El Lied (1)

lied11Un sentiment que amb paraules és gairebé impossible de transmetre, enllaçat amb música s’endinsa al més profund de l’ànima… Això és el Lied, poesia que amb la música, penetra tan endins de l’oient que l’arriba a pertorbar fins a la follia.
Per què posar música a la poesia?, doncs per que les paraules per si soles arriben i calen en l’interior de les persones, però aquella part psicològica, aquella angoixa, aquella serenor, aquell estat d’exaltació sols ho acabarà de produir la música. Com quan en una pel·lícula veiem una escena de por, una escena d’amor, una escena d’intriga… ens arribaria igual sense música? Us imagineu una pel·lícula sense música? No, la música ja ens avança l’emoció, ens la fa més profunda i absolutament més intensa, encara més ens hi endinsa en la seva totalitat. Així doncs, el compositor recull la poesia que ens parla d’emocions i de sentiments, i fa que les paraules es transfigurin.

Amb la meva aportació aquí, el que voldria, si m’ho permeteu, seria mostrar la meva passió per aquesta forma musical i mostrar alguns dels lieder que per mi són més impressionants.

lied

Voldria començar per un lied de Mozart, aquell compositor genial que va començar a trencar barreres buscant la llibertat expressiva. Podria començar amb el lied més famós d’ell on el poeta Goethe es va enfadar amb Mozart per retocar-li la poesia Das Veilchen modificant-li l’estructura!! però més sentit per a mi és Abendempfindung, un lied melancòlic i reflexiu amb la mort.

azÉs la reflexió d’una persona que té presta la mort, una reflexió pausada i serena sobre el final dels seus dies.
Aquest anunci d’una mort propera sentida amb calma i serenitat la sentim  ja des de l’inici, en les dues primeres estrofes.
En la tercera estrofa  sembla que la música ens provoqui una sensació d’inquietud, en el parèntesi (mir weht, wie Westwind leise, eine stille Ahnung zu), el vent de l’oest sempre presagia un fet dolent, com un fatídic pressentiment, i la música s’entretalla posant en suspens les paraules, anunciant  el fet de la imminent mort, com si la respiració s’anés aturant. Els següents versos trenquen en un esclat de sentiment ascendent que tot i la pena de la mort, mostra com un punt serè pel traspàs de la vida. El final de l’estrofa Fliege in das Land der Ruh , volaré cap al país del silenci, la música ve d’un to agut del vers anterior i en la paraula Ruh (calma, silenci), la música descansa en un to greu i pausat.
Sembla finalment, en la resta del poema, la necessitat d’un record, la necessitat de no ser oblidats, que algú pugui sentir la nostra absència i d’una manera serena, demana una llàgrima pel seu record.
La música recolza en tot moment aquest sentiment amb una melodia bellíssima, suau, delicada i plena d’emoció…

lied13

Audició:

Lletra:

lied12e

.

<<< Veure tota la serie ‘El Lied’

vota
wikio
bitacoras
technorati
Advertisements