Taller de fotografia (65)

taller651Què tal amics? Com ho portem? No malament del tot… a més aquesta setmana s’acabarà amb un concert de Jazz i això sempre és un al·licient.. Ah! què també t’agrada el Jazz? Què vol dir també? Si ho dius per la fotografia vas molt mal encaminat…

Darrerament em trobo contínuament amb articles que parlen de que no s’ha de defallir amb la fotografia, que cal continuar, experimentant dia a dia, provant patrons i estils, situacions diferents… Això m’ha fet pensar en que una de les propietats de la fotografia a color que més ens pot ajudar a ser creatius, a experimentar noves expressions és justament… el color.

Taller de fotografia (65): El llenguatge del color (1)

.

Fa un parell de setmanes, al taller 63, introduíem nocions bàsiques sobre la gestió del color, un tema complexe a la fotografia digital però que la seva correcta aplicació ens havia de permetre mantenir el color fidel amb independència del dispositiu que utilitzéssim al procés fotogràfic. Avui, ens atrevirem a parlar del color com element d’expressió.

Per això hauriem de repassar les tres propietats bàsiques que determinaven el color: el to, la saturació i la lluminositat.

taller652Aquestes propietats ens servien per poder representar l’espai de color estàndard ‘Lab‘ i que aquest el podíem visionar tridimensional com a l’esquema de la dreta, amb tres eixos, el vertical ‘L‘ (la lluminositat) i els dos horitzontals ‘a‘ i ‘b‘, els quals combinats reproduïen tota la gamma tonal i la saturació. Al tall central, amb el qual ens hauríem de familiaritzar, podem veure com a partir dels eixos ‘a’, del verd al vermell i del ‘b’, del blau al groc, podem representar tota la gamma cromàtica a una lluminositat concreta. Només cal baixar o pujar aquest pla per variar el valor de la ‘lluminositat’ per obtenir qualsevol color de l’espectre visible.

Però perquè serveixen totes aquestes representacions al fotògraf?

Cert és que la fotografia no és com la pintura, on podem ‘crear’ els colors, disposar-los i combinar-los. A la fotografia aquesta elecció és molt més restrictiva i si bé és cert que un ‘color’ rarament el captarem aïllat, la simple presencia amb un altre provocarà una reacció que podem controlar per expressar allò que volem. Caldrà doncs escollir molt bé la combinació de colors per, no només donar més força a la nostra fotografia, sinó per acabar expressant el que volem..

Els colors ens expressaran estats d’ànim, sentiments o sensacions més enllà dels objectes que estem captant.

Podem tenir aquest control? Bé, el que podem fer és intentar-ho..

La percepció del color

taller286-1bAra no ens interessa quins mecanismes fisiològics del cos humà ens permeten gaudir de la ‘percepció’ del color, cosa que intentàvem al taller 28 quan parlàvem dels bastons i cons. El cert és que el color que percebem està relacionat amb la lluminositat. Pel quadre de la representació de l’espai de color de dalt entenem que objectes il·luminats amb diferents lluminositats, no colorada sinó de llum blanca, apareixeran als nostres ulls de ‘colors diferents’. El propi objecte, la seva superfície i la quantitat de llum que absorbeix determinarà també el ‘color’ que creiem que té. De quin color és un objecte? Doncs d’aquell que determinarà la pròpia il·luminació, la naturalesa i la intensitat de la llum i del propi objecte (veieu l’esquema de la dreta).

La superfície de l’esquema absorbeix totalment el blau, en conseqüència la veurem de color ‘groc’.

Així doncs, un mateix objecte igualment il·luminat serà del mateix color? Objectivament sí però el podrem percebre de forma diferent. Tot dependrà del seu entorn.

Aquesta afirmació ens obre un món nou: la percepció del color.

taller653Al taller 59 ens introduíem en la gramàtica del llenguatge fotogràfic i allí mencionàvem a Johannes Itten i les seves teories del ‘contrast’. Aquestes teories de la Bauhaus son el nucli del ‘disseny’ i avui podem aprendre una mica més de la ‘percepció’ provocada pel contrast de colors. Justament us he posat l’exemple de l’esquerra per comprovar que el mateix color (el cercle taronja) és interpretat pel nostre cervell de forma diferent depenent de l’entorn en el que es troba. Segur que percebeu les diferències, oi?

