Taller de fotografia (60)

taller601Som-hi ! … Tu no et canses mai ?.. Vols dir del taller? Sí, és clar… No, tot el contrari però cada vegada és més difícil desenvolupar un tema concret i no disposo de massa temps… potser haurem de descansar una temporada.. Sí, sisplau..

Bé, a partir d’ara intentarem parlar més de situacions concretes però no podem deixar d’avançar amb les tècniques ni amb les regles de composició, ja que tot plegat ens han d’ajudar a afrontar les noves situacions.

Avui, continuant el tema del paisatge parlarem en un monogràfic d’un dels elements que, aparegui o no, és el gran protagonista d’aquest tipus de fotografia. Saps de què parlo? Ni idea…

Taller de fotografia (60): El paisatge (4) – El cel

El cel és efectivament el gran protagonista de la fotografia de paisatges. Pot aparèixer a la nostra fotografia o no, però en qualsevol cas l’haurem de considerar com el gran focus de llum que il·lumina la nostra escena. I això és tan important?

Sí, i molt. Hem de considerar el cel com un element emissor de llum, la del sol, i és, recordant el taller anterior, una de les ‘zones de lluminositat’ més complexes d’exposar. El cel se’ns presenta de moltes formes i juntament amb el rol que juga com emissor de llum també pot ser un element interessant a la nostra composició.

taller59titol1

taller592Què seria de la fotografia sense llum? Res. La llum que es refracta a l’atmosfera provinent del sol determina la intensitat, el color, la temperatura de la llum però també la ‘forma’ que adquireix l’extensa zona que ens envolta.

El cel que veiem és el resultat de la refracció de la llum del sol quan travessa l’atmosfera. En absència de núvols, el cel es mostra de diverses tonalitats, des dels taronges de les primeres i darreres hores als blaus de la resta del dia. En aquests dies clars, tot el cel juga el paper de gran focus de llum però amb la presència d’un focus addicional encara més intens, el propi sol, que dona una llum ‘dura’, provocant ombres ben definides i grans contrastos en lluminositat. Aquestes situacions, tot i que semblaria el contrari, son les més complexes pel fotògraf degut a les grans diferències de lluminositat que existeixen entre zones il·luminades i d’ombra.

En dies ennuvolats es produeix un efecte addicional, i és la difusió que els núvols fan de la llum del sol, desapareixent aquest com focus intens de llum i provocant una il·luminació uniforme, sense ombres o ombres molt difuses. El contrast existent entre les diferents zones és baix, al no existir zones d’ombres intenses. Sembla mentida no? però els dies ennuvolats son els millors pels fotògrafs, amb una llum ‘suau’, sense ombres ni canvis bruscos de lluminositat entre les zones a l’escena. És una situació perfecta que haurem de treballar, això sí sempre que el ‘cel’ no el fem aparèixer com element a la composició. Òbviament el paper que té en cas és lleig, sense color, molt sovint sense detall ni textura.

Els dies totalment ennuvolats son perfectes per la fotografia sempre i quan no fem aparèixer el cel…

Però les coses no son blanques o negres.. vull dir que hi ha situacions, per a mi les ideals, de dies assolellats amb núvols que per una part fan de difusors de la llum i per l’altra son un element molt interessant a la composició. Una mica, el millor dels dies ennuvolats però amb el recurs de fer aparèixer el cel com element de composició… Ja ho anirem veient…

taller593El que vull que enteneu és la gran importància del cel en la determinació del rang dinàmic global de l’escena. L’esquema de la dreta intenta representar, en termes de lluminositat, com veuria el fotòmetre el mateix paisatge en un dia assolellat, a l’esquerra, i un de totalment núvol, a la dreta. Les lectures de lluminositat en el cas de l’esquerra son molt més distants, provocant un major contrast, o en termes de zones o passos, un rang més ample entre les zones d’ombres i les de les llums. No ens serà fàcil captar el paisatge de l’esquerra, amb un rang de 7 zones !!!

