Taller de fotografia (55)

taller551-1Mal dia avui, no? Sí, ja ho pots ben dir… tot torna a ser igual que abans de festes… Bé, així sembla que ha de ser… tornem a la ‘normalitat’…

Però nosaltres no començarem massa fort que encara devem tenir ressaca de les festes… Avui tractarem o millor dit, introduirem, un tipus de fotografia molt interessant i que molt sovint o no l’entenem prou bé o no trèiem el profit que ens proporciona aquest tipus de fotografia.. No sé de què parles… Espera’t una mica i ja veuràs com t’agradarà…

Taller de fotografia (55): La fotografia panoràmica (1)

Sí, no té mala pinta… La fotografia panoràmica l’entendrem com aquella en la que produïm formats diferents dels estàndards de les càmeres, els 4×3, 3×2 o els 16×9 i si bé ja hi ha càmeres que produeixen formats específics per les panoràmiques, Hasselblad, Linhof,.. és fàcil reproduir-los amb les nostres càmeres ‘convencionals’, si bé haurem de seguir uns quants consells…

taller4511Al taller 45 ja vam introduir aquest format i donàvem alguns consells. Avui els desenvoluparem amb una mica més de detall i introduirem algunes nocions teòriques que ens han de fer entendre millor les bases d’un bon ‘panorama’.

Normalment farem servir aquest format, resultat de la successió de més d’una fotografia de format ‘normal’, per captar una escena que hagués estat impossible amb una única fotografia, ja sigui perquè el motiu sigui extraordinàriament horitzontal o vertical o perquè ens interessa captar tota una escena en lloc d’una porció. Però això està xupat.. simplement fem una sèrie de fotografies i després les enganxem… No exactament, hi ha una sèrie de conceptes que hauríem de treballar i avui començarem amb tots els relacionats amb la ‘geometria‘ de l’escena.

tf3La perspectiva

La setmana passada vam parlar dels objectius i de les diferents ‘visions’ que ens donen a partir de la ‘distància focal’ que tenen i al taller 47 vam introduir els tipus de perspectiva. Ara posarem en comú els dos coneixements, el de la perspectiva i la ‘visió’ de l’escena que ens proporciones els objectius per entendre la ‘geometria’ de l’escena, que haurem de tenir en compte si volem ‘ajuntar’ dues fotografies, una al costat de l’altra.

taller552A l’exemple de la dreta podeu veure un intent d’una panoràmica amb dues fotografies, aparentment una al costat de l’altra, amb una marcada geometria, provocada pel punt de vista baix, que fa molt difícil obtenir la panoràmica de la ciutat de Seattle com veieu a la fotografia de sota. Als ‘consells’ veurem com evitar-ho…

Addicionalment a la distorsió que la perspectiva fa a la geometria de la fotografia vam veure al taller 47 la importància de controlar el punt de fuga. Ara potser és un bon moment per repassar el que vam explicar en aquell taller i la importància de mantenir el ‘punt de fuga’ immòbil o el que tindrem seran perspectives completament diferents. Aquest cas és fàcil d’evitar: senzillament cal no moure’s del lloc al fer la sèrie de fotografies. Ens ha de quedar clar que hem de mantenir la perspectiva al llarg de la successió de fotografies.

taller55pan7

Panoràmica de la ciutat del Caire

Sovint no s’entenen correctament els conceptes de ‘perspectiva’ i ‘distància focal’. La ‘perspectiva’ es refereix a les relacions espacials, posicions i tamanys relatius dels objectes a l’escena i un canvi de distància focal no canvia aquestes relacions sinó únicament l’apropament o allunyament de l’escena. En contra, un canvi de posició de l’observador sí que provoca un canvi de perspectiva. La perspectiva únicament varia amb la posició de l’observador.

tf3La distorsió de les lents

Les lents, per la seva naturalesa de ‘vidres’ que provoquen la refracció de la llum, acaben produint varius tipus de distorsions. Les més conegudes son la ‘distorsió de barril‘ i la ‘distorsió de corsé‘. (potser n’hauríem de dir de ‘cotilla’..). Totes dues taller553provoquen que les ‘línies rectes’ de l’escena no es projectin a la imatge com línies rectes sinó com corbes. Aquest és veritablement un malson pels fotògrafs si bé als programes d’edició digital, ara ja no podem parlar d’un revelat digital normal, trobem eines que ens corregeixen aquestes distorsions.

A l’exemple de lesquerra podeu veure l’efecte de les dues distorsions, la de ‘barril’ a dalt i la de ‘corsé‘ abaix, en una escena especialment sensible a aquestes distorsions (Temple romà de Vic) per la presencia de marcades línies verticals.

