Taller de fotografia (58)

taller581Hola amics ! Setmana dura, oi? Quant queda per vacances? Doncs depèn.. si et refereixes a les de Setmana Santa encara queda una mica… No podré resistir.. Sí home, ja veuràs com amb els tallers que queden per les properes vacances estaràs ja preparat per fer bones fotografies… Si encara ens has deixat vius…

Avui continuarem amb la fotografia de paisatges i amb el tema ‘estrella’ que ens ha d’acabar de consolidar alguns conceptes del tractament de la llum i ens ha de permetre ja un control absolut sobre la correcta exposició de les zones de diferent lluminositat. Crec que aquest és un dels capítols més importants de tota la sèrie i no hauríem de passar de puntetes.. Ja serà menys…

Taller de fotografia (58): El paisatge (3) – El tractament de la llum

Ja veieu que son molts els conceptes que estem treballant en aquesta especial situació de la fotografia de paisatges, amb primer capítol, el 51, vam treballar els conceptes d’enfoc i nitidesa, al segon, el 57, la composició i avui introduirem un dels temes més complexes, el tractament de la llum, que ara estem ja disposició d’entendre ja que serà una consolidació de temes que hem tractat amb anterioritat. Parlarem d’aquests paisatges amb aquells colors tant macos? Doncs no, avui aprendrem a controlar les zones de lluminositat a l’escena. El color el tractarem en un monogràfic proper. Ah…

taller582

Una escena d’un paisatge és una de les més complexes en quant a il·luminació. Aquesta és natural, estem d’acord, al tractar-se de captures d’escenes exteriors però la naturalesa de la llum del sol, la seva intensitat, l’existència o no de núvols que la dispersen i la fan més ‘suau’ o al contrari, il·luminacions intenses amb cels assolellats provoquen una llum ‘dura’ amb ombres molt marcades i el que és pitjor, amb grans diferències de lluminositats entre zones diferents. Tot plegat fa que el fotòmetre odii aquestes situacions i no sempre les seves lectures ens permeten una correcta exposició de les diferents zones. Per acabar-ho d’adobar el sensor té un rang dinàmic concret i no sempre es capaç de captar correctament totes les zones i exposar-les correctament.

És important entendre la diferència entre ‘contrast de l’objecte‘ i ‘contrast de la il·luminació‘. El primer ens donarà idea de la diferència, en passos, de la lluminositat captada per les diferents parts de l’objecte (l’exemple típic d’una persona que vesteix camisa blanca i pantalons negres), mentre que el contrast de la il·luminació marcarà les diferències en passos que provocaria entre les zones de llum directa i les ombres (exemple d’un paisatge entre les zones que hi toca el sol i les d’ombres). El cas és que la il·luminació augmenta o disminueix el contrast de l’objecte. El rang d’intensitat de la fotografia serà el resultat del contrast de l’objecte multiplicat pel contrast de la il·luminació.

Definitivament la il·luminació a l’escena marcarà el contrast dels objectes que hi apareixen.

taller583Avui farem un exercici interessant i veurem els paisatges com taques de llum, que en direm zones i que ens donarà el rang d’intensitat de la fotografia. Avui, quan mirem una escena d’un paisatge no ens hauríem de fixar amb el seu contingut sinó amb les diferents zones de lluminositat que tenim al davant i com aquestes volem que quedin exposades a la fotografia..

A l’esquema de la dreta podeu veure com hauríem de veure una escena d’un paisatge. No ens importen els seus continguts, ni la seva nitidesa ni la composició que escollim, simplement mireu-lo com ‘zones de llum’. (Recordeu un dels consells que vam compartir al taller 50? ‘No facis fotografies d’escenes… fes-les de la llum…‘). Al senzill esquema podeu veure de forma molt esquemàtica que el rang dinàmic de l’escena va des de la zona III (la zona més fosca) a la zona VIII (la més clara), resultat de medicions puntuals en cada una de les ‘taques’ de llum o zones.. Identificar aquestes zones i per tant conèixer quantes zones, o passos, necessitem per exposar el paisatge és una de les tècniques més importants en aquest tipus de fotografia.

