Taller de fotografia (77)

taller771Ja tenim l’estiu aquí ! I? Penses ja amb les vacances? Doncs sí, una mica ja em vaig fent a la idea de que les vacances son aquí mateix i hem de donar-nos presa a tancar alguns capítols i estar preparats pels nostres reportatges d’estiu…

Avui deixarem reposar una mica la fotografia en blanc i negre i tractarem a la segona part que farem avui un dels temes per a mi més interessants de la fotografia. Sí, tots son interessants per tu…

Taller de fotografia (77): La macro-fotografia (2)

La macro-fotografia la treballàvem ja al taller 41 i allí assentàvem les bases per poder-la entendre. Avui per continuar aprofundint en aquesta fascinant tècnica hauríem de repassar aquell taller i recordar alguna de les coses que havíem treballat.

taller772Primer hauríem de recordar que la macro-fotografia es aquella en que la imatge (al sensor) té el mateix tamany o fins a 10 vegades més gran que l’objecte fotografiat. A partir d’aquí ja entrem en un altre món, la micro-fotografia.  Aquest factor d’ampliació l’aconseguim situant els objectes a fotografiar, amb independència del tipus de lent que fem servir, entre 1 i 2 vegades la distància focal de l’objectiu. Un dels problemes a resoldre a la macro-fotografia és la distància d’enfoc però també la lluminositat i la profunditat de camp seran elements que haurem de treballar. Fer fotografies ‘macro’ no és massa complexe, fer-les bé ja és una altra cosa…

taller415Avui estarem contínuament parlant del ‘factor d’ampliació o magnificació‘ o ‘magnification factor‘. Aquesta dada ens donarà idea de quan ampliada captem a la nostra fotografia l’objecte de la realitat. Recordem, també pel taller 41, que tenim varies formes de representar l’ampliació, a l’estil de les ‘escales dels mapes’. 1:2 representarà que hem estat capaços de captar un objecte al 50% del seu tamany real, 1:1 exactament el seu tamany real i 2:1, per exemple, el doble de les dimensions del seu tamany real. 1:1 i  2:1 representarien factors de fotografies macro.

Molt sovint podem trobar a publicacions i articles a internet representacions com M=0,5 o M=2 o 0,5X o 2X, representant simplement el nombre de vegades que l’objecte ha quedat captat al nostre sensor comparat amb el seu tamany real, en anglès ‘life size‘, així que quan veieu una fotografia a tamany real o ‘life size’, el factor d’ampliació serà 1:1 o M=1 o 1X.

Què tenen les macro-fotografies?taller773

La macro-fotografia és una tècnica espectacular, a l’igual que la fotografia en b/n o la de ‘baixa lluminositat’, la macro-fotografia ens mostra un món no visible en condicions normals, provocant composicions espectaculars i decobrint-nos detalls que normalment no podem apreciar. Ara caldrà simplement fer-nos amb alguns accessoris i amb tècniques concretes per afrontar aquest tipus de fotografia.

.

Avui viatjarem per algunes de les tècniques i coneixerem els accessoris necessaris per afrontar-les: Les ‘lents d’aproximació‘, els ‘tubs d’extensió‘ i els ‘anells conversors‘.

.

Les lents d’aproximació

taller774Les lents d’aproximació (close-up lens o diopters) son una mena d’objectius que acoblem al que ja tenim posat a la nostra càmera. Son de dimensions molt reduïdes i tenen la propietat de permetre reduir substancialment la distància d’enfoc. Reduint la distància d’enfoc realment el que ens permet és apropar-nos molt més a l’objecte i per tant captar-lo més ampliat al nostre sensor. Les lents d’aproximació de fet son ‘lupes’ que ens permeten amplificar l’objecte.

Aquesta mena d’ulleres que posem al nostre objectiu ens permeten ‘llegir’ de més a prop i les podem trobar classificades, com les ulleres, pel nombre de diòptries, que en definitiva en donarà idea de la capacitat d’amplificació, millor dit de reducció de la distància mínima d’enfoc que té el nostre objectiu convencional.

taller775La unitat ‘diòptria‘ és simplement el valor de 1000/f, sent ‘f’ la distància focal de la lent. Així una lent de distància focal f=250 té 4 diòptries (+4). És evident per tant que quant més petita sigui la distància focal de la lent d’aproximació més diòptries tindrà i per tant més capacitat d’ampliació. Alguns fabricants no especifiquen les seves lents d’aproximació per diòptries sinó per la distància focal, així la lent d’aproximació de Canon 250D té una distància focal f=250, el que equival a +4 diòptries. El seu preu és assequible i les podem trobar entre 50 i 100 Eur, depenent del fabricant i lògicament del nombre de diòptries.

taller71idea1 Per veure’n els efectes us poso algunes dades. Per exemple, suposem que tenim un objectiu a la càmera de 50 mm i la mínima distància d’enfoc és 360 mm, donant-nos una magnificació màxima de M=0,15.

