Taller de fotografia (76)

taller761Com anem? Si t’ho explico no et queda espai pel taller… Bé home tranquil…

Avui reprendrem un tema que cada cop m’apassiona més i que poc a poc vaig descobrint que l’absència de color permet la presencia d’altres qualitats a a la fotografia… De moment no entenc res…

Sí home, avui és un dia perfecte per aplicar algunes de les tècniques que hem après tot aquest temps a produir fotografies en blanc i negre..

Taller de fotografia (76): La fotografia digital en B/N (1)

Però no n’havíem parlat ja del tema? Sí, ho hem fet varies vegades, primer al taller 30 on treballàvem la fotografia en blanc i negre des de l’absència del color, després al taller 32 vam veure com els filtres de ‘color’ podien fer variar els tons de grisos a la fotografia en b/n… Avui començarem una petita sèrie on treballarem el b/n des de la creativitat i l’expressivitat.

taller71idea1Prescindir del color a la fotografia afegeix una sèrie de qualitats potenciades per l’augment del contrast i dels detalls de les textures que acaben donant fotografies ‘clares i amb força’.

.

taller7615-1El color és el gran aliat de la nostra vista per satisfer-la i excitar-la i que acaba donant ‘sentit’ a les nostres fotografies però també molt sovint el ‘color’ dona excessiva complexitat a les fotografies, amb missatges massa rics que molt sovint poden ser massa complexos d’interpretar. El color pot emmascarar siluetes i formes, pot amagar les textures i el detall, tot per donar una sensació de plaer a la vista.

El primer problema que ens trobarem a la fotografia en blanc i negre és la gran varietat de transformacions de l’espectre cromàtic de l’escena a l’escala de grisos. Aquesta transformació és un dels aspectes més importants a treballar. D’aquesta transformació obtindrem una o altra expressió de la fotografia. Cal, per tant, entendre no només els diferents processos de transformació sinó també com la nostra ment ‘llegeix’ coses diferents en fotografies amb diferents assignacions a l’escala de grisos.

taller7616A la fotografia de l’esquerra us vull demostrar com n’és d’important el contrast, les ombres i les llums a la fotografia en blanc i negre. En aquest exemple la fotografia en blanc i negre ha perdut tota la gràcia, convertint-se en una fotografia plana.
Aquesta és una de les observacions més importants que a priori haurem de visionar al fer una fotografia que acabarà sent una fotografia en blanc i negre.

La correspondència color > b/n

Aquest va ser un dels punts més treballats al taller 30, però avui gairebé després d’un any ens serà més fàcil entendre que els colors (matis, to i saturació) tenen correspondències diferents a l’escara de grisos depenent del mètode que es faci servir. Això és senzill d’entendre ja que el ‘color’ es representa per una terna de valors, per exemple ‘255, 128, 32′ a l’espai de color RGB (recordem el taller 63), mentre que un ‘gris’ a l’escala de grisos el podríem representar per un únic valor, per exemple (25) en una escala (0:negre-100:blanc). Començarem a l’inrevés…

taller764

L’escala de grisos

taller765Hi ha varis mètodes de conversió digital de la fotografia en color a blanc i negre. El més comú és el mètode utilitzat per la majoria de programes d’edició digital, com el Photoshop o el gimp. Es tracta del mètode de conversió de l’espai RGB a l’espai de l’escala de grisos i el resultat el podeu veure a la primera fotografia de dalt. Aquest és un mètode que assigna a cada ‘color’ un ‘gris’ de l’escala de grisos i ho fa tenint en compte la ‘lluminositat’ de cada color per fer-la coincidir amb la ‘lluminositat’ a l’escala de grisos. Amb aquest principi els mètodes matemàtics que utilitzen els conversos digitals passen per una ponderació dels tres canals cromàtics RGB, és a dir el vermell, el verd i el blau, amb una composició de 30% del valor vermell, 59% del verd, i 11% del blau. Teòricament el resultat és una fotografia en b/n amb una distribució de lluminositats molt semblant a la fotografia en color. No aconsegueix però suplir la ‘percepció’ del contrast que la nostra vista té del color i molt sovint ens podem trobar amb fotografies ‘planes’, sense contrast, sense ‘expressió’… és un mètode senzill, gairebé automàtic a Photoshop o gimp però força dolent en resultats.

La de-saturació

taller766Encara és pitjor el segon dels mètodes més utilitzats: la de-saturació. Aquesta opció la trobem a tots els programes d’edició digital i resulta tan senzilla d’aplicar com la primera. Es tracta simplement de ‘treure el color’, dit d’una altra manera de fixar el valor de saturació a zero.

