Taller de fotografia (69)

taller691Ara t’ha donat pel Tai Chi? Perquè ho dius? Pel símbol? No home, és el millor que he trobat per representar el número del taller d’avui, bé el millor no però si el més adient..

Bé amics, han passat uns dies des de la tornada de vacances de setmana santa i és el moment d’ensenyar les fotografies a amics i coneguts… els comentaris no es fan esperar…  que si no m’han acabat de sortir bé, que si algunes m’han sortit horribles, que si a la realitat era més maco… Crec que haurem de tornar als consells que donàvem l’any passat ja que molts de nosaltres hem oblidat que el procés fotogràfic no s’acaba passant les fotos a l’ordinador….

Taller de fotografia (69): El procés de revelat digital: els petits retocs abans d’ensenyar les fotos.

Certament no pensava parlar d’aquest tema avui i d’alguna manera repassar de nou alguns conceptes que ja hem treballat en alguns capítols de l’any passat però la majoria de fotografies que la gent m’ha ensenyat ni han acabat de satisfer al seu autor ni realment poden considerar-se acabades al no finalitzar completament el procés fotogràfic.

Aquesta sortida de setmana santa, si ha estat el cas, era perfecta per experimentar les situacions que us recomanava al taller 67. Per l’allau d’exemples i comentaris que heu penjat a la nostra zona de flickr entenc que molt no hem experimentat. I és una llàstima ja que els 10 exemples que us proposava al taller d’abans de vacances venien a recollir bona part de les tècniques que hem treballat en aquests ja 69 tallers.

Sí amics, després de tants tallers és una llàstima que tot el vostre treball no llueixi com es mereix pel simple fet de no ‘revelar’ les vostres fotografies, és  a dir conformar-se amb el revelat que ha fet la vostra càmera i que directament passeu al vostre ordinador. Haurem de repassar el procés fotogràfic. El que veieu a sota és exactament el ‘flux de treball’ que hem de fer tot arribant de viatge:

taller692-1

Què poc costa de fer i com podem transformar radicalment les nostres fotografies ! Som-hi.

1. Evidentment el primer pas és extreure la tarja de memòria de la càmera o en alguns casos connectar directament la càmera a l’ordinador per transferir totes les fotografies.

picasa-32. Per mi el pas 2 és un dels més importants. Molta gent transfereix directament la col·lecció a una carpeta de la seva estructura de fitxers, ja sigui windows, mac o linux. Bé per emmagatzemar les fotografies a l’ordinador però no tan bé per tractar les fotografies, ja sigui per posar-hi títols, obtenir les dades d’exposició o retocar-les per obtenir el resultat esperat. El consell és que feu servir programaris que us permetin capacitats d’àlbum i emmagatzemant, des dels programaris lliures com picasa als comuns en el món mac com el iPhoto, passant pels propis de Canon o Nikon que solen venir inclosos en el CD que acompanya a la càmera.

picasa-3_-descarga-gratuita-desde-googleA l’exemple que veieu a dalt a la dreta podeu veure l’aspecte del programari ‘picasa’, que us permet veure les col·leccions, ordenar-les i fins i tot retocar-les o creant ‘collages’ i ‘pel·lícules’. Un programari interessant que us podeu baixar directament del lloc picassa: http://picasa.google.com/intl/es/, una aposta de google que posa en perill molts programaris de retoc i emmagatzematge que existeixen al mercat.

3. A l’exemple que he posat per representar el pas ‘3’ del procés ha estat la utilització del iPhoto. Llàstima que només el podem gaudir els usuaris de la plataforma mac perquè és perfecte per emmagatzemar de forma ordenada les col·leccions fotogràfiques i serveix com a base pel punt central que voldria explicar avui: els petits retocs.

taller693

Aquí hem d’aturar-nos un moment i parlar de les dades ‘EXIF‘.

informacion-de-foto-ampliadaÉs la abreviatura de Exchangeable image file format, que és una mena d’estàndard d’especificació de dades dels arxius d’imatge usats per les càmeres digitals. Aquestes dades queden incloses al fitxer que conté la fotografia en el moment de l’exposició i ‘passen’ al nostre ordinador en el moment que copiem la fotografia des de la tarja de memòria de la càmera. L’utilitat d’aquestes dades és que les podem recuperar en el moment que estem veient la fotografia, donant-nos informació dels paràmetres que tenia la càmera en temps d’exposició:

Imatge: Informació de la imatge, dimensions de la fotografia i data i hora en que va ser exposada.