Ara acoblem una lent d’aproximació de +1 diòptria (és a dir de f=1000), la distància d’enfoc s’haurà reduït a 260 mm donant-nos una magnificació de M=0,21

Si hi poséssim una combinació de lents de +10 diòptries la magnificació aconseguida seria de M= 0,7, al poder apropar-nos fins a 74 mm de l’objecte. Us imagineu poder enfocar només a 7 cm de l’objecte?

taller776El problema però de les lents d’aproximació son les aberracions òptiques que produeixen reduint realment la qualitat de la fotografia. Les aberracions ja sabem que es produeixen a apertures molt obertes i les lents d’aproximació magnifiquen encara més aquest efecte. En el cas de la fotografia macro amb lents d’aproximació es recomana una apertura de f/8 o més petita (número f més gran) per reduir aquest efecte. Aquestes aberracions son més visibles quan més petita és la distància focal de l’objectiu principal de la càmera.

Els tubs d’extensió

L’ús dels tubs d’extensió és una de les tècniques menys agressives que podem fer servir per la macro-fotografia. Els tubs d’extensió son això, tubs, tubs buits que s’acoblen entre l’objectiu i la càmera i que la seva funció, com el seu propi nom indica, és ‘estendre’, ‘separar’ l’objectiu del pla del sensor, provocant una distància focal efectiva més gran que la que disposa l’objectiu.

taller777Aquests accessoris no introdueix cap òptica addicional i permeten disminuir la distància efectiva d’apropament d’enfoc a l’objecte. Una qüestió important amb aquest tipus d’accessori és que al ‘separar’ físicament l’objectiu del cos de la càmera podríem perdre la comunicació que existeix entre els dos, com l’enfoc o el mesurament de la lluminositat. Actualment existeixen tubs d’extensió preparats per cada fabricant de càmeres i que permeten no interrompre la comunicació entre objectiu i càmera. De fet aquests treballen com una veritable extensió de l’objectiu que tenim posat a la càmera.

taller778La marca Kenko té aquests tipus d’accessoris, els ‘Kenko Automatic Extension Tube Set DG for Canon EF/EF-S‘ o el ‘Kenko Automatic Extension Tube Set DG for Nikon‘.

Aquests tubs els podem trobar normalment en ‘packs’, en el cas de Kenko venen en un mateix pack el 36, 20 y 12 mm, podent-los acoblar tots tres produint una extensió real de 58 mm.

taller71idea1 Com funcionen els tubs d’extensió?

Els efectes dels tubs d’extensió son com a mínim interessants.. De fet els tubs d’extensió apropen la mínima distància d’enfoc a un objecte deixant-lo enfocat en una extreta zona pel que hem de tenir en compte el valor de l’apertura si no volem petites profunditats de camp.

Per una altra banda, si feu proves amb el mateix tub d’extensió amb distàncies focals diferents de l’objectiu veureu com l’efecte de magnificació del tub d’extensió decreix a l’augmentar la distància focal.

taller779-2

En aquest exemple de http://www.shutterfreaks.com/Tips/ExtensionTube.htm podeu veure clarament el que us intento explicar. El factor de magnificació del mateix tub d’extensió de 25mm és de 0.39 en un objectiu de distància focal de 50mm mentre que augmenta a 0,68 en el cas de tenir una distància focal de 300mm (zoom).

taller7710Tot i ser ‘buits’ els tubs d’extensió no son barats, concretament aquells anomenats ‘automàtics que disposen dels connectors que mantenen la comunicació entre la càmera i l’objectiu tot i estar al mig.  Els podeu trobar rondant els 200 Eur. A flickr teniu bons exemples i fins i tot un nombrós grup de fotografies fetes amb ‘tubs d’extensió’: http://www.flickr.com/groups/kenko_extension_tubes/

Presenten avantatges amb respecte a les lents d’aproximació en quant al no incorporar òptiques addicionals no provoquem aberracions extra i la qualitat de la fotografia es manté, però provoquen problemes en la lluminositat que arriba al sensor al haver de recórrer la llum més espai fins arribar al sensor.

taller71idea1 El factor d’ampliació amb tubs d’extensió

La fórmula per calcular el factor de magnificació fent servir ‘tubs d’extensió’ és relativament senzilla.

