Buscant maçons amb nom propi ( i 30)

maconeria301El final

A veces las palabras sepultadas
bajo desmontes, en los cementerios,
en los precintos del alcantarillado
que en paz municipal sellan la historia,
vuelven como fantasmas indelebles,
locos, desmemoriados, azuzantes, hambrientos.


Jose Angel Valente “A veces vuelven”, Obra poética. Punto cero 1 (1953-1976) p. 328


maconeria307És el final de les paraules sepultades que retornen. Si, és el final de la sèrie sobre la maçoneria. I, com a tot final, comporta unes conclusions i reflexions, encara que siguin primerenques. En aquest post, a més de sintetitzar el que va significar la maçoneria a Sant Feliu, i en concret el triangle Llibertat, intentaré fer-vos arribar idees més personals.

La maçoneria a Sant Feliu restà vinculada al republicanisme de finals del segle XIX i principis del XX, especialment als cercles de l’Ateneo Libre del Llobregat (nom que al principi va rebre l’actual Ateneu Santfeliuenc). Una associació creada per un conjunt de menestrals i obrers  amb la finalitat  d’ eixamplar l’horitzó de les seves vides més enllà de la fàbrica, el taller, el camp i la botiga. En aquest projecte va ser fonamental la fundació de les escoles. maconeria306Ja des de bon començament, la maçoneria hi va ser molt present. Ho veiem en els símbols del pendó de l’entitat: l’escaire i el compàs;  en els membres que integraven les juntes de l’entitat, molts d’ells republicans federals, alguns, com Josep Maria Vallès i Ribot, fundadors de lògies maçòniques a Barcelona. També ho constatem en el desenvolupament posterior del projecte educatiu, amb un mestre fonamental, com Esteve Guarro, director de les escoles durant el període de 1910 a 1939, una persona pròxima a l’ideari educatiu que havia impulsat la maçoneria. Un concepció basada en el laïcisme i en una formació humanística. I, tot i que no tinc confirmada la presència del mestre a l’Ordre, en Guarro i la seva dona, Pilar López, van ser deixebles de Ferrer i Guardia, un destacat i conegut maçó, fundador de l’Escola Moderna, inspirada, en part, en els principis educatius de la maçoneria.

maconeria303Fins als anys trenta, però, no tenim dades sobre cap lògia ni triangle de Sant Feliu de Llobregat, però és molt possible que hi haguessin santfeliuencs en lògies barcelonines.  El triangle santfeliuenc Llibertat, va néixer el mes de setembre de l’any 1934 en un context de forta polaritat política. Des de novembre de 1933, a l’Estat espanyol governava una coalició de centre dretes integrada per la CEDA i el Partit Republicà Radical. A Catalunya ho feia Esquerra Republicana de Catalunya. Les relacions entre ambdós govern eren difícils. Així per exemple, el Parlament va aprovar l’any 1934 la Llei de Contractes de Conreu, que el govern central anul·là  per anticonstitucional. Aquest fet va empitjorar les relacions entre ambdós governs i va preparar el camí de la insurrecció.

maconeriadoc

El 1934 esclataren el Fets d’Octubre del 34 que van anar acompanyats d’una forta repressió. Es va suspendre l’Estatut d’Autonomia i s’empresonà membres del Govern de Catalunya.  Entre els directament implicats n’ hi havia maçons, tant a  Catalunya, com a la insurrecció d’Astúries. Es va perseguir la maçoneria. No obstant això, l’activitat maçònica va continuar.

Els membres del triangle Llibertat amb càrrecs: Vicenç Pelegrí, Joan Subirachs i Joan Ferran Carcereny, pertanyien a la classe obrera. Els dos primers eren mecànics industrials, el tercer era peó industrial. Algun d’ells, com en Subirachs, tenia una sòlida formació per a l’època i per a la classe social a la qual pertanyia, adquirida a l’Ateneu Santfeliuenc. Tots tres eren del Partit Republicà Democràtic  Federal (PRDF) que tenia la seu a l’Ateneu Republicà Federal, a la Carretera de Laureà Miró núm. 284. maconeria304 Aquest partit, una formació minoritària, es va presentar a les eleccions municipals del 14 de gener de 1934. Després, al febrer d’aquell mateix any,  el PRDF es va trencar. Un sector va desaparèixer, i un altre va crear Esquerra Federal,  i més tard, el Partit Federal Ibèric. Aquesta organització va defensar una estratègia revolucionària i de classe connectada amb l’anarcosindicalisme. Joan Ferran Carcereny en fou el seu president en l’àmbit local. Sembla que en Subirachs progressivament se’n va distanciar i va evolucionar cap a posicionaments més moderats i més allunyats de la CNT.

Durant els anys trenta la maçoneria va ser essencialment un instrument per fer política. Segons l’historiador Pere Ferrer,  la maçoneria es convertí en l’objecte d’influència dels partits i no a l’inrevés. Va ser una víctima de les passions polítiques.

