Disc de la Setmana: Ahmad Jamal “Complete live at the Pershing Lounge”

Després d’unes quantes divagacions, que em venien de gust, aquesta setmana torno amb un disc de jazz, de jazz clàssic. D’un d’aquests músics controvertits, que per a uns és simplement un pianista de cocktails i per a uns altres, la gran majoria, és sublim la harmonia de la seva musica, sent considerat com un dels millors pianistes de jazz, (Miles Davis, sempre va confessar que era el seu music de capçalera).

AhmadJamal3--FrankCapri-bw

El passat mes de març, en el JazzTerrassa, es va presentar Ahmad Hamal, als seus 78 anys ens va delitar amb el seu últim disc “It’s magic”. Aquest fet em va fer repassar la seva discografia, que tenia oblidada. Vaig descubri que dos Lp’s gravats en el 58 (“But not for em” i “At the Pershing vol.2”), havien estat reeditats i remasterizats en el 2007 amb el nom de “Complete live at the Pershing Lounge”.

M’ha fet una especial il·lusió aquesta reedició, del que per a mi, és un disc que marca un abans i un després del trio en el jazz. Escoltar com Jamal utilitza els espais, els silencis, de forma innovadora i minimalista. Deslliurant-los de tal manera que un pot sentir perfectament la secció rítmica. Aquest ús conscient d’espais i silencis té una intenció dramàtica, que li dóna una aparent simplicitat a la seva musica.

jamallll

Artista

Ahmad Jamal Trio

Àlbum Complete live at the Pershing Lounge
Cançó que escoltes Music! Music! Music!

El contrabaix i la bateria, deixen de ser mers instruments d’acompanyament del pianista, per a implicar-se en un continu dialeg. Israel Crosby (contrabaix), Vernell Fournier (bateria), van ser els encarregats d’abrigallar a Ahmad Jamal, en aquest enregistrament, que duu el seu piano a arribar a expressions ritmiques, inusuals fins a llavors. I reiterar el paper tan important, com veritables solistes del contrabaix i bateria.

Els temes escollits, són el repertori habitual de Jamal en aquella època. Standars deliciosament reinventats per a l’ocasió; All the things you lare, I´ll remenber april, My Funny Valentine, They ca´t take that away from me… i per descomptat l’immortal Poinciana.

Recordem que parlem de l’any 1958. La música que altres trios van fer posteriorment (Bill Evans, Brad Mehldau; Keith Jarret…), va tenir el seu origen en aquestes sessions del Club Pershing Lounge de Chicago.

Un verdadera delícia poder escoltar aquest disc gravat en directe per Ahmad Jamal, el seu so encara est com sempre, càlid, alegre i amb una vitalitat què es contagia, que ho gaudiu.

amicsSi teniu interès en escoltar aquest disc només me l’heu de demanar entrant al nostre ‘grup d’amics del bloc’ a facebook i el podem compartir. Agrairia que escrivíssiu als comentaris el que us ha semblat.

<<< Veure tota la sèrie ‘Disc de la setmana’


toiesmesarticles

peu2

Anuncis