Taller de fotografia (56)

taller561Hola de nou amics! Com va la ‘costa de gener’? Malament.. no sé si arribaré a dalt de tot.. Sí home, cada any és el mateix.. a més aquest any tens l’al·licient de seguir el taller de fotografia.. sí, una gran cosa.. no havia caigut..

Bé, comencem que avui tenim feina endarrerida. Recordeu que al darrer taller vam introduir alguns conceptes de la ‘geometria’ a les fotografies a propòsit de la fotografia panoràmica. Avui hem d’acabar de completar el tema parlant de la lluminositat i alguns conceptes més sobre la perspectiva. Quin rotllo… Amb el temps m’ho agrairàs…

Taller de fotografia (56): La fotografia panoràmica (2)

No, no crec que sigui cap rotllo.. és més diria que sota l’excusa de les panoràmiques estem descobrint molts conceptes de la geometria de la fotografia. Per completar aquest concepte avui vull començar a introduir-vos als temes de les ‘projeccions‘. Aquest és un tema important per entendre com es pot representar una superfície corba en una de plana… Excitant..

tf3Les projeccions


taller562Les projeccions son la representació d’una superfície corba en una de plana (i a l’inrevés). Tota escena que fotografiem és en realitat una porció d’una superfície corba que volem representar a la nostra fotografia, que és una superfície plana, per tant, inevitablement haurem de fer una projecció.

Hi ha moltes formes de representar una superfície corba en una de plana i l’exemple més clar el tenim a la representació del món, a la cartografia, en una superfície plana i rectangular. Les dues representacions més interessants per nosaltres, per l’equivalència que tindrà a la fotografia, és la projecció rectilínia i la cilíndrica. Per poder-ho entendre veiem l’equivalència a la representació del globus terrestre:

taller563La projecció rectilínia. Imaginem que el globus és buit i la superfície transparent i només hi representem les línies dels continents, doncs és la que s’obtindria si poséssim un focus de llum al centre de l’esfera i veiéssim les ombres que es formen en un pla enganxat, tangent a l’esfera. La projecció cilíndrica en canvi seria la representació de les ombres que obtindríem al projectar un focus de llum des del centre de l’esfera en un cilindre que envoltés l’esfera, després tallaríem el cilindre i el desplegaríem donant la representació cilíndrica de la terra. Interessant, no? Home..

(font dels dibuixos: http://mathworld.wolfram.com)

Aquest és un concepte extremadament important per entendre com funcionen els objectius i per entendre els panorames… No entenc perquè…

Els objectius de les nostres càmeres creen al sensor una projecció rectilínia de l’escena que tenim al davant. Això és molt important per entendre les distorsions de perspectiva que hi apareixen i  que ara podem entendre les diferències de distorsió que provoquen objectius de distàncies focals diferents. Fixeu-vos que la projecció rectilínia distorsiona considerablement les zones allunyades del centre de l’escena, estirant-les per les quatre cantonades per poder complir la seva obsessió de mantenir les línies ‘rectes’. Més endavant ho veureu…

Normalment aquesta distorsió és inapreciable en zooms, és a dir en objectius de distàncies focals grans, senzillament perquè l’angle captat és petit, i per tant la curvatura de l’espai captat és pràcticament inapreciable, però son cada vegada més evidents a mesura que disminuïm la distància focal, fins que als grans angulars la distorsió dels extrems de la fotografia és molt marcada.

taller564b

A l’exemple de dalt podem veure com augmenta la distorsió de la perspectiva provocada per la projecció rectilínia a mesura que augmentem l’angle de visió o el que és el mateix, disminuïm la distància focal. Quan treballem amb panoràmiques horitzontals l’angle de visió resultant serà la suma, o gairebé, dels angles de visió de les fotos individuals. Això ens porta a afirmar que la projecció rectilínia es perfecta per la majoria de situacions però a partir de 100-120º d’angle de visió, cas de les panoràmiques, la distorsió és massa pronunciada, estirant massa els objectes que es troben als extrems. En qualsevol cas, aquest tipus de projecció manté les línies rectes tant horitzontals com verticals, això de fet és que que provoca la distorsió.

A l’exemple de la panoràmica de la Plaça Roja podeu veure l’efecte de la distorsió als edificis que es troben a la part més exterior de la fotografia, en canvi aconsegueix, fixeu-vos amb l’ombra de la part inferior, mantenir força bé les línies rectes.

No confonem la distorsió provocada per la projecció rectilínia, amb la perspectiva, ni amb la distorsió de les lents, de barril o corsé. Ara ja hauríem de conèixer bé aquests tres tipus de distorsions i les causes que els provoquen.

.

