Gran Torino

gt1Tot semblava indicar que una segona pel·lícula dirigida en un mateix any havia de ser una mena de complement o comparsa a la gran producció ‘El Intercambio‘, una pel·lícula menor, com he sentit en boca d’algun crític… això però abans de veure-la, perquè quan portes no més de 10 minuts te’n adones que estàs davant un projecte personal, una pel·lícula feta per i com li ha donat la gana. Una demostració de què amb un baix pressupost i amb escassos 35 dies de rodatge només en Eastwood es capaç de fer una obra d’art.

Gran Torino‘ és el desig d’un Eastwood que vol parlar dels temes que l’han perseguit al llarg de la seva carrera, la guerra, les cultures, la família, el seu país,…

Un caprici que només ell pot fer realitat.

Us deixo amb la meravellosa cançó final de la banda sonora, ‘Gran Torino’ interpretada per Clint Eastwood i Jamie Cullum, mentre aneu llegint:

 

 

És aquesta un pel·lícula sense pretensions, un tribut a ell mateix i a aquells temes amb els que sembla es vol reconciliar, els valors americans, la família, la guerra, la violència, els emigrants… tot un còctel de relatius pocs ingredients, aparentment simple i senzill de fer, però que ve carregat de bones dosis de reflexió, sense entrar en morals, i on es permet el luxe de posar punt i final a la seva carrera com actor. Un luxe del que ja no podrem gaudir. Una molt bona forma d’acomiadar-se de nosaltres tot i que esperem continuï com a director… Lo de cantar, si heu sentit la primera part de la cançó que us he posat, potser sí que en podrem prescindir…

gt2

La història és senzilla i es desenvolupa en un barri d’alguna ciutat de l’estat de Michigan i em costa creure que Nick Schenk, responsable del guió escrigués la historia sense pensar en el Clint. Un Eastwood que és a més un geni fent seu els guions d’altres i que sembla ben bé que està interpretant el seu propi paper, un caràcter que treu de l’armari aquell ‘Harry el Sucio‘ de fa més de 40 anys, ara ja al final de la seva vida, decebut amb la seva família, amb la societat i la pèrdua de valors, amb la dissolució d’una societat americana envaïda per aquells contra els que va lluitar a la guerra de Corea… Un home que manté viu els seus valors, encara que sigui divorciant-se de tot el que l’envolta.

Els diàlegs son genialment divertits… tan plens de paraulotes, insults, comentaris xenòfobs, homòfobs, masclistes,… un vell insuportable,  d’aquells que potser n’hem conegut a més d’un, amargat, decebut, enrabiat amb tothom i que l’única justícia que entén és aquella que es pren ell mateix. És el ‘Harry’ que ens haguéssim imaginat si fa 40 anys ens haguessin preguntat què com ens l’imaginàvem de vell…

gt3Un paper que depèn com vagin dades li ha de valer el segon Oscar que va obtenir a ‘Million Dollar Baby‘, al 2004, com a millor actor.  Una interpretació que construeix un caràcter que acabarà encantant-vos, no exempt d’alguns tics clàssics de l’Eastwood-actor, però que no li treu merit i que pot veure premiada la seva darrera presencia a les pantalles com actor.

Aquest merit de convertir una historia simple, mediocre en mans d’un altre director, l’hem d’atribuir també a les magnífiques interpretacions dels qui a la pel·lícula fan de germans, Bee Vang i Ahney Her. La química que s’estableix especialment amb el germà és una de les claus que permeten que el desenllaç, més propi de serie B, acabi sent el plat fort de la pel·lícula.

gt4Però és aquesta facilitat de convertir un ‘libreto’ més o menys convencional en obra d’art el que m’ha fet rendir davant aquesta extraordinària direcció, la forma en que tracta els temes, la llibertat que sembla es dona a ell mateix i als actors, la excel·lent fotografia, fa d’aquest una pel·lícula fresca, de desenvolupament ràpid, de somriure permanent, exempta de lliçons moralistes.. tota una lliçó de cinema.

Preparant aquest comentari he tingut oportunitat de veure el ‘tràiler’ en espanyol… Doncs bé, oblideu-vos de tot el que he escrit ! M’ha semblat horrible, pobres meus, quines veus els hi posen. En Clint-Contastino Romero és extraordinari, ja ho sabem, però ara no era el moment de que em vingués al cap la cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics de Barcelona 92… De veritat, perdre’s la veu del Clint Eastwood és perdre mitja pel·lícula.

No us la perdeu (en V.O., clar)

gt5

Aquí us deixo l’enllaç per veure el tràiler en V.O. i amb alta definició (cliqueu a la foto de l’esquerra). Si voleu veure el tràiler en alta definició cliqueu directament aquí.

(a la pàgina veureu la possibilitat de veure el tràiler en diferents formats. En totes les opcions heu de tenir el QuickTime instal·lat).

No us perdeu el web de la pel·lícula: http://www.thegrantorino.com/

.

M’agradaria saber la vostra opinió si heu vist la película:


<<< Veure més articles de cinema

vota
wikio
bitacoras
technorati
Advertisements