Constructors de consciència i de canvi

cc1El 22 de juny a les 19:30 h, tindrà lloc a la Torre del Roser de Sant Feliu de Llobregat, la presentació del llibre “Constructors de consciència i de canvi. Una aproximació a l’estudi dels moviments socials des del Baix Llobregat”. Aquest treball, en el qual han participat 21 investigadors i investigadores, és el resultat de la VII Recerca Col·lectiva del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Els estudis han estat dirigits i coordinats per Enric Prat, Mercè Renom, Esther Hachuel i la que signa el post.

Els treballs arrenquen d’un curs d’iniciació a la recerca sobre els moviments socials al Baix Llobregat programat, durant els mesos d’abril a juny del 2003, per l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat i el Consell Comarcal del Baix Llobregat. Aquell curs va permetre aplegar un notori grup de professors i professores, alguns dels quals han participat en l’obra, com ara Josep Fontana, Enric Tello o Francisco Fernández Buey. Igualment, alguns dels alumnes inscrits al curs van passar a formar part de l’equip de recerca.

Contingut del llibre
cc2L’obra, coeditada pel Centre d’Estudis Comarcals i l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, és un estudi sobre els diversos moviments socials al Baix Llobregat des d’una cronologia àmplia i una mirada multidisciplinària. El llibre comprèn una part introductòria, a càrrec de les persones responsables de la direcció i coordinació; una altra sobre les perspectives teòriques i metodològiques, amb els articles de Josep Fontana, Francisco Fernández Buey i Enric Tello, i  el gruix del llibre: 15 recerques sobre el Baix Llobregat que rubriquen 16 autors. Els períodes i les temàtiques són diversos i abasten quatre cc3grans blocs: articles sobre els moviments socials d’Antic Règim, com per exemple els moviments dels barretines de finals del segle XVII, els antisenyorials i els moviments del segle XVIII contra la carestia dels preus; treballs sobre el període comprès entre la Revolució Liberal i la Segona República, com l’inici del moviment obrer vinculat a la primera industrialització de la comarca, les reivindicacions pageses i el moviment llibertari durant els anys trenta del segle passat; investigacions sobre els moviments socials que s’inicien durant la dictadura franquista, com el moviment obrer, amb les vagues llegendàries de les fàbriques durant els anys seixanta i setanta,  les lluites contra el desviament del Llobregat i les mobilitzacions contra l’abocador del Garraf, tots ells moviments que van contribuir a la creació del sentiment de pertinença a la comarca del Baix Llobregat; estudis sobre els moviments organitzats a finals del franquisme i que  perviuen fins al present, com el feminisme i l’ecologisme; i, per acabar, treballs que analitzen els moviments socials més recents, com els okupes, els moviments per la pau i en defensa de la terra, entre altres.
Els autors d’aquesta obra col·lectiva, que analitza la importància dels moviments socials en els processos de transformació del Baix Llobregat, són  Albert Alonso Quiñones, Josep Campmany, Montserrat Carmona, José Fernández Segura, Gràcia Dorel-Ferré, Alba Garcia, David Garcia, Javier García Galcerán, Robert González, Valerià Paül, Enric Prat Carvajal, Mercè Renom, Elionor Sellés, Jordi Sempere, Gemma Tribó i Jesús A. Vila.

Filosofia  que ha inspirat l’obra
cc4Segons es recull en la introducció del llibre:  “Al llarg de la història, han sorgit moviments socials de diferents tipus (progressistes, conservadors, democràtics, feixistes, revolucionaris, reformistes, reaccionaris, nacionalistes, d’esquerres, de dretes…), però en aquesta obra ens hem centrat en els moviments socials defensors dels drets desatesos, en els que se situen políticament en l’espai progressista i en aquells que es proclamen alternatius. (p.12)”

A llarg dels temps, els moviments socials han construït consciencia col·lectiva i han esdevingut agents actius dels canvis socials perquè han estat i són eines de participació i educació cívica. Els moviments socials han elaborat propostes que els partits polítics i les institucions del país han incorporat amb posterioritat. Propostes que en un principi semblaven utòpiques, però que després han format part de les agendes polítiques i de les conquestes ciutadanes. Per exemple, els moviments socials van ser els primers que es van posicionar en contra del servei militar obligatori i, anys més tard, aquestes demandes van donar lloc a la supressió de la “mili”. També, a través del  moviment feminista es van crear els primers centres de planificació familiar que van fer  pedagogia en relació a la contracepció, la maternitat voluntària i l’educació sexual. Igualment, els moviments per la pau van fer aportacions que més tard influirien en les agendes dels partits i en les polítiques del Govern.

cc1Els moviments socials són autèntics laboratoris d’idees i sovint actuen de motor per esperonar els partits polítics i les institucions perquè responguin a les necessitats i demandes de la societat. Estudiar el que han significat històricament és un manera de comprendre la realitat actual del Baix Llobregat. Per això us emplaço a venir a la presentació del llibre, perquè conegueu de primera mà aquest treball que tant ens parla del nostre present. La presentació anirà a càrrec de Mercè Renom, historiadora i codirectora de l’obra, i de l’historiador Josep Fontana, professor emèrit de la Universitat Pompeu Fabra.

mluz

.

toiesmesarticles

peu2

Anuncis