Taller de fotografia (73)

taller731Bon dia amics ! Malament quan comences així… No home, és més, després dels darrers tallers penso que necessitem uns dies més per pair-ho tot..

Avui començarem una petita sèrie que ens ha de permetre transformar totalment les nostres fotografies,  a mi m’agradaria enfocar-ho més com un ‘revelat digital extra’ que la fotografia digital ens ofereix, enlloc de parlar de retoc o manipulació fotogràfica.

Aquest és un revelat addicional que afegirem al ‘clàssic’ proces fotogràfic i que pot canviar radicalment la fotografia original…

Taller de fotografia (73): Qui ha dit que no fem bones fotografies?. L’HDR (1)


263HDR? Ja tremolo… En el capítol d’avui intentarem introduir la fotografia d’alt rang dinàmic (High Dynamic Range) i ho farem amb una aproximació molt senzilla, ja la complicareu més endavant… Ja al taller 26 introduíem alguns conceptes al voltant de l’alt rang dinàmic i donàvem algunes solucions per poder afrontar aquest tipus de fotografia. Us recomano una nova lectura d’aquest taller abans de continuar amb el d’avui…

En aquell taller introduíem alguns conceptes bàsics i apuntàvem a la necessitat de l’ajut d’e programes especials per poder representar les fotografies d’alt rang dinàmic. Avui us ensenyaré els primers passos amb aquestes eines.

La sort de fer aquest taller cada setmana és que des del taller 26 (26 de Maig del 2008) al d’avui ha passat gairebé un any i que, seguint la metodologia del taller, podem tornar al mateix tema des d’un altre punt de vista per consolidar els conceptes, cosa que amb un taller amb ‘index’ no haguéssim pogut fer.


Quin és el problema?

Hem citat tantes vegades el rang dinàmic als nostre taller que penso que avui serà bufar i fer ampolles.

La llum és la raó de la fotografia, aquesta tracta de captar la llum, però molt sovint, a les escenes reals, les diferències de lluminositat en una mateixa escena poden ser tant elevades que ni els nostres ulls la poden captar simultàniament sense haver-se d’adaptar.

taller722A la realitat podem trobar escenes amb lluminositats ben diferents, des de la que ens arriba en una nit sense lluna a un dia assolellat. La diferència pot ser, agafant com a unitat el ‘lux‘, d’unes centèsimes a més de cent mil. Cert però que en una mateix escena és difícil que convisquin aquestes dues situacions extremes i el rang de lluminositats que ens podem trobar en una escena real pot ser ‘només’ de l’ordre de 100.000:1, és a dir zones a la mateixa escena amb cent mil vegades més lluminositat que les altres.  Deu n’hi do, no? En això en direm rang dinàmic de l’escena.

L’ull humà ni de bon tros pot captar aquestes lluminositats a la vegada i usa un mecanisme d’escaneig zona a zona, de tal manera que l’ull s’adapta ràpidament a cada zona podent així captar la seva lluminositat. Si mirem a una escena d’exteriors a la zona il·luminada pel sol i després a l’ombra veureu com l’ull s’adapta a aquesta última ràpidament obrint més les pupil·les i així poder-hi veure ! O no recordeu que us passa quan entreu en una sala de cinema amb la pel·lícula començada?

El rang dinàmic de la vista humana no supera el 10.000:1 i la única manera de poder captar una escena real de 100.000:1 és fent escaneigs ràpids de totes des escenes per captar-la en el seu conjunt. Òbviament si l’escena real té un rang dinàmic baix els nostres ulls poden captar-la perfectament i no han de patir cap condicionament per poder captar l’escena. I la càmera? Doncs aquí tenim un problema

Les càmeres digitals tenen un rang al voltant de 400:1, és a dir poden captar correctament les lluminositats d’escenes que simultàniament disposin de zones on com a molt tinguin lluminositats separades 400 vegades. Com podem fer un foto d’una escena real de, per exemple, rang dinàmic 1000:1? La solució és complexa ja que les càmeres no poden fer com els nostres ulls. Les càmeres disparen per a una exposició única i per tant és impossible captar una escena amb un rang dinàmic superior al de la càmera amb una única exposició.

