Taller de fotografia (61)

taller611-1Hola amics !  Caram, crec que us ha interessat força els temes de composició, no? Clar, tanta tècnica és un rotllo i no val per res…

No, no és correcte el que dius però és cert que treballar tècniques que desenvolupin la nostra part dreta del cervell és apassionant, no creus? El que passa és que entrem en un terreny complexe on tots hauríem de col·laborar o jo poca cosa tinc a dir..

Avui os parlaré de la importància de l’espai a la fotografia, la porció que captem i com i assignem papers als nostres actors de la que serà la nostra obra…

Taller de fotografia (61): El llenguatge fotogràfic (2). L’espai a la fotografia.

taller602

.

Al darrer capítol vam introduir el quadre de la dreta, el qual farem servir encara en uns quants capítols, i vam començar a parlar d’alguns dissenys o patrons que podem aplicar com principis del disseny a la fotografia. Vam treballar el ‘contrast’ i avui, abans d’endinsar-nos més en aspectes de la composició, cal que definim l’espai a la fotografia.

L’espai a la fotografia

L’ull del fotògraf és essencial per captar una fotografia però encara és més important l’ull de l’observador que, probablement amb criteris diferents als nostres, observarà i valorarà la fotografia. Quantes vegades veiem una fotografia que pensem: ‘Quina castanya!, aquest fotògraf no en té ni idea…’ però al llegir el peu de foto resulta que ha guanyat un premi de fotografia.. Què veuen els entesos que nosaltres no veiem? Doncs rarament una fotografia és valorada per elements objectius, com la tècnica emprada, sinó per elements ‘subjectius’ com el que expressa, la seva força i la claredat del missatge.

Anem poc a poc… L’espai a la fotografia tracta de, no únicament de la finestra que estem veient sinó de la disposició dels elements. Aquesta disposició és la que deixarà l’empremta del fotògraf.

taller612

Molta gent creu que havent après que no s’ha de centrar el motiu principal i que cal una disposició espacial seguint la regla dels terços ja ha après tot en composició… Bé, efectivament, la regla dels terços és una guia que ens ajuda a fer millors fotografies però aquestes acaben sent exactament iguals. El missatge és sempre el mateix i això acabarà avorrint-nos a nosaltres i als observadors de les nostres fotografies.

La regla dels terços és només la ‘punta de l’iceberg’ de la composició fotogràfica. És una forma de començar en composició però no serà la que ens obri la porta a fotografies creatives i per l’estructura del seu ‘disseny’ tampoc ens ajudarà a expressar masses coses.

Alguns, desenvolupant encara més la seva part analítica, treballen la regla del ‘triangle d’or‘. Aquesta regla, apareguda al Renaixement, està fortament arrelada al concepte de ‘proporcions’. La ‘proporció aurea’, que és com s’anomena, és la que relaciona dues parts amb el ‘tot’, segons la qual la part gran segueix la mateixa proporció amb el ‘tot’ com la petita ho fa amb la gran. taller613La fórmula és senzilla i després de fixar com variable a/b és fàcil arribar a una equació de segon grau on el resultat és que a/b=1,618. Si apliquem aquesta relació per fixar les proporcions de les àrees a la fotografia arribarem a una disposició semblant a la regla dels terços però els punts d’intersecció estan més propers al centre.

taller614Aquestes proporcions aparentment donen més força al balanç de la fotografia si situem el centre d’interès en un dels quatre punts d’intersecció, especialment el que queda a dalt i a la dreta. Per fer-ho, simplement dividim l’amplada i l’alçada de la ‘finestra’ de l’escena en 8 parts i comptem ‘5’ des dels dos extrems, les línies resultants, en negreta al dibuix, ens donaran els quatre punts d’intersecció, també anomenats, ‘punts de poder‘, on haurem de situar el centre d’interès.

Aquest ha estat només un exemple de la preocupació que s’ha tingut sempre per mantenir l’harmonia, l’equilibri a la composició, sigui en pintura o en fotografia. Però no amics, la fotografia hauria de ser alguna cosa més que la perfecta disposició dels elements seguint relacions matemàtiques.

En el fons, tant una com l’altra regla dissuadeixen al fotògraf d’emplaçar el motiu principal al centre del quadre. Això és efectiu quan hi ha un segon objecte en competència, com un fons, però en absència d’altres objectes, és a dir en fotografies on només hi tenim un motiu principal la regla del ‘centrat’ por ser totalment efectiva. Als paisatges, sense cap objecte al primer pla, la línia de l’horitzó és un objecte a considerar i un centrat de l’horitzó confondria a l’observador sobre quina part, la superior o la inferior, és la més important. Justament, desplaçant aquesta línia automàticament estem donant més força a una o altra part.

taller615

A les fotografies dels que fins avui eren amics meus podeu veure l’impacte que tenen les diferents composicions en el missatge de la fotografia. Si bé el motiu principal en cada cas és el mateix, és notable la diferència entre un disseny vertical (la de l’esquerra) i un d’horitzontal (les altres dues). Especialment vull que us fixeu amb el  que us expressen la del centre i dreta on simplement s’ha fet servir una regla de ‘terços o triangle d’or’ i una de centrat. Rebeu el mateix missatge?

