Buscant maçons amb nom propi (22)

maconeria221De qui és la terra?

Per conèixer  l’obra de Joan Subirachs Alsina, sobretot hem de tractar  la qüestió agrària a Sant Feliu de Llobregat durant la Guerra Civil.  Llavors, en Subirachs va assumir importants responsabilitats polítiques i sindicals en aquesta matèria. Primer, va ser membre del Comitè en representació de la Unió de Rabassaires, després va ser el regidor d’Agricultura durant la major part d’aquest període i,  per això, va presidir la Junta Local Agrària, òrgan executiu de la política agrària en l’àmbit local. En aquella època, Sant Feliu era la seu comarcal de la Unió de Rabassaires,  sindicat que es va fer càrrec de l’actiu i del passiu dels antics sindicats agrícoles, i Subirachs, en va ser el responsable principal.

Però, en quin context es va desenvolupar la seva acció? I quins interessos defenia?

maconeria226La Unió de Rabassaires era un sindicat agrícola que donava suport als pagesos que tenien arrendades les vinyes a rabassa morta. Aquests pagesos reivindicaven poder accedir a la propietat de les terres que explotaven,  alguns eren de famílies que les havien conreat des de feia segles. L’any 1934, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de Contractes de Conreu que permetia als rabassaires esdevenir propietaris de la terra, previ pagament d’una  indemnització als terratinents. Aquesta Llei, però, va ser anul·lada pel Tribunal de Garanties Constitucionals, la qual cosa va ser un dels detonats de la declaració de l’Estat Català de la Generalitat de Catalunya, l’octubre de 1934.
Sant Feliu de Llobregat en els anys trenta tenia una economia mixta basada en l’agricultura i en la indústria. Durant aquella dècada va patir els efectes de la crisi econòmica que va afectar especialment la indústria tèxtil. Aleshores hi havia molts treballadors a l’atur. Això va motivar que algun jornaler sense feina ocupés terres dels marges del riu Llobregat, fins hi tot abans de la Guerra Civil. Eren terres no conreades.

maconeria222Pràcticament a l’endemà de l’alçament del 18 de juliol de 1936, i després que els republicans vencessin a Catalunya, les organitzacions obreres del camp, de forma espontània, es van apropiar de les finques rústiques dels que van fugir o dels que van ser empresonats i després executats.

Van haver-hi dos models d’explotació, el de la col·lectivització de totes les terres, com va passar a El Prat i l’Hospitalet, i el sistema mixt, on les col·lectivitzacions van coexistir amb la iniciativa privada, com és el cas de  Sant Feliu de Llobregat. Al terme municipal es van ocupar les terres dels propietaris que van fugir: Josep Monmany, Lluís Camprubí, i Miquel Sanllehí; més tard, es van col·lectivitzar les terres de les persones que van ser assassinades, com Josep Ricart i Jaume Ribas. Els propietaris de les grans finques com can Falguera i la Torre Blanca també van marxar, però les terres van restar a mans dels arrendataris que les explotaven; els edificis, però, també es va confiscar.

maconeriafullcolectiva

Tot i que a Sant Feliu hi havia algunes grans finques d’hisendats barcelonins i santfeliuencs, l’explotació de la terra estava molt dividida. De manera que segons els enginyers Josep Llovet i  Josep M. Riu, l’any 1936, hi havia un gran nombre de pagesos per compte propi:169, mentre que els jornalers eren 186. Tot i així, a diferència d’altres zones com el Delta del Llobregat, la població a jornal era inferior, i l’economia era més diversificada.

Els partidaris dels col·lectivitzacions eren jornalers sense terres i alguns parcers, mentre que la Unió de Rabassaires postulava que la terra fos de qui la treballava directament, amb un sistema de tinença individual. L’1 de gener de 1937 es va dictar un decret pel qual s’anul·laven tots els contractes de conreu anteriors al 19 de juliol de 1936, on es precisaven els drets i obligacions dels conreadors.

maconeriaban2

Ja des del primer moment, la Conselleria d’Agricultura de la Generalitat va intentar regular les accions aïllades de les organitzacions pageses. Especialment, després dels violents enfrontaments que es van produir entre petits propietaris i  col·lectivistes a principis de l’any 1937. Això motivà que la Generalitat regulés el procés de col·lectivització, vinculant-lo als sindicats agrícoles locals. Per legalitzar i reconduir l’acció directa, es va fer un desplegament legislatiu i normatiu. En Joan Subirachs va ser l’encarregat d’aplicar-lo en l’àmbit local.

maconeria223En Subirachs, aviat, va tenir problemes amb la Colectividad de campesinos dels sindicats de la CNT i la UGT de Sant Feliu de Llobregat. Aquesta col·lectiva va publicar un full, el mes d’abril de 1937, adreçat al poble en general i als pagesos en particular, on explicava com havien actuat en el procés de col·lectivització.