Les zones representen esquemàticament taques de llum de diferent intensitat. Podem descobrir-les només mirant el paisatge però les podem també mesurar amb lectures puntuals del fotòmetre. En dies ennuvolats veureu que la diferència de lectures entre les zones fosques i clares no superen els 2 passos, donant un contrast baix, mentre que els dies amb sol superen els 2 passos passos entre les zones il·luminades i les d’ombra, donant fotografies més contrastades. Ja sabeu que en això en diem rang dinàmic, que és la diferència mesurada en passos de diafragma entre les zones més fosques i les més clares. La majoria càmeres digitals capten amb facilitat 5 o més passos pel que no hauríem de tenir problemes per fer bones fotografies de paisatges i captar amb detall les zones d’ombres i de llums simultàniament, ara bé, en algunes situacions d’il·luminació el rang de l’escena pot superar la capacitat del nostre sensor i serà difícil captar la totalitat del rang dinàmic de l’escena.

La tècnica del paisatge

Com afrontem la il·luminació de l’escena? El problema que se’ns presenta és que no sempre el nostre desig d’obtenir una fotografia amb les diferents zones de lluminositat correctament exposades es compleix ! Les raons les trobem en que les zones de lluminositat a l’escena, el rang dinàmic de l’escena, no troben una equivalència amb les zones d’exposició de la nostra càmera, rang dinàmic de la càmera, impossibilitant l’exposició correcta i a la vegada, a la mateixa fotografia, de les diferents zones de l’escena. La tècnica per controlar l’equivalència entre lluminositat a l’escena i zona d’exposició a la fotografia la va desenvolupar Ansel Adams i en vam tractar en profunditat als tallers 38 i 43. Les recordes? No gaire…

taller-de-fotografia-43-c2ab-bloc-de-toiescomEspecialment al taller 43 vam treballar la situació on a l’escena teníem varies zones de lluminositat i cap dominant (aquest darrer cas tractat al taller 38). Justament aquest és el cas de la fotografia de paisatges i ens aniria bé repassar el mètode ‘Adams’ per aprendre a situar correctament cada zona de lluminositat de l’escena a la correcta zona d’exposició.

Recordem-ho: Previsualitzem, Mesurem, Exposem i Revelem.

Aquest, i potser ja em vaig pesat, és el procés fotogràfic per excel·lència i el que ens ha de permetre controlar els resultats desitjats. Vull recordar-vos la importància de tots i cada un dels passos, especialment el de la ‘pre-visualització’ i el ‘revelat’ ja que habitualment no son utilitzats per la majoria de la gent. ‘Previsualitzar’ per saber el que volem i on ho volem i ‘Revelar’, que no ‘retocar’, amb programes d’edició digital per acabar el procés.

taller584

Centrem-nos amb els dos passos més importants. L’exposició, és el pas en que adeqüem els paràmetres de la nostra càmera, apertura, velocitat, balanç de blancs,.. presumiblement per una correcta exposició. Els graus de llibertat, per captar la lluminositat, que tenim en aquest pas son ben clars i senzills, o sub-exposem o sobre-exposem. El Revelat. Per completar les tècniques d’Adams, el negatiu, en el nostre cas pot ser el RAW o el JPG que obtenim de la càmera, cal revelar-lo. Per nosaltres el revelat digital ens permetrà modificar els paràmetres dels nivells de lluminositat, en definitiva modificar l’histograma. (Repassem el taller 44). Els graus de llibertat que tenim al revelat son la compressió i l’expansió.