En principi enfocant a l’infinit la magnificació produïda per l’acoblament d’un tub d’extensió és senzillament el quocient entre la longitud del tub y la distància focal de la lent. Així si acoblem un tub de 36 mm a una lent de distancia focal 80mm la magnificació és 36/80, és a dir pràcticament 1/2 o 1:2 o M=0,5, és a dir que obtindríem una imatge la meitat de les seves dimensions reals.

Però això no és estrictament cert quan estem enfocant a la mínima distància d’enfoc ja que el tub d’extensió em permet guanyar uns mil·límetres d’apropament a  l’objecte. Usant el cas anterior si el fet d’acoblar un tub d’extensió de 36mm em permet apropar-me 10 mm més aleshores el factor d’ampliació serà (36+10)/80, és a dir 46/80 que és una mica més de 1:2 de factor d’ampliació.


La lluminositat usant tubs d’extensió

Afegint els tubs d’extensió a un objectiu hi ha una pèrdua de lluminositat. Aquesta pèrdua de lluminositat és més evident quant més alt és el factor de magnificació i tot i que fem la fotografia per un valor ‘f’ determinat la pèrdua de lluminositat fa que el valor real o ‘apertura efectiva‘ correspon a un valor d’apertura més petit (número f més alt). Així per exemple una fotografia amb magnificació 1:1 es pot calcular que perd fins a 2 punts d’apertura.

La fórmula és senzilla i podem calcular en cada cas l’apertura efectiva:

Apertura efectiva = Apertura de l’objectiu x (1 + Magnificació)


taller7718Per exemple, si disposem l’apertura de la càmera a un valor f/2,8 en una magnificació 1:1 o M=1, l’apertura efectiva seria 2,8 * 2= 5,6, és a dir dos punts més tancat el diafragma. Això aparentment no ha de ser un problema pels nostres objectius ja que faran aquesta conversió per nosaltres calculant el valor d’exposició tenint en compte aquesta pèrdua de lluminositat. i passant-lo a la càmera. Nosaltres posarem 2.8 com valor d’apertura però en magnificacions M=1 realment la càmera estarà disparant a una apertura de 5,6 i per tant haurà de fer la fotografia 4 vegades més lenta (2 passos més). Això ens porta a la necessitat de flash en moltes fotografies macro d’altes magnificacions. En apertures molt petites com f/16, a M=1 el valor efectiu de l’apertura serà de f/32 i podem tenir problemes de difracció.


Els objectius reversibles i els anells conversors


taller7711El mètode més barat i a la vegada sorprenent és el que s’obté girant l’objectiu. Sí amics, sembla estrany però és cert. Simplement traiem l’objectiu i posant-lo a l’inrevés l’ajustem al cos de la càmera. Podem fer-ho aguantant-lo amb la mà però el més segur i pràctic és fer-ho amb uns anells de plàstic, els anells conversors, que permeten enroscar la part frontal de l’objectiu al cos de la càmera.

Aquestes peces son molt barates (de 10 a 20 Eur) i simplement hem de tenir en compte comprar-les per que encaixin en el diàmetre del nostre objectiu. Aquests anells permeten invertir l’òptica de l’objectiu, però quin efecte tindrà?

taller7712El principi és ben senzill. mentre que a la fotografia convencional els objectius fan un paper de convergència de la imatge molt més gran i llunyana al pla del sensor convertint-la en una imatge més petita, a l’invertir l’objectiu l’efecte és el contrari, podent captar un objecte més petit que la imatge formada al pla del sensor.

A l’invertir l’objectiu la magnificació de la imatge captada serà més gran quan més petita sigui la distància focal de la lent, just a l’inrevés del que passa quan tenim l’objectiu correctament col·locat.