Aquest concepte està relacionat amb l’espai negatiu i per tant amb el ‘fons’ que escollim per situar l’objecte principal. Adoneu-vos què diferent pot semblar un objecte situat en fons diferents, tot i aparentment tenir el mateix ‘color’. Totes aquestes ‘percepcions’ les regirà el nostre cervell i valdria la pensa saber quin llenguatge li hem de parlar perquè ens pugui entendre..

El contrast

taller654Contrast de to: Per poder entendre el ‘contrast’ hem de tornat a la roda de colors. Recordem els colors primaris i els seus complementaris. Les més antigues teories sobre ‘estètica’ parlen de que les parelles de complementaris son les que donen més tensió i força a la composició, simplement perquè els colors queden reforçats. Una d’aquestes teories de contrast més efectives és la de ‘colors càlids i colors freds’.

Hi ha dos efectes visuals atribuïbles al contrast ‘càlid-fred’.

El primer és que els colors ‘càlids’ avancen a la fotografia i solen captar l’atracció de la imatge mentre que els ‘freds’ retrocedeixen o fins i tot es poden confondre amb el fons. Aquest concepte està extret de la pròpia realitat, els vermells, grocs semblen emetre ‘calor’ i aquest avança cap a nosaltres… els fons llunyans de paisatges es tenyeixen de ‘blau’…

El segon és que els colors càlids son actius, excitants, alegres.. mentre que els ‘freds’ son passius, tranquils, tristos,… Bé, d’això en parlarem d’aquí una estona.

taller655

El contrast de to vindrà donat per la distància dels colors a la roda de  dalt aconseguint el màxim contrast quan posem junts un càlid i un fred. A l’esquema de dalt a la dreta podeu veure una de les representacions clàssiques de l’espectre de colors separat entre els colors ‘càlids i freds’. Els càlids s’estenen des dels magenta-vermells als groc-verds mentre que els freds des d’aquests darrers als magenta-violeta passant pels blaus. Clàssicament podem trobar a la pintura les parelles que més impacte visual donen: taller656groc i violeta, taronja i cian o magenta i verd, tots ells els podeu situar a la roda de dalt en posicions oposades. A l’exemple de la dreta podeu veure un parell d’exemples on el el contrast en el to dona força visual a la fotografia.

Contrast en lluminositat

Tot i que es parla sempre de colors complementaris, la lluminositat és definitivament un dels factors que dona més harmonia a la composició. En totes les parelles de complementaris hi ha implícit el concepte de lluminositat, el groc per exemple és percebut com un color més clar que el violeta. A les nostres composicions no només busquem un ‘equilibri visual’ cromàtic sinó també intentarem buscar un equilibri en lluminositat ‘clar-fosc’. En general el colors ‘càlids’ tenen més lluminositat que els ‘foscs’. Combinant aquestes parelles aconseguirem també l’equilibri en lluminositat.

taller657En una mateixa gama cromàtica és interessant treballar amb el contrast. En aquests casos la percepció del color està relacionat amb la parella de colors contrastats. A l’exemple de l’esquerra es pot comprovar que tot i el ‘color blau’ del cercle central és el mateix, la percepció de lluminositat depèn del color que l’envolta, així tenim la percepció de que el cercle de l’esquerra és més lluminós que el de la dreta. Simplement l’hem envoltat del ‘mateix color’ però de diferent lluminositat.

La ‘lluminositat’ és el factor més important que domina l’experiència visual.

taller65ex1El contrast en lluminositat és una de les millors eines que podem utilitzar per que el nostre cervell entengui la tridimensionalitat a la fotografia. Els contrastos en lluminositat ajuden al cervell a situar correctament els objectes a la distància. A l’exemple de la dreta podeu veure aquest efecte.

Contrast en saturació

taller658Podem aconseguir també el contrast a partir de tons iguals, per exemple taronja, però variant la saturació. Al final veureu que el cervell acaba interpretant aquest contrast com un contrast en lluminositat. Realment, tot i tenir la mateixa lluminositat, el cercle interior de l’esquerra sembla més fosc que el de la dreta. Simplement el que hem canviat és el color que l’envolta, el de l’esquerra és el mateix to que el de la dreta però menys saturat.