Això ens porta al segon tipus de projecció, la cilíndrica, que l’haurem de provocar amb els programes especials per construir panorames ja que no és la projecció ‘estàndard’ dels nostres objectius. Aquesta projecció, fatal per focals normals i zooms, és l’adient pels panorames que representen angles de visió molt elevats. Jo diria que panorames amb més de 2 fotografies horitzontals aquest tipus de projecció és la més correcta ja que no deforma els extrems, si bé no aconsegueix mantenir les línies rectes de l’escena, concretament les horitzontals, cosa que la projecció rectilínia fa perfectament. A l’exemple de Sant Petersburg de sota fixeu-vos amb les diferències entre les dues projeccions:

taller566

La projecció cilíndrica ha resultat la millor en els exemples de dalt. Els edificis son relativament petits pel que no s’aprecia la curvatura de les línies horitzontals, en canvi si us fixeu amb les ratlles pintades de blanc a terra, suposo que preparades per alguna desfilada militar, comprovareu la seva curvatura.

És important per tant, entendre que totes les nostres fotografies pateixen una projecció rectilínia i que aquesta és prou vàlida per la majoria de les situacions, excepte per gran angulars de focals molt petites o panoràmiques, on l’angle de visió és molt ample, superior als 120º, en aquests casos la projecció cilíndrica produeix una millor representació.

.

En aquest link que us poso es treballa de forma acurada les diferències entre la projecció rectilínia i la cilíndrica. És interessant.

tf3La Lluminositat


Mantenir la mateixa lluminositat a tota la sèrie de fotografies no és tasca fàcil. Pensem que l’exposició ha de ser el més uniforme possible ja que l’objectiu de la sèrie de fotografies del panorama és enganxar-les.

taller57puntL’exposició: Estem davant d’un panorama que volem representar amb una sèrie de fotografies contingues… Portem-nos la càmera a l’ull i fem un primer escombrat per decidir la distància focal. Aquesta dada ens donarà el nombre de fotografies que necessitem. Focal alta més fotos…

En aquest escombrat potser apreciem lluminositats diferents en cada un dels quadres que estem simulant… Cal decidir.. El què? Els paràmetres d’apertura, velocitat i sensibilitat ja que el que no podem fer és disparar taller567la successió de fotografies en automàtic ! Per què? Perquè no podem deixar en mans de la càmera que ens determini l’exposició de cada fotografia o tindrem problemes al composar el panorama. Hem d’evitar panorames, en termes de lluminositat, com el del gràfic de l’esquerra..

El millor consell és disparar amb prioritat d’apertura (Av) i veure a l’escombrat la variació que la càmera ens proposa a la velocitat. Si no hi ha variació perfecte.. però si les zones a captar, a igualtat d’apertura de diafragma, necessiten velocitats diferents, el millor és calcular un valor mig. I ara el més important, bloquejar els paràmetres… Com? Simplement passeu a mode Manual (M) i poseu els dos valors d’apertura i velocitat. A continuació comenceu la sèrie de fotografies…

Molt important, cal fer la sèrie de fotografies amb la mateixa parella de paràmetres d’apertura i velocitat per assegurar una exposició uniforme a tota la sèrie.

taller57puntEls filtres

No hi fa res que poseu els filtres UV o els de degradat neutre però mai poseu el filtre polaritzador. Ja sabeu pel taller 46 que l’efecte sobre la lluminositat, cels blaus o reflexes, dels filtres polaritzadors depenen de l’angle amb el sol i us podríeu trobar, en una panoràmica, que hi ha fotografies on el polaritzador ha provocat el màxim efecte mentre que a altres no hi ha actuat. Recordeu la fotografia d’aquell taller? Mireu l’efecte sobre la panoràmica del filtre polaritzador.

Compte amb els de degradat neutre ja que depenent el tipus de projecció que fem al crear la panoràmica podem trobar-nos que el degradat del cel és corb i no recte, cosa fatal si hem d’enganxar una sèrie de fotografies…

taller57puntVinyetatge o Vignetting

Una altre dels problemes que ens podem trobar alhora de intentar composar un panorama és el vinyetatge o efecte d’enfosquiment dels extrems de la fotografia. El vinyetatge pot ser provocat per varis factors:

taller568Mecànics: El fet de tenir muntat a l’objectiu varis filtres o l’extensió de l’objectiu per focals llargues o potser un para-sol massa gran poden fer que físicament el cercle de llum de la imatge no es pugui formar al sensor, per trobar-se amb impediments físics.

