Taller de fotografia (64)

taller6414Bon dia amics ! Malament… quan comences tan amable és que s’apropa un d’aquells capítols de patir..

No home, tot el contrari. Seguint una mica l’esquema d’anar intercalant tècniques amb creativitat i situacions, avui començarem una sèrie de capítols de tècniques o potser millor, d’estils o maneres d’entendre la fotografia, que ens allunyaran una mica de l’ortodòxia formal de la fotografia per donar-nos més llibertat a les nostres composicions… Això de saltar-me les regles m’agrada…

Taller de fotografia (64): La regla dels 5 segons

.

Fa temps que us volia parlar d’aquesta tècnica o potser hauria de dir, fixant-nos amb l’esquema que vam treballar al taller 59, d’un dels patrons de disseny fotogràfic més creatiu que existeix. Aquest patró, del qual òbviament hem de saber com i quan utilitzar-lo, m’encanta per trencar amb el tòpic de que la fotografia ‘és la congelació de la realitat‘, donant-nos l’oportunitat de captar un petit fragment de la realitat, com si es tractés d’una curta pel·lícula. No sé de què parles…

taller642La regla dels 5 segons no és realment una regla sinó un estil de fotografia. El títol es deu a la dita popular, més comú als món anglosaxó, de no agafar un fruit d’un arbre que ha caigut a terra si han passat més de cinc segons… Hi ha moltes variacions i això del ‘5’ i del ‘segon’ és més testimonial que real podent trobar la ‘regla dels 5 minuts’, la regla dels ‘7 segons’….

Quan vaig veure un article de Dan Richards a la revista Popular Photography em vaig decidir a desenvolupar aquesta regla i explicar-vos com i quan la podem utilitzar.

La ‘regla dels 5 segons’ és una actitud del fotògraf davant d’una escena en concret. La quantitat d’informació, les sensacions que percebem davant de l’escena no es poden a vegades captar en una ‘instantània’ i preferim trencar les regles de la nitidesa absoluta per deixar el diafragma obert uns segons i captar un tros de realitat. Perquè 5 i no 1 o 30? Bé, no cal que siguin 5, està clar però aquest és un interval suficientment curt per mantenir el motiu o motius principals prou estàtics i en canvi captar el ‘moviment’ de la resta. Amb intervals més curts podem tenir la sensació de que tota l’escena està moguda o mal enfocada i amb intervals més llargs potser tot s’ha mogut… tant que alguns objectes han ‘desaparegut’..

taller643

A les dues fotografies de dalt podreu entendre clarament el que us intento explicar. Les dues fotografies poden tenir motius semblants però el ‘missatge’ que transmeten és ben diferent. La fotografia de l’esquerra és ‘convencional’, ben clara i nítida, sí… res a dir però la de la dreta, trencant les regles, ha estat produïda deixant l’obturador obert uns segons.. Us expressa el mateix? Doncs acabem de veure el ‘vent’ també el podem captar en una fotografia,,,

La gràcia de la regla dels 5 segons és justament captar el desenfoc provocat pel ‘moviment’ de la realitat combinat amb l’enfoc precís i nítid dels elements immòbils.

a-un-temple-de-hakone-en-flickr_-c2a1intercambio-de-fotosNo confonem aquesta tècnica amb la del ‘travelling‘, què és la que va fer servir el nostre amic Ludo per produir una magnífica fotografia que va compartir amb nosaltres del seu viatge al Japó. Aquesta tècnica capta el ‘moviment’ a partir del moviment de la pròpia càmera mentre que la regla d’avui és tot el contrari, es tracta de mantenir la càmera el més immòbil possible…

La tècnica del ‘travelling‘ s’utilitza per immobilitzar objectes o subjectes en moviment a partir del moviment de la càmera, de tal manera que al quadre l’objecte aparegui immòbil. El resultat és espectacular provocant que la resta d’objectes surtin ‘artificialment’ moguts. És un clàssic en curses de cotxes o motos i si convé ja hi tornarem en un proper capítol per treballar alguns aspectes tècnics.