La part de sota de l’iceberg de la composició

Dir que hi ha regles concretes per la creativitat seria inconsistent amb la pròpia definició de creativitat però com podem anar més enllà de les clàssiques regles dels terços, del triangle d’or o d’altres que ni he comentat per poder composar amb certa creativitat les nostres fotografies? Què podem fer per treure aquest fort component ‘analític’ de les nostres fotografies i començar a deixar d’usar ‘frases’ fetes per començar a parlar el ‘llenguatge fotogràfic‘ amb les nostres pròpies frases?

Bé, ara comencem a esquiar ‘fora-pista’ i caldria tenir clars alguns conceptes bàsics o encara ens hauran de venir a buscar els bombers de la Generalitat…

Michael Fulks introdueix en un dels seus articles per Apogee Photo les bases de la composició: el marc, l’espai positiu i l’espai negatiu. Pot semblar evident el que comentarem a continuació però considero que és un dels elements més importants per entendre la composició.

taller616L’espai positiu és l’objecte o subjecte que volem captar, per tant l’espai negatiu és tot l’espai que es troba entre l’espai positiu i el marc de la fotografia, el tercer i potser l’element més important que hem de tenir en compte.

A propòsit de les fotos dels amics de les fotografies de dalt podreu entendre la importància del marc. L’enquadrament, com l’hem treballat al llarg d’alguns capítols, és important perquè delimita l’espai negatiu. Aquest, acabarà tenint la forma delimitada pel contorn de l’espai positiu i el marc. És curiós com l’espai negatiu diu molt més de la fotografia que el propi espai positiu. O no és cert que a les fotografies de dalt l’espai fora de les dues figures marca el missatge de la fotografia?

taller617El marc és en realitat la finestra que estem captant amb la nostra càmera i el nombre, forma o punts de vista dels elements que entren en escena és la base d’una bona composició. En aquest sentit no tingueu por ni mandra de retallar les vostres fotografies quan les esteu revisant, un bon retall por canviar radicalment la fotografia original. Si enteneu la importància del marc segur que aquest us ajudarà a composar les vostres fotografies.

És el cervell el que ens fa percebre un o altre missatge amb la informació que li donem en aquesta petita finestra. En aquest sentit, és tan important el que hi apareix com el que queda fora però que l’observador intuirà i processarà com part de la fotografia.

Podríem dir que una composició serà efectiva si ha equilibri entre l’espai positiu i el negatiu i en conseqüència entre el que veiem i el que no ens deixa veure el marc.

Molts fotògrafs ni se’n adonen de la presència del marc. Aquest marc està present quan mirem pel visor i més tard serà el límit de la pantalla o del paper si imprimim la còpia. Molts cursos sobre composició treballen exercissis de retallar fotografies que el professor distribueix entre els seus alumnes amb l’objectiu de buscar aquest ‘balanç’ entre l’espai positiu i el negatiu. L’objectiu final és que el fotògraf  visioni aquest ‘balanç’ en el moment de mirar pel visor i composi, en temps d’exposició, composicions equilibrades sense haver d’esperar al ‘revelat’ per retallar-les. Aquest és un concepte molt important i per experiència amb companys de viatge us puc assegurar que la majoria de gent al mirar pel visor no se’n adona de l’existència del marc.

L’espai negatiu

.

Avui enlloc de donar importància al subjecte o motiu principal el que farem es treballar la ‘resta’, és a dir l’espai ‘negatiu’. A la majoria de les situacions l’espai negatiu és el fons de la fotografia, això és cert quan tenim un subjecte o objecte en el primer pla. En aquests casos el fons és ‘capital’ ja que ens determinarà el ‘balanç’ entre espais.

taller618A la fotografia de l’esquerra, també d’un amic que avui deixarà de ser-ho, l’espai negatiu és un desastre, tant que la fotografia passa a ser còmica, de les que penjaries al feisbuc i la faries córrer… No, no es tracta d’això. Es tracta d’entendre que l’espai negatiu pot malmetre la fotografia i que en el cas de que coincideixi amb el fons el ‘retall’ no ens soluciona el problema. El cervell interpreta les informacions que veu a les dues dimensions de la fotografia en funció de la distància, tamany o nitidesa i podria arribar a interpretar dos objectes que estan a diferents distàncies com un únic objecte. D’ací la gràcia de la fotografia de l’esquerra…

Ja vam comentar aquest tema a propòsit dels ‘perfils’ al taller 57 quan enunciàvem alguns aspectes a tenir en compte a la composició, allí vam parlar de com el fons pot esgarrar-nos una fotografia, per exemple no deixant veure clarament el ‘perfil’ del centre d’interès i confonent-lo amb altres objectes.

