Taller de fotografia (62)

taller621Bon dilluns amics ! De ‘bon’ res…. Sí home, avui comencem un nou mes i això vol dir que queda menys per les vacances de setmana santa.. Sí, mirat així potser tens raó..

Avui deixarem la composició, només per una estona, i us parlaré d’un parell de filtres que hens han d’ajudar, i molt, a aconseguir bones fotografies. Els filtres, que ja en vam parlar al taller 32, limiten el tipus de llum que entra a l’objectiu i podrem captar lluminositats globals de l’escena que d’altra forma seria impossible. Però encara en hi més de filtres?

Taller de fotografia (62): Els filtres de degradat

.

Com dèiem, al taller 32 parlàvem dels tres filtres més importants, el UV, el de densitat neutra i el polaritzador, i el taller 46 el dedicàvem monogràficament a aquest darrer. Era justament quan parlàvem del filtre polaritzador quan veiem la capacitat d’aquest filtre de tractar de forma diferencial diferents zones de l’escena, sempre depenent del tipus de llum polaritzada que arribava a la nostra càmera. També hem vist a la sèrie de paisatges com els cels podien suposar una important zona de l’escena amb lluminositat molt superior a la resta del paisatge i que això ens podia provocar problemes, primer en la lectura del fotòmetre i després en la correcta exposició simultàniament de totes les zones de l’escena.

El problema de la lluminositat


taller623-1Un dels problemes que ens podem trobar, bàsicament en fotografies de paisatges, és la gran diferència entre les lluminositats que provenen de la zona del cel i de la resta de zones de l’escena. Això ja hem vist que pot arribar a ser un problema si el rang dinàmic de l’escena, la diferència en passos de les zones amb detall d’ombres i llums, supera la capacitat del nostre sensor. El resultat serà una fotografia fortament contrastada entre les dues zones.

Si el contrast no era massa elevat, 3 o 4 passos, encara tenim l’oportunitat d’exposar per les llums i resituar les ombres en temps de revelat, simplement comprimint l’histograma per moure les zones d’ombres cap a la dreta.

A l’esquema de dalt podem veure com una escena de paisatge, a l’esquerra, queda contrastada a la fotografia final, saturant les llums, perdent les textures del cel i sub-exposant excessivament la resta del paisatge podent perdre detall en zones d’ombres baixes. A les fotografies de baix he rescatat alguns exemples de fa temps (ara ja no em passa…) de la meva fototeca on no vaig poder fer res per recuperar-les.

taller624

En tots tres casos l’exposició del cel considerava que era la correcta mentre que clarament la resta de l’escena del paisatge havia sortit subexposada, massa fosca i en moltes zones amb pèrdua del detall i textura. Cert que al revelat digital es deixen encara tractar, comprimint l’histograma, deixant les llums altes al seu lloc i movent les ombres a zones més clares, però la pèrdua en molts casos de detall a les ombres fan impossible donar més lluminositat als píxels quan aquests estan pràcticament buits i disposen de molts pocs nivells tonals.

Els filtres de degradat


Per poder resoldre aquesta diferència tan gran entre la lluminositat que ens arriba del cel i la resta de l’escena és evident que la solució es troba en disminuir la lluminositat que ens arriba de la part superior del quadre, el cel, per reduir el rang dinàmic de l’escena i així amb pocs passos de diafragma poder captar la totalitat del rang dinàmic.

taller622La solució a aquestes situacions la trobem en els filtres de degradat. Aquests filtres son simples vidres que estan tenyits d’un degradat, d’aquí el nom, des d’una part fosca a una clara, que pot ser absolutament transparent. El seu efecte no és altre que filtrar de forma diferencial la lluminositat de l’escena, deixant passar poca llum a la part del degradat fosc i molta o tota la llum a la part del degradat clar.

Hi ha però dos tipus de filtres de degradat, els degradats de densitat neutra i els grisos. Els filtres de degradat de densitat neutra (NDG Neutral density graduated) mantenen el color ‘intacte’ tot i estar tenyits d’un degradat de color gris, com l’exemple que veieu a l’esquerra. Els filtres de degradat de color ‘gris’ poden acabar variant els colors finals de la fotografia. En una simulació feta amb els programes d’edició digital, les tres fotografies de dalt ben bé, amb l’ús d’un filtre degradat, haguessin pogut quedar així:

taller625

Tan fàcil? Sí, però cal conèixer alguns detalls que haurem de treballar en temps d’exposició….