Aquesta és una tècnica horrible ja que no té en compte la possible ponderació dels tres colors primaris i simplement els de-satura podent.-nos trobar (mireu de nou el taller 30) amb colors de matis diferents però igual valor de saturació que queden convertits amb el mateix to de f¡gris. Només s’obtindran valors acceptable si els colors originals tenen valors de saturació diferenciats. A l’exemple de la dreta podeu comprovar el desastre que ha suposat la conversió de la fotografia en color a b/n pel mètode de la de-saturació. La pèrdua de contrast és total. La fotografia ha perdut tota la vida…

És per aquests motius que els mètodes més interessants per la conversió a b/n son aquells que tenen en compte la barreja de canals RGB, potenciant-ne uns o amb l’absència d’altres.

Els canals de color

taller767

El tercer mètode, i el primer recomanat, pel tractament del color és el ‘Channel mixer‘ o la ‘barreja de canals’, opció que podem trobar a Photoshop i a la majoria de programes d’edició avançats com l’Aperture. Aquest mètode  és una variació del de l’escala de grisos donant la llibertat de manipular la lluminositat dels components RGB de la fotografia original per obtenir el contrast global i local que el fotògraf persegueix en la seva conversió a blanc i negre.

A l’exemple de l’esquerra podeu veure el diàleg que s’obre al clicar a Imagen>Ajustes>mezclador de canales a Photoshop (opció semblant la podem trobar a Aperture). Simplement, al tractar-se de lluminositats, hem de tenir compte en combinar les lluminositats de cada canal per no superar el 100% de la lluminositat original o correrem el risc de sobre-exposar en excés les llums. L’exemple que veieu ha estat una bona solució per donar contrast a la fotografia diferenciant clarament la zona de la flor de les fulles i fons. Ja veieu que amb aquest mètode les combinacions son múltiples i haureu d’estudiar els colors originals per saber quin canal cal augmentar o disminuir de lluminositat. La resta del mètode, és a dir al conversió a b/n, és exactament igual que en el cas de l’escala de grisos.

taller768

Els filtres

El quart mètode, per mi sens dubte el millor, és el que podem trobar sota ‘Blanc i negre‘ al menú Imagen> Ajustes. En aquest cas se’ns permet la possibilitat de jugar amb els tres colors additius i els tres colors subtractius donant-nos la possibilitat de simular ‘filtres de color’, és a dir de jugar amb l’absència de colors.

Els resultats d’aquest mètode son espectaculars i per cada fotografia, estudiant els seus colors originals, podem aplicar filtres de ‘color’ per permetre el pas d’un dels canals i impedir-ne els altres.

I ara és quan arribem al començament…

Ara és quan podem entendre que partint dels colors primaris auditius o subtractius la correspondència amb l’escala de gris por resultar radicalment diferent. La prova més interessant és la que us he preparat.

taller769He preparat una ‘fotografia’ que conté els 6 colors primaris perquè veieu l’efecte dels filtres, que d’una manera senzilla representa una manipulació dels canals de color. Un filtre vermell deixarà passar el color vermell però en canvi reduirà el pas, total o parcial depenent de la intensitat del filtre, dels altres dos primaris, el verd i el blau. Jugant amb la intensitat dels filtres estarem canviant radicalment la representació dels ‘colors’ a l’escala de grisos.

Mireu l’exemple. He convertit la fotografia original dels 6 colors primaris RGB i CMYK a blanc i negre utilitzant diferents filtres, el primer neutre, vermell, taronja, groc, verd i balu.

No creieu que els resultats son sorprenents?

Fixeu-vos amb l’efecte del filtre verd. Veieu com aquest fa correspondre un valor alt del ‘verd’ a l’escala de grisos i en canvi un valor molt baix dels vermell i blau. Us podeu imaginar com seria la conversió d’una fotografia de vermells i blaus amb un filtre verd?

taller763La utilització de filtres a la conversió a blanc i negre és una de les tècniques més creatives de la fotografia digital (el mateix podíem aconseguir a la fotografia analògica amb filtres ‘reals’ de color amb una pel·lícula en blanc i negre).

Una de les regles que podem deduir de l’ús dels filtres d’un color determinat és l’alta lluminositat del color del filtre comparada amb l’enfosquiment de la resta de colors primaris, RGB o CMYK. Així podeu veure quines fotografies en b/n tan diferents de la mateixa escena de l’avió del Tibidabo. Estudieu cada una d’elles i deduïu perquè el gris de l’avió ha sortit tan diferent amb els tres filtres de la prova.