L’últim escrit del triangle Llibertat que s’hi conserva és del 5 de juliol de 1936,  dies abans de l’inici de la Guerra Civil.  Dues de les persones del triangle, Joan Ferran Carcereny i Joan Subirachs,  van entrar a formar part del Comitè de Milícies Antifeixistes. En Ferran en representació del Partit Federal Ibèric i en Subirachs per la Unió de Rabassaires. Joan Ferran va participar en els tribunals populars, mentre que en Subirachs va restar en opcions més temperades.  En Vicenç Pelegrí es va mantenir al marge de l’activitat política durant la Guerra.

Després, amb la derrota, Franco reprimí especialment la maçoneria i, per mitjà del Tribunal Especial de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme, processà totes les persones que n’havien estat.  Entre elles, tots els membres del triangle Llibertat amb càrrecs.  Joan Ferran Carcereny, ja havia estat afusellat al Camp de la Bota. El secretari, Joan Subirachs, va marxar cap a l’exili, però quan va tornar, després dels anys més durs de la repressió de la postguerra, va ser perseguit i diverses vegades encausat. I Vicenç Pelegrí, l’antic venerable Mestre, va ser confinat a casa seva fins a la mort.

maconeria305La sèrie m’ha permès una primera aproximació, encara que tímida, al pensament i el projecte maçònic en un sentit ampli. M’ha interessat conèixer les estretes vinculacions que va tenir entre finals del segle XIX i primeres dècades del XX  amb altres moviments, com el naixement del feminisme, la renovació pedagògica, el naturisme, la teosofia, l’esperitisme i el pacifisme. El que s’ha anomenat ensenyament exotèric (extern i públic), així com la importància especial que va atorgar a: l’educació dels infants i dels adults per al progrés material i moral dels països; la defensa de l’alliberament de la dona del subjugament històric de l’home; la necessitat de preparar la pròpia consciència sociopolítica per instaurar i defendre l’Estat de dret; la urgència per establir el sufragi universal, el dret d’associació i la llibertat d’expressió. Amb tot, el laicïsme maçònic va anar massa sovint acompanyat d’una intolerància i anticlericalisme extrem.

Paradoxalment, m’ha semblat suggerent el vessant que té de camí espiritual de perfeccionament humà. Crec intuir, tot i que l’aproximació que he fet només és a partir de bibliografia, que s’hi poden fer paral·lelismes amb altres camins espirituals, com el zen, el ioga i els vessants místics de les grans religions del Llibre (el judaisme, el cristianisme i l’ islam). És una metodologia que intenta constantment detenir el flux de pensaments, controlar la imaginació, les emocions i mantenir l’atenció. L’objectiu és que la persona que s’inicia comprengui que resta adormida, que vegi que només es recolza en una petita part, amb la finalitat que desenvolupi totes les seves possibilitats.

maconeria302Altrament la sèrie sobre la maçoneria m’ha permès fer una aproximació més personal a la vida dels protagonistes. Reconec que ha estat un viatge més vital que acadèmic. També el bloc com a format, amb comentaris i contactes, permet interactuar amb els possibles lectors. A través d’aquest espai he pogut accedit a dones i homes als quals mai m’hauria pogut apropar. He tingut l’ocasió de posar en contacte  persones entre si. Desvetllar històries desconegudes també ha tingut algun efecte, tot i que la finalitat no ha estat aquesta.

En relació a l’academicisme,  he recordat unes paraules d’Alan Watts, filòsof i intèrpret del pensament oriental per a occidentals, en les quals diu que  l’acadèmia és morta perquè separa la vida d’allò que estudiem i analitzem, i això és indestriable. Penso que l’acadèmia és necessària, sobretot pel que fa a l’esforç per buscar rigor i equanimitat, però també cal tenir present una mirada menys encotillada i més holística (com es diu ara) i integral, ja que, en definitiva, la historia parla de la vida dels homes i de les dones. I la vida la integren les opcions polítiques i socials, i també les més personals i quotidianes.

Gràcies per haver compartit amb mi aquest espai de llibertat i experimentació. Ara us deixo amb un petit record, un audiovisual que ha fet Mario Daban, a qui haig d’agrair l’edició de tota la sèrie.


Fonts d’informació utilitzada:

ALVÁREZ LÁZARO, Pedro,  La masoneria, escuela de formación del ciudanano. La educación interna de la masoneria en el último tercio del siglo XIX. Madrid: Universidad Pontificia Comillas, 1998, 445 p.
BLASCHKE,  Jorge; Río, Santiago,  La verdadera historia de los masones. Barcelona: Planeta, 2006.
FERRER BENIMELI,  José A., La masonería.  Madrid: Eudema, 1994, 95 p.
FERRER,  Jordi,  Ateneu Santfeliuenc (1881-2006). La utopia de la llibertat. Sant Feliu de Llobregat: Ateneu Santfeliuenc, 2007.
SÁNCHEZ i FERRER, Pere,  La maçoneria en la societat catalana del segle XX. 1900-1947. Barcelona: Edicions 62, 1993,282 p.

<<< Veure tota la serie

Creative Commons License

La sèrie Buscant maçons amb nom propi per M. Luz Retuerta està llicenciada sota Creative Commons Reconocimiento-No comercial-Sin obras derivadas 2.5 España License.

Tota reproducció del material inclòs ha d’anar acompanyat de la seva font o autoria.
Toda reproducción del material incluido debe ir acompañado de la fuente o autoría.

 

vota
wikio
bitacoras
technorati
Advertisements