Taller de fotografia (79)

taller791bEstaràs content, oi? Ja tens vacances…. Vacances? Jo només existeixo els dilluns, al teu taller… no sé què son les vacances…

Bé perdona… per la resta dels, diguem-ne ‘humans’, de tant en tant tenim períodes de vacances i entre moltes altres coses, son períodes excel·lents per dedicar-nos a la fotografia. El mesos de Juliol i Agost son a més mesos especials, la canalla fa festa i és possible que fins i tot els que no fem vacances tinguem jornada intensiva. Tot plegat una època no massa bona per introduir nous conceptes i en canvi perfecta per dedicar-la a practicar, per exemple el revelat digital.. No m’agrada…

Taller de fotografia (79): El RAW, la porta d’entrada al revelat digital

Avui treballarem el capítol d’introducció del que serà el taller de vacances. Les properes setmanes treballarem tècniques de revelat digital, preferentment accions de Photoshop o gimp que podrem simular en programaris com Lightroom o Aperture. L’objectiu és reproduir algunes tècniques que estaven a la nostra disposició al revelat analògic i que ara no les hauríem de perdre pel fet d’estar a l’era digital, és més, veurem com les tècniques digitals son molt més potents que les analògiques. Molts de vosaltres encara no acabeu de dominar aquests programes d’edició digital i amb aquest taller de vacances crec que arribarem a setembre amb un bon coneixement de les possibilitats que ens ofereixen. Acabarem aprenen allò de ‘disparar pensant que encara queda el revelat‘…

taller71idea1 La meva recomanació és que voleu seguir aquest taller de vacances us feu amb el Photoshop o en el seu defecte el programari lliure gimp o el germà petit el Photoshop Elements, si bé en aquests dos darrers estarem limitats per algunes funcions que només trobarem al Photoshop, especialment a la seva versió CS4. Si disposeu d’altres programes, Lightroom o Aperture, que no treballen amb ‘capes’ pot ser també interessant investigar com poden arribar a conseguir el mateix efecte.

Què son els formats RAW?

Ja en parlàvem al taller 31 i, com ja va sent habitual, us demanaria que li donéssiu un altre cop d’ull. Avui però intentarem treballar el procés de revelat digital, tant el que fa la càmera com el que podeu fer vosaltres, i entendre alguns conceptes que ens han de permetre entendre les transformacions a les que sotmetrem la nostra fotografia. Això però serà més endavant…

El format RAW en fotografia digital és l’equivalent al negatiu a la fotografia analògica. Aquest format conté la informació ‘encara no manipulada’ píxel a píxel que prové directament, o gairebé,  del sensor.

taller793L’esquema de l’esquerra, que ja l’havíem introduït en el taller 28, és capital per entendre el procés pel qual s’obté la fotografia RAW, amb informació píxel a píxel de només un dels tres colors R,G i B.

El sensor no pot captar el color únicament la lluminositat !

Per captar el ‘color’ el sensor disposa d’una mena de filtre que permet únicament captar la lluminositat d’un color, o vermell o verd o blau. Realment la fotografia en aquest punt del procés estaria formada (com si miréssim de prop la TV) de punts (o píxels) dels tres colors bàsics. Si escollíssim un píxel a l’atzar aquest seria vermell o verd o blau amb la lluminositat que hauria captat de l’escena.

Aquest ‘filtre’ de colors superposat al sensor s’anomena ‘Filtre Bayer‘. Aquest és atribuït a taller7911Bryce Bayer i permet que el píxels sensibles a la lluminositat es converteixin en píxels de color (R o G o B). La disposició d’aquest filtre és un tant curiosa i essent el ‘verd’ el color més sensible a l’ull humà la distribució del mosaic RGB conté el doble de filtres verds que de vermells o blaus, estant aquests sos darrers envoltats totalment de ‘filtres verds’. La imatge obtinguda, RAW, és anomenada imatge de patró Bayer i en contra del que molta gent pensa la seva aparença, abaix a la simulació, seria la de l’esquema de l’esquerra: un conjunt de píxels ordenats pel patró Bayer amb diferents lluminositats de verd, blau i vermell.

taller798

Ara entendreu la importància del procés de conversió…, Com s’ho fa la càmera per passar de la fotografia de l’esquerra (RAW) a un format fotogràfic com el JPG o TIFF (a la dreta)? Espereu una mica…