Les combinacions de sub o sobre-exposició amb les tècniques de compressió i expansió ens permetrà situar correctament cada zona de lluminositat de l’escena a la seva zona d’exposició correcta (sempre depenent del mitjà, monitor o impressora) i tenir un control absolut del contrast.

taller57punt La tècnica Adams i la del l’histograma a la dreta

Mireu, el tema és molt més senzill del que pot semblar i que molt sovint les diverses publicacions en fotografia s’obsessionen en complicar, i això és un error perquè aquestes tècniques no estan reservades pels més avançats sinó que haurien de ser enteses des del primer dia que un agafa una càmera a les seves mans.

taller585Si treballem la fotografia a través del seu histograma (distribució de píxels al llarg de l’eix de la lluminositat) el que volem aconseguir és ben senzill, no és més que procurar que l’histograma de la nostra fotografia, estigui còmode a la representació de l’eix de lluminositats. Tant la tècnica de l’Adams com la del histograma a la dreta (també explicat al taller 43) el que busquen es situar l’histograma en el moment d’exposició amb llibertat a l’eix per poder-lo moure, expandir o contraure al revelat. Així de senzill. Un histograma enganxat a les parets de la dreta o de l’esquerra, sobresaturat, haurà perdut aquesta llibertat de modificació i haurem perdut valuosa informació que nom podrem recuperar.

La situació de l’histograma (1) seria la ideal, la corba té llibertat en el seu eix i la fotografia que representa la podríem encara sobre-exposar (mouríem l’histograma a la dreta), sub-exposar (a l’esquerra), expandir (més contrast) o contraure (menys contrast). La situació (2) és justament el que hem d’evitar, l’excessiva sobre-exposició ha desbordat els píxels de les llums i aquesta informació ja l’hem perdut, per molt que intentem moure aquest histograma a l’esquerra, la ‘textura’ ja no tornarà a aparèixer a la zona de les llums. La situació (3) és més complexa i curiosament no ha estat culpa nostra. Clarament l’histograma ‘no hi cap’ (rang dinàmic de l’escena més gran que el de la càmera) i això ha provocat un desbordament a dreta i esquerra. La solució no passa pel revelat sinó per tècniques HDR. La situació (4) tampoc és perquè hem fet alguna cosa malament en el pas d’exposició, simplement el rang dinàmic de l’escena és baix. Potser la fotografia ja ens agrada així però si la volem ‘contrastar’ més simplement hauríem d’expandir l’histograma.

Bé, aquestes situacions ens porten a l’estudi, i ara no ens hauria de costar massa, de les tècniques de l’expansió de la compressió en el revelat:

L’expansió i la compressió al revelat.

taller586taller57punt L’expansió. Ho farem senzill. Imaginem-nos que estem davant d’una escena com la de l’esquerra… Ens disposem a aplicar el mètode Adams:

Mesurem la diferència de passos entre les zones de llums i d’ombres: a l’exemple, a igualtat de velocitat 1/250, les mesures que ens dona el fotòmetre de les dues zones son f/5,6 i f/16, és a dir 3 passos de diferència. Això ens pot donar ja una idea de que la foto que sortirà serà relativament poc contrastada.

Previsualitzem la zona de llums a la zona VII, que és la que ens agradaria per exposar el cel clar del fons. Fàcil, a la lectura puntual del fotòmetre a aquesta zona sobre-exposem 2 passos, que és la distància que la separa de la zona V. I disparem…taller587

El resultat serà una fotografia correctament exposada per les llums però les ombres, separades 3 passos, quedaran automàticament situades a la zona IV (foto inferior de dalt). Potser massa clares no? Crec que millor enfosquir-les una mica i ressituar-les a la Zona II.

Molt bé, doncs al procés de revelat cal simplement expandir el rang per situar les ombres dos passos menys d’exposició, és a dir a la zona II.

És ben senzill, amb les eines de revelat de ‘nivells’ simplement movem el selector negre als ‘nivells d’entrada’ cap a la dreta per expandir l’histograma. El resultat: una fotografia amb el contrast correcte, ombres i llums a les seves zones corresponents.

taller588taller57punt La compressió. El procés és igual que l’anterior però a l’inrevés…

Ara, a partir de la lectura de les dues zones que veiem a l’esquerra, la diferència en passos ha estat de 6 !! Això ja ens indica que la fotografia sortirà fortament contrastada. Tant que és possible que la nostra càmera no pugui amb aquesta diferència.