En canvi, en un dia ennuvolat les zones del paisatge que tenim al davant estan molt més properes en lluminositat. El contrast és per tant baix i podem captar tota l’escena en 2 o 3 zones, tal com dèiem al taller anterior. De nou recalco la conclusió que el ‘contrast’ vindrà donat per les condicions de llum i no pel que pugui fer el fotògraf en quant a la determinació de l’apertura o la velocitat.

taller594Ara podeu entendre quant important és el cel, o les condicions meteorològiques si voleu, com a factor determinant del contrast de la fotografia resultant. A l’exemple de l’esquerra podeu veure els mateixos casos que us exposava fa un parell de setmanes. Simplement mireu el cel en cada un dels quatre casos i l’histograma corresponent… Segur que ja heu trobat la relació, no?

Efectivament, hi ha una relació clara entre histograma i cel, que hauríeu ja d’intuir abans de fer la fotografia per determinar el paràmetres de l’exposició i fins i tot pensar ja amb els del revelat. Quatre cels diferents i quatre histogrames diferents.

Ja n’hem parlat varies vegades del gran problema de les càmeres digitals, i és la saturació dels píxels, o dit d’una altra manera la saturació dels blancs o les zones ‘cremades’. A les dues fotografies inferiors de l’esquerra aquest és el cas. Les enteneu? Creieu que s’hagués pogut evitar en temps d’exposició? O cal un revelat específic?

Jo crec que que la de sota, a l’esquerra, s’havia d’haver sub-exposat en temps d’exposició i probablement la ‘compressió ‘ en temps de revelat. En quant a la de la dreta penso que el seu reng dinàmic supera al de la càmera i sembla impossible captar a la mateixa fotografia les dues zones, les d’ombres i les de llums, simultàniament amb textura… Caram, veig que has treballat. Senzillament perfecte !

taller595Molt bé.. però què fem davant aquesta infinitat de situacions? Mireu, he estat uns minuts remenant a la meva fototeca i he extret alguns exemples de com se’ns pot presentar el cel. Quan he posat juntes totes les fotografies, a la dreta, m’he quedat sorprès de la varietat de colors, textures, lluminositats tant diferents amb les que ens podem trobar. No us parlo del cel com a element compositiu, que ja veieu que en alguns casos és extraordinari, sinó com a simple emissor de llum.

Cels blaus, menys blaus, gairebé negres, blancs, vermells, taronges… Complicat, no?

Doncs una mica sí. Aquí hem de visionar el cel en blanc i negre i previsualitzar-lo a la taula de lluminositats per saber què i com captem el cel i on el volem situar a l’exposició.

Ara és el moment d’aplicar els consells de les passades setmanes i hem de ser conscients de que, en temps d’exposició, al disparar, simplement podem sub o sobre-exposar, res més.

El consells

tf3 Podem fer la fotografia amb una medició del fotòmetre estàndard, la matricial o ponderada, i ràpidament veure l’histograma que apareix, juntament amb la fotografia, al nostre visor. De l’observació de totes dues podreu saber si la fotografia, en conjunt, cal sub-exposar-la o sobre-exposar-la. Mentre l’histograma estigui ‘còmode’ sempre podreu manipular-lo en temps de revelat.

tf3En dies d’extrema lluminositat o en hores, gens recomanable, del migdia, podeu provar fins i tot de sobre-exposar una mica, com si es tractes d’una fotografia del desert o de la neu. La idea és, si el cel ocupa una zona molt extensa de la fotografia, evitar que la càmera el situï a la zona V, la dels grisos mitjos. El mateix, però a l’inrevés, en dies de baixa lluminositat. Sou vosaltres els que determineu l’exposició, no la càmera !

tf3Pels més avançats, o potser atrevits, el millor és fer lectures puntuals o parcials de les zones que apareixen a la vostra fotografia. Mentre aquestes siguin 2 o 3, simplement passaria al cas 1. amb garantia de que la càmera sabrà captar tota l’escena. Si les diferències son superiors us adonareu que esteu davant d’una escena contrastada i perillarà l’exposició correcta de llums i ombres. En aquest cas faria servir el mètode Adams. Dispararia amb metició puntual de la zona de llums, sobre-exposant la diferència en passos a la zona V, intuïtivament, i miraria l’histograma per assegurar-me que el podré manipular en temps de revelat.

taller598En propers capítols parlarem dels filtres de degradat. Aquests filtres son perfectes per reduir la diferència de lluminositat entre el cel i la resta de la composició. L’efecte del ‘degradat’ és fàcilment simular-lo amb eines de retoc digital, com el Photoshop o el gimp. També veurem com de forma molt senzilla podem obtenir composicions d’alt rang dinàmic.

taller59titol2

M’encanta captar la textura del cel, els seus colors,…

El cel pot ser un element cabdal a la composició, especialment degut als ‘objectes’, ‘formes’ i ‘colors’ que ens proporciona. Destacaria dos elements que ens poden interessar captar i que formin part de la nostra composició: els núvols i el color.

