Buscant maçons amb nom propi (29)

maconeria291El maçó desconegut

Al principi només tenia els noms de les tres persones que van ser encausades, però consultant documentació de la lògia Themis de Barcelona, en vaig descobrir un quart: Antoni Ximenis Pahissa. Un santfeliuenc que no va ser processat pel Tribunal Especial de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme. En relació amb les seves activitats maçòniques, només sé que va assistir a la tinguda del 10 de setembre de 1935 de la lògia Themis. Però us preguntareu qui era Antoni Ximenis? i com era la lògia Themis?

maconeria291Antoni Ximenis va néixer el 1900, un any abans que  Joan Ferran i Joan Subirachs. No en tenim dades polítiques ni de filiació sindical. L’any 1930 vivia amb la seva muller Carme Aparici Peiró al carrer de les Neus núm. 16, el domicili dels seus sogres. Aquest santfeliuenc era fill de Jaume Ximenis Molins (1863-?) i germà d’Estanislau Ximenis Pahissa (1896-1961), paleta per als Molins i després constructor per compte propi de molts edificis de Sant Feliu de Llobregat dels anys vint i trenta. En Josep Gaspà, l’alcalde de Sant Feliu durant l’època de la Segona República, va treballar com a paleta per a aquest constructor. L’Antoni era pagès com el seu pare i, segons el padró d’habitants de 1930, jornaler. Els Ximenis tenien una llarga tradició republicana autonomista. Avantpassats del nostre protagonista van ser regidors i van tenir càrrecs en les juntes directives de  l’Ateneu Santfeliuenc. Entre ells, Francesc Ximenis i Claramunt, president diverses vegades de l’entitat, primer, l’any 1881, i després, durant el període de 1883 i 1885. Aquest home, un polític republicà molt significat, va ser regidor durant el bienni de 1893 i 1895.

maconeria292Altres membres d’aquesta família es van presentar en les candidatures republicanes, com Andreu Ximenis Molins (1865-?), oncle d’Antoni i regidor el 1909 per Esquerra Catalana, plataforma que aglutinava els republicans de Solidaritat Catalana. Més tard, l’any 1911, va ser el president de la junta de l’Ateneu. Un altre Ximenis, en Francesc, cosí germà de l’Antoni, fou  regidor durant el període de la Segona República pel Centre Republicà Català Federal, adherit a l’Esquerra Republicana de Catalunya. Llavors en Francesc Ximenis també era el cap del sometent de Sant Feliu, responsabilitat que va exercir durant els Fets d’Octubre de 1934. Aleshores la ciutat va viure intesament aquest moviment insurreccional. Segons ens ha explicat Josep Maria Gelabert, es va fer una barricada davant la fàbrica de Pere Àlvarez, que va  ser retirada per l’exèrcit.  maconeria293També es dispararen trets a la Carretera de Laureà Miró, davant els pisos Bertrand,  i a la plaça de la República (ara de la Vila). Aquests escamots van ocasionar el cessament de Francesc Ximenis com a cap del sometent. Un altre dels Ximenis que va participar activament en la política  local durant el període de la República, va ser el jove Marcel·lí Ximenis Pujol, el fill del regidor. El 1939 va ser detingut i processat, per això s’hi conserva un informe de l’Alcalde, de 20 de juliol, adreçat a l’Oficial del Jutjat Militar Permanent de Guadalajara, on es descriu la seva filiació política. Segons aquest escrit, primer, abans de la Guerra, fou  d’Esquerra Republicana de Catalunya i va actuar com a escamot el 6 d’octubre de 1934, juntament amb el seu pare. Després, va ser “socialista” -llavors aquesta afiliació a Catalunya implicava la pertinença al PSUC-, segons l’informe, va ser un dels membres més significats de les joventuts socialistes (JSU), i de la Unió de Rabassaires. Va estudiar a l’Escola de Guerra i aconseguí la graduació de tinent de l’exèrcit republicà.

maconeria294Per acabar de situar la significació pública i vital dels Ximenis, cal recordar que un d’ells, Jaume Ximenis Sans (1916-1941), va ser un dels cinc santfeliuencs que van perdre la vida al camp de concentració de Mauthausen (Alemanya).

Els membres del triangle Llibertat de Sant Feliu, com Joan Subirachs i Joan Ferran, assistien amb freqüència a les tingudes maçòniques de la lògia Themis. Les tingudes són les reunions de treball dels maçons. En una part de les sessions podien ser-hi presents germans d’altres lògies i triangles. Com ha estudiat Pere Sánchez Ferrer, la lògia Themis es va fundar a finals de la dictadura de Primo de Rivera, l’any 1929. La van crear una sèrie de maçons catalanistes, alguns d’ells pròxims a Estat Català. Entre els seus membres, hi havia processats pels Fets de Prats de Molló. Aquesta lògia tenia com a llengua oficial el català i com a objectiu fer catalanisme entre les files de la maçoneria. Segons Sánchez Ferrer, durant la Segona República, van pertànyer a la Themis polítics destacats,  com Marcel·lí Perelló, Amadeu Oller, Ramon Arrufat, Carles Gerhard –diputat per la Unió Socialista de Catalunya- J. Mora i Adserà –d’ERC-, Joan Casanovas i Maristanymaconeria295Conseller de Governació de la Generalitat i President del Parlament de Catalunya-, Miquel Guinart –diputat d’ERC- , Roc Boronat i Jaume Miravitlles. També van ser de la Themis persones rellevants dins la maçoneria catalana, com Santiago Vivancos, Enric Mias Codina i Lluís Humbert Santos.

L’any 1934 es va crear la Gran Lógia de Catalunya (GLDC) sota l’auspici de deu lògies i quatre triangles, entre ells la Themis i el triangle santfeliuenc. La GLDC volia fundar triangles en els municipis mitjans i lògies en les ciutats.

Però després de 29 articles, cal fer un balanç  i extreure’n conclusions. Us preguntareu per què es va fundar el triangle Llibertat? En quin context es va fer? Què perseguien els seus membres? Quina significació va tenir en general la maçoneria a Sant Feliu de Llobregat?

maconeriafull1

Continuarà…

Fonts d’informació utilitzada:

Archivo General de la Guerra Civil. Masonería 608- 15, p. 32
Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Fons Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. Padró municipals d’habitants de 1930. Informes de l’Alcaldia de 1939.
G. LARIOS, Agustí, “Societat i política (1900-1923)”, dins Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament, 2002, p. 234-246. FERRER, Jordi,  L’Ateneu Santfeliuenc. La utopia de la llibertat (1881-2007). Sant Feliu de Llobregat: Ateneu Santfeliuenc, 2007, p. 246-282.
GELABERT CAMPOS, Josep Maria, “Dictadura, República i Guerra Civil”, dins Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament, 2002.
SÁNCHEZ I FERRER, Pere,  La maçoneria en la societat catalana del segle XX. 1900-1947. Barcelona: Edicions 62, 1993, 282 p. Vidal, Mercè, Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat (1826-1936).De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2005.

 

<<< Veure tota la serie

Creative Commons License

La sèrie Buscant maçons amb nom propi per M. Luz Retuerta està llicenciada sota Creative Commons Reconocimiento-No comercial-Sin obras derivadas 2.5 España License.

Tota reproducció del material inclòs ha d’anar acompanyat de la seva font o autoria.
Toda reproducción del material incluido debe ir acompañado de la fuente o autoría.

vota
wikio
bitacoras
technorati
Anuncis