Buscant maçons amb nom propi (20)

maconeria2011Neus Miró: una història compartida

Avui, a més a més d’explicar una història sobre una santfeliuenca, us faré una crònica sobre el procés de descobriment d’una dona valuosa del passat.

Fa uns anys, Isabel Segura, una historiadora especialista en història de les dones, va venir a l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat per demanar informació sobre una dona. Llavors, el Col·legi d’Advocats de Barcelona li havia encarregat una monografia sobre dones advocades, i volia documentar un nom, el de Neus Miró Comas. La Isabel  sabia que la Neus havia estat una de les primeres dones lletrades de Catalunya. Aleshores, a l’Arxiu, només teníem coneixement d’una referència concreta, sabíem que a El Eco del Llobregat de 30 de juny de 1929, en plena dictadura de Primo de Rivera, es va publicar una informació al respecte. La notícia, que era excepcional, parlava d’una noia de Sant Feliu de Llobregat que s’acabava de llicenciar en dret!

maconeriaretall2

maconeria202Poc després, les dones del Casal de la Dona de Sant Feliu de Llobregat em van demanar que els proposés el nom d’una dona de la ciutat per fer un punt de llibre. Amb les dades que teníem i la informació que ens va proporcionar Isabel Segura del Col·legi d’Advocats de Barcelona, vam redactar una petita nota biogràfica. Però ens faltava una fotografia per il·lustrar el punt de llibre. Vam buscar entre els possibles coneguts i familiars de la Neus, algú que ens en pogués proporcionar una. No va haver-hi manera. Tots els seus familiars de Sant Feliu havien mort. Llavors vam utilitzar, la única possibilitat que ens quedava i vam demanar al servei de referència de l’Arxiu Nacional de Catalunya que ens en fes una cerca exhaustiva en el fons del col·legi d’Advocats de Barcelona. En aquest procés ens va ajudar molt l’arxiver Salvador Cabré. El resultat és aquesta imatge que veieu.

maconeria207Fa dos anys, la Isabel Segura va tornar a l’Arxiu perquè l’Ajuntament li havia encarregat fer un itinerari urbà sobre dones de Sant Feliu. Llavors, va completar una mica més el coneixement que teníem d’aquesta dona, amb una biografia que podeu trobar en el seu llibre. Paral·lelament, l’Ajuntament va posar el nom de Neus Miró a un Centre de Dones que va inaugurar fa dos anys. Bé, totes aquestes dades són una crònica sobre com hem fet visible una dona inicialment desconeguda. Ara, vull afegir alguna informació més sobre ella, compartir aquest personatge amb les lectores i els lectors de toies.com, i explicar-vos com la vaig integrar per sempre en el meu imaginari personal.

maconeria203Neus Miró va néixer a Sant Feliu de Llobregat el 6 de desembre de 1907; era la gran de tres germans: en Rafel (1909-?), que va ser oficial de la notaria de Sant Feliu, i en Joan (1918-?). Era filla de Joan Miró Sabrià, un metge de Sant Feliu, nascut a Vilanova, i d’Avelina Comas, natural de Pineda de Mar. Vivien al passeig de Bertrand, en una caseta avui desapareguda. Joan Miró, va participar intensament en la vida política i cultural de la ciutat durant les dues primeres dècades del nou-cents. S’hi va presentar a les eleccions municipals el 1909, després dels fets de la Setmana Tràgica, amb el Foment Republicà Autonomista, una plataforma republicana i autonomista que reivindicava el servei militar voluntari, la separació entre l’Església i l’Estat i el reconeixement de Catalunya com a nació. Després, el 1911, es va integrar en les candidatura de la UFNC, i va ser alcalde de Sant Feliu entre 1911 i 1912. Fou el primer alcalde triat pels regidors des de la Primera República. Fins aleshores, regien les normes electorals que obligaven que els alcaldes dels municipis caps de partit judicial fossin elegits pels governadors civils, independentment dels resultats de les urnes. Joan Miró, era també un actiu soci de l’Ateneu Santfeliuenc, on va impartir classes de francès. Casualment, la Neus va néixer el mateix any que Eleonora Guarro, la filla del mestre Esteve, i, com ella, va viure en un ambient republicà, proper a cercles maçònics.

maconeriafullpadro

Llavors, l’any 1929, poques dones tenien estudis universitaris. Per situar-nos una mica en aquell moment, us presentaré unes quantes dades sobre l’època: fins l’any 1910, a Espanya, les dones no van poder exercir professionalment els estudis que havien fet; durant el primer terç del segle XX les dones mai van superar el 10 % de la població universitària; i, fins a la democràcia, les dones casades van necessitar l’autorització del marit per a treballar.

