Taller de fotografia (57)

taller571bFaràs cas als teus lectors? De què parles? De l’enquesta… Sí, tens raó. Una bona majoria de les centenars de respostes demanàvem que tractéssim més de situacions concretes i tenen raó, les tècniques generals poc a poc les hem anat veient amb profunditat i ara haurem de treballar tècniques concretes per situacions concretes.

Avui és un bon dia per continuar amb ‘El paisatge’ i aprofundir una mica més sobre les tècniques, consells o trucs a utilitzar per obtenir fotografies de paisatges que arrenquin un ‘Oh…’. En el meu cas serà difícil.. No home, és qüestió de pràctica…

Taller de fotografia (57): El paisatge (2) – La composició

Al taller 51 vam començar a parlar de la fotografia de ‘Paisatges’ (Landscape, en anglès, per si voleu buscar a la xarxa), la vam definir i vam dedicar aquell primer capítol a parlar de les tècniques d’enfoc i nitidesa.. sí, ja recordo la maleïda distància hiperfocal.. sí, exactament.. però queden molts conceptes encara per treballar. Avui parlarem de tot el que té a veure amb la ‘composició‘ i ‘disposició‘ d’elements en un paisatge.. Aquesta és una de les tècniques més importants d’expressió.. però què s’ha d’expressar?… Espera…

taller5719

.

Entre aquell taller i el d’avui han passat algunes coses.. Ara entenem molt millor com fer ús del nostre objectiu i controlem la ‘geometria’ de l’escena a partir de les distorsions de la perspectiva i de la ‘projecció’ que les diferents distàncies focals ens proporcionen. Això és bàsic per treballar la composició.. Quins elements han de sortir i com… No és tan fàcil i a més hi ha un component de creativitat que jo no us puc ensenyar gran cosa.. em queda molt per aprendre.. Doncs aprofita, ara que tens temps…

taller57puntEl centre d’interès i punt focal

taller5714Moltes vegades es confon el ‘centre d’interès‘ amb el ‘punt focal‘ en una fotografia, i està bé ja que tots dos haurien de coincidir…. però la diferència és substancial, el ‘centre d’interès’ és allò que volem ressaltar a la fotografia, molt sovint allò que ens ha provocat fer-la, mentre que el ‘punt focal’ és el lloc on l’observador acaba el seu procés d’observació de la fotografia, un lloc tranquil, on se sent còmode i que ha arribat pels molts camins visuals que la composició li ha ofert. Coincideixen? Doncs això és el que hem de procurar! Per nosaltres, els fotògrafs aficionats, el ‘centre d’interès’ hauria d’estar clar al fer una fotografia però sabrem reflectir-lo clarament perquè l’observador que se’l convidarà a recórrer la fotografia fins a un punt focal acabi sent el nostre ‘centre d’interès’? Doncs justament aquest és el punt més complexe del taller d’avui, aprendre diverses tècniques que ens permetran potenciar el centre d’interès i que aquest acabarà sent el punt focal de la fotografia. T’ha quedat bé… però no he entès res..

taller572En algun lloc he llegit que el ‘centre d’interès’ atrau a la ‘ment’ mentre que el ‘punt focal’ a la ‘vista’… Exemples de ‘centre d’interès’ son les cares de les persones, figures humanes, lletres, símbols,… mentre que ‘punts focals’ son veritables ‘imants’ pels nostres ulls, son textures, colors brillants, contrastos,… El que hem d’intentar és que l’àrea de la fotografia que atrau a la ment i a la vista sigui la mateixa… o entrarem en una competició que farà de la nostra una fotografia confusa que sabrem que té alguna cosa que ens deixa intranquils sense saber ben bé el motiu… Aquests conceptes apliquen a la pintura i ens recolzarem en ella per aprendre algunes tècniques..

La fotografia de la dreta és molt millorable per moltes raons però centrem-nos en el tema d’avui… Dediqueu uns segons a observar-la… Ja? Heu reconegut el ‘centre d’interès’ i el ‘punt focal’? Heu notat com heu observat la fotografia a salts? Sí, saltant contínuament de la cascada a la jove de la part inferior… Aquesta és una d’aquelles típiques fotografies que demostren que la persona ha estat allí, en aquell paratge.. però poc més.

taller57puntEl segon punt d’interès.

taller5716Alguns fotògrafs (o pintors) prefereixen incloure un segon ‘centre d’interès’ per omplir el quadre. Si aquest és el cas intentem no posar-los junts, ni tan sols de les mateixes dimensions i separem-los si és possible al llarg de la diagonal del quadre per què sigui la mateixa vista la que s’aturi primer a un i després a l’altre. L’interès de cadascun d’ells tampoc haurien de competir i haurem de donar més força a un d’ells. De tota manera si podeu evitar aquesta situació molt millor…. a no ser que hi veieu un motiu concret.

