Slumdog millionaire

smEm resulta complicat fer una valoració d’aquesta pel·lícula, m’és complicat centrar-me només en el què és i no caure en el què havia de ser o què podia ser.. Slumdog millionaire ens arriba amb 8 estatuetes a sota el braç, aclamada pel públic, gran revelació a la cerimònia dels Oscars d’enguany i un dels esdeveniments cinematogràfics no només d’aquest any sinó de tota la dècada…

Una pel·lícula que no et deixarà moure del seient, que imposarà el seu ritme a l’espectador, que el farà riure, angoixar-se, patir i gairebé plorar, que deixarà anar el seu missatge i s’acabarà, mentre tu quedes enganxat al seient, encara amb la melodia del final bollywoodià però que de camí a casa t’anirà despertant totes i cada una de les sensacions que has experimentat…

Us podeu anar ambientant si escolteu la música mentre llegiu: (Jai Ho / A. R. Rahman – Tema final de ‘Slumdog Millionaire’)

Aquest ‘gos de suburbi’, significat del mot ‘slumdog‘, és la darrera creació de Danny Boyle, el productor i director nascut a Manchester (1956) i conegut pels ja seus films de culte com “Trainspotting” (1996), “La playa” (2000), “28 días después” (2002), “Millions” (2004) i “Sunshine” (2007).

En aquesta ocasió ens ofereix una cinta francament extraordinària, especial, d’aquelles que compres tan bon punt s’inicia la pel·lícula. Un espectacle de 2 hores on demostra un control absolut de l’espectador, sense opcions per gairebé pair el que t’estas empassant.. Un joc arriscat el que juga en Boyle i que comença a tenir efectes un cop l’espectador desperta de l’anestèsia, minuts o hores després d’haver acabat l’operació…

sm2

Una experiència aquesta, molt interessant. Falsament comparada amb ‘La Ciudad de Dios‘, ‘Slumdog Millionaire’ no te res a veure, comparteixen històries al voltant de la pobresa i barris marginals però la ‘denuncia social’ passa de puntetes a l’obra de’n Boyle per ser absolutament circumstancial a les ordres d’una estètica cuidadíssima, una bogeria de colors i bona fotografia al servei d’un guió original, fresc i que sorprèn a l’espectador amb una història d’amor que es desenvolupa i culmina, per una successió trepidant d’extraordinàries escenes i imatges, d’excel·lents interpretacions, sempre al voltant del concurs de televisió que és el que genera el guió a partir de cada una de les preguntes que se li fa al concursant.

sm6Aquest és Dev Patel, un actor anglès d’origen indi, que fa un extraordinari paper però que encara és superat pels actors que fan el seu mateix personatge, Jamal Malik, de nen. Clar què deu ser fàcil actuar al costat de l’actriu índia nascuda a Mumbay, Freida Pinto, Latik a la cinta, una dona guapíssima que m’agradaria veure fent altres papers per comprovar que a sobre pot ser una bona actriu.

La pel·lícula però ha dividit la crítica de manera extrema. La corrent que ha arrossegat de bones crítiques, de bogeria de masses i de grapats de premis sembla que no ha pogut amb un sector que ha criticat durament la cinta, catalogant-la de frívola per la manera que en fa ús de la pobresa, dels maltractaments dels nens i del toc de’ bollywood’ que en Boyle li vol donar amb l’escena final.

La pel·lícula és un molt bon treball, ben rodada amb un guió ben desenvolupat i amb una bona interpretació global.

sm41Què falla? Cinematogràficament res, però és una bomba emocional. La imatge de la Índia que dona la pel·lícula és molt dura, la pobresa, el sistema de castes, els maltractaments continus als nens, el problema de musulmans i hindús, les màfies organitzades, la policia corrupta,… masses coses com per què passin desapercebudes, incrustades en una senzilla historia d’amor.

La realitat que et mostra et deixa tocat, entregat completament a la pel·lícula i sense capacitat de reacció. La denuncia existeix, és evident, però queda al servei d’un guió que la supera en tot moment. Un ‘himne a la vida i a l’optimisme‘ com diu el tràiler promocional és massa simple per resumir aquesta cinta que et remena les entranyes, juga amb tu una bona estona i et regala una píndola de felicitat just abans dels títols de crèdit.

Tota una experiència si escolliu veure-la en VO. L’anglès parlat pels indis de diferents classes socials, els fragments en hindi, les entonacions i músiques del seu parlar és un complement que us perdreu si escolliu veure-la en castellà.

M’ha agradat sí, però em quedo amb un estranya sensació de que es juga amb els sentiments de l’espectador, d’un control emocional perfectament mesurat al ritme que marca la pel·lícula i que et porta a un final planificat amb l’objectiu que complaure a l’espectador, oblidant el drama de la realitat.

No us la perdeu.

Ara pareu la música..

sm5

Aquí us deixo l’enllaç per veure el tràiler en V.O. i amb alta definició (clica a la foto de l’esquerra). Si vols veure el tràiler en alta definició clica directament aquí.

(a la pàgina veuràs la possibilitat de veure el tràiler en diferents formats. En totes les opcions heu de tenir el QuickTime instal·lat).

No us perdeu el web de la pel·lícula: http://slumdog.filmax.com/

.

I ara torneu-la a activar i poseu-vos a ballar, si voleu..

M’agradaria saber la vostra opinió si heu vist la película:


<<< Veure més articles de cinema

vota
wikio
bitacoras
technorati
Advertisements