Arxiu: Nom de l’arxiu, tamany i data i hora de importació a l’ordinador així com la data i hora de modificació si hem fet petits retocs.

Ubicació: Algunes càmeres tenen dispositius GPS que permeten emmagatzemar amb cada fotografia les dades de latitud i longitud per després ser ubicades en un mapa, com el cas de google maps o panoramio. A la majoria de les càmeres aquesta informació no està disponible i pot ser afegida posteriorment amb els programes de retoc o emmagatzematge, a l’esquema de la dreta veieu una còpia de la informació EXIF que s’obté a iPhoto, les dades d’ubicació han estat entrades directament.

Càmera: Dades del fabricant i model.

Exposició: Col·lecció de paràmetres rellevants que van determinar l’exposició al fer la fotografia: Apertura, velocitat, compensació de l’exposició, longitud focal, flash, mode de medició del fotòmetre, ISO, espai de color…

c2a1bienvenido-a-flickrAquestes mateixes dades les podeu veure a la majoria de les fotografies que podeu trobar a flickr. Jo ho utilitzo sovint per entendre com han estat tirades algunes de les fotografies que trobo. Aquí podeu veure la informació EXIF que dona flickr.

Tot això us ho he explicat perquè és molt interessant que us atureu a les fotografies més interessants o complexes i reflexioneu sobre el que veieu en pantalla i els paràmetres en que va ser exposada. És aquest un dels processos més importants per avançar en fotografia.

4. i 5. Entrem ja en matèria. Sigui amb el programa que sigui aquesta visió d’àlbum és interessant per anar repassant fotografia a fotografia i aplicar alguns retocs. No, no ens espantem ni traiem ara el ‘fonamentalisme fotogràfic‘, retocar no és sempre manipular la fotografia, no és anar en contra del sagrat principi fotogràfic. És simplement fer allò que en fotografia analògica hauríem fet en temps de revelat químic.

Quins son els petits retocs que podem fer en aquesta fase del procés de revelat?

tf3El primer grup està composat per quatre funcions bàsiques que pràcticament utilitzo constantment a la revisió de cada una de les fotografies: Canviar d’orientació la fotografia, retallar-la, anivellar-la o netejant les petites taques que poden aparèixer per la brutícia del sensor.

taller694La de ‘retallar‘ la considero més interessant que les altres, que en el fons solucionen petites qüestions tècniques, però ‘retallar la fotografia’ és re-composar la fotografia, és a vegades crear una fotografia nova a partir de la original, és donar-me una segona oportunitat de fer una nova composició, ara de forma més analítica i pausada i no amb les preses del moment de fer la fotografia. Algunes de les fotografies que us ensenyaré d’aquí uns minuts son retalls de les originals, simplement perquè m’he pensat millor com voldria que fos la composició o per salvar alguns defectes de simetria de la fotografia original.

El mateix passa amb l’eina ‘anivellar‘. No sé vosaltres, però a mi no m’és fàcil obtenir sempre els horitzons completament horitzontals o, i ara sí que és complicat, obtenir geometries verticals correctes des d’alguns punts de vista. Els edificis que veureu a la col·lecció que us presentaré avui presenten geometries complexes, amb punts de fuga fora de la fotografia, que han fet necessàriament que retoqui l’original girant un petit angle en un o altre sentit.

Amb aquests petits retocs hem fet ja bona part del treball, però ara queda una segona part més complexa i és retocar ‘lluminositat’ i ‘color’.

tf3Aquest segon grup està format per tres funcions bàsiques. Quant millor hagueu fet al fotografia en temps d’exposició menys haureu de fer ús d’aquestes funcions però en general aquests petits retocs no venen malament als nostres originals.

taller695El primer que veieu he volgut que representi l’exposició. És possible que el fotòmetre ens hagi enganyat en quant al valor d’exposició necessària per obtenir el resultat que volíem i uns petits retocs, tot simulant que estem sub o sobre-exposant, poden venir-l’hi bé al nostre original.

El segon que veieu ja és més artificial i com ja hem comentat alguna vegada el que retoquem amb aquesta funció de ‘contrast‘ no hagués estat possible en temps d’exposició. L’augment o la disminució del contrast a la fotografia és una manipulació fotogràfica que difícilment haguéssim pogut obtenir per altres mitjans en temps d’exposició. Aquesta senzilla funció pot servir per fer petits augments o disminucions del contrast global de la fotografia. Per coses més complexes ja sabem que tenim les eines de ‘nivells’ i ‘corbes’ , aquestes darreres les desenvoluparem en profunditat les properes setmanes.

