Roses i poetes de Sant Feliu de Llobregat

rip1Sant Feliu de Llobregat va rebre el nom de Roses del Llobregat durant el període de la Guerra Civil. Amb aquest nom es va voler recordar una tradició que venia dels anys vint, de quan Pere Dot va començar a guanyar premis internacionals per la seves obtencions de noves roses conreades a la ciutat. Més tard, van haver-hi altres roseristes santfeliuencs, com Llorenç Pahissa, Francesc Bofill (a Torre Blanca) i d’altres de fora de la ciutat, però molt vinculats a Sant Feliu, com Cebrià Camprubí, la família Ferrer, etc… També els concursos d’aficionats van promoure i fer popular el conreu de les roses entre els habitants de Sant Feliu.

Una tradició amb voluntat de pervivència més enllà de la desaparició dels camps de roses perquè a Sant Feliu encara viuen persones que vetllen per les roses, i fan propostes per preservar-les i protegir-les. Unes quantes d’aquestes persones s’apleguen en l’entitat Amics de les Roses de Sant Feliu, associació que fa poc ha proposat que es demanés a la Generalitat declarar l’Exposició Nacional de Roses de Sant Feliu d’interès patrimonial de Catalunya.

rip5Els versos dels nostres poetes també reiteren aquesta voluntat tossuda de persistència, per això vull recordar, a partir d’una petita mostra,  alguns poemes d’autoria local. 

Versos procedents d’ homes i dones que van néixer, o simplement viuen o van viure a Sant Feliu:

Potser si…
Una rosa?
Poca cosa.
Si voleu, una flor més
que ha deixat de ser poncella
obre el calze, s’esbadella,
i es desfullarà després.


Una rosa!
Poca cosa?
Potser sí… parlant en prosa

rip2Martí Dot

 

Gerret amb roses
Quan la prosa més vulgar
Envaeix totes les coses,
Com és grat de contemplar
Mitja dotzena de roses!

 

Martí Dot

.

.

Poemes dels que van arribar-hi i van fer seva la ciutat:

rip6Soneto a Sant Feliu
Dejé la tierra de mil florecillas
de mi patria chica de amante crianza
buscando trasplantarle mis semillas
a otra tierra que diera más bonanza

!Encontré tu jardín de maravillas
con mil rosas de radiante pujanza
en sus tallos cual núbiles chiquillas
que inundaron mi frente de esperanza!

 

Fuiste penetrando en mi alma sencilla
como un rayo de sol en los cristales
haciéndome las cosas más hermosas.

 

Me envolvió tu dulzura en la mantilla
perfumada y sutil de tus rosales
amada y gentil ¡Ciudad de las Rosas!

Antonio Carmona Pérez, Brisas del Alma. Barcelona: Amarantos, 1990, p. 115


I, per acabar, algun poema de roses de la poetesa Joana Raspall:

.

 

rip3En la rosa…
Jo hi veig la rel que furga sense treva
l’entranya de la rica obscuritat
d’aquesta terra, mare seva i meva,
per extreure’n més força i més esclat;
jo hi veig l’impuls que es fa presència viva,
testimoni de fe i deslliurament,
eix central d’una flor definitiva
que reneix i es desclou eternament.
Jo la sento real i essència pura,
com un fermall de carn i d’esperit;
com la passera ferma que perdura,
de cor a cor, de cara a l’infinit,
per fer estimar la terra on és desclosa:
aquesta Terra meva i de la Rosa!
“Pregó de la rosa”a: Butlletí d’informació municipal i ciutadana, 1980, juny, núm. 262 p. 12.

rip7Aquells que m’estimeu, si em veieu morta,
no poseu roses sobre el meu taüt,
tant si els rosers llueixen la més forta
poncellada de Maig, com si perdut
sota del glaç el brot es desconhorta
en veure’s presoner del tany eixut,
i una rosa d’hivern, només, se us porta
des del viver, per fer-me’n un tribut.
… No les talleu per mi! que llur bellesa
es doni al cel, al vent, a l’esguard tendre
de l’home bo i de l’infant que riu.
Jo m’enduré el pit, xop de tendresa,
la ROSA palpitant que no es fa cendra,
collida al cor mateix de Sant Feliu.
Joana Raspall “Pregó de la rosa”a: Butlletí d’informació municipal i ciutadana, 1980, juny, núm. 262 p. 12.

mluz

.

premisbloc
període de votació obert fins el 10 de setembre de 2009
toiesmesarticles peu2
Anuncis