Una de les primeres dones que va estudiar la carrera de dret va ser Concepción Arenal (1820-1893); i, entre les que primer van començar a  exercir l’advocacia, hem d’esmentar les parlamentàries Clara Campoamor (1888-1972), advocada des de 1925 i defensora del sufragi femení, i Victòria Kent (1998-1987), advocada des de 1924.

maconeria204L’any 1931, Neus Miró es va col·legiar en el Col·legi d’Advocats de Barcelona per poder  exercir la seva professió. Primer va treballar en el torn lliure d’ofici. Aviat, però, va ingressar com a jurista a la Generalitat de Catalunya, concretament al Departament de Sanitat. La seva vàlua professional va fer que ascendís a cap de l’ Assessoria Jurídica d’aquest departament, l’any 1934. Va tenir aquestes importants responsabilitats en un moment crucial per a la sanitat a Catalunya. Llavors, la Generalitat va començar a assumir les competències que sobre la matèria li havien estat transferides pel Govern Central, i va iniciar el desplegament legislatiu sobre el tema. En aquest sentit, cal destacar la Llei de bases per a l’organització del sanitat i l’assistència social de Catalunya, de 22 de març de 1934; la Llei de coordinació i control sanitaris públics, de 13 de juny de 1934; i la Llei de divisió sanitària de Catalunya, de 10 de juliol de 1934. Com a cap de l’Assessoria Jurídica, segur que la Neus hi va intervenir directament. Amb la suspensió del govern de la Generalitat, pels fets d’octubre de 1934, alguns d’aquests projectes es van aturar. Però, més tard, amb l’esclat de la Guerra Civil, va caldre reorganitzar la sanitat per adaptar-la als temps de guerra. De llavors són els hospitals de sang, la Llei de Reforma Eugenèsica de l’avortament, aprovada per decret el de sembre de 1936 i publicada el gener de 1937 al Diari Oficial de la Generalitat, sota la rúbria del Conseller en Cap Josep Tarradellas, i, en general, l’organització de la infraestructura bàsica de sanitat militar.

maconeria206Acabada la Guerra Civil, el Govern de Franco va iniciar un procés de depuració dels funcionaris. Les noves autoritats van obrir un expedient a Neus Miró i, el 9 de maig de 1940, la van cessar sense que li poguessin imputar càrrecs ni sancions. Tal vegada, van treballar per poder-la processar. En una de les últimes ocasions en què he anat a l’Archivo de la Guerra Civil de Salamanca, he comprovat que s’hi conserva un expedient amb el seu nom. El 28 d’agost de 1939, el Ministerio de Sanitat va demanar al Servei Especial de Documentació de Salamanca dades sobre els possibles antecedents maçònics de Neus Miró. La resposta va ser negativa. No en tenien cap prova.

maconeriaantecedents3

Després, per tal de poder exercir com a professional liberal, va demanar el reingrés al Col·legi d’Advocats, on va restar entre 1945 i 1950. Ella volia tornar a ser jurista de l’Administració, segurament perquè hi estava especialitzada. Per això, tal i com ens explica  Isabel Segura, el 9 de juny de 1951, va enviar un escrit al Col·legi d’Advocats de Barcelona, on denunciava que el Ministerio de Trabajo havia convocat unes oposicions per a places d’Oficial Primera, en les quals podien accedir els lletrats homes i no les dones titulades. Ella, que  era soltera, només disposava del seu treball per viure. Va morir jove, l’any 1965, amb 57 anys.

maconeria299Bé, per acabar, us vull explicar perquè em sento personalment unida a Neus Miró. Quan em va arribar el CD de l’Arxiu Nacional amb la fotografia de l’advocada, vaig veure en la seva fesomia el rostre de la seva neboda, Pilar Miró. Si, una dona amb el mateix nom que la directora de cine! La Pilar Miró de Sant Feliu vivia amb la seva família a una de les torretes del carrer de Montejurra, les casetes que va fer el Marqués de Monistrol als anys vint. Després, s’hi va traslladar amb la seva mare al carrer de Josep Ricart. La Pilar, com la seva tieta Neus, tenia una mirada trista i tendra; i, com ella, una greu malaltia congènita i hereditària, similar al mal de Parkinson. La Pilar tremolava. Entre els anys setanta i vuitanta, els que vivíem en el barri Roses Castellbell, la van veure evolucionar des d’un caminar vacil·lant fins a la cadira de rodes. Al final, la vam perdre de vista.  Era una dona sensible i, com la Neus, no va tenir una vida gens fàcil…

Continuarà…

Fonts d’informació utilitzada:

Fons d’arxiu, enllaços i  bibliografia citada, i a més a més, les obres següent:
GELABERT, Josep Maria, “Dictadura, República i Guerra Civil”, a: DDAA, Sant Feliu de Llobregat. Identitat i Història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament, 2002, p. 247-282.

HERVÁS PUYAL, Carles “Sanitat a Catalunya durant la República i la Guerra Civil. Política i organització sanitàries: l’impacte del conflicte bèl·lic”. Tesis doctoral. Universitat Pompeu Fabra, 2004.

G. LARIOS, Agustí, “Els fets polítics i els governs municipals”, a: DDAA, Sant Feliu de Llobregat. Identitat… p. 237-246

TARDÀ, Joan. Republicans y catalanistes al Baix Llobregat a principis del segle XX. Sant Feliu de Llobregat, PAM, 1991.


<<< Veure tota la serie

 

Creative Commons License

La sèrie Buscant maçons amb nom propi per M. Luz Retuerta està llicenciada sota Creative Commons Reconocimiento-No comercial-Sin obras derivadas 2.5 España License.

Tota reproducció del material inclòs ha d’anar acompanyat de la seva font o autoria.
Toda reproducción del material incluido debe ir acompañado de la fuente o autoría.

 

 

 

vota
wikio
bitacoras
technorati

Advertisements