Consells per la inversió dels objectius:

tf1 El primer més que un consell és una necessitat. La lent, a l’invertir-la, ha perdut el contacte electrònic amb la càmera, per tant ni funcionarà l’autofocus ni els mètodes automàtics de medició de llum. Caldrà per tant enfocar manualment i tot i que ho podríem arribar a fer movent la roda de l’enfoc de l’objectiu manualment el millor és deixar-lo i moure la càmera endavant i endarrera fins torbar el punt d’enfoc.

tf1 Al perdre el control sobre l’objectiu tampoc tindrem informació sobre la lectura del fotòmetre i per tant serà complexe per la càmera trobar la parella apertura-velocitat correcta. Feu la fotografia considerant el valor més baix d’apertura, és a dir com si estigués el diafragma totalment obert.

tf1 És absolutament necessari l’ús d’un trípode en magnificacions altes. El pla d’enfoc pot arribar a ser tan estret que el simple moviment de la càmera subjectada a la ma pot fer molt difícil mantenir l’objecte enfocat.

tf1 La profunditat de camp. Aquest és un dels problemes que haurem de resoldre en aquest tipus de fotografia utilitzant l’objectiu invertit. A perdre el contacte entre l’objectiu i la càmera no podrem seleccionar l’apertura, que en definitiva ens dona la profunditat de camp, si no és que utilitzem objectius antics que disposen de la rodeta manual de selecció de l’apertura a l’objectiu. A la majoria d’objectius ara no trobarem aquesta rodeta i l’apertura es controlada directament per la càmera. Al desmuntar l’objectiu l’apertura queda fixada el més oberta possible i no es podrà canviar el seu valor durant l’exposició. Això provocarà que les fotografies fetes amb l’objectiu invertit disposaran d’una profunditat molt baixa a no ser que intentem tancar més el diafragma…

taller71idea1taller7713 Truc per manipular l’apertura


L’apertura als objectius moderns està controlada directament per la càmera i no podrem manualment canviar el seu valor directament a l’objectiu. Això és realment un inconvenient…

Però tenim un truc molt interessant. Es tracta del botó que potser no heu fet servir mai de ‘profunditat de camp‘. Aquest botó el trobem a la majoria de càmeres i està situat al cos però molt a prop de l’anella on muntem l’objectiu. La seva funció és, en situacions normals, poder veure pel visor l’efecte de l’apertura amb la profunditat de camp. Simplement en una fotografia normal abans de disparar cliqueu aquest botó i veureu pel visor com l’apertura seleccionada afecta a la profunditat de camp ja que el que veiem pel vosor sempre és amb el diafragma totalment obert. Això s’aconsegueix simplement perquè a l’apretar el botó l’apertura, normalment oberta, es tanca fins el valor seleccionat podent així veure pel visor la fotografia tal i com quedarà.

taller7714Doncs si mantenint el botó apretat desmuntem l’objectiu aquest quedarà fora de la càmera amb l’apertura seleccionada, per exemple un número f més alt enlloc de la màxima apertura que tindria per defecte tot objectiu al ser separat del cos de la càmera. Ara ja podem invertir l’objectiu i fer la fotografia.

Aquest truc a més ens permet resoldre el problema de lluminositat ja que al conèixer el valor d’apertura podríem seleccionar el valor correcte de la velocitat, conegut a partir d’una lectura anterior de la lluminositat de l’escena. Per una altra banda el poder augmentar el número ‘f’ ens dona més profunditat de camp a la fotografia, si bé ens està restant lluminositat i la fotografia serà més lenta.

Els resultats d’aquest tipus de fotografia amb valors d’apertura diferents son realment interessants. Aquí la profunditat de camp juga un paper molt important per les petites dimensions que té.

A la següent serie de fotografies extretes de ‘Digital Photography School‘ es pot veure el dramàtic efecte que l’apertura té a profunditat de camp.:

taller7715

Les tres fotografies han estat tirades a la mateixa distància però amb valors ‘f’ petits a l’esquerra i alts a la dreta. En macro-fotografia pensem sempre que la profunditat de camp l’aconseguirem a expenses d’una més lenta velocitat de la fotografia.

Nota: En alguns objectius en pot trobar una mena de palanca just a la part del darrera (ara al davant quan el poseu a l’inrevés) que es capaç de manualment modificar el valor de l’apertura del diafragma.

