Taller de fotografia (63)

taller631Hola de nou amics! Com ha anat el cap de setmana? Bé, el problema és la setmana que ens queda per davant…

Som-hi que tenim moltes coses que dir encara… Avui començarem a treballar un tema francament complexe de dominar i que és un dels maldecaps d’aquells fotògrafs puristes que volen gestionar amb precisió el color a la fotografia. Començarem poc a poc, assentant algunes bases que ens han de permetre entendre la complexa teoria del color i com el podem reproduir als diferents dispositius… ja vindran més endavant les aplicacions al que explicarem avui…

Taller de fotografia (63): La gestió del color (1)

.

Ja al taller 28 vam introduir el concepte de ‘color’ i vam treballar aspectes relacionats amb la seva naturalesa, percepció i creativitat al voltant de l’ús i combinació dels ‘colors’ a les nostres fotografies.

Tot això està molt bé però us heu parat a pensar alguna vegada que els colors que veieu al vostre monitor no coincideixen exactament amb els que veieu a la realitat i encara molt menys amb els que observeu a la còpia impresa? Sembla tot plegat que estem en mans dels diferents dispositius que diuen la seva amb el color, la pròpia càmera, el monitor de l’ordinador i la impressora. Tots aquests dispositius interpreten el color de manera diferent tot i que, al no imprimir sempre les nostres fotografies, és el monitor el dispositiu més important que ens mostra els colors de les nostres fotografies.

taller632

Per la majoria de nosaltres ja n’estem prou contents quan observem a través del monitor una fotografia amb colors vius, poc importa que siguin massa fidels a la realitat mentre el resultat sigui visualment acceptable. Ens agraden els colors saturats, vius i contrastats i no ens parem massa a pensar com s’han produït o si el que veiem és obra del nostre monitor, de la càmera o de l’escena real. Ara bé, també molt sovint aquestes mateixes fotografies les observem en altres ordinadors i ja no son iguals, els colors han canviat i aquella obra d’art que ens va semblar a casa ara s’ha convertit en una fotografia mediocre on l’observador no hi aprecia res d’especial.

Per què?

Bé, el tema no és fàcil. La càmera ha de comunicar-se amb el nostre ordinador i aquest, si és el cas, amb la impressora. Aquesta comunicació o transferència de la informació del color és interpretada de forma diferent en cada dispositiu. El vermell intens que hem pogut veure pel visor de la càmera pot acabar en un rosa ensopit a la còpia impresa.

Abans de continuar hauríem de recordar els paràmetres que definien el color, més enllà d’una percepció:

taller6332

El color el definíem amb tres paràmetres: El to (o matís), la saturació i la brillantor. El to realment representa la cromacitat, és a dir representa el ‘color’ en sí mateix, vermell i blau son dos tons diferents (a l’esquema de dalt a l’esquerra el to el situem al voltant del cercle central). L’eix des del centre representaria la saturació. Un color situat més a l’exterior del cercle està més saturat que un de l’interior. I la taller636darrera dimensió, la vertical, és la brillantor o lluminositat, situant el blanc a l’extrem superior i el negre a l’inferior. Qualsevol color de l’espectre el podríem situar en aquest espai de les tres dimensions (H, hue es ‘to’ en anglès, S, Saturació i L, lluminositat). Per fer-ho una mica més senzill els programes d’edició com el Photoshop representen la ‘gama cromàtica’ com l’esquema de la dreta. Podríem situar qualsevol color al rectangle central (to i saturació) i pujar o baixar la barra de la lluminositat per dotar-lo de la tercera propietat, la lluminositat.

Això ens porta a que matemàticament podríem representar cada color per una terna de valors, que representessin el to, la saturació i la lluminositat (dibuix de la dreta). Però és més habitual anomenar-los per la quantitat de colors primaris que necessitem per aconseguir un color determinat. Ho recordeu?

taller634Segur, hi ha molts models de colors primaris. A l’esquema de l’esquerra en podeu veure els més utilitzats. El RGB (red, green i blue) usat en el món digital i en dispositius electrònics en general. El model CMY o CMYK (cian, magenta i groc, i ‘K’ que representa el negre) usat a les impressores i el més ensenyat a classe de pintura i que probablement recordareu més, el YRB (groc, vermell i blau), utilitzat per la barreja de colors en pintura.

taller635El RGB és el que fen servir en el món digital i en aquest cas el vermell. el verd i el blau son els anomenats colors primaris, a partir dels quals podem obtenir la resta de gama de colors. Tal i com ja vam explicar al taller 28, a partir del cercle que veieu a la dreta i dels seus primaris podem obtenir els secundaris i complementaris, tant al model RGB com al model CMYK, al primer pel mètode additiu i al segon pel subtractiu.

