El Delta de l’Ebre

viatges3Aquest mes ens acostarem a un paratge increïble, que a uns ens enamora i d’altres no hi troben res: el Delta de l’Ebre i els seus voltants.
El Delta no té res, diuen alguns, i aquest és precisament el seu encant.

Fa molts anys, a la facultat vam fer una sortida al Delta de l’Ebre, a observar la diversitat ornitològica de la zona, el comportament dels ocells, les relacions mantingudes amb la resta dels animals, les persones i les activitats agrícoles. Aquella experiència em va despertar una immensa curiositat per la zona.

Anys més tard, vam disfrutar d’uns dies meravellosos pels 320 Km2 de camins que creuen la major zona humida de Catalunya i un dels hàbitats aquàtics més importants del Mediterrani occidental.

En bicicleta o passejant, amb uns binoculars per  observar què fan els ocells, passejar per les dunes, creuar en un transbordador, banyar-te a una platja sense gent, perdre’t pels camins sense por de no saber on arribaràs, i menjar un bon arròs, anguiles, angules, mol·luscs i cuixes de granota  són algunes de les coses que s’hi poden fer.
Agafar un vaixell que et porti fins al mar, on riu i mar s’entrellacen en una lluita continua, molts peixos s’acosten a desparasitar-se i molts ocells aprofiten aquest banquet, és un espectacle sense precedents. De la població d’Amposta surt un d’aquests vaixells, en una excursió d’un dia sencer dinant a bord, i amb tota mena d’explicacions.

viatges31El delta no és un paratge estàtic, sinó que canvia molt al llarg del temps, i a les diferents èpoques de l’any, per tant és un d’aquells llocs que s’ha de visitar a les diferents estacions, i al llarg dels anys. Mai ho trobes igual. (http://wija.ija.csic.es/gt/tele/rsweb/delta/delta_1.htm)

Al Delta hi trobem milers de parelles d’ocells aquàtics criant, d’altres hivernant, de repòs i alimentació als períodes migratoris; a més d’una població fixe i en alguns casos única a la península Ibèrica, o d’especial importància. (http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/parcs_de_catalunya/delta_ebre/patrimoni/fauna.jsp)

L’hemidelta dret és la zona més ben conservada i més rica en ocells, sens dubte el recorregut més recomanable per fer-se una bona idea de la diversitat del Delta. Un itinerari recomanat començaria a la Casa de Fusta (Centre d’Informació del Parc i Museu, on hi trobarem tota mena d’informació), la llacuna de l’Encanyisada, la Tancada i la Punta de la Banya.

Des de la mateixa platja de l’Ampolla surt un altre recorregut, de curta durada, i molt còmode per fer caminant.

viatges32Una zona del Delta que ha perdut tot el seu encant és l’urbanització RIUMAR, on la febre immobiliària dels últims anys s’ha encarregat de treure-li la pau, tranquil.litat i silenci que tenia als seus orígens, i que encara trobem a la resta del Parc Natural. No obstant, des de la platja de Riumar, es pot anar caminant fins a la mateixa Desembocadura; on trobem petites llacunes que canvien de color, zones de nidificació i la sensació de trobar-te al ben mig entre riu i mar.

Si tenim la sort de poder estar per la zona uns quants dies, a més de l’espectacle natural, podrem gaudir de les poblacions properes, la seva vida i escoltar les històries de les seves gents.
N’hi ha moltes poblacions properes i costaneres, força conegudes pel turisme de platja, però esmentarem un parell d’interior menys turístiques i que ens van impressionar, Tortosa i Tivenys.
Gràcies al nostre amic Joan Escudè,  escultor,  fill de Tortosa i enamorat de la comarca, vam disfrutar de la ciutat i vam conèixer una mica més la història i la importància dels canals.

Val la pena perdre’s una dia per Tortosa, visitar la catedral, les muralles, el barri jueu, els jardins del Príncep, a l’hora del vermut fer un “rapitenc” al Parc Municipal, pujar a la fortalesa, i passejar vora el riu. (1) http://www.turismetortosa.com/

A uns 15 kilòmetres per la T-301 direcció a Benifallet, canviem totalment a un paisatge molt agradable especialment als mesos de calor, arribant al poble de Tivenys, on ens hem d’acostar al riu i preguntar per l’assut, o la presa, declarada bé cultural d’interès nacional i monument històric per la Generalitat de Catalunya l’abril del 2002. (2) http://www.tivenys.com/assut.htm
Al 2007, i per commemorar el centenari de la construcció de l’assut, la Comunitat de regants del canal esquerra, va demanar a l’escultor Joan Escudè, http://www.joanescude.com/, a construir el monòlit que s’hi troba a peu de presa, representant de forma estil.litzada l’erosió del riu al llarg del temps al seu pas per la comarca. La Comunitat de regants ha de mantenir operatiu i evitar qüestions i litigis entre els diversos usuaris de l’aigua mitjançant el Jurat de Regs.


(1) Una mica d’història:
viatgesrb4Tortosa al segle VI va ser seu episcopal, fins a la conquesta dels musulmans al 715, constituint-se com a taifa a partir del 1018, fins que al 1148 va ser reconquerida per Ramon Berenguer IV que va restaurar l’antiga seu episcopal. Després va pertànyer als templaris fins que al 1294 amb Jaume II es va integrar a la corona catalano-aragonesa.
Al segle XIV va ser una ciutat molt pròspera comercialment, però cap al segle XV va estar afectada per diverses guerres, des de la dels Segadors fins a la Guerra Civil (zona molt activa a la Batalla de l’Ebre), que van devastar la ciutat.
De tota aquesta història, com a monuments medievals es conserva la fortalesa àrab, (actualment ha estat convertida en Parador Nacional)  i la catedral gòtica, declarada al 1931 monument històric-artístic.

(2) L’Assut:
viatgesassut1Al 1402 es va començar la construcció de la presa, al 1452 s’iniciaren els treballs de construcció del primer canal a la banda de Tivenys. Al 1884 es va construir una enorme noria per augmentar la zona de regadiu. Al segle XIX es construí un molí de farina, i al 1907 es va començar la construcció de l’assut pels dos canals de regadiu existents. En l’actualitat, el canal de l’esquerra de l’Ebre té 66,3 Km. de llargada, porta un cabal de 22 m³/seg. i rega 12.691 ha. d’horta i d’arrossar, als termes de Tivenys, Tortosa, l’Aldea, Camarles, el Perelló i Deltebre. http://www.regantsesquerra.org/index.php?sec=pr

.

Informació pràctica:

Un llibre de camp, molt pràctic de portar, i que et permet diferenciar els diferents ocells, amb explicacions i fotos és “Els ocells del Delta de l’Ebre” de Lynx Edicions. Podem triar diversos allotjament dins del Parc Natural, http://www.ebre.cat/.

A l’hora de dinar, entre d’altres tenim:
– “El xiringuito” que hi ha al mig del mar a la Punta de la Banya, que es pot arribar en vaixell desde el Port de la Ràpita.
– “Can Paquita” a Poble Nou del Delta, amb autèntics productes de la zona
– A la caseta de pescadors de l’Encanyisada, hi podem comprar anguiles vives, crancs, i peix acabat de pescar.


<<< Veure més articles de viatges…


vota
wikio
bitacoras
technorati
Anuncis