Déjame entrar

dejameentrar1Sí, ja sé el que em direu… què feia molt que no parlàvem de cinema, oi? Doncs sí, entre futbols i diverses celebracions he fet varies setmanes campana a la cita dels dissabtes a la nit.

Fa però un parell o tres de setmanes, tot aprofitant un divendres de festa que representava que era el dia del Treball, se’m va acudir fer cas de les bones crítiques que havia llegit d’una pel·lícula sueca d’un tal Tomas Alfredson, que arribava a les nostres pantalles amb alguns premis sota el braç, més de 25 premis en festivals diferents,  i que tractava un tema barreja d’història d’amor i de vampirs… tot plegat vaig pensar que era una bona ocasió per veure una cosa diferent encara que m’hagués d’aixecar de la butaca a mitja pel·lícula..

Doncs no, no em vaig aixecar, és més vaig sortir del cinema amb la sensació d’haver vist potser la pel·lícula més interessant de l’any… (amb permís de l’Àgora de l’Amenábar).

‘Låt den rätte komma in’ és el nom en suec d’aquesta increïble cinta, que a les nostres pantalles es va estrenar com ‘Déjame entrar‘, tot i que la versió anglesa, desconec si la sueca, no acaba de titular-se igual, Let the Right One In, que no és exactament el mateix. Tant se val, aquesta cinta del 2008 de 114 min de durada és una forma brillant de tornar als 80’s amb històries de vampirs, de vampirs ‘humans’ que res tenen a veure amb el que estem acostumats. Una pel·lícula elegant, amb una narrativa brillant, amb supremes actuacions dels dos artistes principals i amb una historia increïblement ben contada que porta molt més missatge del que ets capaç d’empassar-te mentre dura la projecció.

dejameentrar2

La historia et sedueix, et deixa garratibat, perplex del que estàs veient i que bona part és degut a l’encís dels dos nens protagonistes, Kåre Hedebrant (Oskar) i Lina Leandersson (Eli). Tots dos porten el pes de la historia, una historia d’amor, de tristesa, de soledat… tot complementat amb una fotografia pausada i poètica dels paisatges foscos i nevats del país nòrdic.

de3

Basada en el best seller de Jonh Ajvide Lindqvist, la cinta és un petit conglomerat de peces que encaixen a la perfecció i que van conformant una història que a mesura que va passant la pel·lícula et va captant més i més.. Ell, tímid, maltractat pels seus companys de classe.. Ella, un monstre … Ell, un nen de 12 anys, enamorat de forma platònica, sincera, infantil… Ella, una bèstia amb aparença de nena que necessita matar per viure…

de4

Escenes terriblement dures, terrorífiques i salvatges diria, però compaginades amb d’altres de tendresa i plenes de sensibilitat, que no et permeten perdre’t ni uns segon d’aquesta lenta història però intensa, molt intensa, a vegades fins i tot divertida, absurda.. però que no desentona ni desmereix la brillant representació.

Una pel·lícula sensible i intima que no us decebrà. Una joia sueca que si no correu no crec que duri massa a les nostres cartelleres. No és ‘Crepúsculo’ ni ‘sang i fetge’ fàcil, és una proposta atractiva, original i arriscada, tècnicament impecable i d’escenes brillants.

Un extraordinari exemple del bon cinema europeu del que no penso veure la versió americana.

de5

Aquí us deixo l’enllaç per veure el tràiler en V.O. i en alta definició (cliqueu a la foto de l’esquerra). Clicant aquí podeu veure una de les escenes de la pel·lícula en HD.

(a la pàgina veureu la possibilitat de veure el tràiler en diferents formats. En totes les opcions heu de tenir el QuickTime instal·lat).

No us perdeu el web de la pel·lícula: http://www.lettherightoneinmovie.com

.

M’agradaria saber la vostra opinió si heu vist la pel·lícula:


<<< Veure més articles de cinema

toiesmesarticles

peu2

Advertisements