El tercer, la saturació, també és una ‘manipulació fotogràfica’ que no haguéssim pogut obtenir, simplement amb els paràmetres de la càmera, en temps d’exposició. Aquesta funció pot donar-nos colors una mica més saturats, que és normalment pel que serveix, donant una fotografia més expressiva.

taller696tf3El tercer grup té a veure amb el color i lluminositat. Us els he posat tal com venen a iPhoto per comoditat però els podeu trobar a la majoria de programes de retoc. Aquí trobem funcions avançades com la definició, els punts de llum, les ombres, al nitidesa o l’eliminació del soroll que clarament poden considerar-se ‘manipulacions fotogràfiques‘. El més interessant és el de ‘ombres’, però ja hi tornarem d’aquí una estona.

En canvi el grup format per temperatura i to de color podien haver-se evitat amb un correcte balanç de blancs o de filtres de color en temps d’exposició. El primer, el de temperatura, és perfecte per restaurar fotografies que han estat exposades amb focus d’il·luminació d’una llum no blanca, com fotografies d’interior o en dies ennuvolats. El que veieu com ‘tinte’ pràcticament no l’utilitzo mai i serveix per ‘tenyir’ d’un color concret tota l’escena. potser per qüestions creatives el podríeu arribar a fer servir.

6. Fins aquí a la majoria de casos ja en tenim prou. Amb els retocs que hem vist avui podeu convertir la vostra col·lecció en una molt bona col·lecció (és evident que els originals han de ser potencialment bons sinó els retocs de poc serveixen, per això es diuen retocs). Però en molts casos necessitem tractar una fotografia en concret, dedicar-li més temps, ja que es tracta de resoldre situacions complexes en lluminositat. Aquí és quan entrarien els programes d’edició digital.

taller697

Bona part dels programes que podeu fer servir el veieu representat a l’esquema de dalt, l’iPhoto, Aperture, el Photoshop i el gimp. Aperture és un programa realment interessant orientat al revelat digital, amb les funcions del iPhoto ampliades (en aquest grup es troba també el programa d’Abobe, el Lightroom). El Photoshop i el gimp son més programes d’edició però que tenen funcions que poden ajudar al revelat digital. Aquests programes, el Photoshop de pagament i el gimp gratuït, els farem servir per editar una fotografia en concret i treballar algunes de les funcions que hem vist fins ara però també d’altres més sofisticades, bàsicament relacionades amb el tractament diferencial de la lluminositat a la fotografia.

De fet, per aquells de vosaltres que no hem pogut fer servir al funció ‘ombres‘ als vostres programes, recomanaria el Photoshop i el gimp per poder treballar aquest concepte. Per la resta, ben poques vegades, sota aquest concepte de retoc, haureu de fer servir aquests programes.

La funció ‘ombres’

Ja n’hem parlat moltes vegades de la dificultat dels nostres sensor de captar la totalitat del rang dinàmic de l’escena. Sovint us podeu trobar amb fotografies on les ‘ombres’ ocupen zones massa fosques de l’histograma. Ens trobem davant de manipulacions digitals de les ombres deixant invariants les llums.

taller698

A l’exemple de dalt podeu entendre perfectament de què us estic parlant. La fotografia de l’esquerra, l’original, no ha estat capaç de captar correctament el rang dinàmic de l’escena, ha resultat una fotografia massa contrastada on ha deixat practica,et a les fosques la zona d’ombres de l’escena. És evident que cap de les funcions de retoc que hem vist avui poden resoldre el problema, no puc sobre ex-posar o cremaré la façana del palau de Sisi, i això no crec que li fes gràcia.

taller699Aquesta funció la trobem a iPhoto, Aperture i Photoshop de forma directa, vull dir per opció de menú, en canvi a gimp la podem aconseguir mitjançant els nivells i les corbes. Personalment és una de les funcions que més utilitzo en aquesta fase de retoc fotogràfic. A l’exemple de dalt a la dreta s’ha aconseguit, deixant les llums al seu lloc, augmentar la lluminositat de les ombres. la fotografia resultant permet veure i captar la textura de la zona d’ombres. La diferència de lluminositat entre les zones il·luminades pel sol i l’ombre és molt menor.

Les properes setmanes veurem amb detall com els ‘nivells’ i les ‘corbes’ de Photoshop i gimp permeten un tractament selectiu de la lluminositat a la fotografia, però penso que per avui ja en hi ha prou. Pels avançats el que hem explicat avui de poc us haurà servit però per la gran majoria ja n’estaria content que s’hagués entès la necessitat del revelat digital.