Els bits i els píxels

Les fotografies RAW tenen una capacitat, normalment, de 12 bits per píxel. Un bit pot tenir el valor ‘0’ o ‘1’ pel que si féssim les possibles combinacions de 12 bits amb zeros i uns el nombre que ens sortiria és de 2 elevat a 12, és a dir 4.096 ! dit d’una altra forma cada píxel podria emmagatzemar 4096 valors diferents de lluminositat.

taller7915 Aquí hi ha una confusió molt estesa. Realment el fitxer RAW no conté informació de ‘color’ sinó únicament informació de lluminositat per cada píxel que el Filtre Bayer assigna a un color determinat. Per tant realment un arxiu RAW disposa únicament de 4.096 valors diferents de lluminositat per píxel! És en el següent pas, ja sigui a la càmera o en els programes d’edició que s’aplica la ‘Interpolació Bayer’, un enginyós algorisme que dota a cada píxel de ‘color’ pel que multiplica per 3 la informació per píxel. Ara sí que combinat per cada canal R, G i B donaria un total de 4.096 elevat a 3 = 68.719.476.740 colors disponibles.

Home, considerant que l’ull humà només pot captar 16 milions de colors potser que aquests fitxers RAW, no purs sinó després del pas de la interpolació Bayer, tenen informació extra que mai podrem apreciar… Però la raó per treballar amb RAW no és només aquesta…

En aquest punt del procés obtenim un fitxer RAW ‘verge’, on encara no ha patit el revelat digital. El seu aspecte és com el del negatiu a la fotografia analògica… cal revelar-lo digitalment !

El procés de conversió

.

Què passa dintre de la càmera? Bé ara sabem que la nostra càmera digital sempre fa fotografies en format RAW però és possible que no ens interessi passar aquests formats directament a l’ordinador, bàsicament perquè no ens interessa tota la informació que ens proporcionen, perquè aquestes fotografies ocupen molt més espai a la nostra tarja o perquè el procés que queda per fer, treure el ‘mosaic’ del RAW, a l’ordinador ens sembla massa complexe i llarg… Aquí és on comença el procés de conversió automàtic a l’interior de la càmera…

A l’esquema de sota us he volgut representar de forma senzilla el que passa dintre de la nostra càmera. Si escollim a les preferències disparar en format RAW el procés que es seguirà serà el de sota, si escollim el format JPG, el més habitual, el procés que seguirem serà el de dalt i es produirà un revelat automàtic a la càmera.

taller792

Escollim disparar en JPG

.

Però què és això del JPG? JPEG és l’acrònim de Joint Photographic Experts Group i és un format de compressió d’imatges. La idea és ‘comprimir’, és a dir reduir de tamany, i per tant d’informació, els arxius RAW per poder emmagatzemar més fotografies en el mateix espai sense sacrificar excessivament la qualitat. Les fotografies JPG son fotografies on s’ha comprimit la informació original i per tant ocupen menys espai que les RAW. Com és aquest algorisme de compressió?

taller796

L’algorisme de compressió a JPG s’anomena algorisme amb pèrdua (a diferència dels algorismes que van servir els ‘zip’ de compressió de fitxers), això significa que una fotografia JPG no podrà mai tornar al seu original, el pas de RAW a JPG comporta una pèrdua irrecuperable d’informació i és un pas en una única direcció.

A l’esquema de l’esquerra podeu veure la mateixa fotografia en format RAW i en JPG, tot i que per les dimensions que s’utilitzen en aquesta pàgina web les diferències de qualitat son mínimes és quan ampliem una zona concreta on veiem la pèrdua notable de qualitat. La compressió serà més perceptible quant més grans siguin les dimensions de la fotografia final. Podem afirmar que el JPG és el resultat d’haver revelat un RAW i comprimir la informació.

A l’escollir disparar en JPG el procés de conversió de RAW a JPG o revelat digital es produiex a l’interior de la càmera. En aquest cas en prou feines hi intervindrem, únicament podrem seleccionar alguns paràmetres. El resultat no sempre serà satisfactori..