L’exposició

El consell és que es mesuri la lluminositat, pèl mètode estàndard ponderat o matricial, però sense el filtre de degradat posat. Això és important ja que la lectura que ens donaria el fotòmetre amb el filtre posat seria, de disparar amb prioritat d’apertura, d’una més alta exposició, al captar menys lluminositat global de l’escena. La qüestió és disparar amb els paràmetres que el fotòmetre ens suggereix sense comptar amb el filtre, bloquejar els valors d’apertura i velocitat, posar el filtre i disparar.

La recomanació és que mesureu i passeu a manual, posant els valors d’apertura i velocitat que us ha donat la lectura anterior. Ara posem el filtre però com estem en mode ‘manual’ els paràmetres no hauran canviat. Disparem.

Quin tipus de filtre necessito?

taller629La segona qüestió és saber quin tipus de filtre necessitem. En hi ha molts de degradats i tots ells es caracteritzen pel percentatge total de llum que deixen passar. Aquí, com passava als objectius, ens tornem a trobar que els diferents fabricants utilitzen noms i sigles diferents però per sort la majoria segueixen un mateix estàndard.

L’estàndard és el percentatge de llum que deixen passar i és convenient que aprenguem a traduir aquesta dada en ‘passos de diafragma’. Per exemple un filtre que deixi passar un 50% de lluminositat, les zones de l’escena, el cel per exemple, que estan exposades al degradat patiran una reducció de ‘1 pas’, això ens permet reduir la diferència entre la lluminositat d’aquesta zona i la resta de l’escena. En definitiva estem reduint el rang dinàmic en un pas o zona.

Amb aquestes dades és fàcil entendre com cataloguen els diferents fabricants els filtres. B+W, Cokin i Hoya numeren aquests filtres pel nombre de passos que redueixen, així els ND2, ND2X redueixen ‘1 pas’, els ND4, ND4X ‘2 passos’ i els ND8, ND8X ‘tres passos’. Aquest darrer filtre és increïble la reducció del rang dinàmic que fa, obtenint fotografies espectaculars on cel i resta de l’escena tenen lluminositats molt semblants. El més senzill és anar a la vostra tenda de fotografia habitual i demanar per un ‘filtre graduat de densitat neutra’ de ‘1, 2 o 3 passos’. Ells us aconsellaran.

cokin-creative-system-the-holder-system

Els filtres habitualment tenen muntura circular, que s’adapta al diàmetre de la lent però especialment en aquest cas i en els de degradat de color també poden tenir muntura com la que veieu a la fotografia de la dreta on els filtres son vidres quadrats i encaixen, via el suport que està unit a una anella, a la lent. Aquests tipus de filtre son universals i a diferència dels circulars no depenen del diàmetre de l’objectiu (aquests tenen que al canviar d’objectiu, si aquest té un diàmetre diferent, els filtres ja no encaixen i un acaba comprant tants filtres com diàmetres d’objectius diferents).

taller627Podeu veure els efectes d’aquests filtres a les webs de les principals marques però son Cokin i B+W les que ofereixen un catàleg de filtres de degradat més complerts, especialment Cokin amb un ampli catàleg de filtres de tots colors.

Les diferències entre un i altre els podeu veure a les fotografies que he extret dels mateixos catàleg d’aquestes marques:

taller628

El més recomanable és el ‘4’, amb una reducció de ‘2 passos’ obtenint un bon equilibri en escenes fortament contrastades. A la resta de situacions amb un ‘número 2’ ja en tenim prou. Si mireu les fotografies de dalt podreu veure les diferències entre fotografies fetes amb i sense filtre.

Els filtres de ‘colors’

hoya-filters-the-difference-is-clearAmb la fotografia digital s’ha perdut l’ús d’aquests filtres, tant els de degradat de densitat neutra com els de degradat de color, per no dir molts altres filtres que ara son els seus efectes fàcilment reproduïbles amb els programes d’edició digital. Per molta gent que penja les seves lliçons magistrals de Photoshop a internet no sap que els filtres existeixen, més enllà dels UV que utilitzen perquè algú els hi ha dit que així protegeixen la lent de l’objectiu.

Avui us vull parlar dels filtres de degradat de color. Jo els he utilitzat en alguna ocasió, difícilment als viatges, i els resultats son espectaculars. A la pàgina de Cokin: http://www.cokin.com/filtres2.html en teniu per avorrir però avui us faré cinc cèntims dels 2 o 3 que crec essencials.