En resposta d’aquest full, Joan Subirachs com a regidor d’Agricultura va dictar un ban on recordava l’obligat compliment de l’ordre del Departament d’Agricultura de la Generalitat, de 14 de març de 1937, en què es prohibia a tota persona o corporació fer modificacions en el sistema d’explotació de les terres de conreu del camp català. En Subirachs, tot i que liderava la Unió de Rabassaires comarcal, també era afiliat de la CNT, com a treballador del sector tèxtil. El seu posicionament en relació a les col·lectivitzacions es recull en un article de Las Noticias. Organo del Comité de Cataluña de la UGT, on va defensar que els pagesos poguessin tenir  l’opció de treballar la terra individualment, davant la possibilitat de generalització  del sistema d’explotació de les col·lectivitzacions. Ell va intentar conciliar les seves dues militàncies sindicals amb l’argument de que a les files de la CNT no tothom era partidari de l’organització col·lectivista. L’escrit motivà que l’agrupació local l’expulsés de la CNT.

maconeria224b

Quan anys després d’acabada la Guerra, l’any 1947, en Subirachs es va voler acollir a un indult per poder quedar-se al país, el principals valedors que va tenir van ser importants propietaris de Sant Feliu, com Jaume Albareda, Antoni Oliveras i Pere Planas. Tots ells van afirmar que gràcies a la seva intervenció s’havien respectats les seves propietats.

maconeriadecret

maconeria225En relació a la Guerra Civil, i específicament al tema de les col·lectivitzacions, vaig tenir la sort, a la  dècada dels vuitanta, de poder entrevistar-ne uns quants protagonistes. Aleshores, algunes persones que havien tingut un paper destacat encara eren vives. Recordo haver conversat amb Tomàs Gaspà, el primer Alcalde de Sant Feliu durant la Guerra Civil, amb Josep Pibernat, membre del Comitè de Milícies Antifeixistes de Sant Feliu de Llobregat per Acció Catalana, entre altres. Llavors, no hi havia l’ interès actual per la “Memòria Històrica”, i els partits polítics, ni tant sols els d’esquerra, no es feien ressò del que deien i pensaven els perdedors de la Guerra Civil. En general, els testimonis es consideraven “batalletes” de gent gran. Tot això, ha canviat molt en els últims sis anys. A Catalunya el Memorial Democràtic ha fet un esforç per recuperar aquesta memòria, però malauradament aquelles persones ja no hi són entre nosaltres. Ara ens falta la paraula viva. Entre aquestes entrevistes, recordo especialment una que vaig fer la Setmana Santa de 1987 a Josep Torres, el president de la col·lectiva agrària de Sant Feliu. Vaig anar amb Jaume Cerdà, un familiar seu, a Pàmies (França), on residia. Josep Torres em va explicar que la col·lectiva la van integrar 13 famílies, que conreaven 18 mujades de regadiu i 25 de secà (una mujada és aproximadament mitja hectàrea). Em va assegurar que la col·lectiva fou rendible. Segons el seu testimoni, la producció va anar augmentant al llarg del temps gracies a les reinversions. Cal tenir present que aquesta organització explotava una petita part de les terres agrícolament aprofitables, que llavors, l’any 1936, eren poc més d’un miler d’hectàrees. Dies abans de l’acabament de la guerra, preveient ja el final, van decidir marxar per por a la repressió, i van acordar emportar-se els diners per poder subsistir. Quan estaven a punt de separar-se, els van repartir entre els col·lectivistes, aquest document que teniu al post n’és la prova, me’l va facilitar Josep Torres personalment. Després, aquells diners no van valdre res…Curiosament, el 1978, quan va arribar la democràcia, i en Torres tenia 81 anys, encara matenia l’esperit d’aquella època, per això va retornar a Catalunya amb  l’objectiu de reorganitzar la CNT de Sant Feliu. Llavors, però, eren altres temps…

maconeriafullrepartiment

Continuarà…

Fonts d’informació utilitzada:

LLOVET I MONT-ROS, Josep i RIU i VULART, Josep M. “El conreu de la terra com a ocupació secundària dels no agricultors” a: Arxius, Barcelona, 1936, p. 51-81

SANTACANA, Carles, “Notes sobre les col·lectivitzacions a Sant Feliu de Llobregat”. Dins. Col·lectivitzacions al Baix Llobregat. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1989, p. 259-263.

Cròniques sobre Sant Feliu fetes per Llorenç Sans, publicades al diari La Publicitat (1936-1939).

TEBAR HURTADO, Javier, “Guerra, Revolució i Contrarevolució al Camp”. A: Història agrària dels Països Catalans: segles XIX-XX. Barcelona: Universitats dels Països Catalans: Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, 2006.

Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Fons Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. Juntes i Comissions agrícoles (signatura 380). Expedients i correspondència d’agricultura (signatura 387)

Arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercer de Barcelona. Consell de Guerra de Joan Subirachs Alsina.

<<< Veure tota la serie

Creative Commons License

La sèrie Buscant maçons amb nom propi per M. Luz Retuerta està llicenciada sota Creative Commons Reconocimiento-No comercial-Sin obras derivadas 2.5 España License.

Tota reproducció del material inclòs ha d’anar acompanyat de la seva font o autoria.
Toda reproducción del material incluido debe ir acompañado de la fuente o autoría.

 

vota
wikio
bitacoras
technorati
Anuncis