Buscant maçons amb nom propi (23)

maconeria231Un retorn accidentat

A finals de gener de 1939, quan les tropes de Franco són a prop de Barcelona i es disposen a entrar a la ciutat, Joan Subirachs i altres santfeliuencs que havien tingut responsabilitats polítiques i sindicals, o simplement que s’havien significat políticament com a persones del Front Popular, se’n van cap a França, cap a l’exili. És la derrota definitiva. A Sant Feliu, en Subirachs hi deixa la família, però com molts altres exiliats no vol allunyar-se’n massa, pretén tornar amb els seus de seguida. Quan pot, regressa d’amagat  a Barcelona. I espera, i aguaita… fins a trobar el moment més adequat per preparar el retorn a Sant Feliu.

maconeria233Finalment, sembla que el moment arriba, quan, l’any 1947, en Franco sanciona un decret que possibilita l’indult per al exiliats que puguin demostrar que no tenen delictes de sang. Llavors, amb l’acabament de la Segona Guerra Mundial i la derrota del països de l’ Eix, el règim necessita apartar-se dels perdedors i mostrar una imatge més amable i menys repressiva.

De seguida en Subirachs adreça, el 22 de març de 1947, una instància al Capità General de la 4a. Regió militar, on demana acollir-se als beneficis de l’indult i argumenta no haver participat en fets delictius. L’escrit l’acompanya d’una declaració jurada dels prohoms de Sant Feliu d’aleshores, homes amb càrrecs en el nou Estat franquista, o bé simplement destacats propietaris. Rubriquen el document, Jaume Albareda, delegat sindical i president de la Mutualitat Agropecuària; Carles Carbonell, farmacèutic i jutge municipal, Josep Monmany, primer tinent d’alcalde; Josep Ros Sigalés, delegat d’Educació i Propaganda i propietari; Elies Coca, militant de FET i de les JONS i d’Acció Catòlica; Antoni Oliveras, propietari i d’Acció Catòlica; J. Sellas, metge i propietari; Josep Palet, propietari; Miquel Sanllehy, exfiscal municipal i també propietari i el Secretari municipal, Ignasi Albareda Casas.

maconeriadeclaracio2-1

maconeria236b-1Aquests valedors afirmen que a partir del 18 de juliol de 1936, es van perseguir les persones compromeses amb l’Alçament d’en Franco, així com els seus familiars, i que Joan Subirachs, malgrat que es va exposar a molts perills, els va ajudar i va evitar-ne moltes morts.

Capitania demana referències a la Comandància de la Guàrdia Civil de Sant Feliu, però aquesta redacta un informe negatiu de l’actuació de Joan Subirachs. Per això s’obren diligències prèvies amb l’objectiu d’esbrinar quina va ser la conducta de Joan Subirachs durant la Guerra Civil. També se li decreta la situació de llibertat provisional. En Subirachs marxa de Sant Feliu i estableix el seu domicili, al menys a efectes judicials, als baixos del núm. 27 del carrer Plateria de Barcelona.

maconeria232bI comencen les declaracions… En Subirachs afirma que el Movimiento el va sorprendre a Sant Feliu de Llobregat, al carrer d’en Serra núm. 27, on vivia. Llavors treballava de mecànic per a la casa Solà Sert. Assegura que, a instància de Josepa Sigalès, es va presentar a la plaça de la Vila quan cremava l’església parroquial, però que no va poder fer res perquè ja era past de les flames. Tot i així, diu, va evitar la crema de  l’església de les germanes Mercedàries. Afirma que, veient el caire que prenien els esdeveniments, i pressionat pel Sindicat Agrícola, va entrar a formar part del Comitè i va desenvolupar el càrrec de vocal d’agricultura. Fa constar que llavors a Sant Feliu hi havia un altre Comitè anomenat de Defensa que fou el que va escometre les arbitrarietats de principi de la Guerra. Torna a insistir que ell no va tenir ni veu ni vot en l’ esmentat Comitè de Defensa. Assevera que mentre va restar a Sant Feliu, i va desenvolupar el càrrec de vocal d’agricultura, no es van col·lectivitzar més terres, sinó que amb la seva actitud, fins  tot es va arribar a descol·lectivitzar empreses de tipus purament comercial i industrial. En defensa seva, afirma que no va intervenir en cap classe d’acte delictiu, no va fer ostentació de cap arma, no va formar part de les patrulles de control, i no va fer gala d’idees extremistes, per això, més d’una vegada, persones del Comitè van dir que era protector dels feixistes. Manté que aquests arguments els poden confirmar i testificar totes les persones que signen la declaració jurada que va presentar, a més a més d’Enric Sabater, i altres persones de Barcelona i Vilafranca del Penedès.
Enric Sabater va ser el primer alcalde després de la Guerra. Va presidir l’Ajuntament  fins el mes de març de 1941. Era militar, excombatent de les campanyes de Cuba i Filipines. Una persona que per la seva proximitat al poder,  podia ajudar Joan Subirachs, i ho va voler fer.