Què hi passa dintre de la càmera quan escollim el format JPG? D’una manera senzilla el procés a partir del negatiu RAW és una mena de revelat digital, controlat pels paràmetres del menú de la càmera i d’altres que estan fixats pel fabricant i que poden ser una característica de la càmera.  L’esquema de sota crec que és prou entenedor:

taller7910

Ja hem vist como s’obté el fitxer RAW si bé a l’esquema de dalt he volgut posar en aquesta part el paper del component ‘ISO’ en la producció del RAW. El component ISO intenta emular el concepte ‘ISO’ dels carrets analògics, ja sabeu, ISO’s elevats corresponien a pel·lícules de més sensibilitat i amb menys llum quedaven exposades. Bé, l’electrònica de la càmera fa el mateix, depenent del valor ISO que hem posat a la càmera aquests components amplificaran més o menys el senyal captat pel sensor. Al final d’aquest procés ens trobem al cercle ‘groc’. Hem escollit fer la fotografia ‘RAW’? Sí? Dons ja hem acabat, el fitxer queda gravat a la tarja de memòria i ja el podem passar a l’ordinador.

Pèl contrari hem escollit JPG? Doncs encara queden uns passos que haurem d’entendre ja que és la càmera la que els executa i haurem d’entendre’ls bé per saber què podem esperar a la fotografia final…

tf1 Interpolació Bayer

Aquest és un dels processos més enginyosos que fa la càmera. Parteix del fitxer RAW i ‘construeix’ un fitxer on ja cada píxel conté la informació de la terna (R,G,B), és a dir, és el procés pel qual es dota de ‘color’ a cada píxel…

El procés d’interpolació Bayer

taller79bayernJa hem vist que el format RAW és un format ‘verge’, com un negatiu, que haurà de patir diversos processos per obtenir una fotografia ‘convencional’, que reculli allò que veiem a l’escena. El primer procés i el més important que té lloc a l’interior de la càmera és el de-mosaic o Interpolació Bayer. Per aquest mot s’entén el procés de passar la informació que el píxel té d’un color determinat (o vermell o verd o blau) a color real (una barreja de tots tres primaris). La forma que les càmeres digitals tenen de passar de la informació monocolor de cada píxel a la tricolor (RGB) és força enginyós.

Com s’ho fa perquè cada píxel contingui el ‘color real’ captat? Doncs no té altra que ‘calcular-lo’ a partir de la interpolació dels píxels propers. taller795En aquest procés s’anomena ‘de-mosaic’ ja que el ‘mosaic’ inicial de colors primaris es converteix en una successió continua de ‘colors reals’, el que dona la sensació de que el mosaic ha desaparegut.

A l’esquema de la dreta podeu veure una simplificació del procés. El píxel central, vermell, és combinat amb els píxels propers verds, blaus o vermells, el resultat, a l’exemple, és un píxel ‘taronja’, representant el color real de l’escena. D’aquesta manera cada píxel originàriament vermell, verd o blau triplica la seva informació amb els components R, G i B donant, com a primaris, el color final. Enginyós no? (a l’esquema no he seguit el patró Bayer per simplificar el dibuix, veritablement els veïns del ‘vermell’ serien ‘verds’ però l’algorisme es força complicat i no val la pena entrar-hi)

taller794A la fotografia de l’esquerra podeu veure un fragment d’un ‘ull’ en una fotografia ampliada al 1600% per poder veure píxel a píxel com conté la informació real del color captat., després del procés d’interpolació Bayer. Abans d’aquest procés cada píxel hagués estat verd, vermell o blau ! Ara cada píxel conté la informació de les tres components R, G i B.

En aquest punt del procés intern de revelat el fitxer RAW conté el triple d’informació que l’original.. però ja hi tornarem…

La fotografia en aquest procés de revelat i immediatament després del procés Bayer és normalment una fotografia ensopida de colors, sense contrast, amb poca nitidesa i podria ser que amb fort soroll digital. Un desastre ! Per què?

tf2

El següent pas intern de la càmera en aquest recorregut que el RAW fa per passar a JPG és el component dels ‘paràmetres‘. Per aquest nom es representa el conjunt d’accions sobre la fotografia que l’han de modificar en quant als paràmetres de ‘Balanç de blancs’, ‘Contrast’, ‘Saturació’, ‘Nitidesa’, ‘Soroll’, ‘Corbes de to’,…. taller7917Aquest és el procés més important en quant a l’aparença final de la fotografia ja que estem deixant absolutament a criteri de la càmera el tractament de la fotografia. taller7919La diferència entre càmeres amb el mateix sensor la trobem justament en aquest pas del procés i aquí el fabricant té molt a dir. L’únic que podem fer nosaltres és jugar amb els paràmetres del menú però no disposarem de llibertat total per la seva manipulació…

A l’esquerra teniu un dels molts menús on podem controlar aquest procés a la càmera, en aquest cas escollint el tipus de fotografia podem controlar el to del color (balanç de blancs), la saturació, el contrast o la nitidesa. D’altres com la reducció del soroll o la qualitat de la fotografia es troben en altres menús.