Òptics: No sembre els objectius que fem servir estan preparats per les nostres càmeres. El grup de lents anteriors poden fer ombra a les posteriors provocant taller5610una reducció de la lluminositat que arriba al sensor. En aquests casos el cercle de llum de la imatge que arriba al sensor no té una lluminositat uniforme sinó que és menys lluminosa als extrems. Per sort a les càmeres digitals amb sensors no full-frame (més petits de 36×24 mm) el cercle de llum de la imatge és molt més gran que la diagonal del sensor pel que aquest només capta la part central del cercle, evitant, en part, així el vinyetatge òptic.

Per la naturalesa de la llum: Aquest vinyetatge es considera, a diferència dels anteriors, provocat per la pròpia naturalesa de la llum i té a veure amb la disminució de la lluminositat depenent de l’angle d’incidència. Per això amb grans angulars, de distàncies focals curtes, és quan més evident es fa aquest tipus de vinyetatge.

En definitiva, exposicions no uniformes, filtres polaritzadors o vinyetatge poden provocar fotografies de lluminositats no homogènies que dificulten la creació del panorama o simplement, de crear-lo, es nota massa que és una composició feta a partir de fotografies en successió.

taller5611

Aquest panorama de la ciutat de Praga ha quedat malmès pel vinyetatge de cada una de les fotografies de la successió. Arreglar-ho és força complexe…

Bé amics, espero que entre els dos capítols haguem desenvolupat amb detall la tècnica de la fotografia panoràmica. Avui a l’apartat final us ensenyaré com aplicar aquesta tècnica de composició amb les funcionalitats del Photoshop.

Els panorames al Photoshop

taller56psEl Photoshop no és el millor programa del món per composar panoràmiques però se’n surt prou dignament. M’agrada més que el comentat la setmana passada per la possibilitat que té d’escollir el tipus de projecció.

1. Escollim les fotografies que composaran la panoràmica:

taller56ps0

Personalment el panorames que més m’agraden son el 2×1, son senzills de composar i s’adapten millor a un ‘passe de fotos‘ o la pantalla de l’ordinador. En aquest cas volia captar horitzontalment el barri de Pudong, a Shanghai, a l’altre costat del riu Huangpu.

2. Obrim el Photoshop. Anem a ‘Archivo > Automatizar > Photomerge..’

taller56ps1

3. Cliquem a ‘Photomerge..‘ i obrim l’arxiu amb les fotografies que han de composar el panorama:

taller56ps2

4. Escollim el tipus de ‘projecció’:

taller56ps3

El més còmode és clicar ‘Automático‘ però us recomano que feu proves amb la que aquí diu ‘Perspectiva‘ (rectilínia) i amb la ‘Cilíndrica‘, bé podeu provar-les totes si voleu, i compareu els resultats. recordeu que hem comentat que la rectilínia funciona per angles de visió inferiors a 100-120º, mentre que la cilíndrica va molt millor per angles superiors.

i seguidament cliqueu a les opcions:

taller56ps4

Normalment amb ‘Fusionar imágenes‘ en hi ha prou. En casos molt concrets la ‘Eliminación de viñetas‘ funciona bé, fent desaparèixer el vinyetatge de les fotografies seleccionades i que provoca aquestes ‘barres’ més fosques coincidint amb la unió de les fotografies. Amb la ‘Corrección de la distorsión geométrica‘ m’he trobat de tot, des de petits canvis amb la distorsió que provoca a les fotografies individuals a efectes inapreciables. Feu les vostres proves…

5. Després de clicar ‘OK’ veureu que tarda uns segons ens fer les seves coses i al final…

i ja tenim el panorama:

taller56ps5

Ara només ens cal retallar les dimensions que més ens agradin del panorama ja que a l’aplicar la projecció les fotografies individuals han patit distorsió i el marc resultant no és rectangular. La projecció cilíndrica és normalment la que més zona aprofitable ens dona. ara també és el moment d’aplicar correccions de revelat digital a tot el conjunt.

taller56ps7

Aquí la teniu… uns petits retocs amb el ‘Nivells’ i el resultat final de la magnífica vista de Shanghai. Com veieu l’opció de ‘Eliminación de viñetas‘ ha funcionat prou bé i ha eliminat la separació més fosca que podeu apreciar al panorama de més amunt, on no havia seleccionat aquesta opció.

Queda maca la foto, oi?


Bé amics, que passeu bona setmana i ens veiem el proper dilluns. A aquells que encara no heu expressat les vostres preferències us deixo l’enquesta: (podeu escollir més d’una opció i també posar-ne la vostra pròpia)

flickr

<<< Veure tots els articles de ‘Taller de Fotografia’

Totes les fotografies publicades en aquest taller estan fetes i son propietat de l’autor, excepte en aquells casos que se’n especifica el contrari. Si les utilitzeu citeu la font.
Todas las fotografías que aparecen en este taller están hechas y son propiedad del autor. Si las utilizáis citad la fuente.

Anuncis