Disc de la setmana: Imán Califato Independiente

9992Veritat que aquesta setmana em permetreu un “desliz”?. Uns dies complicats, on aquestes petites il·lusions que ens fan funcionar en el dia a dia, gairebé es van a norris. Vaig trobar aquest disc, possiblement estigui molt desfasat, però m’ha fet molta companyia.

M’ho ha evocat, la preparació d’una sortida a terra Andalusí. Buscar el LP i treure-li la pols al giradiscs, m’han ajudat molt.

En molts països d’Europa i en els Estats Units, tant a les emissores de ràdio, els bars i la gent tenen molt respecte al passat, a la seva musica, als seus arrels, és difícil que succeeixi el que passa al nostra país, i és que grups tan bons, siguin totalment oblidats per un public que moltes vegades donen l’esquena a la seva cultura i a les seves arrels.

2rxgmjs1

Artista

Imán Califato Independiente

Àlbum Imán Califato Independiente
Cançó que escoltes Cerro Alegre

.

Imán Califato Independent, va ser una banda que va interpretar un rock simfònic, progressiu, andalús, instrumental amb grans dosis de fusió i simfonisme. És així com en el seu primer treball homònim (1978) , on interpreten amb delicadesa i senzillesa un rock simfònic inundat de melodies senzilles i agradables amb nombrosos detalls “aflamencados” típics del anomenat en aquells dies Rock Andalús, Jazz Rock i Fusion, com per exemple; Return to Forever o la Mahavishnu Orquestra.

86112591El àlbum és un gran treball amb atmosferes d’alta càrrega simfònica, de melodies suaus, gens complexes però si riques en teixidura i canvis rítmics. Continus canvis de ritme en crescendo, cortines de teclats, però el protagonisme és de la guitarra i els sintetitzadors.

Ull als integrants, és una reunió dels millors i més polifacètics músics de l’època. Donen sortida a les seves inquietuds musicals, buscant noves formes d’innovar, un pas endavant en el progrés del rock, buscant una estètica més urbana, elèctrica, més accelerada amb influències del blues o el jazz i en aquest cas del flamenc.

Ells són Iñaki Egaña (curiosament basc i que va estar entre d’altres grups a Los Bravos y Barrabas (“On the road again”), Manuel Rodriguez (Goma, Glutamato Ye-Ye i Los Pistones), Marcos Montero (Alaska i Dinarama, Joaquín Sabina) i Kiko Guerrero (Los Solos).

Desitjo no m’ho tingueu en compte, la pròxima setmana tornem a la normalitat , us ho prometo.

amicsSi teniu interès en escoltar aquest disc només me l’heu de demanar entrant al nostre ‘grup d’amics del bloc’ a facebook i el podem compartir. Agrairia que escrivíssiu als comentaris el que us ha semblat.

 

<<< Veure tota la sèrie ‘Disc de la setmana’


toiesmesarticles

peu2

Anuncis