Le premier jour du reste de ta vie

pdrv1Per aquells que em coneixen a hores d’ara deuen pensar que m’he begut l’enteniment.. jo tornant a recomanar una pel·lícula francesa? Doncs sí amics, com ja feia amb ‘Il y a longtemps que je t’aime‘ de Philippe Claudel i he estat a punt de fer-ho amb ‘Coco avant Chanel‘ de Anne Fontaine, avui em toca fer-ho amb ‘Le premier jour du reste de ta vie‘, una pel·lícula que ens cau a les nostres pantalles aquests dies de Juny més per la manca de cintes a estrenar que per la pretensió de la distribuïdora de fer caixa amb aquesta estrena.

Amb la certesa de no hi havia res més interessant a veure i amb la minsa referència dels ‘Cesar 2009‘ em disposava a empassar-me els 114 min de cinta amb la idea de, al menys, estar fresquet i còmode una estona…

M’encanten les sorpreses ! Tot el contrari del que passava fa un parell de setmanes amb ‘Millennim 1’, en el sentit de què sabia perfectament el que anava a veure, ‘El primer dia del resta de la teva vida‘ és una sorprenent cinta de Rémi Bezançon, el director francès de moda, després del seu debut amb Ma vie en l’air, tot un èxit a les pantalles franceses i que no he tingut el plaer de veure. En aquesta cinta l’amic Rémi torna a escriure el guió i a dirigir la cinta, emportant-se una nominació als César 2009 al Meilleur réalisateur.

pdrv2

Una pel·lícula francesa més? Doncs sí en el estricte sentit de la frase, fins i tot amb els tòpics que han caracteritzat aquest cinema en els darrers temps, històries intimes, de reflexions quotidianes, amb una mare pel mig, de bon humor i excel·lents diàlegs, en aquest cas fins i tot amb una molt bona banda sonora, que personalment m’ha enganxat de nou amb una música que tenia una mica oblidada i que segur que el nostre amic JC ben aviat ens en farà 5 cèntims…

pdrv3

Una família, un pare, Jacques Gamblin, una mare, Zabou Breitman i tres fills, Pio Marmaï, Déborah François i André Grondin… ah! i l’avi, Roger Dumas. Un guió fresc i atrevit basat en 5 petites històries, al llarg de 12 anys, basades cada una d’elles en un dia en concret dels integrants de la família que d’alguna manera va canviar les seves vides, el primer dia del reste de les seves vides… El pas de l’adolescència a la maduresa, de les relacions familiars, dels problemes, obsessions, amors, els fills, el fer-se gran, la mort…

Una pel·lícula de les ‘petites coses’, de lo quotidià, d’allò que, sense pretensions, et despulla cada un dels personatges, descobrint-te’ls i donant sentit a la vida que porten, al que senten, al que estimen… Dels sis personatges no en voldria destacar cap, si bé a la darrera cerimònia dels 34è Cesar (Premis de l’Acadèmia d’Arts i Tècniques del Cinema a França) n’han estat nominats tots tres fills, guanyant Déborah François i André Grondin els corresponents a la Millor actriu i actor. La cinta ha estat també nominada al Millor Muntatge, Música i Director.

pdrv4

A diferència de ‘La Classe’, pel·lícula que vull oblidar per tenir més lloc al cervell i que va acabar convertint-se amb el paradigma de la nostra classe educadora tot i la llunyania dels fets, dels diàlegs i de les condicions socials, aquesta és una pel·lícula molt propera, on aprofites tots i cada un dels diàlegs i els interioritzes com teus, com si d’alguna manera ja els haguessis viscut o esperes viure’ls…

Al meu entendre la cinta però, cau en una massa fàcil sensibleria final que potser no calia i que et deixa el cos raro, tot intentant llegir els títols de crèdit mentre sona la banda sonora de la pel·lícula, bàsicament atribuïda a Sinclair, un grup francès no massa conegut però que hi toca força en les seves cançons.

Una pel·lícula que us recomano i que crec no us decebrà.

pjrtv

Aquí us deixo l’enllaç per veure el tràiler en V.O.

http://www.youtube.com/watch?v=42qLwz1lVNw


No us perdeu el web de la pel·lícula: http://www.lepremierjour-lefilm.com/

.

M’agradaria saber la vostra opinió si heu vist la pel·lícula:

<<< Veure més articles de cinema

premisbloc
període de votació obert fins el 10 de setembre de 2009

toiesmesarticles

peu2

Anuncis