Contrast espacial

Aquest m’agrada especialment ja que té a veure amb l’equilibri dinàmic que ja hem treballat en tallers anteriors. L’espai que ocupa un color pot ser motiu de contrast i aquí podem jugar amb la força que colors càlids i freds poden tenir a les composicions. Podem trobar molts exemples de contrast espacial a la natura… tot i que no sempre podem escollir els colors que hi intervenen…

taller6514

El Parc Nacional de Yellowstone és un paradís pel fotògraf i no m’ha costat massa buscar entre les fotos que vaig fer al 2001 per trobar uns exemples del que hem treballat avui. A l’exemple de sota podeu veure com, sense saber-ho, vaig utilitzar els conceptes del contrast tonal, de lluminositat i de saturació per obtenir els resultats que veieu.

taller659


Hem vist que un dels dissenys més importants a les nostres composicions és el desenvolupament del contrast. Quan treballem activament amb els colors hem vist com podem contrastar colors diferents (contrast de to), lluminositats diferents (contrast en lluminositat) i fins i tot como el ‘mateix color’ però amb saturacions diferents pot servir per obtenir una harmonia a la composició (contrast en saturació). Avui, abans de passar a treballar l’harmonia dels colors, vull treballar les teories de Josef Albers del ‘color i estat d’ànim’.

El color i l’estat d’ànim

taller6510El dia que vaig descobrir el treball que Goethe (1749-1832) va publicar de les teories de color he de dir que em va impressionar. I encara més com Josef Albers (1888-1976), seguint aquestes teories, va treballar les relacions dels colors amb l’estat d’ànim. Albers treballà l’impacte que les relacions de colors tenen a la nostra ‘percepció’. Avui podem repassar-les i veure si ens poden ajudar a establir aquesta relació sensorial entre colors i percepció de sentiments o estats d’ànim.

taller65111Albers, basat en el triangle cromàtic de Goethe, va disposar els triangles dintre d’un altre triangle i va assignar les relacions de colors contigus amb possibles sensacions.

Hi podem trobar fins a 6 ‘estats d’ànim’ a partir de combinacions dels colors del triangle: Lucidesa, Reflexió, Serenitat, Serietat, Poder (Força), Melangia. Fixeu-vos que tot gira al voltant dels tres primaris escollits: el vermell, el groc i el blau i comproveu com podeu representar els diferents estats d’ànim a partir sempre d’un o dos colors primaris que d’alguna forma marquen la naturalesa del sentiment. taller6512bAixí podem descobrir com el vermell participa a la lucidesa, serietat i poder. El groc determina la lucidesa, serenitat, reflexió.. I el blau, la reflexió, serietat i melangia…

Aquest petit exercici que hem fet és més important del que ens sembla i podem acabar ‘veient’ les sensacions a través dels colors. Interessant oi? Així difícilment podrem expressar la calma, la tranquil·litat… amb un vermell intens. Els colors ens parlen… simplement ens faltava entendre’ls !

Treballem-ho una mica més amb alguns exemples:

taller6513b

Aquesta, la de buscar alguna fotografia entre les més de 15.000 que tinc a la fototeca, ha estat una experiència que m’ha sorprès a mi mateix. Mentre estava fent aquest taller i escollia quatre ‘estats d’ànim’ diferents, més o menys a l’atzar, les quatre fotografies van venir-me a la ment i no perquè recordés els colors sinó els estats d’ànim… vaig buscar-les i…. segur que no son els millors exemples però fixeu-vos com encaixen en els conjunts de triangles d’Albers. Impressionant.

Més endavant estudiarem les relacions cromàtiques en detall i els seus efectes perceptius i psicològics però el taller avui és suficient perquè practiqueu el contrast i les relacions bàsiques, tant perceptives com psicològiques.

Fonts:

La idea de desenvolupar l’article d’avui ha estat extreta del llibre de Michael Freeman: Fotografia digital: el color, EAN 9783822854150

.

Passeu bona setmana i ens veiem el proper dilluns.

flickr

<<< Veure tots els articles de ‘Taller de Fotografia’

Totes les fotografies publicades en aquest taller estan fetes i son propietat de l’autor, excepte en aquells casos que se’n especifica el contrari. Si les utilitzeu citeu la font.
Todas las fotografías que aparecen en este taller están hechas y son propiedad del autor. Si las utilizáis citad la fuente.

Anuncis