Els Núvols:

taller5971Ja hem comentat que els ‘núvols’ apart de fer de difusors de la llum directa que ve del sol, son un magnific element per incloure a la nostra composició. Les seves formes o colors poden ser fins i tot el nostre centre d’interès de la fotografia, però normalment els inclourem com a complement o com a fons que no distragui l’atenció de l’observador. La característica d’aquest fons tan particular és la de tenir una mateixa gama cromàtica i això és perfecte per combinar amb la resta d’elements a l’escena, com els verds, marrons o blancs del paisatge.

Malauradament no sempre els núvols estan allí, on els volem, però cal tenir a vegades una mica de paciència i buscar posicions concretes per captar la forma o el color que volem en harmonia amb la resta el paisatge.

El color:

taller258Ja vam veure al taller al taller 25 els colors que el cel ens proporciona a les diferents hores del dia. Podeu tornar a veure aquell gràfic a la dreta i ara, després de gairebé 40 setmanes després enteneu amb claredat l’obsessió dels fotògrafs per les primeres hores del dia o darreres de la tarda.

Les raons son el color. Però també l’efecte a la composició que provoquen les ombres allargades, la llum més suau que dona ombres menys ‘fosques’.. tot plegat elements que el fotògraf utilitza per poder expressar millor el que vol dir a la fotografia. Si aneu de viatge o de cap de setmana acostumeu-vos a reservar aquestes ‘hores d’or’ per vosaltres. Les millors fotografies sortiran d’aquestes franges horàries.

Avui però, us vull parlar de la temperatura del color i com la podem manipular en temps d’exposició. Al gràfic de  sota a l’esquerra podeu veure com el ‘color’ que veiem a les diferents hores està relacionat amb la ‘temperatura’, que arrenca sobre els 3000º K i té, al migdia, la màxima temperatura de 5.500 º K. Això és important per dues raons.

taller596La primera és que amb el ‘Balanç de blancs’ podeu canviar la ‘temperatura’ que el sensor percep i exposar amb un canvi cromàtic global a la fotografia que pot ser un element creatiu molt interessant. Ja sabeu que el balanç de blancs determina el ‘color blanc’, d’això en vam parlar extensament al taller 52 a propòsit de les fotos per Nadal. Les càmeres estan calibrades per captar l’escena a una temperatura de color de 5.500º, justament l’hora del migdia. En qualsevol altra situació l’exposició quedarà tenyida de color groc-taronja o blau-verd.

Normalment amb la posició de ‘Balanç de blancs’ en AUTO o AWB no tindrem problemes però el ‘color’ el determinarà la càmera, no nosaltres.

Els consells:

taller525tf3

Els dies ennuvolats la temperatura del color de la llum puja fins els 8000º i per tant augmenta la component blava. Ara segurament entendreu perquè moltes fotografies en dies ennuvolats surten amb aquesta lleugera tonalitat blava. Doncs en aquests casos seria bo reduir una mica la temperatura, donant un aspecte un pèl més càlid. Simplement augmenteu manualment la temperatura més enllà dels 5500º al ‘Balanç de blancs’ o feu servir una icona programada com la del ‘dia ennuvolat’. Compareu els resultats.

tf3A les hores del migdia les fotografies de paisatges quedaran fredes, amb una lleugera tonalitat blava. Les volem fer una mica més càlides? Simple, fem exactament el procés del cas 1: Movem l’indicador a ‘dia ennuvolat’ encara que faci un sol de justícia.

tf3Estem a mig mati o mitja tarda i el blau del cel ens surt ensopit? Enganyem a la nostra càmera dient que estem per exemple en un interior, il·luminats per una bombeta,… ja veureu els efectes.