Els degradats blaus

taller62blauResulten excel·lents per donar una tonalitat blava extra a la zona que orientem el filtre. Idonis pels cels que degut a l’alta lluminositat ens surten normalment ‘molt clars’ i que ara podem donar un color blau extra a més de filtrar part de la llum que arriba al sensor. En qualsevol cas us recomano no utilitzar aquest filtre amb cels amb núvols ja que aquests quedarien tenyits de ‘blau’ i perdríem el contrast entre cel i núvols, apart del seu color…

En aquest cas, i en general amb els filtres de color, heu de mesurar molt bé la composició i l’enquadrament per no tenyir de color zones no desitjades. A l’exemple de de dalt podeu veure com la composició que ha fet el fotògraf situant la línia de l’horitzó massa baixa ha provocat que part de les muntanyes (d’una tonalitat  marró clar a la de sense filtre) hagin quedat tenyides també del color blau.

Els degradats taronja

taller62taronjaEls taronja, roses o vermells son filtres per donar dramatisme a cels que sense filtre ens sortirien normalment massa clars, sense gairebé color. Amb l’ús d’aquests filtres no estem fent més que tenyir la porció ‘blanca’ del cel de color vermell o taronja, per tant compte si el cel ja tenia un color intens ja que el resultat serà la barreja del color del cel amb el color del filtre.

De nou heu de tenir cura de situar correctament la línia de l’horitzó si no voleu ‘tenyir’ de color parts de l’escena que voleu preservar. A la primera fotografia de l’esquerra podeu veure l’efecte d’aquests filtres en una composició ‘perfecta’ per l’ús d’aquest filtre.

Els degradats ‘posta de sol’

taller62postasolAquests filtres son molt semblants als anteriors però mantenen el color ‘taronja’ a tot el filtre i aconsegueixen que aquest color estigui present a tota l’escena. Son ideals per les primeres hores del dia on potencien els colors grocs i taronges de la pròpia llum de l’escena.

A diferència dels anteriors, l’ús d’aquests filtres es reserva per simular les ‘hores d’or’, és a dir les primeres i darreres hores del dia, donant un color taronja extra a la que normalment ja trobem en aquestes hores del dia. A la fotografia de l’esquerra podeu veure l’espectacular efecte que provoca aquest filtre.

Tots els exemples de dalt han estat extrets del full de publicitat de Cokin.

Els degradats a Photoshop

No tenim filtres? Tranquils. Aquesta és una de les opcions més fàcilment reproduïble amb el Photoshop o gimp.

Mireu, a l’exemple de sota ho podeu veure clarament:

taller6210

És senzill. Es tracta de fer servir el concepte de ‘capes’ per simplement superposar la mateixa foto sub i sobre exposada, aplicant a aquesta darrera, un degradat. D’aquesta forma s’obté el resultat de dalt, el cel de la sub-exposada i el terra (la part inferior) de la sobre-exposada. El resultat és increïble, una fotografia de rang dinàmic reduït, impossible de captar-la en temps d’exposició sense un filtre de degradat.

Com ho hem fet?

Podeu provar-ho vosaltres mateixos amb alguna fotografia de paisatges on veieu que el contrast és massa alt o simplement voleu el millor de les fotos que obteniu sub o sobre-exposant al vostre programa d’edició digital. Estem fent una mica de Frankensteins…

1. Agafem la fotografia i la sub o sobre-exposeu, o les dues coses, fins obtenir dues còpies amb les zones correctament exposades en una o l’altra:

taller6211

2. Ara ve la part interessant. Copieu com a ‘capa’ la sobre-exposada a sobre de la sub-exposada, que quedarà a sota:

taller6213

3. A la capa amb la sobre-exposada i apliquem una màscara’ i a continuació un ‘degradat’ sobre aquesta ‘màscara’:

taller6214

i ara el degradat:

taller6215

El resultat?

taller6216-1

Si el compareu amb l’original, a dalt a l’esquerra, el resultat és espectacular oi?

Bé amics, que passeu bona setmana i ens veiem el proper dilluns.

flickr

<<< Veure tots els articles de ‘Taller de Fotografia’

Totes les fotografies publicades en aquest taller estan fetes i son propietat de l’autor, excepte en aquells casos que se’n especifica el contrari. Si les utilitzeu citeu la font.
Todas las fotografías que aparecen en este taller están hechas y son propiedad del autor. Si las utilizáis citad la fuente.

Anuncis