Disc de la setmana: The Quintet “Jazz at Massey Hall”

Després de “zanfoinas i sanfaines”, girem cua i tornem a un disc de jazz, del tradicional, del clàssic, de temes llargs on cadascun del músic treu lo millor de si mateix, un disc de 1953 en directe al Massey Hall de Toronto, envoltat de una serie de circumstancies que ho fan molt especial.

dibuix2

El crítics han dit d’ell, que representa el zenit del BE-BOP, va arribar a tal punt la intensitat i la compenetració del músics, que el resultat d’aquesta gravació, és possiblement, un dels més importants discos del jazz modern.

El titul “Jazz at Masse Hall”, i el grup The Quintet. Qui són The Quintet?, són el millors músic del moment Max Roach (bateria), Charle Mingus (contrabaix), creadors del segell musical Debut Record’s (tips de l’explotació que patien els músics per part del negoci musical), a petició de la NewJazz Society, busquen company per una actuació. Així el músics triats són ni més ni menys que Charlie Parker (Saxo alt), (al disc surt com Charlie Chan, per problemes contractuals), Dizzy Gillespie (trompeta) i Bud Powell (piano), com es pot veure lo millor del moment.

ojccd-044-2charlie-parker-quintet-jazz-at-massey-hall-posters5

Artista

The Quintet

Àlbum Jazz at Massey Hall
Cançó que escoltes Hot house

Va ser un del concert més estranys de l’historia, Charlie Parker te el seu saxòfon en penyora (a canvi de diners per comprar droga), i va tocar amb un de plàstic que li van deixar. Bud Powell, acabava de sortir de un sanatori mental i toca totalment begut, Parker i Gillespie no és parlen, i per acabar de adobar-lo , programen el concert el dia que Rocky Marciano defensa el títol del mon del pes pesant, un fracàs d’assistència. Si no hi havien prou problemes, la gravació, segons diuen, la part del contrabaix no va enregistrar-se bé, i en Mingus va tindre que gravar en playback part de la seva actuació.

the-quintet3

Però el concert, no se sap ben bé va ser irrepetible, cinc músics totalment compenetrats, els sols meravellosos, swing a dolls, bop de primera categoria. És difícil ressaltar un tema, per a mi els “solos” i la improvisació de Hot house , agafa’n una temperatura molt elevada.

No hi ha ni un moment de rutina en tot el disc, l’entrega del quintet dona una uniformitat i altíssima qualitat, un rar equilibri, que és transformen en sis temes interpretats fins les ultimes conseqüències,de veritat, un disc imprescindible, una gravació feta amb “magnetofón”,  que va ser històrica.

<<< Veure tota la sèrie ‘Disc de la setmana’

vota
wikio
bitacoras
technorati
Anuncis