Bé, no ens amoïnem… Seguim el mètode d’Adams i exposem per les llums…. Aquestes podrien situar-se a la zona VIII, que és la corresponent als ‘blancs’ amb textura. Fàcil, no? A la lectura puntual del fotòmetre a aquesta zona cal sobre-exposar 3 passos, que és la distància a la zona V i disparar…taller589

Però on quedaran les ombres a la fotografia resultant? Com aquestes estan separades 6 passos… doncs automàticament a la Zona II… Ay… potser la Zona II és massa fosca… M’agradaria més situar les ombres a la Zona IV i així veure amb claredat l’altra part del riu.

Tranquils… Disposem-nos a revelar… Ara voldria comprimir l’histograma ressituant les ombres de la Zona II a la IV, és a dir 2 passos. Doncs anem a l’eina ‘nivells’, en aquest cas als ‘nivells de sortida’ i movem el selector negre de l’esquerra cap a la dreta per comprimir l’histograma. El resultat haurà estat una fotografia menys contrastada amb un rang total de 5 passos, des del IV al VIII, amb les zones de llums i ombres amb textura i detall.

Ja veieu… el control que tenim sobre el contrast i les zones que han d’ocupar ombres i llums a la nostra fotografia és total…

Fixeu-vos que l’exposició ens determina la posició de les ombres i les llums a la taula, mentre que el revelat ho fa amb la distància en zones entre elles.

Doncs aquest procés és normal veure que la gent el fa a Photoshop sense saber realment el que està fent, si bé obtenir bons resultats no és complicat. El que hem fet és ‘simular’ el que l’amic Adams feia en el procés de revelat o positivat a partir simplement de modificar el temps de revelat.

A la fotografia digital l’aplicació del mètode d’Adams es basa en: ‘Exposar per les llums i revelar per les ombres‘. Enteneu ara el que significa?

Lògicament hi ha moltes, potser la majoria, de fotografies de paisatges que no cal revelar específicament i que amb el procés d’exposició el resultat és prou bo. Ara bé, recordem que especialment a la fotografia digital, per la pròpia definició del píxel com a contenidor, cal vigilar molt la saturació o desbordament de les llums altes, per això amb les tècniques d’avui assegurem la correcta posició de les llums altes a les zones correctes fent una lectura puntual i corregint l’exposició amb el nombre de passos que les separen de la Zona V, que és la zona on la càmera situaria la zona que hem mesurat.

taller58dretaLa fotografia digital ens porta el mètode de ‘l’histograma a la dreta‘. És de fet una variant del que hem explicat avui on simplement sobre-exposem a propòsit les llums per enganxar-les al màxim a la dreta ja que en fotografia digital les llums guarden molta més informació, i per tant nivells, que les ombres. Ara al procés de revelat simplement caldrà resituar l’histograma al seu lloc o, si fa falta, expandir-lo o contraure’l.

El revelat digital d’una fotografia on les llums estan enganxades a la dreta és molt més ric en tons que la mateixa fotografia correctament exposada en temps d’exposició!!! La raó la vam explicar al final del taller 43.

Les càmeres digitals de qualitat mitjana-baixa donen un baix rang dinàmic i això ho podem comprovar bàsicament a les fotografies de paisatges, on normalment no s’obtenen bones respostes, simultàniament, a les ombres i a les llums. Ara, cada cop els sensors ofereixen més rang dinàmic i això ens facilita molt l’obtenció de fotografies amb bones respostes en detall i textura de zones fosques i clares simultàniament. No per això hem d’oblidar les tècniques d’avui, tot el contrari, hem de conèixer bé la resposta de la nostra càmera en situacions d’alt rang dinàmic i exposar pensant que hi ha un pas més: el revelat digital.

Exposem pensant que encara ens queda el revelat digital


Adams si, Adams no

Hi ha una certa confusió sobre l’aplicació de les tècniques d’Adams i aquesta confusió genera el debat sobre al validesa de d’aquestes tècniques a l’era digital.