La distorsió de ‘barril’ apareix amb objectius de distàncies focals menors de la ‘normal’ (recordeu el concepte del passat taller?), normalment a grans angulars o a l’extrem inferior del zoom, el de menor distància focal. És apreciable quan intentem fer una fotografia de prop d’una cara amb el zoom al mínim.  Mentre que les de ‘corsé‘ apareixen amb objectius de distàncies focals molt més grans que la ‘normal’, normalment teleobjectius. En qualsevol cas, la recreació dels dos efectes amb el temple de Vic és una exageració, normalment l’efecte és molt menys apreciable però que adquireix ara major rellevància quan intentem ‘ajuntar’ dues fotografies.

El cas és que si intentem composar una panoràmica a partir de fotografies amb marcada distorsió de ‘barril’ ens podem trobar exemples com aquest:

taller55dist

En aquest exemple podeu veure clarament la distorsió en barril  a cada una de les tres fotografies que composen el panorama. Podeu apreciar les ‘dificultats’ en els punts marcats per ‘enganxar’ les fotografies.

tf3La paral·laxi

El gran problema de la fotografia panoràmica és la paral·laxi. La paral·laxi és l’efecte pel qual la ‘posició relativa’ de objectes a diferents distàncies canvia amb el punt de vista. És un concepte molt senzill d’entendre i que molt sovint usem, sense adonar-nos, per ‘situar’ els elements a la nostra escena.

taller554Lògicament aquest efecte es produeix quan un dels objectes es situa molt més proper a nosaltres que el segon. Si estiguessin situats a la mateixa distància o a distàncies prou llunyanes, tot i diferents, l’efecte no el notaríem. Evitar aquest efecte és el punt clau per les fotos de panorames o correrem el perill d’intentar ‘enganxar’ dues fotografies amb elements que ocupen ‘posicions’ relatives diferents en cada una de les fotografies que fem.

A l’exemple de la dreta veieu un senzill cas on la posició relativa d’arbre i sol canvien depenent la posició de l’observador (A o B).

tf3El punt nodal

Evitar la paral·laxi no és fàcil ja que aquesta apareix sempre que es produeix una translació o moviment del fotògraf. Però encara que ens mantinguem immòbils, el moviment de rotació que fem per anar captant les diferents fotografies que més tard voldrem ajuntar pot provocar també paral·laxi. Dues fotografies amb paral·laxi son impossibles d’encaixar.

Aquest fet ens porta al concepte del punt nodal. Aquest punt, tot i que no és una definició exacta, coincideix amb el centre òptic del conjunt de lents de l’objectiu i té la propietat de que tota rotació de la càmera al voltant d’aquest punt no produeix paral·laxi, per això també és conegut com el ‘punt de no-paral·laxi ‘ o ‘punt de perspectiva‘. Per tant, la rotació que li fem a la càmera per anar captant successivament les diferents fotografies hauria de fer-se al voltant del punt nodal.

taller555A l’esquema de l’esquerra podeu veure un exemple ben il·lustratiu. Estem davant d’una escena que volem captar a partir d’una successió de dues fotografies, la primera captant la porció esquerra de l’escena (A) i la segona la porció dreta (B). Per saber si estem fent la rotació correcta a la càmera el truc és ben senzill, com que sabem que no hi apareix al paral·laxi, simplement agafem dos objectes que estiguin alineats a la primera fotografia (a la fotografia ‘A’ hem agafat la referència de les dues palmeres) i ara a la resta de fotografies que vulguem fer per composar el panorama els objectes han de continuar estant alineats ! (a la segona fotografia ‘B’, les palmeres continuen estant alineades). Aquest senzill truc ens evitarà la paral·laxi i serà més fàcil encaixar la successió de fotografies. És evident que si tots els objectes estan molt llunyans la paral·laxi no apareixerà pel que no farà falta fer servir aquest truc.

tf3La superposició

És evident que la successió de fotografies que fem de l’escena han de cobrir-la totalment. Si cometem l’error de començar la segona fotografia més enllà d’on ha acabat la primera la creació del panorama serà impossible. Com ho hem de fer?