Què quina és millor? Doncs cap i totes. Aquesta part és vostra i haureu de saber bé què voleu obtenir. Les tres fotografies en b/n em semblen interessants però el missatge en cada una d’elles és ben diferent…

La fotografia digital en b/n té unes possibilitats infinites en la determinació de la gama de grisos, el que permet desenvolupar la creativitat i l’expressivitat a la fotografia.

Alguns consells

Avui veurem alguns consells i en deixarem uns quants pel proper taller.

tf1El més important per mi és que dispareu la fotografia en color i que posteriorment la convertiu per algun dels mètodes explicats avui a blanc i negre. Al final, amb pràctica, la conversió quedarà reduïda a dos o tres elements bàsics: la nitidesa o detall de la textura, la composició d’ombres i llums i l’ús de filtres que ens permetrà jugar amb el ‘mapa’ de grisos.

taller7610

Les dues fotografies de dalt han estat processades a partir del mateix original en color. Sabent que la magnífica model portava in forro polar vermell i una jaqueta blava sabríeu esbrinar amb quins filtres han estat processades les dues fotos? Si ho heu esbrinat haureu fet un pas de gegant en la ‘conversió’ mental del color al blanc i negre.

tf1taller7617Dispareu sempre que podeu en mode RAW. El tractament que podeu fer just abans de convertir-la a blanc i negre dona millors resultats en quant al ‘soroll’ i a la distribució de tons. el fet d’haver de passar pel laboratori digital per la conversió de RAW a JPG ens permet treballar l’exposició, el contrast, la temperatura del color o la saturació. Tots ells elements important alhora de convertir la fotografia en blanc i negre.

tf1taller7611El motiu i la composició. No, no hem de canviar les regles de composició. la fotografia en b/n es regeix pels mateixos principis que hem anat treballant al taller però l’expressió global de la fotografia pot canviar radicalment. Personalment penso que és un món al·lucinant i cada fotografia en blanc i negre és un nou descobriment, una nova manera d’expressar allò que no podia en color. D’això ja en parlarem al proper taller.

tf1taller7612El detall i el contrast. és curiós com la fotografia en blanc i negre, pionera a les càmeres analògiques, és la que necessita un procés digital més acurat a les nostres modernes càmeres digitals. Aquest procés no està exempt de certa ‘artificialitat’, com en el cas del HDR del que molts fotògrafs professionals volen fugir i al igual que els moderns lectors de CD i amplificadors volen emular el ‘so’ del toca-discs, la fotografia digital en blanc i negre busca aquelles propietats que tenien les fotografies revelades químicament a partir d’un carret en blanc i negre.

Les dues propietats més importants que molt sovint no veiem a la fotografia digital és el contrast, tant global com local i el detall de les textures que sembla ha desaparegut en la majoria d’algoritmes de conversió digital a blanc i negre. Per molts és fàcil saber, entre dues fotografies, quina ha estat digital i quina ha estat escanejada a partir d’una còpia en paper a partir d’una analògica. Per sort tenim a Rob Carr.

taller76a1El mètode ‘Rob Carr’


No sé si coneixeu a Greg Gorman. Nascut a 1949, Gorman és un conegut fotògraf de les celebritats de Hollywood i autor de moltes de les millors portades a revistes prestigioses com Life, Vogue, Newsweek, Rolling Stone, Time o Vanity Fair. El cert és que és un meravella veure les seves coleccions en blanc i negre i un referent indiscutible d’aquest tipus de fotografia.

En els seus treballs d’investigació continua del blanc i negre digital i volent ’emular’ el blanc i negre analògic el va portar fins a Rob Carr, taller7618un tècnic expert en Photoshop que ideà un mètode de conversió a blanc i negre utilitzant tècniques Photoshop que ha arribat a fer-lo un estàndard en la conversió de la fotografia digital a blanc i negre.

Tant és així que si el proveu no el podreu abandonar…

Quina és la seva tècnica?

El mètode de Rob Carr juga justament amb el darrer dels consells que us he donat avui, el contrast i el detall. El mètode Rob Carr produeix unes fotografies de contrast extraordinari i d’un detall i nitidesa que sembla ben bé impossible. El ‘look’ d’aquesta transformació ens apropa a la fotografia convencional en blanc i negre. Una meravella.

La provem?