La composició no és més que el correcte ús de l’espai positiu i negatiu amb interacció amb el marc. Aquest balanç entre els espais i la interacció amb el marc és la que ens acabarà donant una guia per la l’observació de la fotografia.

No ens confonem i pensem que l’espai negatiu està buit… No, l’espai negatiu està tan ple com el positiu, té punts d’atenció, colors, objectes… i no sempre serà fàcil treballar aquest balanç entre els dos espais.

Com podem treballar els espais i la interacció amb el marc? Doncs l’altre dia algú em deia què quina meravella de fotografies havia fet.. I jo vaig contestar que gràcies però que estaven fetes amb la compacta nova que en van portar els reis, què l´únic que havia fet era mirar i disparar.. I després em vaig revisar les fotografies i em vaig adonar que disparar amb aquesta càmera compacta em taller619deixa més temps per pensar en la composició i certament les fotografies eren fresques, originals, amb punts de vista creatius i que realment sí que es podien considerar bones fotografies o com a mínim fotografies que despertaven l’interès dels observadors. Bé, això us ho comento simplement per demostrar-vos que cal practicar molt l’enquadrament i la relació d’espais i veureu que poc a poc aneu creant composicions interessant per l’observador.

L’espai negatiu és doblement important perquè envolta al positiu i per la seva interacció amb el marc però molt sovint ens podem trobar que l’espai positiu el forma l’objecte principal i el seu entorn immediat i que aquest pot ‘sortir’ fora de la fotografia, a través del marc, creant uns camins visuals que ens han de portar de tornada al centre d’interès.

A l’exemple de la fotografia de dalt podeu veure com he potencial l’espai negatiu a partir d’un desenfoc selectiu i passant-lo a blanc i negre. L’espai positiu, el nen i les peces amb les que juga arriben a sortir fora del quadre, creant uns camins visuals que el porten al veritable centre d’interès que és l’expressió del nen, que malauradament no podeu apreciar. La posició de la càmera ha estat definitiva per poder fer aquesta composició. Què he retallat el cap i part del cos? Ja veurem als propers capítols amb les teories de Gestalt com és l’observador el que acaba de construir el tros d’imatge que falta…

La fotografia publicitària i l’espai negatiu

Michael Fulks en els seus articles fa referència a la composició que s’usa a publicitat i el poder que l’espai negatiu acaba donant al veritable centre d’interès, que no és la o el model sinó el producte que ven…

taller6111Avui només en farem cinc cèntims ja que n’és per fer tota una sèrie però us recomano que agafeu una revista i mireu les fotografies dels anuncis.. Us ben asseguro que és una forma més que efectiva d’aprendre composició… i ja veureu que poques regles de terços s’utilitza…

He agafat dues portades del Vanity Fair, una molt bona publicació. Veieu el que tenen en comú? Veieu com resolen l’espai negatiu i la interacció de l’espai positiu amb els límits de la portada?

A la fotografia publicitària s’utilitzen diverses tècniques que provoquen una actitud de predisposició de l’observador cap el producte. És una forma de fotografia que poc té a veure amb la fotografia convencional que és més descriptiva, però és la que desenvolupa més les tècniques visuals i de comunicació. És una fotografia intel·ligent on la composició, els seus camins visuals, els espais o el potenciament dels centres d’interès son fonamentals. El missatge que provoca a l’observador va molt més enllà del que el propi observador s’imagina, controlant en tot moment el camí visual i el recorregut que l’observador ha de fer a la fotografia. És realment interessant.

taller6112

Us he posat alguns exemples de com es treballen els espais i els camins visuals al producte final. Totes elles donen missatges ‘extra’ al que podria donar una fotografia convencional.

Bé amics, que passeu bona setmana i ens veiem el proper dilluns.

podcast1Estic preparant un nou espai, un podcast de comentaris/crítiques de fotografies. Les fotografies que voleu que comentem les heu de pujar al taulell del nostre grup de fotografia a flickr. Cal que creeu un nou tema amb la fotografia i els paràmetres i/o condicions en que va ser exposada. Dels centenars de fotos rebudes n’escollirem una per fer el podcast, si bé totes seran comentades a flickr. En el moment que estem del nostre taller és necessari, per continuar avançant en els nostres coneixements, que participem tot a la crítica de fotografies.

flickr

<<< Veure tots els articles de ‘Taller de Fotografia’

Totes les fotografies publicades en aquest taller estan fetes i son propietat de l’autor, excepte en aquells casos que se’n especifica el contrari. Si les utilitzeu citeu la font.
Todas las fotografías que aparecen en este taller están hechas y son propiedad del autor. Si las utilizáis citad la fuente.

Anuncis