El cert és que les coses han canviat. Adams va desenvolupar les seves tècniques pensat en la fotografia en blanc i negre, amb el revelat químic o positivat de la pel·lícula. Ara volem aplicar aquestes tècniques a la fotografia en color, amb sensors que no responen igual que les pel·lícules, amb un resultat que veiem per un monitor i amb una impressió en paper que passem a un altre dispositiu, la impressora.

taller58adamsNo, efectivament no pot ser el mateix i el rang dinàmic, que és el que perseguim a la nostra còpia final, serà el que proporciona, de entre tots els dispositius que hi intervenen, el de menor rang. Podem tenir càmeres amb sensors de rangs dinàmics espectaculars, com la Nikon D3X de 13,7 EV, que produeixen fotografies amb un extraordinari detall de zones d’altes llums i ombres però que visionem amb monitors de baix rang dinàmic. O encara més, que volem imprimir per una impressora amb rang dinàmic baix. El resultat final, sigui pel monitor o en paper, no captarà tot el rang dinàmic que ens proporcionava la càmera en format RAW.

Si voleu veure el rang dinàmic de la vostra càmera podeu clicar aquí.

Adams va formular les seves tècniques introduint el concepte de zones que estava basat amb les respostes en tonalitats que li donava el paper al revelat. Ara no tindria validesa i hem de transformar els seus principis a l’era digital.

taller59lzLa millor adaptació que he trobat de les zones d’Adams tenint en compte la resposta dels sensors a les càmeres digitals i dels monitors dels ordinadors ha estat la que proposa Light Crafts, l’empresa que  ha desenvolupat el programa LightZone.

Aquest programa adapta les zones d’Adams a 16 zones, cadascuna separada mig pas (enlloc d’un sencer) amb la zona contigua, situant, i això si que és una interpretació diferent a la que va fer Adams, el gris mig (la famosa Zona V) a la zona 12 de la nova taula ‘digital’.

En el fons el que es proposa és seguir els mateixos principis d’Adams però adequant les zones a les respostes que diuen donen els sensors i els monitors, situant el punt del gris mig molt més proper de la Zona VI-VII d’Adams.

Les conseqüències? Doncs simplement que al haver-hi més zones i a l’estar aquestes separades mig diafragma, bàsicament els valors de sobre-exposició que cal aplicar a les lectures puntuals de les llums son menors que les que resultaria d’aplicar les zones clàssiques d’Adams. Fixeu-vos que des de la zona 12 a la zona 16 només hi ha 4 mitjos passos, és a dir 2 diafragmes, enlloc dels 4 que hi havia entre la zona IX i la Zona V a la taula original de l’Adams. En canvi la diferència de passos des del nou punt mig, el 12, a la zona 1 pràcticament coincideix amb la distància que hi havia entre la Zona I i la V.

He provat aquesta nova interpretació de la taula d’Adams i els resultats m’han sortit millor, les zones de llums millor exposades.

podcast1Estic preparant un nou espai, un podcast de comentaris/crítiques de fotografies. Les fotografies que voleu que comentem les heu de pujar al taulell del nostre grup de fotografia a flickr. Cal que creeu un nou tema amb la fotografia i els paràmetres i/o condicions en que va ser exposada. Dels centenars de fotos rebudes n’escollirem una per fer el podcast, si bé totes seran comentades a flickr. En el moment que estem del nostre taller és necessari, per continuar avançant en els nostres coneixements, que participem tot a la crítica de fotografies.

flickr

Bé amics, que passeu bona setmana i ens veiem el proper dilluns…

<<< Veure tots els articles de ‘Taller de Fotografia’


Totes les fotografies publicades en aquest taller estan fetes i son propietat de l’autor, excepte en aquells casos que se’n especifica el contrari. Si les utilitzeu citeu la font.
Todas las fotografías que aparecen en este taller están hechas y son propiedad del autor. Si las utilizáis citad la fuente.

Anuncis