1. Obrim la fotografia en color al Photoshop. El millor és treballar amb 16 bits per evitar transformacions traumàtiques (eixamplaments i contraccions de l’histograma) al disposar de més informació per canal (R,G i B). Anem a Ajustes>16Bits/Canal. Aquest pas és però prescindible.

2. Convertim la imatge a l’espai Lab: Imagen>Modo>Color Lab . La raó és que l’espai de color Lab té les variables (lluminositat + a+ b) i serà fàcil la conversió inicial a b/n.

3. Anem a la paleta de canals. Veurem els canals Lab, Lluminositat, a i b. Deixem seleccionat només el de ‘lluminositat’ i veurem com la foto es converteix en blanc i negre (de fet l’hem de-saturat).

4. Ja que tenim la foto en b/n canviem a l’espai ‘escala de grisos’: Imagen>Modo>Escala de Grises

5. Compte ara. Tonen a la finestra dels canals i tenint apretada la tecla CTRL (CMD als Mac) cliquem la miniatura ‘gris’, l’única que tenim. Veurem que a la fotografia es selecciona la meitat de l’histograma corresponent a la zona dreta, les llums.

6. Invertim la selecció: Selección>Invertir

7. Canviem ara a l’espai de color RGB: Imagen>Modo>Color RGB

8- Veient encara la selecció a la fotografia l’omplim de color: Capa>Nueva Capa de Relleno>Color Sólido i seleccionem un clor fosc, negre, marró fosc… Després el podreu canviar.

9. Ajustem l’opacitat de la nova capa creada al 50%. El que hem fet realment és afegir una capa fosca sobre la zona d’ombres.

10. Afegim una capa d’ajustament, preferiblement de ‘nivells’ o ‘corbes’: Capas>Nueva Capa de Ajuste> Niveles o Curvas. Jo prefereixo els ‘nivells’, és més fàcil trobar el punt de contrast desitjat. Amb això estem donant més contrast a la zona d’ombres.

Fins aquí el mètode… hi ha però una variant que continua el procés donant-li més nitidesa i detall:

11. Seleccionem el fons i dupliquem la capa.

12. A la nova capa apliquem un filtre: Filtros>Otros>Paso Alto amb el valor ‘de 8 a 10’. Aquest filtre és increïble, donant textura i nitidesa a la fotografia.

13. A aquesta capa apliquem el mode de fusió: Luz fuerte o Luz intensa. Ho fem per ‘fusionar-la’ amb la capa del ‘fons’

14. Reduïm l’opacitat d’aquesta capa al 75% o menys. Aquí heu d’escollir el resultat que més us agradi.

Sembla una mica complicat però quan porteu tres o quatre exemples és realment senzill. El resultat?

taller76a4En dos paraules: al.lu-cinant ! El contrast i el detall provocat pel filtre ‘Paso Alto‘ és senzillament fantàstic. Aquesta és una foto que vaig fer el 19 d’Agost del 2001 del Mount St. Helens a l’estat de Washington. Aquí podeu veure l’original i la comparació amb l’escala de grisos, el mètode 4 amb un filtre vermell, el mètode Rob Carr i el mètode que m’agrada més i que comentarem properament.

El mètode Rob Carr és francament interessant i el podeu provar una i altra vegada amb fotografies de diferent distribució de lluminositats per veure’n el efecte. Teniu llibertat per posar-li la capa de color que vulgueu, manipular els ‘nivells’ o jugar amb l’opacitat de la capa tractada amb el filtre ‘Paso Alto’. Podeu crear-vos una ‘acció’ automàtica a Photoshop i amb un simple clic tindreu la transformació (com es crea una acció?)

Tota una descoberta. Si voleu repassar el mètode amb dibuixets cliqueu aquí.

Veureu però que aquest mètode és fàcilment millorable. Al proper taller us ensenyaré variants del mètode de Rob Carr que contindrà l’opció dels filtres per poder jugar encara més amb el rang tonal de grisos.

Bé, l’objectiu d’avui era que entenguéssiu la varietat de transformacions que la fotografia digital ens permet amb el blanc i  negre. Comenceu a treballar aquestes tècniques ja que heu d’estar preparats pel proper taller de blanc i negre….

Bona setmana i fins el proper dilluns !


tf-1

<<< Veure tots els articles de ‘Taller de Fotografia’

Totes les fotografies publicades en aquest taller estan fetes i son propietat de l’autor, excepte en aquells casos que se’n especifica el contrari. Si les utilitzeu citeu la font.
Todas las fotografías que aparecen en este taller están hechas y son propiedad del autor. Si las utilizáis citad la fuente.

toiesmesarticles

peu2

Advertisements