Disc de la setmana: Paolo Conte “Psiche”

paolo-conte-14-09-08Paolo Conte (1937) és un dels més carismatics cantautors italians de les últimes decadas. Creador d’un estil molt particular, de vegades canta de vegades recita, combina textos banyats de sarcasme , amb cançons d’amor i el jazz, sense perdre ni una mica l’aroma italia.

La seva veu “ronca”, ens pot recordar a Nick Cave, Leonard Cohen i sobretot a Tom Waits, veus alienes a qualsevol cànon de bellesa convencional. Particularment crec que está per damunt de tots ells, la seva música s’ha perllongat més de tres decadas sempre sense renunciar a un alt grau de qualitat.

Se li ha volgut encasellar com un cantant de jazz en italià. És certa la influència que té el jazz en ell, però li ve a través de la música francesa; és jazz el que feien Trenet, Bécaud o Brassen?, als quals admirava. Sempre he pensat que la “Chansson”,  l’ambient que l’embolica, té una mica de jazz. Però les seves influències no solament es queden en el jazz, està obert a totes la músiques i ritmes imaginables, tango, havaneres, cobla…una conjunció impressionista, però Paolo sobretot és fidel a si mateix.

“Psiche” (2008), el seu últim disc no m’ha defraudat gens. És dels pocs autors que mai defrauden, que no rebaixen el seu estandárd de qualitat, mai no he escoltat  res d’ell, que es pugui dir què és prescindible.

psiche_cd_large

Artista

Paolo Conte

Àlbum Psiche
Cançó que escoltes Psiche

És un disc de cançons obertes, que semblen esbossos, melodies curtes, minimalistes però envolupants. Construeïx una atmosfera molt especial, suau gairebé lànguida, gràcies a la incorporació de teclats i sintetitzadors,  poden semblar que desentonen amb el seu classicisme, però li donen un to molt particular a les seves composicions, sempre des de la calma de la senectud.

amicsSi teniu interès en escoltar aquest disc només me l’heu de demanar entrant al nostre ‘grup d’amics del bloc’ a facebook i el podem compartir. Agrairia que escrivíssiu als comentaris el que us ha semblat.

<<< Veure tota la sèrie ‘Disc de la setmana’


peu1peu2

Advertisements