Buscant maçons amb nom propi (26)

maconeria261En defensa pròpia.

Som a Barcelona, és 3 d’agost de 1948, l’instructor de la causa fa un resum de totes les  diligències prèvies i tramet el procés a l’Auditor de Guerra. Afirma que l’actuació d’en Subirachs durant el Glorioso Alzamiento Nacional, respon a un suposat delicte d’auxili a la rebel·lió i eleva les actuacions a causa ordinària. Es decreta la llibertat provisional d’en Subirachs. Tot seguit, els autes tornen a l’instructor, que el declara processat.


maconeriadeclaracio

maconeria262És 19 de febrer de 1949, comença la vista, primer compareix en Subirachs, que nega tots els càrrecs. Afirma que, a més a més de les persones que van declarar en les diligències prèvies, té altres noms de santfeliuencs que podrien testificar, fins i tot familiars dels “mártires”. I, es compromet a lliurar la relació en el termini de 24 hores. No nomena cap advocat. Ell vol portar el pes de la seva defensa. Aporta una carta de 5 d’abril de 1939, signada per Núria Romagosa, germana de la Caritat, congregació que  havia estat a Sant Feliu. L’encausat presenta els testimonis següents: Maria Rius, vídua  d’Ossó, Llorenç Pagés, Josep Plana, Pere Planas -de can Cuiàs-, Francisco Cruz Cruz, Enric Sabater, Joaquim Selles – de Barcelona- , i  Aureli Doroteo -de Vilafranca.

Enric Sabater Roca, de 74 anys, domiciliat al carrer del Pi de Barcelona, diu que:
“fue arrebatado [per en Subirachs] de las manos de los patrulleros cuando le tenían cogido para asesinarle.”

També, Joaquim Sellés Garriga, de 63 anys, oculista, domiciliat a Barcelona, però amb casa a Sant Feliu, afirma que el coneix molt bé per haver-lo assistit com a metge, i relata tot el periple que va viure:

maconeria264 “Al iniciarse el G.M.N. el Juan Subirachs avisó al dicente para que fuera a vivir a la torre que en S. Feliu tiene el declarante, al objeto de evitar que fuera esta ocupada por gente extraña como en aquel tiempo hacían; facilitando al dicente toda clase de documentos que le pedían para el traslado, tanto de la familia como de los muebles…; el día tres de septiembre del treinta y seis, el dicente fue detenido por un grupo de los de F.A.I. acusado de haber ayudado a escapar a algunas personas y concretamente al conde de Caralt, cosa que es cierta y que fue denunciada por uno de los policías que ayudó al que declara a trasladar a dicho señor a lugar seguro; al día siguiente por la mañana, el Juan Subirachs se presento en mi casa torre de S. Feliu ofreciéndose a mi esposa, que me estuvo buscando inútilmente la noche anterior, para acompañarla a Barcelona para hacer las gestiones precisas para localizarme y efectuar mi rescate. No habiendo tenido resultado, movilizó al Comité de S. Feliu y por la tarde lograron localizarme y obtener, de los que me tenían detenido, la promesa y seguridad de que no me matarían. Aquella misma noche me llamaron los que me tenían recluido para decirme que me conmutaban la pena que me tenían impuesta por una multa de ciento cincuenta mil pesetas, cosa que, como yo no disponía en el acto de dicha cantidad, los mismos que me tenían retenidos me acompañaron en un coche a visitar algunas casas para recabar las pesetas, llevándonos por la tarde del día cinco a mi casa de S. Feliu para ver a mi esposa. En aquel momento se presentó el Subirachs haciéndole saber a los que me conducían que el tenia ya autorización de los de Barcelona para que me quedara en casa, a lo que aquellos se opusieron, originándose con este motivo una discusión en que casi llegaron a las armas, terminándose esta, nos trasladamos todos a Barcelona, en donde el Subirachs consiguió aquello que se había propuesto: devolverme a mi casa…”

També informen favorablement Aureli Doroteo Hugo, de 58 anys, casat, comerciant de Vilafranca del Penedès, subministrador  als Subirachs d’aus de corral per a la comercialització;  i Francisco Cruz Cruz, de 71 anys, suboficial de la Guàrdia Civil, que diu que el Baró va evitar que l’anessin a buscar.

maconeriajosepplanas

maconeria266Més tard, l’11 de març de 1949, Josep Planas Déu, joier, introdueix nova informació. Diu que va ser requerit per l’Ajuntament per classificar i valorar joies requisades. Informa que aleshores, quan estava identificant les peces, va arribar en Subirachs i es va enfrontar amb els del Comitè perquè no s’apoderessin dels objectes. En Planas afirma que, quan després de la Guerra va tornar a ser requerit per l’Ajuntament per taxar els objectes, va poder comprovar que se’n conservaven molts.