Veiem ara perquè son importants alguns d’aquests paràmetres..


Quan més endavant al taller d’avui veiem com s’obren a l’ordinador les fotografies RAW obtingudes de la càmera la primera sensació al veure-les serà una mica frustrant. La fotografia no té l’aspecte que tindria si haguéssim disparat en JPG i podem pensar que això del RAW és un rotllo que a més produeix pitjors fotografies. Alguns en foros de fotografia discuteixen a morir que les fotografies obtingudes en JPG son millors que les RAW, jo els contentaria: Sabeu revelar-les tan bé com ho fa la càmera?

taller7920Calma. Falta tot el procés de revelat RAW. Falta que determinem quins son els paràmetres de color, lluminositat o nitidesa que volem a la fotografia.

Això és justament el que la càmera farà per nosaltres quan escollim el format JPG:

1. Aplicara el Balanç de blancs que haguem escollit al menú. L’efecte serà un canvi de la temperatura del color que afectarà al to dels colors que hi apareixen a la fotografia. Farà el mateix amb la saturació dels colors.

2. Aplicarà el contrast que haurem determinat a les opcions de menú. Ho farà aplicant les ‘corbes‘, que ja haviem treballat al taller 70, i ho farà independentment de la imatge pel que en situacions d’alt rang dinàmic notarem una reducció del rang al passar a JPG. Normalment però ens produirà una fotografia contrastada que ja ens satisfarà prou.

3. Aplicarà els seus algorismes de reducció del soroll digital, el que pot provocar una reducció de la nitidesa però que normalment ens satisfarà al veure que la nostra meravellosa càmera gairebé no provoca soroll.

4. I el més important i darrer procés que es sotmetrà la imatge RAW abans de passar a JPG: l’increment de la nitidesa. Les fotografies RAW no tenen la nitidesa esperada ja que aquest és un procés que es reserva pel final, a la conversió JPG. S’apliquen algorismes que incrementen el contrast local i  els contorns de les imatges per donar aquesta sensació de nitidesa. Què us pensàveu que la nitidesa era questió de les lents únicament? No, moltes càmeres produeixen fotos JPG extremadament nítides, però a base d’aplicar aquests algorismes amb el software que executa la pròpia càmera. El problema és que ho farà sempre, independent de la imatge !

O sigui… que quan veieu una fotografia JPG que acaba de sortir de la vostra càmera bona part del que esteu veient ho ha ‘produït’ el software de la càmera…

tf3

En aquest punt tenim ja més o menys la fotografia amb els paràmetres que volíem però queda convertir-la a un format que el pugui entendre el nostre ordinador i sigui d’alguna manera un estàndard universal per l’intercanvi de fotografies. La ‘Compressió JPG‘ és un complexe procés pel qual passem el RAW de 12 bits/píxel a un fitxer de 8 bits/píxel. Amb els càlculs que hem fet avui un fitxer de 8 bits per píxel pot emmagatzemar 2 elevat a 8 diferents valors per píxel, és a dir: 256. Al tenir-hi els tres canals de color les possibles combinacions seran de 256 elevat a 3 = 16.777.216 possibles colors a emmagatzemar per píxel. Sembla suficient no? Doncs a vegades no.

taller71idea1 En contra del que es diu en moltes publicacions un arxiu JPG, de 8 bits i tres canals, conté més informació que un fitxer RAW pur, abans de la interpolació Bayer, de 12 bits. Tan fàcil com un JPG conté 8×3=24 bits per píxel mentre que un RAW 12 bits per píxel, és a dir la meitat !

taller7918La conclusió anterior és ben important per entendre el perquè de la compressió… Si un fitxer JPG conté el doble d’informació que un RAW caldrà comprimir-lo per que ocupi menys espai. Aquest procés de compressió és complexe i cal anar en compte ja que cada càmera utilitza el seu software i els resultats poden ser ben diferents. L’algorisme de compressió és interessant però no hi entrarem pas, simplement dir-vos que es tracta la imatge RAW en quadrats de 8 en 8 píxels i cada unitat es tracta de forma independent per això quan sotmeteu a alta compressió l’arxiu JPG es poden arribar a veure aquests quadradets a la fotografia final..

images-2El control de la compressió el controlem mínimament nosaltres a les opcions de menú. Quan li diem a la càmera el tamany del JPG o la qualitat estem dient-li el procés de compressió que haurà de dur a terme. El procés és ‘destructiu’, és a dir amb pèrdua d’informació i per tant el resultat final en JPG no podrà mai recuperar la informació que ha perdut.