Aquest podria ser el cas d’aquesta fotografia de l’esquerra. La composició, extremadament basada en el gran espai buit de ‘cel’, conté dos ‘punts d’interès’, la mena de cabra blanca de baix a l’esquerra i la lluna a l’extrem oposat. La gràcia d’aquesta fotografia, si és que li trobeu alguna, està justament amb la oposició dels dos punts d’interès i el gran espai de color blau… buit… (cliqueu-la per veure-la més gran)

taller57puntLes regles clàssiques de composició

Bé, sembla que la ‘simplicitat’ que comportava una foto d’un paisatge ara no ho és tant i haurem de treballar per potenciar el nostre ‘centre d’interès’ i que a més la ‘composició’ ens ajudarà a que coincideixi amb el punt focal.

No sé massa perquè però la regla dels terços, que ja hem treballat àmpliament, posa ordre a les composicions i provoca un equilibri que és entès per la nostra ment quan l’observem. Aquestes regles funcionen bé per situar el ‘centre d’interès’ a la fotografia quan aquest és prou important comparat amb el context. Si hi afegim altres elements veureu com aquests poden trencar l’equilibri de la regla dels terços i haurem de buscar altres alternatives. Però amb composicions on clarament identifiquem dues zones, la del centre d’interès i la resta, i no hi ha competència,  les regles dels terços funciones prou bé. Les recordem?

taller574

Als exemples de dalt podem veure les dues regles, la de ‘l’horitzó’ i la dels ‘terços’. Repasseu el taller 21 per recordar les tècniques de composició.

Als paisatges normalment tirarem més de la regla de l’horitzó que la dels terços. Aquesta primera regla porta implícit el que intentem situar la línia de l’horitzó el més horitzontal possible o tindrem una desagradable sensació, sempre la podrem corregir amb els programes de post-procés digital, de que la fotografia no està correctament enquadrada.

taller57puntEl camí visual

Per mi, aquest és el punt més complexe de la fotografia… el control sobre el camí que l’observador seguirà al veure la fotografia… i per suposat no el domino pas… A les fotos de paisatges les línies adquireixen un protagonisme especial. Les línies son les guies que ens proposa la fotografia per recórrer-la fins arribar al ‘punt focal’. Justament el que volem és que l’observador recorri tota la fotografia fins arribar a aquest punt i el pitjor que podem fer es proposar-li un camí recte. Eviteu les línies rectes i proposeu composicions amb predominança de línies corbes, que podeu trobar en camins i rius. Quant més espai recorri l’observador a l’explorar la fotografia més informació obtindrà i diguem-ne que les sensacions que obtindrà seran més complertes, més riques…

taller5713El camí visual que recorre l’observador és molt important en fotografia, ja n’hem parlat alguna vegada però és francament difícil controlar el recorregut que la vista seguirà davant d’una fotografia. En front d’això us recomano ‘simplicitat’, quants menys elements hi hagin molt millor.. ha de ser una invitació senzilla a recórrer la fotografia i aturar-se en el punt focal, que hauria de coincidir amb el centre d’interès que proposem de la fotografia.

La fotografia de la dreta, del Parc Nacional de Yellowstone, n’és un exemple clar del camí visual que es proposa per explorar-la. El riu ens ajuda a recórrer la fotografia, normalment de dalt a baix però crec que la ‘desaparició’ del riu a la part superior convida a recórrer la fotografia de baix a dalt. Què en penseu?

En moltes pintures, on no hi ha un clar camí visual, com un camí o un riu, és força comú fer conviure les línies verticals, horitzontals i diagonals però on només una d’elles té proporcions més grans que les altres. Especialment les línies diagonals acaben fent de ‘camins visuals’ que conviden a recórrer el quadre.

taller57puntL’equilibri

Aquest és un dels meus favorits. Al taller 40 vam parlar del l’equilibri visual, l’estàtic i el dinàmic. L’estàtic l’aconseguim amb les simetries visuals i els elements, de pesos visuals similars, estan disposats en posicions simètriques a la composició. És una tècnica molt senzilla però de resultats no massa espectaculars.

taller578L’equilibri dinàmic l’aconseguim jugant amb el pes dels centres d’interès i les posicions que ocupen a la composició, com si es tractés de la ‘Llei de les palanques’. Aquestes tècniques son més complicades ja que no tenim una manera objectiva de mesurar el ‘pes’ dels elements, a més si aquest és de pes visual i d’interès encara ho complica més.

