Des del cos i la paraula

ml2Seguiré amb la mort.  És tan present en la poesia! Ho faré amb altres ulls, també amb  altres mirades. Avui tenim la mort sense concessions, des del cos  i la paraula. La mort per “desnéixer”.

La mort de Maria-Mercè Marçal.

.

.

.

Pots escoltar la música mentre llegeixes…


p://toies.files.wordpress.com/2009/02/02-my-old-flame.mp3.

La mort t’ha fet escac i mat sense retop.
I de retop a mi, des del fons del mirall
que se m’encara, clos: no hi val amagatall.
Em sé arrapats al coll els tentacles del pop.

Sento l’udol del ca i el plany del llop.
El galop desbocat de l’hora i el cavall
del record que em calciga, ja ni cassigall
del que fórem, i el glaç que ens colga cóp a cóp

No sé sortir d’aquest carrer tallat
a sang pel mur on les ombres m’endolen
i on estrafaig només ganyotes de penjat.

I on et veig, cec els dies que s’escolen
sense donar-nos treva, en el tauler marcat
de la Mort, que ens ha fet escac i mat.

Maria Mercè Marçal, Desglaç (1984-1988).

Barcelona: Edicions 62 : Empúries, 1997, p. 11

.

dl1

‘Death & Life‘, Gustav Klimt (1908-1911) Museu Leopold, Viena

Estàs escoltant:

poesiaml2


<<< Veure tota la categoria ‘poesia’

vota
wikio
bitacoras
technorati
Anuncis