Així doncs, si fem servir un model RGB cada color vindrà donat per un valor que determinarà la quantitat de vermell, de verd i blau que hem fet servir per obtenir-lo. I ara és quan arribem al problema…

Els espais de color

En un món ideal n’hauria prou en dir ‘255, 128, 32’ perquè representés un color precís i tothom, els diferents dispositius, entenguessin el mateix color. Però no, de la mateixa manera que al llenguatge, una mateixa paraula pot tenir significats diferents en idiomes diferents. La raó no és una altra que els diferents dispositius no poden reproduir de la mateixa manera un color a partir dels colors primaris. Els espais de colors son els ‘idiomes’ del color, son la manera que dispositius diferents representen colors diferents tot i tenir el mateixos paràmetres.

L’espai de color estàndard de la fotografia digital és el RGB, vermell, verd i blau. A la pràctica hi ha diferents espais de color RGB, com el sRGB i Adobe RGB (1998), com exemple dels més utilitzats. Aquests espais representen la gama cromàtica si bé entre ells hi ha diferencies d’abast.

taller637Per representar tota la gama cromàtica no tindríem més que fer un gràfic amb tres dimensions. A 1976 la ‘Commission internationale de l’éclairage (CIE)’ creà l’estàndard Lab (normalment es representa per L*a*b*) amb la intenció d’oferir un model el més semblant a la percepció humana. Representa tota la gama cromàtica a partir dels valors de to, saturació i lluminositat però per representar el model tridimensional (el que veieu a l’esquerra) usa tres eixos, la lluminositat (L*), l’eix vermell-verd (a*) i l’eix blau-groc (b*). Es basa en el fet de que el vermell no pot contenir verd ni el blau pot contenir groc. El resultat és la figura tridimensional que veieu a l’esquerra on per comoditat es fa un tall de secció a lluminositat 50% obtenint la representació plana de la gama cromàtica, on podeu apreciar l’asimetria dels colors, en especial el més gran espai dedicat al verd que és el color que l’ull humà és més sensible.

Aquesta ‘representació plana’ de la gama cromàtica dona idea de la gama més amplia que l’ull humà por percebre i a partir d’aquest espectre es construeixen els ‘espais de color’.

Hem vist que hi ha dos grans grups d’espais de color, el RGB i el CMYK. El RGB és l’utilitzat a la fotografia digital mentre que el CMYK ho és pels dispositius d’impressió, com les impressores.

Els dispositius que participen al flux de treball del procés fotogràfic treballen o amb espai de color RGB o amb CMYK.

taller638

Un dels problemes que ens trobem amb aquests espais de color és que inclouen només una part de l’espai de referència L*a*b*, com podeu veure al gràfic de la dreta i això comporta un parell de conseqüències que haurem de tenir en compte. Per una part que aquests espais no podran mai representar tota la gama visible i per l’altra que la conversió de RGB a CMYK, en el moment de la impressió, no serà completa, ja que com veieu a l’esquema els ‘espais de color’ RGB i CMYK inclouen games cromàtiques diferents.

Al gràfic de la dreta podeu intuir la pèrdua de gama cromàtica al imprimir en paper (CMYK) una fotografia que estem veien a la pantalla de l’ordinador (RGB).

Ara que entenem els tres grans grups d’espais de color, el de referència L*a*b*, el RGB i el CMYK veiem com els diferents dispositius i els programes d’edició con el Photoshop treballen amb aquests espais. taller639A l’esquema de l’esquerra podem veure sintèticament els diferents espais de color utilitzats pels diferents dispositius.

Aquí podeu veure clarament com càmeres, escànners, monitors o impressores treballen amb un subconjunt de l’espai de color de referència, els tres primers en espais de color RGB i els dispositius d’impressió, els dos de la dreta de sota, amb CMYK.

Aquest és un del punts més importants del taller d’avui, entendre que els diferents dispositius treballen amb games cromàtiques diferents i que limitaran el ‘color’ que poden representar. Ara podem entendre que ‘el que veiem a la pantalla de l’ordinador’ no serà exactament reproduït en una còpia impresa.

