El Lied (4)

lied41IM FRÜHLING – D 882

Seguim encara amb Schubert. Volia ja continuar amb Schumann, però no volia deixar de parlar d’un dels lieder que més m’agrada: Im Früling. Un Lied tan bell, delicat i senzill en aparença que quasi fa tremolar de sentiment.

Amb el Lied de Schubert, s’ha de partir de que està creat per una persona amb un sentiment molt fort, gens frívol i molt profund, amb una profunditat com la mateixa ciutat on ell va néixer i viure, Viena, obscura i amb una emoció impregnada pel pessimisme i la foscor. Per tant sempre la profunditat està present en la seva obra impregnant cada nota cada silenci…

Aquí estem davant d’un Lied bellíssim, amb una melodia que pot semblar simple i amb un text fàcil. Mai és així amb Schubert.
Aquest Lied parla de l’absència de l’estimada, una absència potser de mort on la melodia preciosa i delicada recorda la presència també delicada i meravellosa de l’ésser estimat i on el paisatge consola el sentiment.

lied41-2En música existeix el mode major i el mode menor en les tonalitats. Quan es compon en major, la música és més alegre i optimista, quan el to és menor, la música és fosca i més trista. En aquest Lied Schubert juga clarament amb aquests dos modes incidint en cada sentiment. Durant les primeres quatre estrofes parla del lloc on va gaudir l’amor amb l’estimada, el lloc que segueix igual per a tothom i on ell ara, pot tocar el mateix que en el seu dia ho va fer l’estimada. La música i les paraules transmeten resignació i a la vegada felicitat .

A la cinquena estrofa canvia a mode menor, la música es fa obscura i el seu pensament també, portant  l’oient a sentir el mateix que l’autor. Ara ja no tot segueix igual doncs ara la pena ens impregna tot l’ésser. El sentiment ha canviat, tot i seguir l’amor, la felicitat ha canviat per la pena i la tristor. La resignació ara ja no és calma, ara és fosca i abatuda.

Finalment aquest sentiment en mode menor, recupera el mode major del piano i ens transporta de nou al record de felicitat interna. Com si finalment, la contemplació i el record d’aquest indret ens portés el consol necessari.

Audició: Barbara Hendricks i Radu Lupu al piano

Lletra:

lied41-1

Us deixo amb el Dietrich Fischer-Dieskau (bariton) i Sviatoslav Richter (piano), 1978:

<<< Veure tota la serie ‘El Lied’

premisbloc
període de votació obert fins el 10 de setembre de 2009

toiesmesarticles

peu2

Anuncis