so.

Una Joia de la música Made in Spain el format de presentació convida a la seva compra legal i recorda el sentit artístic i informatiu (amb textos de Luis Díaz Viana per a cadascun dels temes) del suport tàctil. Un disc de creació sobre la recreació de cançons que podrien entonar famílies enfrontades (quin meravellós regal de reconciliació aquest!).

<<< Veure tota la sèrie ‘Disc de la setmana’

vota
wikio
bitacoras
technorati
Anuncis