Els perfils de color


Els espais de color son representacions de les games cromàtiques i cada color ve representat per un conjunt de valors. En el cas dels espais de color RGB cada color hem vist que ve representat pels valors de vermell, verd i blau. Però una terna, com per exemple (255, 128, 32) representa el mateix color a cada espai? taller6310No, definitivament no i aquest és un dels problemes que hem de resoldre. A l’exemple de la dreta podeu veure com aquesta terna de valors a dos espais RGB diferents representen colors diferents.

Així doncs quan fem una fotografia no en hi ha prou en que la càmera passi la informació dels tres valors del color a l’ordinador ja que amb aquests valors, sense conèixer l’espai de color al qual està referenciat no podrà ser representat correctament al monitor.

Per això estan els perfils de color.

taller6314

Els perfils de color defineixen les propietats de l’espai de color  en un dispositiu determinat i serveixen per referenciar o donar sentit als valors RGB, els (255, 128, 32) del nostre exemple, identificant-los de forma unívoca amb un color concret. Ara podem entendre com el (255, 128, 32) a Adobe RGB és un color diferent del (255, 128, 32) a sRGB. Tanmateix aquests dos espais de color, com veieu a l’esquema de l’esquerra, tenen games cromàtiques diferents, sent l’espai Adobe RGB una mica més ample que el sRGB, donant normalment possibilitat a colors més saturats i vius.

Si associem un perfil de color a cada dispositiu podrem capturar una fotografia, o escanejar-la des d’una còpia en paper, veure-la a la pantalla o imprimir-la preservant al màxim els colors originals.

.

Sense la gestió del color i l’ús dels perfils obtindríem resultats com el que veieu a l’exemple de sota:

taller6311

Us hi heu trobat alguna vegada? Segur que sí….

L’esquema de treball és molt senzill. A l’esquema de sota he volgut representar a mena de resum l’essència del taller d’avui:

taller6312bAquí podeu veure el flux de treball a la fotografia digital. Les càmeres, monitors o escànners referencien els seus colors assignant-los a un perfil, gràcies al qual es pot fer una conversió a l’espai de referència quan editem la fotografia en un programa d’edició digital sigui Photoshop o qualsevol altre que tingui gestió del color. L’espai de treball no és més que l’espai de color que fem servir al programa d’edició per poder ‘editar’ la fotografia, canviar els paràmetres de color si fes falta.

Els dispositius ‘blaus’ son d’entrada mentre que els ‘vermells’ son de sortida. Tota transferència entre un dispositiu d’entrada i un de sortida es fa mitjançant l’ordinador, amb un programa d’edició fotogràfica, que és el responsable de convertir els diferents perfils i així sincronitzar el color en tots ells. Les conversions entre càmera, escànner i pantalla ho son amb espais de color RGB mentre que en el moment de la impressió es produeix la conversió més complexa, de l’espai de color RGB a l’espai CMYK.

taller6313tf3Les nostres càmeres digitals treballen amb l’espai de color RGB i tenen normalment possibilitat d’assignar un perfil de color. En el cas de la Nikon D80 per exemple podem anar al menú i assignar el perfil de color. Aquest perfil és el que s’incrustarà a cada fotografia que fem per poder-la transferir al nostre ordinador o per imprimir-la. Normalment els perfils que trobarem seran els de Adobe RGB i sRGB. La meva recomanació és que treballeu amb Adobe RGB ja que hem vist que la gamma és una mica més amplia.

tf3Els escànners també tenen perfils de color, tot i que encara hi ha molts models que no tenen gestió del color i els resultats d’obrir el fitxer escanejant en diferents programes és imprevisible.

tf3I els monitors? Ja farem un monogràfic per calibrar-los però ja us podeu imaginar que si l’espai de color del monitor difereix molt del de treball del programa d’edició aleshores simplement estareu veient uns colors, ombres, textura o detalls que no tenen res a veure amb la fotografia captada i encara menys amb la còpia final impresa. El problema és que podeu estar retocant les vostres fotografies prenent com a referència el que veieu al vostre monitor i quan les veieu en un altre monitor, amb un perfil de color diferent, tot el treball que heu fet pot no servir de res.

tf3Finalment la impressora. També hi dedicarem un monogràfic per saber imprimir correctament i avui ja en hi ha prou que ens quedem amb la idea de que les impressores amb gestió de color també tenen assignats espais cromàtics o perfils. Aquests seran CMYK com ja hem vist i tindran un abast o gama més reduïda. El problema a resoldre és reproduir amb fidelitat aquella fotografia que estem veien al nostre programa d’edició, amb un espai de treball normalment RGB i que haurem de traduir correctament a l’espai CMYK.