Escollim disparar en RAW

.

taller7916Ara entenem que no escollim disparar en RAW sinó no disparar en JPG ja que sempre es dispara en RAW ! Per tant si escollim ‘RAW’ a les preferències de la càmera el procés serà ben curt, la fotografia RAW obtinguda a la càmera passarà directament a la tarja de memòria i d’aquí a l’ordinador. El fitxer RAW emmagatzemat a la tarja de memòria tindria l’aparença de la fotografia de la dreta, tindria una profunditat de 12 bits per píxel i cada píxel podria emmagatzemar fins a 4.096 valors de lluminositat diferents.

Els reveladors digitals

Disparar en RAW és com dir-li a la càmera que gràcies, però que el procés de revelat ja el farem nosaltres amb el nostre programa d’edició digital. La fotografia RAW obtinguda de la càmera està no-processada i quan l’obrim amb un programa d’edició digital fins i tot ens pot semblar que ni té qualitat, ni ens agraden els colors, ni té contrast… Normal… és el que ens toca fer ara a nosaltres. Ara farem el que en el format JPG feia la càmera per nosaltres…

Aquests fitxers no es poden obrir en un programa convencional d’imatges, cal fer servir programes convertidors de RAW, els reveladors digitals, com de ben segur el que teniu inclòs al CD que venia al comprar la càmera (Capture NX, Capture One, Digital Photo Professional…)  o el més estès i possiblement complert Camera RAW inclòs a Photoshop.

taller7912Obrir aquests fitxers RAW als programes Photoshop o gimp no té cap secret. Simplement dispareu en RAW i passeu el fitxer al vostre ordinador. A l’obrir aquest fitxer RAW al Photoshop o gimp veureu que s’obre automàticament un quadre de diàleg, un pas previ al que faria amb un fitxer JPG. Aquest quadre conté tots el paràmetres, i més, perquè tracteu la fotografia. Ara és el moment de modificar el Balanç de blancs,  la saturació del color, el contrast, la nitidesa o les corbes…

Aquest és un procés ben delicat i hem de comprendre bé el que estem tocant o començarem a tocar botonets que no ens portarà a cap lloc..

Els 16 bits: Un dels avantatges però del Camera Raw (i entenc que d’altres convertidors) és la possibilitat de gravar el fitxer en PSD (el format propi de Photoshop) o TIFF de 16 bits, en aquest cas els 12 bits per píxel i canal s’expandeixen a 16, el que ens permet treballar amb 65.536 nivells per píxel. Ja veurem que això és important de cara a les transformacions a les que sotmetrem la fotografia…

Fent aquest procés tindreu una agradable sensació de què esteu revelant la fotografia, poc a poc veureu que l’esteu ‘creant’…. El mateix fitxer RAW en mans de dos fotògrafs diferents donaria molt probablement dos resultats de revelat diferent… Aquí és on hi poseu el vostre toc… Compte amb la calibratge del vostre monitor ja que podríeu estar revelant condicionats per ‘color’ i ‘lluminositat’ del vostre dispositiu..

taller79vpdNo és tan complicat com sembla…
Els fitxers RAW porten gravats els paràmetres de balanç de blancs, saturació, contrast, nitidesa,… que tenia la càmera en el moment d’exposició, si bé no els ha fet servir. Ara als reveladors digitals aquestes dades poden ser utilitzades per proposar-nos un revelat com ho hagués fet la càmera. A Camera Raw, de Photoshop, tenim un menú desplegable on podem fer que automàticament se’ns proposi un revelat atenent als paràmetres de la càmera.

taller7913Altres programaris més avançats com l’Aperture, el Lightroom (o fins i tot el iPhoto) son menys traumàtics i aquests obren la imatge sense cap diferència de comportament en respecte un clàssic fitxer JPG. En tots tres casos el panell de paràmetres està a la nostra disposició per procedir al revelat digital…