A les composicions de paisatges on hi intervenen diferents elements intenteu si és possible treballar l’equilibri dinàmic i jugar amb parelles de petit-gran, centrat-descentrat. En aquest cas la ‘posició’ que ocupen els elements a la fotografia es molt important, ja que de la ‘posició’ en traurem la sensació de ‘pes’… Interessant, oi?

La foto de l’esquerra és un bon exemple d’equilibri dinàmic. L’ovella protagonista, a l’esquerra, pretén tenir el mateix pes visual que la resta, més allunyades, a la dreta i ocupant més porció de la composició. Fixeu-vos amb l’equilibri dalt-baix i dreta-esquerra, que l’aconseguim aplicant la regla dels terços situant l’ovella de l’esquerra en una de les interseccions. Aquesta fotografia és un homenatge a la pobre ovella que vaig fer passar a millor vida en el viatge a Islàndia (D.e.p.)

taller57puntObservem igual que llegim

És curiós. Com a mínim els lectors d’aquest taller tots llegim d’esquerra a dreta i de dalt a baix. I és aquesta justament la primera predisposició del nostre cervell a observar la fotografia. Si hem d’incloure ‘camins visuals’ feu que aquests es situïn a l’esquerra i que flueixin cap a la dreta o si hem d’incloure alguna línia diagonal, que aquesta comenci a dalt a l’esquerra, travessi la composició, i acabi en un punt més baix i més a la dreta. Aquestes son composicions molt més senzilles d’interpretar.

taller576

Aquestes dues composicions intenten demostrar el sentit en l’observació de les composicions. A l’esquerra un escombrat dalt-baix ajudat per la inclinació del perfil de la muntanya. A la dreta, el camí al costat de la platja convida a un recorregut, totalment guiat, d’esquerra a dreta. El problema d’aquesta  darrera composició és que tota la zona esquerra-superior de la fotografia queda fora del camí visual, sense interès per l’observador.

taller57puntEl marc

Hem parlat també en tallers anteriors de la importància que té l’enquadrament a la fotografia, Aquí hi ha moltes coses a dir i potser ho ampliarem en un altre capítol, però citem-ne avui algunes:

– No incloeu elements que queden tallats o que apunten cap a fora de la fotografia. En tots dos casos el camí visual ens portaria fora del marc i perdríem el camí al ‘centre d’interès’ de la composició.

– Si és possible, enquadreu de tal manera que no hagi elements prop del centre d’interès que podrien desviar l’atenció. És preferible situar ‘àrees buides’ al voltant del centre d’interès per potenciar-lo més.

taller5710– No feu coincidir cap element que pugui representar un ‘camí visual’ just en una de les cantonades. És preferible un enquadrament menys forçat, més natural diria.

– Emmarqueu l’escena. És habitual aprofitar elements del primer pla per tornar a ‘enquadrar’ el paisatge i així provocar que el centre d’interès entri dintre d’aquest segon enquadrament. Si fem servir aquesta tècnica haurem d’anar en compte amb l’enfoc global de la composició.

No és, l’exemple de la dreta, una gran fotografia però sí que ens mostra com podem emmarcar amb objectes més propers el centre d’interès de la fotografia que és la muntanya dels fons amb la boira. El problema de l’emmarcat, molt sovint, és la pèrdua d’interès del propi marc, a la fotografia la porció inferior de bosc i els arbres laterals perden tot interès i la vista es dirigeix a la muntanya directament, no fent cas a la resta.

taller57puntTres millor que dos

taller579L’explicació a la regla dels ‘nombres senars’ és senzilla. Una fotografia amb dos objectes iguals en forma i dimensions provoca un doble centre d’interès que pot arribar a confondre a l’observador. És millor trencar la simetria i si és possible en dimensions relatives i posicions per provocar que el centre d’interès sigui el conjunt. Per això es recomana un nombre imparell d’objectes que estiguin en un equilibri dinàmic, asimètric, a la composició i així evitar la percepció de ‘repetició’.

Tampoc cal ser un fonamentalista en aquest aspecte. El que cal entendre és que s’ha de trencar la simetria a la composició i un nombre imparell ens ajuda. En el cas de l’esquerra s’ha intentat a més que hi hagi un cert equilibri d’interès dalt-baix i dreta-esquerra. El veieu? 1 contra 2… fa que la vaca ‘negra’ tingui més pes… no noteu que en la vostra observació li dediqueu més temps?

taller57puntEls perfils

taller5711Pensem que estem en una representació plana i que els diferents objectes podran mostrar-nos la seva forma si visualment estan ‘a sobre’ d’un fons que ens permeti distingir els perfils de l’objecte. Moveu-vos, canvieu el punt de vista fins que la relació d’objecte i fons sigui tal que els seus perfils siguin perfectament perceptibles (i avui no parlem de llum ni color).