taller723A la taula de la dreta (podeu clicar la taula per ferla més gran) us he volgut posar el rang dinàmic d’escenes d’exteriors comparat amb l’ull humà, les pel·lícules de les càmeres analògiques, els sensors de les digitals, el monitor o la copia impresa. en cada cas podeu veure amb quin rang dinàmic es mouen i la relació amb els passos. Com cada pas té el doble de lluminositat que l’anterior no us costarà entendre, amb l’ajut de la taula que veieu a la dreta on simplement he fet que cada valor sigui el doble que l’anterior, que el ’64’ li correspon el ‘7’, és a dir 7 passos d’amplada de rang tonal equival a una diferència de 64 vegades en lluminositat entre el primer i l’últim. El que és important és que entengueu que una càmera digital com les nostres capta de l’ordre de 8 passos o zones, mentre que l’escena real en pot arribar a tenir 17.

taller725Això justament és el que us intento explicar amb el quadre de l’esquerra (podeu clicar el dibuix per fer-lo més gran). Mireu és senzill… Cada vegada que hem de captar un reng dinàmic amb un dispositiu amb més baix rang dinàmic hi ha una pèrdua d’informació. En el nostre cas imagineu que volem captar amb la càmera tot el rang dinàmic de l’escena. Simplement la càmera no pot.

Però què passa? Doncs que la pobra càmera intenta captar el ‘tros’ que pot de l’ample rang dinàmic de l’escena (mirem l’exemple) i el converteix en el seu rang tonal. Per l’esquema ja intuïm les dues conclusions a les que volia arribar:

tf3 Hem de disparar amb un valor d’exposició determinat. Imaginem que el que hem escollit capta només la part central del rang dinàmic de l’escena. Primera conclusió: No hem pogut captar les dues zones vermelles de l’esquema, en aquest cas ni les ombres ni les llums altres de l’escena real.

tf3 Es produeix una transformació del rang tonal original de l’escena en el rang de la càmera. Es com si volguéssim fer entrar un full de paper en una carpeta més petita, la solució és doblegar els dos extrems. Segona conclusió: Tots els tons des del negre al (1) es converteixen en (2) per la càmera (negre) i tots els que van des de (3) al blanc en (4) a la càmera. Acabem de perdre les zones d’ombres i llums, les primeres quedaran concentrades a la zona de ‘negres’ i les segones a la zona de ‘blancs’, perdent aquestes zones del rang tonal i per tant aquestes textures. El resultat? El podeu veure a la segona fotografia, zones contrastades on hem perdut les textures de les ombres i de les llums.

taller71idea1 Haguéssim pogut sobre-exposar? Clar, i la barra del rang de la càmera hagués estat desplaçada a l’esquerra. Hagués captat correctament les ombres però que hagués passat amb les llums? I sub-exposar? També, en aquest cas la barra es desplaçaria a la dreta exposant correctament les llums però què hagués passat amb les ombres?

Aquest és el problema de les fotografies d’alt rang dinàmic, que necessitem més d’una fotografia per poder cubrir tot el rang dinàmic de l’escena.

Bé, sembla que hem arribar al punt crític de l’alt rang dinàmic. La nostra càmera pot tenir un rang dinàmic més baix que l’escena que volem captar, en aquest cas, no podrem captar simultàniament les ombres i llums amb textura a la nostra fotografia. Què passaria si les nostres càmeres tinguessin la capacitat de captar un rang dinàmic més alt?

taller726

A l’esquema de dalt us he fet una simulació de fotografies fetes amb càmeres amb diferent rang dinàmic, des de la de l’esquerra amb baix rang dinàmic fins a la quarta que correspondria a una càmera professional. Veieu la diferència? Què podem fer per simular una fotografia que capti la totalitat del rang dinàmic de l’escena ? (cas hipotètic de la fotografia de la dreta)

Doncs sembla senzill, oi? Perquè no fem com els nostres ulls? És a dir, perquè no condicionem l’exposició a cada zona de l’escena? Per fer-ho la solució és senzilla, fem múltiples fotografies ! On cada fotografia tingui el valor d’exposició que permeti captar correctament la lluminositat global, la totalitat del rang total.


taller71idea1 La solució per poder captar escenes d’alt rang dinàmic passa per  l’exposició de múltiples fotografies de tal forma que totes les zones de l’escena estiguin correctament exposades en una o altra exposició.

