Buscant maçons amb nom propi (21)

maconeria211Joan Subirachs Alsina: “El Baró”

Certament, no he acabat amb la història dels membres del triangle Llibertat de Sant Feliu de Llobregat, encara no. Em queden dos personatges, un d’amagat, i l’altre, el més visible i potser el més carismàtic de tots: Joan Subirachs Alsina. Avui, i durant algunes entregues, us parlaré d’ell. Us explicaré qui era i què va fer. Per què la jurisdicció militar i el Tribunal Especial de Repressió de la Maçoneria el van processar. I, sobretot, per què la seva persona va generar adhesions incondicionals i atacs perseverants entre els santfeliuencs. Tot plegat en un poble, Sant Feliu de Llobregat, i en un temps, els anys quaranta i cinquanta, en què no tots els vencedors van actuar de la mateixa manera… Però, ara toca presentar l’home.

maconeria212Joan Subirachs Alsina va néixer, a Sant Feliu de Llobregat, gairebé quan ho feia el segle XX,  concretament, el 17 d’agost de 1901. Fill del santfeliuenc Salvador Subirachs Anglès, i de Jacinta Alsina Castelló, de Sant Joan Despí, venedors de palla i jornalers, era el gran de quatre germans, Francesc (1903), treballador d’un taller metal·lúrgic i, un destacat aixecador de pesos durant la dècada dels quaranta i cinquanta; Manuel (1905), electricista;  i Teodor (1908), traginer. La família vivia al núm. 110 de la Carretera de Laureà Miró.

La documentació oficial ens el descriu com a no gaire alt, feia 1,64 m., de color sà, ulls clars, nas recte i boca regular. Les fotografies ens el mostren somrient i amb aspecte de seductor. Sembla, i així es desprèn de la documentació i dels testimonis de la família, que era una persona oberta i amb molts amics. Li deien de sobrenom “el Baró”, a vegades “el Baró del Xava”.

L’any 1926, Joan es va casar amb Francesca Mariné Casals, una pubilla d’una família pagesa de petits propietaris i rabassaires, que vivien al carrer d’En Serra, 27. Allà, a casa dels sogres, hi va viure la parella amb els seus dos fills, Jacinta i Josep, fins a l’acabament de la Guerra Civil.

maconeriaacta2

maconeria213dEn Joan Subirachs va ser alumne d’Esteve Guarro. Tenia nou anys quan va arribar el mestre i li va influir de forma molt decisiva. Aviat, però, va haver d’assistir a les classes nocturnes, perquè va entrar a treballar a la fàbrica tèxtil Solà-Sert, primer d’aprenent, i més tard, de mecànic, sempre a la secció de manyeria, encarregada de la maquinària. La Sola-Sert, anomenada també cal Corrons, produïa panes i tovalles, i era una de les tres fàbriques tèxtils pioneres de Sant Feliu de Llobregat. En Joan combinava les seva feina a la fàbrica amb la cura de les terres de la família de la dona i amb el comerç d’aviram.

Joan Subirachs pertanyia al Partit Republicà Democràtic Federal, un partit minoritari a Sant Feliu, que es va presentar a les eleccions municipals de l’any 1934, sense aconseguir cap regidor. Ell va encapçalar la candidatura. El segon de la llista va ser Joan Ferran Carcereny, de qui us he parlat extensament en els números del 7 al 10 d’aquesta sèrie. Ambdós, Subirachs i Ferran, treballaven a la Sola Sert i eren de la mateixa edat.  Aquell mateix any de 1934,  uns quans republicans van fundar el triangle maçònic Llibertat i Subirachs en va ser el Secretari des del primer moment. També era de la Unió de Rabassaires, un sindicat de viticultors, que defenia l’explotació familiar, autònoma i hereditària i que es va enfrontar a l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, la institució integrada pels grans propietaris. La seva pertinença al sindicat, fou arran de portar les terres de la família de la seva muller. També, durant els anys trenta, va formar part de les juntes directives de l’Ateneu Santfeliuenc.

maconeria21full

Fins a la Guerra Civil, Joan Subirachs va ser un simple militant de partit i de sindicat, sense responsabilitats polítiques ni sindicals.  Llavors, a partir del 21 de juliol de 1936, va ser membre del Comité de Milícies Antifeixistes. El primer del qual l’integraren tres membres d’ERC (Tomàs Gaspà, Rafel Roca i Feliu Caimarí), un d’Acció Catalana Republicana (Josep Pibernat), un de la FAI (Bernabé Gracia), un de la UGT (Conrad Márquez), un del PSUC (Josep Marlès), un de la Unió de Rabassaires (Joan Subirachs), i Rafael Tarin, de qui el diari la Publicitat, diu que en desconeixia l’afiliació. Després, a partir de la dissolució del Comitè, l’octubre de 1936, en Subirachs va continuar com a regidor i va presidir la Junta local d’Agricultura.

maconeria214b

També va formar part de la Delegació local de la Escola Nova Unificada, juntament amb Esteve Guarro i Pere Coscoll.
En Joan Subirachs era present en el Comitè quan van assassinar als anomenats, durant molts anys, mártires de Sant Feliu;  quan és va dictar el decret de col·lectivitzacions i quan per primera vegada nens i nenes van compartir les classes a l’escola, entre altres esdeveniments i polítiques locals de l’època…

Durant aquell temps atribolat de la Guerra Civil i de la postguerra, santfeliuencs de dretes i després del bàndol republicà es van ocultar o van fugir, altres va ajudar coneguts, veïns  i amics en la fugida. En una comunitat petita, les complicitats van més enllà de les afinitats polítiques i aquests ajuts després poden retornar. També, béns i objectes de vàlua van tenir periples atzarosos, com la col·lecció d’un museu que es va traslladar des de Barcelona a Sant Feliu…  Més tard, la retirada i la marxa cap a l’exili. De molts d’aquests episodis,  en Joan Subirachs va ser testimoni o protagonista principal. D’uns quants, us en donaré notícia…

Continuarà…

Fonts d’informació utilitzada:

Fons d’arxiu, enllaços i  bibliografia citada, i a més a més, les obres següent:
GELABERT, Josep Maria, “Dictadura, República i Guerra Civil”, a: DDAA, Sant Feliu de Llobregat. Identitat i Història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament, 2002, p.

SANTACANA, Carles, “Notes sobre les col·lectivitzacions a Sant Feliu de Llobregat”. Dins. Col·lectivitzacions al Baix Llobregat. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1989, p. 259-263.


Cròniques sobre Sant Feliu publicades al diari La Publicitat (1936-1939)

Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Fons Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat (padrons municipals d’habitants de 1925, 1936 i contribució industrial i comercial de 1925).


Arxiu del Tribunal Militar Territorial de Barcelona. Consell de Guerra de Joan Subirachs Alsina.

 


<<< Veure tota la serie

 

Creative Commons License

La sèrie Buscant maçons amb nom propi per M. Luz Retuerta està llicenciada sota Creative Commons Reconocimiento-No comercial-Sin obras derivadas 2.5 España License.

Tota reproducció del material inclòs ha d’anar acompanyat de la seva font o autoria.
Toda reproducción del material incluido debe ir acompañado de la fuente o autoría.

 

 

 

vota
wikio
bitacoras
technorati

Anuncis