La tècnica


tf3Subjectar la càmera

taller648Sí, ja hi tornem. Podem passar d’una magnífica fotografia creativa i ‘especial’ a un desastre de fotografia que per molt que expliquem que pretén ser creativa serà l’origen de que els nostres amics comencin a preocupar-se de nosaltres…

La càmera l’hem de situar absolutament immòbil i el trípode és l’opció més segura tot i que no sempre és possible i haurem de buscar altres ajudes per mantenir la càmera immòbil, ja sigui situant-la a sobre d’algun objecte o agafar-la firmement recolzant-nos en algun objecte com un arbre, pared o el que trobem… Realment no és fàcil i la màxima de què s’ha de captar la immobilitat del motiu principal no sempre s’aconsegueix. Si tot se’ns mou no haurem aconseguit l’objectiu d’aquesta tècnica…

Podem minimitzar el possible moviment de la càmera al disparar utilitzant el ‘temporitzador’. Jo sempre que puc així ho faig, com a mínim evito el possible moviment que suposa la pressió del dit al clicar el disparador. Hi han altres accessoris com els ‘cables’ que endollats al disparador serveixen per no transmetre el moviment al disparar o darrerament els disparadors accionats per infrarojos, potser massa sofisticats i cars per les contades ocasions que els fareu servir.

tf3El soroll digital

taller649Contràriament al que hauria de ser la gent té tendència a augmentar la sensibilitat ISO en situacions de llargues exposicions. No us ho recomano.

Ja hem vist que a la fotografia digital un dels grans problemes és el soroll digital i aquest apareix a ISO’s altes. La recomanació és mantenir la sensibilitat baixa, ja sigui amb el seu valor estàndard de 100 o fins i tot, segons el model de càmera, a ISO 50. Recordeu pel taller 48 els efectes d’augmentar la sensibilitat. Especialment en aquest tipus de fotografia, sigui amb poca o amb suficient llum, ens interessa mantenir tant el rang dinàmic com la sensibilitat del color el més alt possible. Penseu que la ‘regla’ d’avui l’estarem aplicant normalment a situacions diürnes de suficient lluminositat.

Tanmateix, tot i establir l’indicador de la sensibilitat baixa, és possible que en exposicions més llargues dels teòrics ‘5 segons’ el soroll aparegui a la nostra fotografia, especialment en zones d’ombres baixes i perdreu el detall en aquestes zones de la fotografia.

tf3L’exposició

Sabem de sobres que l’exposició vindrà determinada per la terna ‘apertura’, ‘velocitat’ i ‘sensibilitat’. Un d’aquests paràmetres, la velocitat, serà justament la variable que fixarem, pel que el mode de la càmera l’establirem a Tv, prioritat a la velocitat. És senzill, en aquestes situacions fixem manualment una velocitat d’uns quants segons i fixem, com hem dit, el valor de la sensibilitat el més baix possible… Ai… crec que tenim un problema…

Sí, el problema és que si fixem velocitat i sensibilitat serà la càmera la que fixi el valor d’apertura segons la lectura que ha fet el fotòmetre. El problema és que aquest valor d’apertura ens determinarà automàticament la profunditat de camp…

taller644El primer cas que ens podem trobar el podeu veure al gràfic de l’esquerra. Fixem el valor de la velocitat, per exemple a 5 segons i el de la sensibilitat a un valor baix i la càmera ens proposarà un favor d’apertura. Imaginem que el valor proposat és d’una apertura molt oberta, fruit molt probablement d’un valor d’exposició alt degut a una situació de baixa lluminositat.

Bé, en aquests casos heu de decidir entre sensibilitat i profunditat de camp… M’explico. Un valor proposat per la càmera d’apertura molt oberta, número f petit, provoca una molt baixa profunditat de camp i potser no és el més adient per la escena que teniu al davant. L’única forma d’augmentar la profunditat de camp és tancar el diafragma, és a dir, que el ‘número f’ proposat per la càmera sigui més alt. Això només és possible augmentant la sensibilitat. Estareu per tant amb un situació en la que haureu de trobar l’equilibri entre soroll digital (sensibilitat) i profunditat de camp (apertura).

taller645La segona situació és força més habitual en escenes de lluminositat ‘normal’, fotos diürnes bàsicament.