La forma més senzilla de fer-ho és fer la fotografia segons l’exposició que marca el fotòmetre i repetir-la sub i sobre-exposant-la i així captar correctament les zones d’ombres i llums.

taller724

A l’esquema de dalt podem veure de forma senzilla com amb dues exposicions, com farien els nostres ulls per captar correctament les zones de llums i ombres, cobrim tot el rang dinàmic d’aquesta complexa escena. La fotografia final que voldria obtenir la tenim a la dreta o fem conviure totes les zones de lluminositat de l¡escena real dintre del rang dinàmic que ens ofereix el nostre monitor.

Si clar però què fem després amb les múltiples fotografies? Bé, ja hem arribat al que us volia explicar avui: Necessitem tractar-les amb un programa especial. Avui us introduiré al Photomatix.

La creació de fotografies d’alt rang dinàmic (HDR) amb Photomatix

taller72fm1Hi ha alguns programes que tracten fotografies amb múltiples exposicions per convertir-les en fotografies d’alt rang dinàmic (High Dynamic Range). Els més usats son el propi Photoshop i el Photomatix, especialment dissenyat per fotografies HDR.

Photomatix és un producte de HDRsoft i el podem aconseguir en dues versions, la gratuïta i la de pagament, el Photomatix Pro. La gratuïta és realment molt limitada i la podeu baixar (només en plataforma windows) de:

http://dl.filekicker.com/send/file/180910-UFPR/PhotomatixBasic121.exe

El Photomatix Pro el tenim tant a les plataformes Windows com Mac i el podem aconseguir de la pàgina de HDRsoft: http://www.hdrsoft.com/download.html, sent la darrera versió en el moment d’escriure aquest taller la Photomatix Pro 3.1, el cost del producte és de 99 USD i jo realment us recomano que feu aquesta petita inversió. Aquí podeu veure alguns exemples del que és capaç de fer i fins i tot podeu baixar-vos en pdf el manual d’instruccions així com tutorials per anar aprenent les gens senzilles opcions.(http://www.hdrsoft.com/support/index.html)

taller72fm2El concepte darrera Photomatix és però senzill. El flux de treball es basa en dues fases. La primera i a partir de fotografies d’una mateixa escena amb exposicions múltiples és generar una imatge d’alt rang dinàmic. La sorpresa és que al veure una imatge HDR al nostre monitor el que estem fent en realitat és condicionar l’alt rang dinàmic al rang dinàmic del monitor pel que ens sobtarà desagradablement aquesta imatge generada. No passa res… ara en el segon pas aquesta imatge que el nostre monitor no pot veure correctament caldrà tractar-la distribuint els tons per poder-los representar en el monitor, que té un rang dinàmic més baix. En això se’n diu ‘Tone mapping‘ i és la part més complexa del procés.

Avui el dedicarem a treballar aquesta part.

taller72fm3El primer que veiem a l’obrir el Photomatix és un menú amb les dues funcions bàsiques que és capaç de fer: la generació d’HDR i la generació de foto per combinació d’exposicions (Exposure Blending). En un segon capítol ja tractarem en detall el segon cas així com opcions avançades de la generació d’HDR. Avui simplement practicarem amb l’eina i treballarem algunes de les seves opcions.

La generació d’una imatge HDR:

La forma ‘normal’ de treballar en el mode HDR és combinar una fotografia amb múltiples exposicions, 2, 3 o més per que el programa faci la resta. Es tracta senzillament d’agafar 2, 3 o més fotografies, cada una d’elles amb el rang dinàmic que ens ha donat la càmera perquè Photomàtix les combini en una nova fotografia d’alt rang dinàmic que haurem de treballar per distribuir els tons per poder-la representar al monitor. Entendre aquest procés és molt important per entendre el funcionament d’aquests programes.

L’opció més senzilla és la creació d’una fotografia HDR a partir d’una única fotografia JPG. Sí, el que sentiu.. Es tracta d’agafar una fotografia de la que no n’estem massa satisfets de la distribució tonal i deixar que Photomatix crei una nova imatge d’alt rang dinàmic (pas 1) que després tractarem per representar-la al monitor del nostre ordinador (pas 2). En aquest segon pas tenim dues opcions ‘Details Enhancer‘ (ressaltar detalls) i ‘Tone Compressor’ (Compressor de To). Avui farem servir el primer mètode. Per poder fer aquest procés amb una única fotografia enganyarem a Photomàtix passant-li dues fotografies que en realitat és la mateixa.