És senzill. Un panorama és una mena de ‘puzle’ de peces rectangulars que en lloc d’encaixar han de crear una nova imatge a partir de la superposició. Aquesta composició pot ser de les dimensions que vulgueu, tant en el nombre de fotografies horitzontals com verticals, si bé és cert que normalment els panorames cobreixen una porció horitzontal o vertical de l’escena que no es pot cobrir amb una única fotografia, per això és normal parlar de dimensions com 3×1 o 1×3, representant el nombre de fotografies horitzontals i verticals.

taller556Sigui com sigui és important que les fotografies contigües es superposin ja que aquesta porció serà utilitzada pels programes especials per construir panorames. Aquesta superposició és convenient que sigui al voltant del 20% de l’amplada, en el cas de fer una successió horitzontal, de la fotografia. A l’exemple de la dreta podeu veure com aquest senzill panorama s’ha construït a partir de dues fotografies, la vermella i la verda, que comparteixen un 20% de l’amplada de cada una d’elles. Ja ho veurem als consells, però fixeu-vos quan important és fixar-se on acaba la fotografia vermella (a la dreta) per saber on es pot començar la següent, la verda (una mica més a l’esquerra).

Avui amb l’excusa de les panoràmiques hem vist alguns efectes importants que els objectius provoquen a la geometria de l’escena i que justament a les panoràmiques és quan més els notarem. És molt important que practiqueu portant-vos la càmera a l’ull i movent rotant suaument, com si fos un ‘travelling’ simuleu gravar una pel·lícula.. i anireu visionant la fotografia panoràmica.

taller55pan6-1

Panoràmica d’una ciutat nòrdica

Els consells pràctics d’avui

tf3taller557El trípode: Ja hi som… Sí, el trípode és important si bé no és absolutament necessari. És important perquè ens ha de facilitar la rotació de la càmera al voltant del punt nodal, a més de deixar la càmera immòbil horitzontalment si és que és aquesta la successió de fotografies que volem fer. Aquesta rotació al voltant del punt nodal o ‘centre òptic’ de les lents garanteix el mateix ‘punt de perspectiva’, bàsic per evitar la paral·laxi.

A la pàgina http://www.retouchpro.com/forums/blogs/frank-lopes/ teniu un parell d’articles on s’explica en profunditat com calcular el ‘punt nodal’.

Distingirem dues situacions diferents alhora de fer una panoràmica: Amb  i sense objectes propers. La majoria de problemes amb la ‘geometria’ i la ‘paral·laxi’ apareixen a la primera situació, quan tenim objectes propers, i caldrà seguir els consells per evitar la paral·laxi. Si l’escena no conté objectes propers serà molt més fàcil composar la panoràmica i la paral·laxi serà inapreciable.


tf3La distància focal. Ja hem vist que la ‘perspectiva’ no varia amb la distància focal i per tant tampoc el ‘punt de fuga’. El que sí és cert és que si volem captar exactament la mateixa porció de l’escena amb un gran angular i amb un zoom la perspectiva canviarà. No ho entenc, no has dit que no? Sí home, ja que si volem captar exactament la mateixa porció d’escena, mantenint les dimensions dels objectes, amb un zoom haurem a la força d’allunyar-nos, no? Doncs sí… i aleshores ja estem canviant la posició i per tant la perspectiva !

taller559A l’exemple de l’esquerra podeu veure més o menys la mateixa escena (la dimensió dels objectes és similar) en dues fotografies fetes amb distàncies focals diferents. La de l’esquerra amb un gran angular de 28mm i la de la dreta amb una focal normal de 50 mm. Però estan fetes a la mateix distància? No, la posició que ocupava per fer la de la dreta era més llunyana que la de l’esquerra pel que…. la perspectiva és diferent ! I per tant la geometria de la fotografia. És evident que amb una successió de fotografies com la de la dreta hagués estat més fàcil composar una panoràmica, no creieu? Comproveu també com els punts de fuga als dos casos és ben diferent, a la foto de la dreta el punt de fuga  vertical està situat en un punt del cel, fora de la fotografia, molt més elevat que en el cas de l’esquerra.

Resumint, amb distancies focals altes es respectarà més la verticalitat i horitzontalitat de les línies de l’escena que, sense variar la posició del fotògraf, capta un angle inferior al  donat per focals baixes. Necessitareu més fotografies per composar el panorama, al captar porcions més petites, però serà força més fàcil ‘ajuntar’ els extrems de les fotografies successives.

Addicionalment als efectes sobre la ‘perspectiva’ us poden aparèixer els efectes de les distorsions de les lents que poden dificultar la construcció del panorama. Aquests però, son fàcilment corregibles amb programes com Photoshop.

tf3La posició. Ja hem dit que determina la geometria de la ‘perspectiva’. Tot dependrà del tipus d’escena i si tenim o no objectes propers però la recomanació seria situar-vos en front del punt de fuga de l’escena  o com a mínim situar-lo immòbil en un punt interior de la fotografia per evitar distorsions per perspectiva. Normalment davant de paisatges, sense elements propers, aquest efecte no es produeix i per tant la posició ja no és tan important.

