Càntic espiritual

mlSé que no us descobriré res de nou, però, precisament per això, us proposo una lectura amb deteniment d’aquests versos.

No en va, diverses generacions han triat aquest poema de Joan Maragall per acomiadar les persones més pròximes. Per esperar que tinguessin vida més enllà de la mort.

.

.

Pots escoltar la música mentre llegeixes…


p://toies.files.wordpress.com/2009/02/02-my-old-flame.mp3.

Si el món ja és tan formós, Senyor, si es mira
amb la pau vostra a dintre de l’ull nostre
què més ens podeu dar en una altra vida?

Per això estic tan gelós dels ulls, i el rostre,
i el cos que m’heu donat, Senyor, i el cor
que s’hi mou sempre… i temo tant la mort!

Amb quins altres sentits me’l fareu veure
aquest cel blau damunt de les muntanyes,
i el mar immens, i el sol que pertot brilla?
Deu-me en aquests sentits l’eterna pau
i no voldré més cel que aquest cel blau

Aquell que a cap moment li digué «Atura’t»
sinó al mateix que li dugué la mort,
jo no l’entenc, Senyor; jo, que voldria
aturar a tants moments de cada dia
per fer-los eterns a dintre del meu cor!…
O és que aquest «fer etern» és ja la mort?
Mes llavores, la vida, què seria?
Fóra, només, l’ombra del temps que passa,
i la il·lusió del lluny i de l’aprop,
i el compte de lo molt, i el poc, i el massa,
enganyador, perquè ja tot ho és tot?

Tant se val! Aquest món, sia com sia,
tan divers, tan extens, tan temporal;
aquesta terra, amb tot lo que s’hi cria,
és ma pàtria, Senyor: i no podria
ésser també una pàtria celestial?
Home só i és humana ma mesura
per tot quant puga creure i esperar:
si ma fe i ma esperança aquí s’atura,
me’n fareu una culpa més enllà?
Més enllà veig el cel i les estrelles,
i encara allí voldria ésser-hi hom:
si heu fet les coses a mos ulls tan belles,
si heu fet mos ulls i mos sentits per elles,
per què aclucà-los cercant un altre com?
Si per mi com aquest no n’hi haurà cap!
Ja ho sé que sou, Senyor; però on sou, qui ho sap?
Tot lo que veig se vos assembla en mi…
Deixeu-me creure, doncs, que sou aquí.
I quan vinga aquella hora de temença
en què s’acluquin aquests ulls humans,
obriu-me’n, Senyor, uns altres de més grans
per contemplar la vostra faç immensa.
Sia’m la mort una major naixença!

.

1909 – 1910

Joan Maragall

.

sf

estàs escoltant…

ed

El 24 d’abril a les 22 h., no us perdeu, si podeu, “Poesía o muerte”, un recital poètic a càrrec de les Trobades literàries de l’Ateneu. Es farà a la seu de l’entitat. (veure mapa)


<<< Veure tota la categoria ‘poesia’

vota
wikio
bitacoras
technorati
Anuncis