Disc de la setmana: Rossana Casale “Jazz in me”

Aquesta setmana anem a posar-li veu al Jazz,  li toca a Rossana Casale (1959), altra de les meves cantants italianes que em fascinen. Més coneguda per la seva faceta de cantant pop/comercial i d’artista de cinema/tv, Rossana duu una vida paral·lela, sempre li ha encantat el jazz (la seva gran passió), el que li ha fet publicar una sèrie de discos dedicats als standards del jazz “Jazz in me” (1994), “Jacques Brel in me”, “Billie Hollidai in me”.. molt significatius els títols, no?.

1124755559632_84caaf46bf

No esperem d’ella un portent de veu o una interpretació enlluernadora, la seva veu és particular, s’arrossega entre notes suaus, clares, que ens acaricien la pell, no se li pot negar que canta amb el cor. El que si fa, modesta però dignament, Rossana, és posar molt ofici però sobretot molta sensibilitat, als standards del jazz més pur què ens interpreta. Té una veu per moments lleugerament infantil (sé que és una moda entre les vocalistas actuals, però no em sembla que sigui aquest el cas), amb un llunyà toc a Billie Holliday. El mateix passa amb els arranjaments; no tenen cap tipus de complicació ni grans experimentacions… però són perfectes!!!, Molt agradable d’escoltar la inconfundible veu de Rossana Casale, perfecta pronunciació (va néixer en USA), explora cadascuna de les frases dels seus temes amb un bon sentit del ritme i una precís respecte per ells.

jazzinme1

Artista

Rossana Casale

Àlbum Jazz in me
Cançó que escoltes Good morning heartache

En aquest disc, recull 11 clàssics de sempre  “My Funny Valentine” (escoltar atentament el duet de veu/contrabaix), passant per “Summertime”, “Blue Monk”, “Don’t explein”…., Gershwin, Rodger. Ens fa un homenatge sobretot càlid, afectuós i sensible d’aquells standards de jazz que tots adorem i que duem en la nostra memòria sensitiva tot el temps de les nostres vides.

Anem ha escoltar-la, interioritzant la seva música, la seva vida i tractar de posar-nos en el seu paper, d’artista contemporània, que capta els matisos més elegant de Billie Holliday molt sovint associats amb la desesperació o simplement amb la dona, amb a l’amor.

images1El que si que és cert, és que l’acompanyament musical Riccardo Zegna (piano) sona net i percusiu quan fa falta, Luciano Milanese (contrabaix), Luigi Bonefade (bateria) perfectes duent el ritme i Carlo Atti (saxo) excel·lent a “My one and only love”, més que un grup d’acompanyament, són un grup d’amics que es diverteixen mentre toquen, i això es nota en el disc, un enregistrament fresc, genuí, real, molt natural..

Disc perfectament recomanable tant per al “jazzy” exigent  com per a l’oïdor casual, no oblidar que no és un disc fet para impressionar!! no us deixara bocabadats, és un enregistrament directe i simple que aspira a captar l’esperit d’una reunió d’amants del jazz crec que es tracta d’altre descobriment més que agradable per a afegir a la nostra discoteca.

amicsSi teniu interès en escoltar aquest disc només me l’heu de demanar entrant al nostre ‘grup d’amics del bloc’ a facebook i el podem compartir. Agrairia que escrivíssiu als comentaris el que us ha semblat.

<<< Veure tota la sèrie ‘Disc de la setmana’

vota
wikio
bitacoras
technorati

Advertisements