tf3Per dramatitzar l’efecte dels colors taronges a primeres i darreres hores del dia podem enganyar a la càmera augmentant l’indicador de la temperatura a més de 5500º o usar alguna de les icones pre-determinades, per exemple dir que és un dia núvol.

tf3Hem de parlar lògicament dels filtres polaritzadors. És una de les seves propietats, tal i com vam explicar extensament al taller 46. En aquest cas dir-vos, en contra del que he llegit en algunes publicacions, que els efectes dels polaritzadors en dies ennuvolats son desastrosos, tenyint la fotografia d’una lleugera tonalitat blava. Si els voleu utilitzar per combatre algun ‘reflex’, l’altra de les característiques d’aquests filtres, us recomanaria, en dies ennuvolats, modifiquéssiu el balanç de blancs a temperatures més altes o icones com al de ‘dia ennuvolat’.

Compte amb la manipulació del ‘Balanç de blancs’ ja que afecta per igual a  tota la fotografia i no únicament al cel, si aquest era el vostre propòsit.

Tots aquests consells poden canviar amb les condicions meteorològiques i haurem de fixar-nos bé amb el ‘color’ que ens proporciona el cel per determinar quin paràmetre modifiquem al balanç de blancs.

Com ens agraden les postes de sol…

Ens encanta fotografies les postes de sol, no ho podem negar. Però sempre obtenim el resultat desitjat?

Possiblement no. Com afrontem aquestes situacions? Amb el que hem vist avui, el mètode que seguirem serà el de estudiar la ‘lluminositat’ i el ‘color’.

taller599La lluminositat. És francament complexe formular una regla que funcioni a totes les varietats d’escenes que ens podem trobar però el que intento normalment és comprovar, normalment sense fer cap mesura, si l’escena que tinc al davant té grans diferències de lluminositat entre el focus de llum, el sol, i la resta. Això hem dona una idea de què m’està proposant el fotòmetre en una lectura estàndard, ja que us recomano si voleu conservar la vista, que no enfoqueu directament al sol per fer una lectura puntual. A continuació sub-exposo a ull per saturar els colors i no cremar la zona de les llums.

El color. Ja hem vist que podem exagerar les tonalitats taronges augmentant la temperatura del ‘Balanç de blancs’ o usar les icones pre-programades.

taller5910En aquestes situacions intento fer servir sempre el zoom, a 200 o 300 mm, la que l’efecte d’ampliació del sol és un dels elements que uso per la composició. Els resultats son normalment bons però la baixa velocitat a la que normalment s’ha de fer la fotografia per aconseguir saturar els colors és molt sensible als moviments del zoom i és força habitual que em surtin mogudes. En aquests casos el trípode és el millor aliat.


En blanc i negre els cels poden adquirir un toc dramàtic amb l’ús de filtres a la conversió de color a blanc i negre. Especialment els filtres grocs i taronges enfosqueixen els cels i, en cas d’haver-hi núvols, es pot aconseguir un contrast molt interessant. Us deixo amb una de les fotografies d’aquest estiu a Monument Valley tractada amb un filtre groc:

taller59111

new-york-black-white_-un-album-de-flickr-1

La setmana passada, una bona amiga, la Mª Jesús, com qui no vol la cosa em va mostrar una sèrie de fotografies que va fer a la seva darrera estada a Nova York… simplement vaig quedar acollonit quan a sobre em va dir que ella només ‘veu coses i dispara‘, que massa no entén els comandaments de la seva càmera… Caram, definitivament ‘l’ull del fotògraf’ és essencial per fer bones fotografies.. Ella, la Mª Jesús, és una fotògrafa del ‘costat dret del cervell’.

.

Bé amics, que passeu bona setmana i ens veiem el proper dilluns.

flickr


<<< Veure tots els articles de ‘Taller de Fotografia’


Totes les fotografies publicades en aquest taller estan fetes i son propietat de l’autor, excepte en aquells casos que se’n especifica el contrari. Si les utilitzeu citeu la font.
Todas las fotografías que aparecen en este taller están hechas y son propiedad del autor. Si las utilizáis citad la fuente.

Anuncis