tf3L’escombrat. Anomenem així al moviment de captura del panorama a partir de fotos successives. La recomanació, si no disposeu de trípode, és de agafar bé la càmera i fer suaus rotacions, de dreta a esquerra o d’esquerra a dreta, fins captar tota l’amplada del panorama. Fixeu-vos, i això és molt important, el punt de referència on s’acaba una fotografia per poder situar, una mica abans, el punt de partida de la següent. Davant d’objectes o línies horitzontals properes us recomano que feu el mateix nombre de fotografies a la dreta i a l’esquerra de la posició central que ocupeu. Per exemple, si us situeu en una platja mirant el mar, el millor és situar-se mirant perpendicularment a la línia de mar, fer la foto central i el nombre que vulgueu rotant a la dreta i a l’esquerra.

Si les fotografies fossin de geometries de línies quadriculades (de 90º), sense punts de fuga, seria molt fàcil ‘enganxar’ una fotografia al costat de l’altra. Però no, no és tan fàcil. Per això estan els programes dissenyats especialment per la composició de panorames. Avui en veurem un d’ells.

Bé, espero que amb el capítol d’avui comencem a iniciar-nos amb el món de les panoràmiques. Avui hem tractat temes de ‘geometria’ que afecten a la composició però ens queda treballar encara el tema de les projeccions i la lluminositat que en el cas de les panoràmiques es complica una mica..

Us deixo alguns links interessants:

Grup flick de panoràmiques: http://www.flickr.com/groups/20806225@N00/

Mastering Digital Panoramic Photography: http://www.jmg-galleries.com/blog/2008/03/11/exif-and-beyond-mastering-digital-panoramic-photography/

Selected Panoramas: http://pic.templetons.com/brad/pano/bestof.html

Panorama Pictures: http://www.gdargaud.net/Photo/Panorama.html

The world is not flat: http://www.theworldisnotflat.com/panoramas

i la meva preferida: World Heritage Tour, de la que ja en vam parlar en aquest bloc. En aquest cas les panoràmiques son de 360º i s’escapa una mica del que hem parlat avui però el lloc és molt interessant.

El software de creació de panorames

Normalment amb el material que trobem a la capça acompanyant a la nostra càmera digital hi podem trobar algun programa gratuït de creació de panoràmiques.

Avui parlarem del que ve amb les Càmeres Canon, si bé no crec que sigui molt diferent al que podeu trobar a la resta de fabricants. El PhotoStitch és el programa que podeu instal·lar al vostre ordinador  i el podeu baixar directament d’aquest link si no teniu el CD que ve amb les càmeres Canon..

1. Escollim les fotografies que composaran la panoràmica:

taller5511

2. Obrim el PhotoStitch

taller55pan1

3. Cliquem ‘Abrir‘ per escollir les 4 fotografies que composaran el panorama:

taller55pan2

i les ordenem en la direcció correcta.

4. Ja podem clicar a la pestanya ‘2. Fusionar‘:

taller55pan3

i seguidament a ‘Inicio‘:

taller55pan4

5. Ja podríem guardar i el panorama estaria fet. Abans però podeu retallar la fotografia resultant a les dimensions que vulgueu:

taller55pan5

i ja tenim el panorama:

taller55pan6

Fàcil, oi? Bé, al proper capítol ja veureu que podem complicar molt més la creació de panorames amb perspectives diferents. Si us fixeu amb el detall del panorama de dalt la franja de terra negra està més a prop de nosaltres al centre de la fotografia que a l’extrem esquerra. És normal, el fotògraf ha estat immòbil en la successió de fotografies pel que les distàncies als extrems son més grans que al centre, però amb una projecció rectilínia (no pas amb aquest senzill programa) haguéssim pogut aconseguir aquesta panoràmica diferent:

taller55pan8

Veieu les diferències? En hi ha per perdre una bona estona…és el que farem la propera setmana…


.

No m’acaba d’agradar el que es vegi la separació entre fotografies… Sí, d’això en parlarem al proper capítol on tractarem el tema de la ‘lluminositat’ i acabarem de treballar algunes nocions que ens falten sobre les panoràmiques..

Bé amics, que passeu bona setmana i ens veiem el proper dilluns, abans però ajudeu-me a millorar el taller: (podeu escollir més d’una opció i també posar-ne la vostra pròpia)

.

flickr

<<< Veure tots els articles de ‘Taller de Fotografia’

Totes les fotografies publicades en aquest taller estan fetes i son propietat de l’autor, excepte en aquells casos que se’n especifica el contrari. Si les utilitzeu citeu la font.
Todas las fotografías que aparecen en este taller están hechas y son propiedad del autor. Si las utilizáis citad la fuente.

Anuncis