Tant en un com a l’altre grup de programaris el procés no s’acaba fins que explícitament, tenint en pantalla la fotografia exposada com la volíem, diem que converteixi el fitxer en JPG o TIFF. La diferencia és que el format TIFF no té compressió però ocupa més i és menys compatible per intercanviar les fotografies amb altres usuaris. En quant al JPG ara és important que mesureu el grau de compressió que voleu, més compressió significa un fitxer més petit però de menor qualitat. Si volieu tornar-hi per modificar alguns parèmetres de revelat no és bona idea continuar treballant amb el JPG produit sinó amb el fitxer intermig abans de passar a JPG.

taller7915

I acabem.. Per què cal disparar en RAW?

El cert és que si no hem d’editar la fotografia la recomanació és disparar directament en JPG, però si volem realment controlar el procés de revelat digital i manipular el color o la lluminositat o fins i tot tractar àrees concretes de la fotografia el millor és tractar la fotografia ‘verge’, RAW de 12 bits per canal.

taller79raw1. El format RAW és el negatiu de la fotografia, el podem revelar tantes vegades vulguem amb diferents programes reveladors digitals.

2. El RAW ens arriba sense correcció per balanç de blancs. Es possible modificar la temperatura del color al nostre gust. Una vegada sigui un JPG aquesta correcció no sempre serà possible.

3. La interpolació Bayer es faria en aquest cas amb el programa ‘revelador digital’ sempre més potent i sofisticat que el que hauria executat la pròpia càmera si haguéssim escollit disparar en JPG. Els resultats son de molta més qualitat.

4. El RAW ens arriba amb els paràmetres originals de saturació i contrast i no els manipulats per la càmera. Ara els podem modificar al nostre gust.

5. Les imatges RAW disposen d’un més alt rang dinàmic que les JPG, al no haver-se encara aplicat les transformacions de corbes i contrast. Si volem treballar amb fotografies d’alt rang dinàmic el millor és fer-ho a partir del format RAW.

6. Els fitxers RAW no tenen assignat cap ‘espai de color’, això es fa justament al revelat digital, podent escollir l’espai que millor s’adapti al dispositiu de sortida.

7. Els valors d’exposició poden ser modificats sense la degradació que pateixen els arxius JPG. D’un mateix arxiu RAW podem obtenir diverses exposicions que podrem utilitzar per la fotografia HDR.

8. El punt més important és la possibilitat de poder treballar amb una imatge de 16 bits, és a dir amb 65,536 tons per cada canal vermell, verd o blau, comparat amb els 256 del JPG. Aquest fet es notarà especialment quan sotmetem la fotografia a manipulacions de l’histograma per exemple per tractar les llums o les ombres.

taller79jpgEscollirem JPG si..

1. Volem produir fotografies que ocupin poc a la tarja de memòria.

2. No tenim intenció de fer cap procés de revelat digital. Ni tenim el Photoshop ni el gimp i no en tenim cap intenció.

3.  Ja ens està bé la qualitat de les fotografies JPG que produeix la càmera.

4. La nostra càmera dispara molt lentament en mode RAW.

5. Tot i llegir el taller d’avui encara no sé perquè serveix el format RAW.

El meu consell: Personalment disparo habitualment amb JPG i només escolleixo RAW en casos concrets que posteriorment sé que treballaré digitalment. És evident que si anem de viatge i tornem amb 500 fotografies aquestes no poden ser totes RAW o ens passarem un mes sencer per revelar-les.  En condicions de lluminositat baixa, d’alt rang dinàmic, de contrallums o de llums altes és recomanable treballar amb RAW.

Bé amics, espero que el taller d’avui us hagi aclarit alguns conceptes que necessitarem les properes setmanes… Bona setmana i fins la setmana vinent !


tf-1

<<< Veure tots els articles de ‘Taller de Fotografia’

Totes les fotografies publicades en aquest taller estan fetes i son propietat de l’autor, excepte en aquells casos que se’n especifica el contrari. Si les utilitzeu citeu la font.
Todas las fotografías que aparecen en este taller están hechas y son propiedad del autor a excepción de aquellas en que se especifica lo contrario. Si las utilizáis citad la fuente.
premisbloc
període de votació obert fins el 10 de setembre de 2009

toiesmesarticles

peu2

Anuncis