Disc de la Setmana:Ted Nash “The Mancini Project”
Avui vaig a recomanar-vos un disc que repassa la trajectòria d’Henry Mancini, reinterpretant 14 de les seves més conegudes melodies, extraient d’elles la seva part més jazzistica a càrrec del saxofonista Ted Nash.
Henry Mancini (1924-1994), és un cas estrany, la seva música sempre va a beure de les fonts del jazz, recordem que va ser arreglista de l’orquestra de Glenn Miller, però és més conegut per les seves creacions per al cinema, on ha deixat veritables obres d’art “Days of wine and roses, “The pink panter”, “Breakfast at Tiffany’s”, entre unes altres.
Mai va tenir el reconeixement de la gent de la música i del jazz en particular, a pesar de la brillant fusió de colors instrumentals i d’haver concebut patrons musicals inimaginables en la seva època. El seu nom i composicions no solen aparèixer en el “Great American Songbook”. Poques revisions s’han fet de la seva música, com més interessants les de Sarah Vaughan, James Moddy o Bobby Hatckett.
Ted Nash (1959) (ull!! el seu pare es deia igual i va ser col·laborador de Mancini) és un saxofonista cada dia amb més personalitat, ha arribat a una maduresa en la tècnica de l’instrument, com en el sentiment. Tant ens delecta amb el baríton, ens emociona amb la flauta, però on ens dóna el millor de si és amb l’alt i el tenor, en aquest disc ho podem comprovar.
Artista |
Ted Nash |
Àlbum | The mancini project |
Cançó que escoltes | Soldier in the rain |
The Mancini Project, és un agradable experiment, en el que li trobo més inspirat que mai, hi ha una connexió molt especial entre la música de Mancini i les seves interpretacions . Sona exuberant en tot l’àlbum. El triunvirat; Frank Kimbrough (piano), Rufus Reid (contrabaix) i Matt Wilson (bateria), respon igualment amb una complicitat molt creativa i donen una meravellosa base melòdica a temes més que coneguts “Lujon”, “Soldier in the rain”, “Two for the road”…..
Un molt bon disc per a evocar velles pel·lícules que més d’un bon record ens han deixat, i sobretot per a conèixer a Ted Nash, un gran músic poc conegut pel gran public.
A ver si quedamos para ir al festival de Terrassa!, me gustaría mucho ir. Esperamos tus recomendaciones.
Gràcies JC,
Porto ja unes bones hores escoltant el disc i si bé podria semblar massa comercial pel tipus de melodies interpretades, al anar-lo escoltant vas descobrint els extraordinaris arranjaments del disc i acaba sent una selecció acurada i d’un gran nivell.
En quant al festival he intentat mirar sobretot els divendres i dissabtes i hi ha un parell de coses interessants, la resta no és que no ho siguin és que simplement son totalment desconeguts per mi. Estaria bé que ens fessis una proposta i ens orientessis…
Bon diumenge