Disc de la setmana: Tom Waits “Rain Dogs”

Moltes vegades he comentat que les meves recomanacions atenen a molt diverses coses, i la d’avui, Tom Waits, quan pel vols d’abril en el post de Paolo Conte, vaig comparar la veu d’ambdós i el meu benvolgut Miguel, va tindre un ensurt amb la comparança…pero que me la compares con la de Tom Waits…, em va fer recordar aquest disc “Rain Dogs” (1985).

Picture-7-775039

Un disc atrevit, completament diferent, en el qual Waits comença a desplegar tota la seva “cacharrería sonora” amb instruments poc convencionals (acordions, trombons, olles… etc), cantant sobre uns temes que es tornarien recurrents, una veu que havia guanyat en personalitat amb el pas del temps com la de cap altre cantant. Enrere quedaven els seus temps de blues i jazz, de crooner.

Aquest és un treball de transit  amb el seu anterior disc “Swordfishtrombones” (1983) , en els què tendeix un pont entre el seu passat i el brillant futur que tenia per davant, convertint-se en una de les més important influències de la música moderna. El Waits que avui coneix tot el món va néixer en l’any 1983 i sona avui dia tan actual com fa 25 anys.

Els què ja heu escoltat a Waits segur que ja sabeu del que us parlo. Als què  i teniu interès per conèixer la seva música, us recomano que començar per aquests dos excel·lents discos, tal vegada els millors exemples per a conèixer a aquest singular músic en (gairebé) tots els seus registres. I tindreu  la dualitat de; o restar irremeiablement enganxat o no voler escoltar mai més a la vida un disc seu.

rain-dogs

Artista

Tom Waits

Àlbum Rain dogs
Cançó que escoltes Jockey full of bourbon

Waits és un dels referents obligats del “avant garde” i exemple viu de quan complex, bell i retorçat pot convertir-se el folk. Amb una veu “horrible” (dintres dels canons de la música), testimoni d’una vida tortuosa a través d’unes cordes bucals oxidades i només humitejades amb ginebra i bourbon, ens canta les peripècies de personatges sense rumb que fa molt temps van oblidar la seva llar.

Aquest disc de 1985 pot considerar-se la seva millor carta de presentació, prenent la figura d’un “gos de pluja” (un ca que per atzars de la vida perd el seu propi rastre producte de la pluja i no pot regressar a casa) configura sensacionals tonadas i cançons.

Una complicada recomanació, la veu és una successió de ganivetades a l’ànima, la música plena de excentricitat, però és un excel·lent treball que us recomano escoltar amb molta tranquil·litat.

amicsSi teniu interès en escoltar aquest disc només me l’heu de demanar entrant al nostre ‘grup d’amics del bloc’ a facebook i el podem compartir. Agrairia que escrivíssiu als comentaris el que us ha semblat.

<<< Veure tota la sèrie ‘Disc de la setmana’


premisbloc
període de votació obert fins el 10 de setembre de 2009

toiesmesarticles

peu2

Advertisements