La Campania italiana: Bellesa i Dolor

ci1-1Una setmana intensa ha estat la que hem viscut tots quatre a la Campania italiana, amb la seva capital Nàpols al capdavant.  Potser ja la coneixeu, però m’agradaria compartir amb vosaltres algunes imatges, vivències i impressions personals.  Ningú en dubta de la riquesa cultural d’Itàlia, ni de la seva típica gastronomia i què direm dels tòpics sobre el caràcter dels nostres veïns italians, però cinc dies recorrent la Campania fan despertar un munt de sensacions que val la pena comentar.

ci2Tots veiem a Itàlia com la base de la civilització romana, però quina sorpresa tan gran vam tenir al visitar Paestum, un poble petit a prop d’Agropoli, on es conserven unes ruïnes gregues d’insomni.  Vegeu vosaltres mateixos a la dreta una imatge del temple de Poseidó.  De fet, mitològicament va ser a la Campania on es va situar l’antiga Poseidònia, una vegada Poseidó va desterrar-se després de perdre amb Atenea l’enclavament grec d’Atenes.

ci4I de la restes romanes, què podríem dir; dóna la impressió que tot el subsòl italià està plagat de vies empedrades, cases, temples, amfiteatres, etc.  Només en aquesta regió vam visitar 3 coliseus a Capua, Pozzuoli i Pompei, el primer dels quals encara que malmès era el segon més gran de la península i té un excel·lent soterrani. A més aquí és on es va basar la llegenda d’Espartac.

D’una banda les ruïnes de Cuma, prop de Pozzuoli, amb el túnel de la Sibil·la excavat a la roca d’una manera precisa, com si hagués estat fet per una màquina d’avui en dia i, de l’altra les seves estàtues majestuoses que donen idea de la grandiositat d’aquell imperi romà i del gust per l’art ens van deixar bocabadats. Però evidentment, les perles arqueològiques d’aquesta regió són Pompei i Ercolano, ciutats sepultades per les cendres i les laves despreses per l’erupció del Vesuvio a mitjans del segle I. ci3-1Passejar pels seus carrers o entrar a les cases que conserven els estucs originals ens va portar a viure temporalment quasi 2000 anys enrera. Alguns motlles de guix mos-traven, per l’expressió de les cares i dels cossos retorçats, el dolor patit per les víctimes.  A més va ser sorprenent percebre que a mesura que ens anàvem allunyant de les àrees més concorregudes, majoritària-ment tothom passejava pels carrers quasi desèrtics d’aquesta ciutat en silenci… com si  la desgràcia  que va tenir lloc allà entrés a formar part de les nostres vides.

ci5La seva riquesa natural tampoc és gens menys rellevant, com la terra fumejant dels camps Flegreos o sulfatara a Pozzuoli, el Vesuvio (Torre del Greco) amb el seu con que encara fumeja i el munt de laves.  D’altres indrets, com les illes de Capri i Ischia amb el seu encant singular, sense oblidar els majestuosos escarpats de la península Sorrentina i la costa Amalfitana, on s’aprofiten les pendents mitjançant terrasses plenes de llimoners ens omplen d’aquella pau que normalment aporten els paratges naturals.

Amb tot això no hem d’oblidar l’oferta gastronòmica, aparentment ‘limitada’, en principi, doncs es basa en pasta i pizza, però d’una varietat infinita en formes i en combinació de condiments que li atorguen la seva fama, especialment per la canalla.  A més, l’acompanyament amb els seus vins blancs (per exemple Falanghina), suaus i aromàtics, i al final un xarrup del refrescant licor dolç limoncello feien dels menjars tota una litúrgia.

ci6Del trànsit aparentment gens reglamentat i del caos viscut a Napoli també hauríem de fer una ressenya. Arribar a una cruïlla i haver de decidir cap a on anar mirant els indicatius i només en dos segons, temps màxim que et deixen de reacció, no és gens fàcil.  L’absència de semàfors i la conducta de veure qui és el primer i més valent a l’hora d’entrar als vials o en els avança-ments fan que la conducció del cotxe i el passejar per les ciutats, especialment per Napoli, sigui tota una aventura de risc.  Malgrat tot cal dir que com tots actuen igual no vam veure cap incident.

ci7La única tristesa va ser la coincidència dels múltiples sismes que es van patir a l’Abruzzo i que van causar tanta desgràcia i patiment.  La Campania també te el mateix risc de terratrèmols i la gent d’allà veien com, degut a la pirateria o a l’enriquiment fraudulent d’alguns, davant causes naturals com aquestes la vida de molts italians està en joc.  De fet la processó que vam viure a Meta va ser realment sepulcral.

D’aquí el títol d’aquest text, un país de tanta bellesa i que malauradament depèn de la sort del bon fer de la gent, la societat i els seus polítics per a garantir la seva supervivència.  Malgrat ser-hi commoguts com ells, vam poder conviure amb les alegries dels ‘campanesos’ i gaudir dels seus espectaculars indrets i riquesa cultural i gastronòmica.

angel1

peu1peu2

Anuncis