The Reader (El Lector)

lector1La polèmica està servida..

Sí amics, aquesta és la típica pel·lícula, adaptació d’una novel·la, que divideix sistemàticament el public entre els que han llegit i els que no han llegit el llibre abans d’entrar al cinema.

Uns surten encantats (o no) del treball cinematogràfic mentre que els altres es limiten a repetir, a vegades crec que sense parar-se a pensar massa sobre el que han vist, que el llibre era molt millor…

En qualsevol cas m’afanyaré a comprar el llibre ja que si ha de ser molt millor que la película aleshores segur que m’ha d’agradar..

Aquest pot ser el cas de ‘The reader‘, un best-seller de Bernhard Schlink (6 de juliol de 1944, Bielefeld, Alemanya) publicat al 1995, guanyador d’infinitat de premis i llegit per milions de lectors a tot al món, desprès d’haver-se traduït a gairebé 40 idiomes. ‘El lector‘ és una excel·lent novel·la, redactada en clau de flash-back al voltant de la vida de Michael Berg i Hanna Schmitz amb l’holocaust de rerefons. Aquesta relació amb els fets de l’Alemanya nazi ha rebut crítiques d’organitzacions jueves, tant per la simplificació dels fets com la predisposició que genera al lector davant dels fets.

Els que no heu llegit el llibre és suficient saber el poc que explico per anar al cinema i descobrir poc a poc la trama de la pel·lícula. Els que l’heu llegit, inevitablement anireu condicionats pel fet de conèixer la trama i el desenllaç, extrem que crec us condicionarà de manera negativa i només us quedarà avaluar el treball d’interpretació i adaptació del guió. Al final n’estic convençut que com el cas del ‘Noi amb el pijama de ratlles’ la pel·lícula us decebrà. I potser és injust.

lector2

Crec però, que les garanties que dona en Stephen Daldry en son suficients per que us desperti la curiositat de com ha dirigit el guió adaptat per David Hare. ‘Las horas‘ o ‘Billy Elliot‘ son excel·lents cartes de presentació, totes dues extraordinàries pel·lícules que en el cas de ‘Las Horas‘ també David Hare n’era el responsable del guió, adaptació de la novel·la de Michael Cunningham.

lector3bLa pel·lícula, entenc que fidel a la novel·la que he tingut la sort de no llegir abans de veure la pel·lícula, té dues parts ben diferenciades, tant que costa entendre que puguin formar part de la mateixa història. La primera suposa el descobriment de David Kross, un actor alemany de 18 anys justets, que fa un molt bon paper, extraordinari diria si es té en compte que al davant té una Kate Winslet en el seu millor moment i que ben bé es pot dir que aquest és el seu any, al interpretar dos papers principals en dues nominades als Oscar d’enguany, la d’avui i ‘Revolutionary Road‘. Aquí, com ho feia en companyia del Di Caprio, fa un paper per treure’s el barret, consagrant-la en aquests moments com una de les millors actrius del panorama cinematogràfic. La química que tenen tots dos actors, tot i la diferència d’edat, és la clau d’uns extraordinaris minuts que estaran a les nostres ments dies després de veure la pel·lícula.

oscarÉs justament aquesta magnífica interpretació la que l’ha fet justa guanyadora de l’Oscar a la millor actriu, passant per sobre de la Jolie i la Streep. Per mi, un dels Oscars més merescuts, juntament amb el de Sean Penn al del millor actor. La resta, els dels millors actors i actrius de repartiment, ha estat totalment previsible, tot i la gran competència que hi havia. Felicitats a la P, tot i que tinc seriosos dubtes de si se’l mereixia o no. Sap greu per un magnífic Michael Shannon (Revolutionary Road) i una breu però intenssíssima Viola Davis (The Doubt). (http://www.oscar.com/nominees/?pn=nominees)

lector4b1Però tornem a la pel·lícula d’avui… La segona part és radicalment diferent. Poc a poc en David Kross es va convertint en Ralph Fiennes, correcte però molt ensopit,  i és en aquesta part quan la història dona un gir donant resposta a moltes preguntes que t’havies fet a la primera part.

És aquesta segona meitat de la pel·lícula on aparentment es perd la màgia de les magnífiques imatges de la primera per tractar, crec que potser de forma un tant benèvola, de nou el tema del nazisme i el poble alemany que tant ens va fer reflexionar a la pel·lícula ‘La Ola‘. En aquest cas la complicitat amb la Winslet condiciona l’espectador amb les conclusions que en treu dels fets i fins i tot els hi troba cert sentit i d’això potser se’n pot pensar que és una subtil manipulació. Sigui el que sigui és aquesta la sensació que t’emportes al final.

Final que remata una extraordinària Lena Olin, en un paper complexe que ha de treballar de valent per donar el contrapés que perillosament ha desequilibrant la Winslet en els darrers minuts de la pel·lícula.

Una pel·lícula, i suposo que llibre, intel·ligent, madura, reflexiva.. que no et deixa indiferent i que personalment m’ha agradat molt… Sí ja sé, m’ha agradat perquè no he llegit el llibre… Us la recomano, encara que sigui per discutir una mica després d’haver-la vist…

lector5

Aquí us deixo l’enllaç per veure el tràiler en V.O. i amb alta definició (clica a la foto de l’esquerra)

(a la pàgina veuràs la possibilitat de veure el tràiler en diferents formats. En totes les opcions heu de tenir el QuickTime instal·lat).

No us perdeu el web de la pel·lícula: http://www.thereader-movie.com/

.

M’agradaria saber la vostra opinió si heu vist la película:


<<< Veure més articles de cinema

vota
wikio
bitacoras
technorati
Anuncis