En aquest cas el valor proposat d’apertura per la càmera podria ser massa alt, és a dir un diafragma massa tancat. És evident que valors d’apertures ‘f’ alts ens garanteixen una gran profunditat de camp però ja hem vist que poden aparèixer els ‘artefactes’ com la ‘difracció‘, restant nitidesa a la fotografia. A la majoria de casos ja ens està bé i disparar amb diafragmes tancats pot donar els resultats esperats però en altres situacions que es vulgui disparar amb diafragmes més baixos (recordeu el valor d’apertura òptim en un objectiu) no tindrem més remei que provocar un valor d’apertura ‘f’ més baix, és a dir un diafragma més obert, com si l’escena que tenim al davant fos menys lluminosa…

taller646La solució en aquests casos son els ‘filtres de densitat neutra‘, que ja vam treballar al taller 32, i que teníem per objectiu ‘enganyar’ al fotòmetre provocant una lectura amb una exposició més llarga a partir de reduir la lluminositat que arribava al sensor. Aquests filtres son fantàstics i en el cas d’avui ens reduirien la lluminositat global provocant una proposta d’apertura més oberta per part de la càmera.

taller647

A l’exemple de dalt podeu veure dos clàssics exemples d’aplicació de la ‘regla dels 5 segons’. A la dreta la fotografia extreta de la publicació ‘Popular Photography‘ del mes passat, on el fotògraf capta ‘la vida’ de la Grand Central Station de Nova York amb una magnífica fotografia d’exposició lenta, de 5 segons, el suficient per captar la gent en moviment mantenint l’estructura de l’estació completament immòbil, enfocada. A l’esquerra un dels meus ‘patrons’ preferits, altes exposicions en escenes amb aigua en moviment. L’exposició d’uns segons la vaig aconseguir utilitzant un filtre de densitat neutra que em va permetre disparar amb una apertura de comprimís, f11, i a baixa sensibilitat, obtenint un bon rang dinàmic, una bona definició i bona saturació de colors, tot i les ombres que apareixen a bona part de la fotografia.

tf3La pràctica

Hi ha algunes situacions que fan imprescindible l’ús d’aquesta regla, moltes vegades simplement per elements creatius, altres per poder captar les sensacions de ‘moviment’ del ‘vent’, de la ‘força del mar’… i d’altres simplement per obligació, bàsicament perquè estem davant d’escenes de baixa lluminositat i no volem sacrificar la fotografia amb un soroll excessiu provocat per alts valors de sensibilitat. He donat una volta per flickr per buscar alguns exemples espectaculars:

Captar el moviment: La gent i els carrers

taller6412

El moviment de l’aigua i cel:

taller6413

Totes aquestes fotografies s’han fet amb exposicions d’uns ‘pocs segons’ i expressen missatges ben diferents de les que s’haurien captat com ‘instantànies’. A les dues de dalt és evident que el moviment dels cotxes i la gent, a més d’expressar ‘moviment’, aporten elements creatius força interessants. A les dues de baix l’exposició ha fet possible aquests magnífiques textures, tant a l’aigua a la foto de l’esquerra com al cel a la de la dreta.

Amb pràctica no caldrà que canvieu el que segur és el vostre estàndard a l’hora de fer fotografies, és a dir el mode de ‘prioritat d’apertura‘.

taller64paQuan vull captar ‘porcions d’uns segons d’una escena’ continuo treballant amb ‘Av‘, prioritat a l’apertura, situo la ‘sensibilitat’ al valor més baix possible, tanco el diafragma fins a f/11 o f/16, que sé què em garanteix prou nitidesa i miro el valor de la ‘velocitat’ proposat per la càmera. Si aquest supera els ‘5 segons’ ja sé que jugant amb la sensibilitat podré augmentar la velocitat. Si és més ràpida dels ‘5 segons’ aleshores trec el ‘filtre de densitat neutra‘ i repeteixo l’operació. Si no tinc més remei, per aconseguir els ‘5 segons’ en dies d’alta lluminositat, sacrificaré la nitidesa tancant tot el que pugui el diafragma.

Un consell? Sortiu amb la càmera i comenceu a practicar aquesta tècnica. Les vostres fotografies donaran un pas de gegant.. Al carrer, al costat del mar, d’un riu… o d’allò del qual voleu captar el ‘moviment’.

Si ja les compartíssiu amb nosaltres m’acabaríeu de fer feliç….

Passeu bona setmana, felicitats als Joseps, Peps i Pepites per adelantat…

flickr

<<< Veure tots els articles de ‘Taller de Fotografia’

Totes les fotografies publicades en aquest taller estan fetes i son propietat de l’autor, excepte en aquells casos que se’n especifica el contrari. Si les utilitzeu citeu la font.
Todas las fotografías que aparecen en este taller están hechas y son propiedad del autor. Si las utilizáis citad la fuente.

Anuncis