També el propietari de can Cuiàs, Pere Planas Molins, va dir que diverses persones de fora del poble van anar a casa seva per apropiar-se de gènere, i que en Subirachs:

“…le entregó un rótulo para que lo pusiera en la puerta de la finca, el cual ponía “Incautado por el Comité de S. Feliu, pudiendo de esta manera librar lo que tenia; a los cuatro o cinco meses, el mismo Subirachs me dijo que no podía resistir más y que con objeto de que no le quitaran nada si entraba otro comité, lo mejor que podía hacer es venderlo…, cosa que así lo hice pudiendo de esta manera salvarlo todo.”
També, quan buscaven el seu fill per assassinar-lo, li va aconsellar que el tragués fora i l’amagués fins que passés el perill. Mes tard, el va avisar quan ja no estava amenaçat.

maconeria263-1Després, Llorenç Pagès Duran, cap de taller de la fàbrica Solà Sert, sota el comandament del qual havia estat en Subirachs, diu que, juntament amb altres afectats, va demanar al “Baró”que intercedís perquè poguessin recuperar els estalvis que tenien dipositats a la Caixa de Pensions. Segons testimonis de l’Alcalde d’aleshores, Tomàs Gaspà, en una entrevista que li vaig fer l’any 1987, els de la CNT i de la UGT van requisar els diners de la Caixa de Pensions i del Banc de Biscaia. “Vaig anar a la Caixa i [el saldo] pujava 365.000 pts. Al Banc de Biscaia no hi havia tant, jo vaig esborrar de la llista alguns noms, estava el Joan de can Oliveres amb 10.000 pts. “
Segons Gaspà, la major part dels diners es van utilitzar per a les obres de defensa del pla. Llavors el riu inundava els camps més propers i calia construir dics de contenció, per això es van emprar les pedres de l’església derruïda.

Un altre dels testimonis va ser el de Maria Rius Poll, vídua d’Enric de Ossó, un santfeliuenc que apareix en les primeres relacions dels “màrtirs”  de la ciutat, tot i que no va ser executat, sinó que va morir per malaltia durant el període de la Guerra. La família n’atribuí la mort al patiment ocasionat per una detenció. Les paraules de la vídua són les següents:
“…no puede decir nada contra él toda vez que, incluso en ocasión de que a su marido estando arrestado en el domicilio de la dicente, el Juan Subirach lo visitaba a menudo dándole ánimos y haciéndole compañía durante bastante tiempo incluso le facilitaba tabaco cuando este carecía de el.

Altres es van manifestar a favor, com una sèrie de persones de la Llacuna (Anoia), a qui també va ajudar en Subirachs.

maconeria265Tanmateix, el 21 de setembre de 1949, el fiscal proposa la pena de 12 anys i un dia de reclusió i accessòries d’inhabilitació absoluta durant el temps de condemna. I, demana que tornin a declarar dos testimonis que ja ho havien fet. Un d’ells, afirma:
“que la misma noche que asesinaron a su esposo e hijo, el Juan Subirachs estaba en la misma esquina de la calle junto con un primo hermano del esposo de la dicente, y que el objeto de estar apostados en aquel sitio era el de no dejar pasar a nadie.
Però va afegir que no pot dir que Subirachs assassinés el seu marit ni el seu fill.

El processat tria defensor. L’advocat demana que es tingui en compte que la causa es va iniciar a petició de l’interessat i sol·licita  una nova compareixença de Josep Planas Déu perquè contraresti el testimoni anterior.

Finalment, el 3 de maig de 1950, es dicta sentència i es condemna Joan Subirachs a la pena de sis mesos i un dia de presó, amb les accessòries de suspensió de càrrecs, professió i oficis públics, i dret de sufragi. Ha passat poc més de tres anys des del principi. Malgrat tot, no se’n va a la presó. Li donen l’indult. Aquesta vegada pot sortir-se’n, però la persecució prosseguirà…

maconeria267b

Continuarà…

Fonts d’informació utilitzada:

Arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercer. Consell de guerra de Joan Subirachs Alsina

Entrevista a Tomàs Gaspà, alcalde de Sant Feliu de Llobregat, de l’any 1987.

 

<<< Veure tota la serie

Creative Commons License

La sèrie Buscant maçons amb nom propi per M. Luz Retuerta està llicenciada sota Creative Commons Reconocimiento-No comercial-Sin obras derivadas 2.5 España License.

Tota reproducció del material inclòs ha d’anar acompanyat de la seva font o autoria.
Toda reproducción del material incluido debe ir acompañado de la fuente o autoría.

vota
wikio
bitacoras
technorati
Anuncis