De la mort

pesiaml2Reconec que m’agraden els poemes que parlen de la mort, potser perquè es el sentiment més radicalment despullat i sense eufemismes que tenim.

El més pur i el més propi, i alhora el més comú i ambivalent. També perquè tot ho abraça: la vida, l’ amor, la tristesa i, fins i tot, l’alegria.

M’agraden els versos, com aquests de Vicent Andrés Estellés, que fan de la mort una raó per viure plenament a cada instant…

.

p://toies.files.wordpress.com/2009/02/02-my-old-flame.mp3.

PAPERS INÈDITS D’X.X.X.

1

No em deixes mai, pensament de la Mort,
car jo no vull que em sorprenga afaitant-me
o bé intentant resoldre uns encreuats.

No em deixes mai, pensament de la Mort,
car he de sortir a rebre-la a l’escala,
dir-li ¿què tal? i oferir-li la casa.

No em deixes mai, pensament de la Mort,
car he nascut per a morir només
i jo no vull perdre’m aqueix instant.

Cada instant ¿és l’assaig per a l’Instant Suprem?
¿Podrem donar el bes que voldríem donar?
¿No ens quedarà a la fi cap paraula per dir?
¿Podrem creuar les mans dignament al baix ventre
i escollir el taüt que millor ens convinga?
Cada instant és l’assaig per a l’Instant Suprem,
i sempre quelcom queda fora de la maleta.
¿Com és? ¿Com és, Senyor? Si cada dia muir,
si cada dia ens duu una mica de cendra,
¿com sempre ens sorpreneu amb la lluna entre els llavis
i les fulles dels llibres encara per tallar?

No em deixes mai, pensament de la Mort,
car em sostens llargament expectant
arran dels blats i el vol de les aloses.

No em deixes mai, pensament de la Mort,
oli calent del gresol de la vida,
ombra de Déu que es vessa pel meu cos.

No em deixes mai, pensament de la Mort,
que ens tens tibant el cordell de la vida
fent-me servei sereníssim de plom.

No em deixes mai, pensament de la Mort.

No em deixes mai.

Andrés Estellés, Vicent, Recomane tenebres. Obra Completa 1. Barcelona: Eliseu Climent, 1999, 4a. edició, p. 50-51.

 

Us deixo amb la versió que en fa Cedoni Fonoll, que també interpreta un altre poema de Vicent Andrés Estellés:  ”Cançó de bressol”. Tot seguit, podeu sentir aquesta cançó en la veu d’Araceli Banyuls.

cf1

uoc-musica-de-poetes_-cancons-i-poesia-catalana-a-internet-1

Més informació:

http://escriptors.cat/autors/andresev/

http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/estelles/1972-74.html


<<< Veure tota la categoria ‘poesia’

vota
wikio
bitacoras
technorati
Advertisements