El processos de correspondència de color

taller63csEl que dona coherència a tot el flux de treball son els ‘processos de conversió o de correspondència del color‘, que son capaços de traslladar un color (amb un perfil origen) al mateix color (d’un perfil destinació). Així, si obrim una fotografia que té incrustat un perfil en un programa d’edició digital respectant aquest perfil tindrem la garantia de què el que estem veient, si el monitor el tenim calibrat, son exactament els colors originals que estaven emmagatzemats a la càmera. (En el món mac és l’utilitat ColorSync la que se’n encarrega d’aquesta conversió, sent totalment transparent per l’usuari).

El ‘llenguatge i el color’

Abans de continuar permeteu-me presentar-vos un símil que us farà entendre definitivament els conceptes de color, espai de color, perfil de color i procés de correspondència o convertidor:

Imagineu que ela espais de color son ‘idiomes’ i que un color determinat és un ‘mot’ en aquest idioma. El mot per si sol no ens diu res sense saber en quin idioma està escrit i encara més, la seva definició exacta.

Per exemple el mot ‘nail’. Us diu alguna cosa? Bé ara provem d’afegir que és un mot en anglès… Sí ara potser sí però un ‘nail’ pot ser un clau o una ungla… Fa falta per tant una definició precisa per saber que estem parlant d’un ‘clau’.

taller63cill

Doncs imagineu que ‘nail‘ és un color de la nostra fotografia captada per la càmera. És obvi que necessitem saber l’idioma, és a dir el seu espai de color i encara més, la seva definició, o perfil de color. Amb aquestes dades és fàcil que la impressora interpreti correctament aquest color…

Del perfil de la càmera, d’un espai de color concret, podem fer la traducció a un altre dispositiu, per exemple en aquest cas a una impressora. Aquesta traducció la podem fer de ‘definició a ‘definició’, és a dir de ‘perfil a perfil’ i d’això se’n encarreguen els ‘convertidors’ (1)

Amb la definició, és a dir amb el perfil, amb l’espai de color de la impressora, l’idioma, som capaços d’arribar finalment a ‘clau’.

‘Nail’ té la correspondència amb ‘clau’, amb la seguretat, ara deixant el símil i tornant al color, que estarem representant a la impressora el color original del dispositiu d’entrada.

Sense perfil de color, vull dir sense saber l’idioma i la definició, creieu que hauríem estat capaços de passar de ‘nail a ‘clau’? No, definitivament no.

Mireu que passaria amb una fotografia sense ‘perfil de color’ incrustat:

taller63a4

Aquest exemple que us poso a dalt no només succeïx amb fotografies sense perfil de color sinó també amb una incorrecta conversió de perfils o una manca de sincronització entre perfils RGB i CMYK a la impressió. Jo mateix durant molt temps en que no entenia o no feia servir correctament la gestió del color em tornava boig perquè la impressora reflectís el color que estava veient en pantalla… Al final, després de malaguanyar 3 o 4 fotografies més o menys aconseguia una còpia més o menys fidel…

Resumint: És important que treballeu amb perfils de color i deixar que que els programes d’edició transfereixin les dades correctament al canviar de perfil. Una fotografia sense perfil es interpretada de forma diferent per cada dispositiu, el qual pot tenir un espai de color diferent.

De la mateixa manera, si heu de portar les vostres fotografies a imprimir, graveu les fotografies amb el seu perfil incrustat en el CD que porteu a la tenda.

Malauradament es confon contínuament ‘espai de color’ amb ‘perfil de color’. Tant al gimp com al Photoshop teniu la possibilitat de preguntar-vos, a l’obrir una fotografia, de amb quin ‘perfil es vol obrir la fotografia’, si amb l’incrustat o en el de treball, quan realment s’està referint a ‘espais de color’.

En els propers capítols anirem ja entrant en detall, ara que com a mínim entenem l’existència de la gestió del color (espais, perfils,…), a les tècniques de calibració del monitor o de la impressió precisa de ‘colors’ a la impressora.


Passeu bona setmana i ens veiem el proper dilluns.

flickr

<<< Veure tots els articles de ‘Taller de Fotografia’

Totes les fotografies publicades en aquest taller estan fetes i son propietat de l’autor, excepte en aquells casos que se’n especifica el contrari. Si les utilitzeu citeu la font.
Todas las fotografías que aparecen en este taller están hechas y son propiedad del autor. Si las utilizáis citad la fuente.

Anuncis