Disc de la setmana: Pierrick Pedron “Deep in a dream”

Quan un músic de jazz europeu, es permet tutejar als grans mites del jazz nord-americà actual, com Jesse Davis o Frank Wess i d’altres. Bé es mereix que ho rebem amb els braços oberts en una de les meves recomanacions.

normal_dsc_8744

Us parlo de Pierrick Pedron, genial saxofonista alt, francès, de to liric i intimista, un home que en els últims anys s’està guanyat una més que merescuda solvència jazzistica, simplement veure les col·laboracions que ha tingut en el disc d’avui, Mulgrew Miller i Lewis Nash.

He de reconèixer que no fa més d’un any aquest nom em sonava a no-res, després d’un parell d’audicions, sonava però que molt bé i enganxava, del seu saxo surten notes poderoses però amb un toc intimista, es desembolica amb tota normalitat dintre dels cànons del hard bop, gotes de latin jazz, i un contrapunt de serenitat barrejat amb rauxes de bogeria instrumental.

pierrick-pedron

Artista

Pierrick Pedron

Àlbum Deep in a dream
Cançó que escoltes A nightingale sang in Berkeley square

Els seus treballs han estat reconeguts per la critica (premi al millor jazzman francès del 2006 i millor àlbum), li ha costat més d’arribar al gran public, en una època on el clàssic estan menyspreat, i si no innoves ets vulgar, Pierrick s’ha fet un lloc guanyant-se el respecte del món del jazz.

Enamorat del jazz des dels 16 anys, Pedron es va instal·lar a Nova York molt jove. Allí va tocar en clubs d’una de les capitals mundials del jazz i va conèixer a importants músics de l’escena americana. Apassionat de Charlie Parker, va gravar el seu primer àlbum quan va regressar a França en 2000. La seva maduresa artística arriba de la mà de Deep in a dream , un somni gravat a Nova York i Brooklyn. A més  el trobarem a nombroses col·laboracions  amb, Baptiste Trotignon, Jaques Vidal, Lionel Belmondo i és membre de la Big Band de Paris.

Deep in a Dream, és el disc d’avui, on Pierrick Pedron ens mostra tot un cert preciosisme en l’allargament de les notes, finesa en l’atac i una elegància general dels “fraseos” . Deixant a part el seu bon fer amb el saxo alt, l’acompanyament és de somni, Mulgrew Miller al piano, brillant al capdavant de la secció rítmica, amb característics tocs de ritman-blues, exuberant, però més que autoritzat acompanyant.

dyn005_original_266_340_jpeg_2510158_b9db4f929a725acfe2f6c32851beab35Thomas Braberie, contrabaix, Lewis Nash, bateria, apuntalen el ritme, sense pretensions, però molt eficaços, relentizan els temps amb precisió, fins a propulsar a “tempo medium” als solistes, especialment a Pierrick Pedron,  donant continuïtat als tons del seu saxo alt, en els temps més ràpids injecta idees boopers, però la seva preferència pels passatges més lents que embelleix amb gran sensibilitat.

Standarts i composicions pròpies es barregen en el disc, recomanant especialment el duo amb Miller en “It never entered my mind” o “Nightingale sang in Berkeley Square”.

Estem davant d’una petita joia que posa al nostre abast aquesta sensació de frescor, entusiasme i energia que ens transmet aquest disc.

I com avui es celebra “el dia mundial de la poesia”, també vull deixar la meva petita aportació i d’una forma molt especial, dedicar-se-la a les nostres entranyables companyes de bloc, Miriam, M Luz, Nati i Pilar, pels regals que ens fan cada setmana als nostres sentits, gràcies.

dibuix4

amicsSi teniu interès en escoltar aquest disc només me l’heu de demanar entrant al nostre ‘grup d’amics del bloc’ a facebook i el podem compartir. Agrairia que escrivíssiu als comentaris el que us ha semblat.

<<< Veure tota la sèrie ‘Disc de la setmana’

vota
wikio
bitacoras
technorati


Anuncis