Tetro

tetro1Sí, ja sé que avui no és divendres i que no hi fa res una crítica de cinema al mig de la setmana, però com demà tenim un nou ‘viatge’ no volia deixar passar més temps sense dir-ne la meva… Ja tenia pensat fer-vos 5 cèntims la setmana passada però no he disposat del temps necessari per fer una crítica sense exaltacions…

Tetro és la darrera i arriscada obra de Francis Ford Coppola, que pels que pensen que trobaran restes d’aquells Padrinos, Històries de Nova York, Els Cottons Clubs o els Apocalypsis Now sortiran ben decebuts, alguns fins i tot tan emprenyats que castigaran la cinta situant-la al grup de les pitjors pel·lícules mai vistes.

Si encara no esteu a aquesta darrer grup podeu continuar llegint… Vaig poder veure ‘Tetro’ un dia després de l’estrena habitual dels divendres i ho vaig fer sense saber absolutament res de la pel·lícula i per sort sense llegir ni escoltar cap crítica dels que es deuen guanyar la vida amb aquesta feina. Vaig situar-me davant de la pantalla amb la ment en blanc i amb aquella actitud receptiva que suposo els directors de cinema esperen de nosaltres i en cap moment em va venir a la ment l’avi Ford Coppola excepte als inicials títols de crèdit. Simplement em vaig deixar anar portant pel que veia i sentia…

‘Tetro’ és, diguem-ho així, una esbojarrada proposta de FFC, d’aquelles que diuen només els genis poden fer, que trenca absolutament amb esquemes i regles del cinema convencional amb tanta autoritat que l’espectador no sap massa si està davant d’una obra d’art o li estan prenent el pèl, normalment opta per aquesta darrera actitud. La cinta no et deixa indiferent, o t’agrada el que acabes de veure o surts amb intenció de posar una denuncia als responsables del cinema per no haver-te avisat.

tetro2

Potser em va agafar baix de defenses però crec que ‘Tetro’ és una experiència artística sense precedents, el blanc i negre en que està gravada bona part de la pel·lícula i les il·luminacions que contínuament busca son una veritable exhibició tècnica. Les escenes generades per una filmació sempre amb càmera fixa son una font inesgotable de extraordinàries fotografies, la ciutat, un Buenos Aires molt personal, i els paisatges de la Patagònia hi juguen un paper important. Tot plegat, una pel·lícula tècnicament perfecta que si mínimament aprecieu la fotografia crec us ha de meravellar.

tetro3

No passarà però a ser un clàssic del cinema ni a ser considerada entre el grup de les millors pel·lícules de FFC, almenys avui. El guió no aconsegueix estar a l’altura del que et proposen les imatges. ‘Tetro’ és una frivolitat destinada a demostrar que FFC pot ser més almodovarià que el propi Almodovar. Aquest ni estant a la seva època més esbojarrada hagués estat capaç d’escriure un guió com aquest.

Cinema, teatre, òpera, comèdia musical.. drama, comèdia.. guió sobri i final de telecomèdia sud-americana.. Blanc i negre i color… Us ho imagineu tot junt? Doncs això és ‘Tetro’.

El desenvolupament de la història deixa a l’espectador tan descol·locat dels seus estàndards que difícilment pot articular un veredicte del que acaba de veure. A moments genial però de desenvolupament atípic, amb flash-backs que et fan perdre el fil i quan tornes ja no saps on ets, en aquest cas en color, i incursions d’escenes almodovarianes com la representació d’una esperpèntica ‘Fausta’ o la festa final amb l’adaptació de ‘Coppelia’ (en podeu veure un petit fragment al tràiler que us recomano veieu en alta definició). Genials o esperpèntiques? Vosaltres mateixos…

tetro4

Però què hagués estat aquesta cinta sense els seus actors? A excepció d’una fora-de-lloc Carmen Maura que personalment adoro, però que potser vol retirar-se amb una intervenció a una pel·lícula de FFC com a palmarès, la resta m’ha semblat una cartellera excepcional. Reconec que en soc fan de la Maribel Verdú (a la qual li donaria de cop tots els premis que li falten) i potser això treu importància a les meves paraules. Excepcional, meravellosa, un tros d’artistassa que es menja la pantalla, tot i estar al costat un extraordinari Vincent Gallo i d’un esperançador Alden Ehrenreich, una versió del Di Caprio en bon actor. El repartiment el completa un interessant Klaus Maria Brandauer, tot i el paper que li toca, i una desconeguda, decebedora Leticia Brédice.

Tot plegat una proposta molt especial, tant que ha estat terriblement mal rebuda per la crítica, destrossada i maltractada però que crec que ha de remuntar amb el temps. Potser estem davant d’una gran obra, d’un clàssic que necessita més temps per ser entès. A mi fins i tot em sap greu dir-vos que m’ha agradat, no fos cas que penséssiu que vaig d’esnob. No, no és el cas, és més, penso que era més fàcil trobar elements racionals per destrossar-la que no pas per aplaudir-la.

No em feu explicar-vos més coses i doneu-vos l’oportunitat de veure la pel·lícula tot i que ara sabeu que és un pel·lícula de blanc o negre. Com a mínim, si no teniu intenció d’anar-hi, mireu el tràiler o els magnífics primers tres minuts de la pel·lícula.

tetro5

Aquí us deixo l’enllaç per veure el tràiler en V.O. i en alta definició (cliqueu a la foto de l’esquerra). Clicant aquí podeu veure els 3 primers minuts de la pel·lícula en HD.

(a la pàgina veureu la possibilitat de veure el tràiler en diferents formats. En totes les opcions heu de tenir el QuickTime instal·lat).

No us perdeu el web de la pel·lícula: http://www.tetro.com/

.

M’agradaria saber la vostra opinió si heu vist la pel·lícula:


<<< Veure més articles de cinema

premisbloc
període de votació obert fins el 10 de setembre de 2009

toiesmesarticles

peu2

Advertisements