Tenim un problema… Us recomano feu la fotografia amb l’ull que que no utilitzau per mirar pel visor tancat… La raó és senzilla, i és que amb un únic ull perdeu la trimensionalitat, justament el que no té la fotografia, i us és més fàcil adonar-vos de la coincidència de perfils. A la foto de la dreta el punt de vista no ha permès que es vegin clarament els perfils superiors d’aquestes clàssiques formacions del Parc nacional de Canyonlands (el lloc on Thelma i Louise es van llençar amb el cotxe), que es confonen amb l’horitzó.

taller57puntEl fons i el primer pla

taller5717La inclusió del primer pla al paisatge és un recurs que sovint podem incorporar per donar més profunditat i força al fons, que és el paisatge en si mateix. El primer pla situa la posició del fotògraf a la fotografia i dona més pistes a l’observador per poder entendre les regles de la perspectiva i les dimensions relatives a la fotografia.

L’elecció del primer pla no sempre és fàcil i haurem de treballar els conceptes d’enfoc i lluminositat, aquest darrer en un proper taller, a la vegada que haurem de tenir cura de la composició resultant. L’equilibri i la competència entre centre d’interès i punt focal poden malaguanyar la composició. És un bon exercici per aplicar algunes de les regles que hem comentat fins ara…

No sé explicar-vos massa perquè aquesta fotografia és substancialment diferent a la mateixa feta sense les pedres del primer pla. Penso que aquesta composició dona equilibri dalt-baix i informació de la situació del fotògraf i per tant facilitats perquè l’observador entengui les dimensions relatives del poble de Sitges al fons.

taller57puntEl punt de vista

taller5718La posició que prenguem al fer una fotografia serà el nostre segell, la nostra aportació al paisatge que tenim al davant i per tant té una gran importància a l’hora de fer la composició.

Normalment, sense un primer pla clar, l’elecció de la posició serà important per la visió que volem captar del fons però amb un primer pla les possibilitats de composició augmenten i son moltes les ‘obres’ que podem composar amb actors diferents mantenint el mateix decorat… En aquests casos la posició ‘vertical’, és a dir, l’alçada de la nostra posició incorpora una dimensió més. Aquí us recomano que experimenteu composicions des de diferents punts de vista.

Un dels punts de vista més creatius, per contenir major porció de primer pla, son les posicions baixes, que permeten no només ‘composar’ de manera ‘diferent’ sinó a més jugar amb l’enfoc i la profunditat de camp.

A l’exemple de la fotografia de dalt us he volgut demostrar com el punt de vista d’aquest paisatge canari influeix en la composició, un pèl més creativa. Aquesta fotografia és extremadament complexa i està retocada… El perquè el desobrirem al proper capitol.

taller57punt

I més…

– Com si es tractés d’una mena d’indicador és força habitual trobar-se en pintura que els elements, teòricament verticals, estan una mica doblegats cap a l’interior de la fotografia, ni estrictament verticals ni apuntant cap a fora.

– Eviteu les línies rectes, com possibles façanes, pedres o altres elements que puguin donar una sensació de perfecció geomètrica. Intenteu ‘disfressar’ aquestes línies amb altres elements superposats.

– El mateix passa amb elements geomètrics, com triangles, rectangles o quadrats, encara que realment apareguin a la natura. Intenteu punts de vista diferents per emmascarar la ‘perfecció’ d’aquestes formes.

– Doneu peu a la imaginació i no el cent per cent de tota la informació. Intenteu que l’observador faci preguntes sobre el que veu.. Qui hi havia darrera de…

– i ….

Bé amics, ja veieu que la ‘composició’ és un tema apassionant i que podríem estar hores parlant de les diferents tècniques. Per avui ja en hi ha prou. Ens queda encara però tractar el tema de la ‘llum’ als paisatges… Això serà en un proper capítol.

Òbviament totes les tècniques treballades avui apliquen a la fotografia en blanc i negre. L’únic que hem de tenir en compte és la correspondència que els diferents colors tenen a l’escala de grisos i que poden fer que una fotografia correcte en quant a l’equilibri visual en color estigui desequilibrada en blanc i negre.

Bé amics, que passeu bona setmana i ens veiem el proper dilluns, abans us deixo per darrera setmana l’enquesta per saber les vostres preferències: (podeu escollir més d’una opció i també posar-ne la vostra pròpia)

<<< Veure tots els articles de ‘Taller de Fotografia’


Totes les fotografies publicades en aquest taller estan fetes i son propietat de l’autor, excepte en aquells casos que se’n especifica el contrari. Si les utilitzeu citeu la font.
Todas las fotografías que aparecen en este taller están hechas y son propiedad del autor. Si las utilizáis citad la fuente.
Anuncis