Amb aquest truc podem controlar l’apertura i disparant en mode ‘prioritat de l’apertura’ el valor de la velocitat donat per la càmera pot ajustar-se prou bé a una exposició correcta. És com a mínim una manera de disparar amb valors d’exposició propers al valor correcte i que després podrem ajustar.

taller71idea1 El factor d’ampliació invertint un objectiu

No he trobat una fórmula que pogués entendre i menys explicar-vos a vosaltres per calcular el factor de magnificació que s’obté al invertir un objectiu. S’intueix, si treballeu una estona amb l’objectiu invertit que quan més alta sigui la distància focal seleccionada menys factor d’ampliació obtenim, arribant fins i tot a la conclusió que no serveix de res invertir ‘zooms’ per obtenir factor d’ampliació millors que els que obtindríem amb l’objectiu muntat.

És a distàncies focals pròpies de gran angular, és a dir baixes, quan notareu que més us podeu apropar a l’objecte i més al·lucinants factors d’ampliació podeu obtenir, això sí sempre amb estrets valors de profunditat de camp  i a distàncies tan properes a l’objecte que la lluminositat pot arribar a ser realment un nou problema afegit.

De diversos articles i blocs de fotògrafs es parla de factors 1:1 revertint lents de distància focal 50 mm i de 3:1 en el cas de 36 mm !

Hi ha tot un món de descobrir i a nosaltres avui ja no ens queda pràcticament temps. Vull acabar amb una variant d’aquesta tècnica que és al de 2 objectius, el normal que tenim posat i un segon invertit acoblat al primer.

taller7716Aquest mètode és molt més interessant i efectiu, primer perquè no cal desmuntar l’objectiu principal i segon perquè els resultats son molt superiors al fer-hi jugar dues òptiques. El factor de magnificació ara és fàcilment calculable i és B/A, sent B la distància focal de l’objectiu muntat i A el invertit. Així un objectiu de 50mm col·locat invertit sobre un de 200 mm muntat a la càmera donaria una magnificació de 200/5= 4X !! o 4:1 si ho preferiu.

Si teniu un objectiu que ja no feu servir és bona idea utilitzar-lo per acoblar-lo al que ja teniu muntat. Més endavant si esteu interessats en aquesta tècnica podem fer un monogràfic especial.

Tinc la sensació de què em deixo encara moltes coses per aprofundir una mica més com l’apertura efectiva, la pèrdua de lluminositat, l’ús del flash i moltes més coses sobre la macrofotografia però crec que per avui ja en hi ha prou perquè comenceu a fer servir alguna de les tècniques que hem treballat avui.

taller7717

Si voleu veure el procés feu un cop d’ull a aquest video, no s’enten ni patata a no ser que entengueu el suec, però deixeu-me comentar un parell de coses:

1. En un moment del vídeo veureu que passa a mode ‘Manual’ d’exposició.

2. Fa servir un objectiu que disposa del mecanisme manual per tancar el diafragma (ja que quan es treu del cos sempre queda obert al màxim). Així aconsegueix més profunditat de camp.

Us recomano que avui mateix proveu d’invertir el vostre objectiu, busqueu un motiu petit i encara que sigui aguantant l’objectiu amb la mà feu la vostra primera fotografia.. A veure què en surt !

La fotografia us ha sortit molt lenta oi? Sí clar, pràcticament no hi ha lluminositat i haurem de treure el flash. Ah, que ara us surt la foto cremada pel flash? Doncs aquest és un veritable examen de revàlida! Quina solució heu trobat?

Bona setmana i fins el proper dilluns !

taller77a1taller77a2Ja tenia fet el taller d’avui quan el passat divendres va aparèixer al web ‘dzoom’, un dels que visito habitualment, una referència a ‘rosemary*’, una fotògrafa japonesa que han trobat a flickr amb una extraordinària col·lecció de macros de flors. Excepcional ! Us deixo amb un parell de links on podeu apreciar la seva obra:

http://www.flickr.com/photos/rosemary/sets/186599/

http://www.flickr.com/photos/rosemary/


tf-1

<<< Veure tots els articles de ‘Taller de Fotografia’

Totes les fotografies publicades en aquest taller estan fetes i son propietat de l’autor, excepte en aquells casos que se’n especifica el contrari. Si les utilitzeu citeu la font.
Todas las fotografías que aparecen en este taller están hechas y son propiedad del autor. Si las utilizáis citad la fuente.
premisbloc
període de votació obert fins el 10 de setembre de 2009

toiesmesarticles

peu2

Advertisements