El millor per explicar com funciona és veure aquest vídeo que us he preparat:

Hem pogut veure com des d’una única fotografia, sense necessitat de tenir copies amb diferents exposicions, Photomatix és capaç de redistribuir els tons i produir una molt millor fotografia. La fase important és la segona, el Tone Mapping (o la redistribució de tons) on el resultat dependrà molt dels valors que escollim a les diferents opcions. Anem a repassar el que hem vist: (extret del manual d’usuari de Photomatix)

taller7210Strength (força): Controla la força del contrast. el valor per defecte és 70 però podeu moure l’indicador cap els extrems per veure’n els efectes.

Color saturation (saturació del color): Controla la saturació dels canals RGB (color). El valor mínim donarà una fotografia en blanc i negre. el valor per defecte és 46.

Luminosity (Lluminositat): Controla la lluminositat en el procés de compressió del rang tonal, sí, el que ens permetrà veure la fotografia a l’ordinador. El valor per defecte és 0 i moment l’indicador a dreta o esquerra podreu canviar la lluminositat global (només cal fixar-vos amb el desplaçament de l’histograma)

Light Smoothing (suavitzat de la llum): Vdeureu que només té 5 posicions, des de ‘Very low’ a ‘very high’. És el més complexe de tots i el que més efectes té sobre l’aparença final de la fotografia. Tracta el contrast entre zones i el millor que podeu fer és anar clicant una a una les cinc posicions per veure’n els efectes. L’efecte més ‘artificial’ l’obtindrem al primer (very high), donant aquelles fotografies HDR que tan mal ha fet a aquesta tècnica. En canvi mireu quina marevella.. El valor per defecte és ‘Alt’.

Microcontrast: Té un efecte contrari al de ‘lluminositat’ en quant al resultat. Valor alts donen més contrast a la fotografia. El valor per defecte és 0.

La resta d’indicadors, Tone, Color i Smoothing settings, ja els anirem veient però son força intuïtius, especialment els de To i color. Podeu però anar jugant…

Amb aquest senzill mètode (una única exposició) els resultats son força bons però òbviament no resol els problemes d’alts rang dinàmics (que tractarem en un proper capítol). M’he entretingut a ‘millorar’ algunes fotografies dels darrers viatges i en podeu veure els resultats (sempre a partir d’una única foto):

taller72fm4

taller72fm6

taller72fm7

taller72fm9

taller72fm8

Si voleu llegir més sobre com produir una foto HDR a partir una única fotografia podeu veure aquest article (en anglès): http://www.flickr.com/photos/cleever/255026221/

Si voleu saber més sobre tècniques HDR:

http://digital-photography-school.com/an-introduction-to-high-dynamic-range-imaging-hdr

Un passeig pel grup d’HDR de flickr: http://www.flickr.com/groups/hdr/pool/

De moment us recomano que us feu amb el Photomatix i aneu practicant amb una sola fotografia i veure’n els efectes dels diferents comandaments. Le properes setmanes ja entrarem en matèria tractant amb múltiples exposicions i obtenint fotografies HDR de ‘veritat’.

Bé amics, ja teniu material per practicar… Bona setmana i fins el proper dilluns.

taller72anuncipdf

Per dinamitzar el taller de fotografia a flickr he pensat que estaria bé posar-nos treballs mensuals per anar treballant i pujant els nostres resultats al taller i així poder-los comentar.

flick

Com que aquest mes ja està començat us he proposat un tema senzill… Ens veiem a flickr !!

<<< Veure tots els articles de ‘Taller de Fotografia’

Totes les fotografies publicades en aquest taller estan fetes i son propietat de l’autor, excepte en aquells casos que se’n especifica el contrari. Si les utilitzeu citeu la font.
Todas las fotografías que aparecen en este taller están hechas y son propiedad del autor. Si las utilizáis citad la fuente.

toiesmesarticles

peu2

Anuncis