L’instructor demana antecedents d’en Subirachs a la Causa general i a la Direcció General de Seguretat i fa una diligència a l’Oficina de penats i rebels perquè remeti la seva fitxa.

maconeria234bLa Direcció General de Seguretat i l’Oficina de penats i rebels informen que no tenen antecedents d’en Subirachs, però la Causa General contesta afirmativament, i el 17 de juliol de 1947, en presenta els càrrecs. El principal, haver estat President tercer de l’Ajuntament i membre del Comitè.

“Dicho Comité llevo a cabo muchos actos de terror, incautándose de importantes cantidades de dinero, depositadas en los Bancos, procedió a la colectivización de tierras, industrias, etc., y además sus elementos participaron en más de treinta asesinatos.- No consta en cual de ellos pudo haber tomado parte el tal Juan Subirachs Alsina como componente de dicho Comité Revolucionario, y en concreto solo aparece como sospechoso de haber intervenido en la muerte de  J. B. R. y J. P. C., según las declaraciones prestadas por los familiares de las víctimas en esta Causa General.”

maconeriainforme

maconeria235Dos dies abans, el 15 de juliol de 1947, l’Ajuntament de Sant Feliu, en un escrit signat per Josep Monmany, com alcalde accidental, informa que si bé Joan Subirachs va actuar com a militant en el sindicat de la Unió de Rabassaires, no va fer cap acte delictiu. Assegura que no se li coneix participació en cap tipus d’assassinat, ni saquejos violents, i que bàsicament es va dedicar al ram de l’agricultura, on va esmorteir trastorns d’importància. També en Monmany afirma que les persones addictes al Movimiento van trobar en Joan Subirachs un defensor dels seus interessos, que va estar en contra de les vexacions  que patien, i que, com a conseqüència, va ser amenaçat de mort.

Però la Guàrdia Civil reitera els informes negatius:

“…resulta ser de regular conducta, con anterioridad al Movimiento Nacional, perteneció al partido político de ERC y sindicalmente a la CNT distinguiéndose por sus actividades y manifestaciones a favor de sus ideales marxistas y por su propaganda antireligiosa, también desempeño el cargo de Secretario Provincial de la Unión de Rabasaires de Cataluña. Al inicio del GMN [Glorioso Movimiento Nacional], formó desde el primer momento al Comité Revolucionario de esta localidad hasta la terminación de la guerra, durante el tiempo que perteneció al mismo se incendió la iglesia Parroquial y fueron asesinadas 35 personas de ideología de partidos de derechas y adictas a la Causa Nacional; también figuró como Consejero de Agricultura del llamado Gobierno de la Generalitad de Cataluña, por cuyo motivo se publicó un bando encabezado y firmado por su nombre en San Feliu de Llobregat, al propio tiempo formó parte del Comité de Defensa de la República. Se incautó de los inmuebles propiedad de D. Luís Camprubi y D. José Ricart, asesinado el día 25 de Agosto de 1936, en cuyos edificios se instalaron los Rabasaires, durante el tiempo que permaneció instalada dicha organización en la mencionada finca del Sr. Ricart, se supone que desaparecieron algunas cajas, del Museo de Historia Natural, valoradas en varios millones de pesetas, las cuales fueron depositadas en la referida casa por los padres de la calle Caspe de esa Capital, de cuya desaparición se cree  se debió al informado…”

En aquest informe hi ha algun error fàcilment constatable, com per exemple, que en Subirachs no era d’Esquerra Republicana abans de la Guerra, sinó del Partit Republicà Federal;  tampoc va ser conseller d’agricultura de la Generalitat, sinó regidor d’agricultura de l’Ajuntament de Roses de Llobregat (Sant Feliu).

L’escrit de la Guardia Civil s’acompanya d’una relació de noms de santfeliuencs que poden testificar en contra de Joan Subirachs. L’informe és decisiu, a partir de llavors comencen les declaracions dels testimonis…

Continuarà…

Fonts d’informació utilitzada:

Arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercer de Barcelona. Consell de Guerra de Joan Subirachs Alsina.


<<< Veure tota la serie

Creative Commons License

La sèrie Buscant maçons amb nom propi per M. Luz Retuerta està llicenciada sota Creative Commons Reconocimiento-No comercial-Sin obras derivadas 2.5 España License.

Tota reproducció del material inclòs ha d’anar acompanyat de la seva font o autoria.
Toda reproducción del material incluido debe ir acompañado de la fuente o autoría.

vota
wikio
bitacoras
technorati

 

Anuncis