El Lied (3)

lied31Avui us parlaré de Gretchen am spinnrade un lied de Schubert encara de la seva primeríssima època.
Encara adolescent, als disset anys, Schubert escriu d’una tirada, el capítol fonamental de la seva obra i decisiu pel canvi en l’evolució del Lied, Gretchen am Spinnrade (Margarita en la rueca). Schubert crea el seu primer Lied absolutament genial.
El text està extret íntegre de l’obra de Goethe: Fausto. És el moment en que Margarita (Gretchen), proclama tant d’amor sentit per Fausto i la impossibilitat de ja mai més poder estar en calma, si no ja per sempre, desesperadament posseïda per l’amor d’ell i cap a ell. En aquest Lied, Schubert, aconsegueix crear el clima general del record de Fausto.

“LA HABITACIÓN DE GRETCHEN
(Margarita sola y sentada al torno)

MARGARITA.- !Qué pronto han pasado para mí los días tranquilos; ya no volveré a disfrutar nunca más la dulce paz del alma! Doquiera no esté él, está mi sepulcro; sólo dónde él asoma está la vida. Tengo la cabeza trastornada y el corazón hecho pedazos y cada vez me siento más débil. Ni aun me atrevo a recordar mis días de calma. Si me asomo a la ventana es para verle, si paso el umbral de mi puerta es para salirle al encuentro. Todo en él me seduce y fascina: su porte noble y majestuoso, su amable sonrisa, la expresión de sus ojos, la elocuencia de su palabra, su mano acariciadora, y sobretodo sus ardientes besos. ¡Adiós para siempre, paz dulcísima que perdí desde el primer instante de verle! Fatigado de quejarse en vano sólo por él mi corazón suspira. ¡Ah! ¡Que no pueda yo estrecharle en mis brazos y morir repitiéndole que le adoro!”

lied33-1

El piano ens porta un ritme obsessiu (és el rodar de la màquina de filar insistent i interromput) com el fluir del temps i del destí.
La monòtona figura de l’acompanyament pianístic representa la filosa donant voltes i es para en el moment més elevat del Lied (sein Kuss), fent evident de cop com la desesperació arriba a immobilitzar el moviment corporal. Després el  moviment retorna de manera lenta i fatigosa, com retornant dolorosament als sentits. Aquest moviment obsessiu queda retingut amb el so en els baixos d’uns dèbils batecs del cor ofegats pel ritme constant de la màquina de filar.

En tot moment, el ritme obsessiu ens transmet angoixa, per tant, aquí el temps se’ns presenta com angoixa, com enyorança d’un passat que voldríem etern: Meine Ruh ist hin (La meva calma ha fugit). lied34bTota la interpretació demana un anar fluint, sense teatralismes i interpretacions supèrflues, sinó fluint fins arrencar una exclamació en (sein Kuss-el seu petó) amb tota la càrrega expressiva fins a  arrencar quasi un crit de dolor i quedar-se en èxtasi mantenint la continuïtat de l’alè amb un silenci paralitzant… La filosa segueix de nou el seu ritme incansable, com Margarita lligada a l’amor del que no pot fugir, irremediablement atrapada.

La versió que he proposat és la de Barbara Hendricks  soprano i Radu Lupu al piano. Crec que el clima que aconsegueixen la fusió d’aquests dos intèrprets és impressionant. Hi ha moltes versions, però l’apassionament jove d’una noieta com és Gretchen i el frenesí de l’emoció de la màquina de filar que ens aporta el piano poques versions plasmen de manera tan encertada. Hi ha versions on sembla que la noia tingui el doble de l’edat per transmetre un sentiment massa madur, d’altres que el piano no ens submergeix en un vertigen emocional fins a l’ofeg. Crec, personalment, que la versió que podeu escoltar aquí transmet la idea d’una adolescent posseïda i dominada per un amor diabòlic.

Audició: Barbara Hendricks i Radu Lupu al piano

Lletra:


lied3

<<< Veure tota la serie ‘El Lied’

toiesmesarticles

peu2

Advertisements