7. Finalment en aquest darrer pas he volgut representar tractaments individuals o en petits grups, com per exemple el procés per crear panoràmiques. Una vegada creades les tornem a emmagatzemar com a part de la col·lecció.

Amb final del procés, que després de cada viatge no em suposa més d’una o dues hores de treball, tenim una col·lecció que, ara sí, està ja en condicions de ser compartida.

.

Els deures de Setmana Santa

Sí clar, jo sí que he intentat fer els deures del taller 67. He buscat les situacions, algunes les he trobat, d’altres no (per sort aquests dies a Viena de trons i llamps res, han estat uns dies d’estiu !). He pensat que amb les fotografies nocturnes posava en pràctica un bon nombre de consells, la manca de lluminositat, l’ús del trípode, la fotografia lenta, la regla dels 5 segons, la compensació de l’exposició, les apertures petites, la nitidesa, la sensibilitat ISO, la composició, el color,…. i així ha estat. Avui vull compartir amb vosaltres un petit recull de fotografies nocturnes de Viena. Després us comentaré les tècniques que he utilitzat.

Bé ja sé que la ciutat hi fa molt i bona part del merit és dels meravellosos edificis i de l’exquisida il·luminació nocturna, però veiem com s’ha obtingut:

1. La majoria han estat tirades amb trípode i amb temporitzador, el simple moviment del dit al disparar em van provocar petits moviments que es podien veure als contorns dels edificis. Vaig optar per fes us sempre del disparador amb temporitzador. En alguns casos, donada la situació, no es va poder fer servir el trípode i vaig haver de canviar la tècnica.

2. La sensibilitat ISO a les fotografies amb trípode és la més baixa possible, o ISO 50 o ISO 100. El que buscava era per una part reduir el soroll digital, pràcticament inexistent al resultat final, i per l’altra que els baixos valors d’ISO em provoquessin fotografies lentes.

3. Les fotografies lentes m’interessaven per captar el moviment en alguns casos dels objectes, com els cotxes o la noria. Per forçar aquestes situacions l’aertura escollida era f8 o f11, a vegades fins i tot superior tot i que temia per l’efecte de difracció que restés nitidesa al resultat.

4. El mode d’exposició ha estat en tots el casos de prioritat a l’apertura, per tant simplement havia de comprovar que el valor proposat per la càmera de velocitat fos d’alguns segons. Si no era així aleshores intentava tancar encara una mica més el diafragma, augmentant el número ‘f’.

5. Totes les fotografies han estat compensades en exposició, és a dir subexposades entre -1 i -2 EV. El valor escollit depenia de la distribució de llums i les zones de foscor de l’escena.

6. L’enfoc ha estat manual. Era realment complexe en algunes situacions que la càmera enfoqués automàticament. Vaig preferir posar-me les ulleres i enfocar manualment movent l’indicador de l’objectiu d’auto-focus a manual

7. A les fotografies sense trípode vaig haver de canviar de tècnica radicalment. Aquí el que buscava no era fotografies lentes sinó fotografies nítides, i per tant no podia arriscar-me a fer-les a velocitats més lentes de 1/60 segons. Per això en aquests casos vaig haver d’augmentar dràsticament el valor ISO, cap a 1600 en alguns casos. Tot perquè el valor final de velocitat em permetés obtenir una fotografia el més nítida possible.

Totes les fotografies no han estat tractades agressivament, com a molt han estat retocades amb les funcions ‘anivellament’ i ‘retall’. L’exposició, contrast i color és tal com va sortir en el moment de l’exposició. En un parell s’ha utilitzat la funció ‘ombres’ per il·luminar una mica zones d’ombres que havien sortit excessivament fosques.

Si voleu veure-les millor, amb la qualitat fotogràfica i no la donada pel vídeo podeu clicar:

http://www.flickr.com/photos/mdaban/sets/72157616623777025/show/

Bona setmana i fins el proper dilluns.

flickr

<<< Veure tots els articles de ‘Taller de Fotografia’

Totes les fotografies publicades en aquest taller estan fetes i son propietat de l’autor, excepte en aquells casos que se’n especifica el contrari. Si les utilitzeu citeu la font.
Todas las fotografías que aparecen en este taller están hechas y son propiedad del autor. Si las utilizáis citad la fuente.

peu1peu2

Anuncis